L’agulla i la noia adormida, de Neil Gaiman

lagullailanoiaadormidaAquest llibre destaca, en primer lloc, per una presentació molt cuidada. El volum entra pels ulls amb unes il·lustracions superbes. Pel que fa al text, es tracta d’una reelaboració o, més ben dit, d’una subversió del conte de La Bella Dorment.

Tot hi és capgirat: la narració comença més aviat cap al final de la història. No hi ha un príncep sinó una reina que també té un passat dormilega i la bruixa no se sap ben bé qui és, si la que dorm o la que la vetlla.

La voluntat de transgressió és evident perquè el petó suposadament salvador serà entre dues dones i la dolenta no és altra que la Bella Dorment que aspira a convertir-se en una dominadora del món.

L’estructura de la narració també es poc convencional. No és lineal sinó que, sobretot al principi, canvia de personatges i escenaris ràpidament, fins a esdevenir una mica desconcertant. Els orígens de la història els anirem descobrint de manera confusa al llarg del relat i no en traurem l’entrellat de què va passar fins al final.

A vegades se m’ha fet una mica difícil de seguir, i a més… cap dels personatges té nom! Suposo que és perquè aquest llibre no està destinat a lectors com jo sinó a un públic lector una mica més jove que jo… És ben bé que aquest llibre era per l’F.X!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:L’agulla i la noia adormida
Autor: Neil Gaiman
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-16367-00-9
PVP: 24€

After. Amor infinit (Sèrie After 4), d’Anna Todd

afteramorinfinitL’Anna Todd torna al Nosaltresllegim amb la quarta i última part de la sèrie After després d’After, En mil bocins i Ànimes perdudes. Tornen la Tessa i en Hardin lluitant per un amor infinit. Ens ho explica la Gisela!

Arriba el final d’una saga que ha estat un fenomen arreu: a internet, quan Anna Todd va posar en marxa els seus escrits a wattpad, però també a les llibreries.

I és que aquest parell, la Tessa i en Hardin -com bé sabeu, és aquest noi que s’assembla perillosament a un dels membres de One Direction-, han assolit un estatus similar al de la Babi i el Step del Federico Moccia, al Nosaltresllegim.cat.

Anna Todd torna a posar la narració en boca dels dos protagonistes, de manera que podrem seguir de nou els drames que viuen tan intensament (alguns d’aquests provocats per ells mateixos), però aquest recurs també fa que puguem descobrir com han anat madurant tant la Tessa com en Hardin.

Una cosa no se li pot negar a la @imaginator1dx -com es fa dir l’Anna Todd-, que és que els seus llibres enganxen de mala manera. I en aquesta última entrega el tema ja no va tant del t’estimo-no t’estimo sinó de com es forja una relació de futur. I és que es diu After però sobretot s’anomena Amor infinit.

Fans de la novel·la romàntica, si no la coneixeu ja és hora de descobrir aquest fenomen. Perquè les coses que creixen per una legítima aclamació popular no acostumen a ser un bluf. I After, sense dubte, no és un bluf. És una gran saga del gènere romàntic!

Gràcies pel teu escrit, Gisela! T’esperem ben aviat!

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquesta quarta part.

Títol: After. Amor infinit (Sèrie After 4)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Esther Roig Giménez
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1939-0
Preu: 17,90€

La nit de Damballah, de Jordi Soler

lanitdedamballahEn un solar de la Zona Franca de Barcelona apareix el cos d’una noia tan salvatgement mutilat que, de fet, l’únic que en queda d’ella és el rostre. Un rostre jove, preciós i mort…

La casualitat vol que el Mosso d’esquadra Lluís Artigas aparegui a l’escenari del crim quan aquest encara no està contaminat. Quan veu aquell escenari -ell que diu haver-ho vist tot, a qui tot se li’n fot, que ha disparat en més d’una guerra…- se sent superat. Aquell escenari el supera del tot.

No es tracta d’un crim més d’una jove prostituta nigeriana. Al voltant de la noia existeix un parament posat amb tota la cura del món que, sense cap mena de dubte, respon a la coreografia d’una cerimònia vudú.

A partir d’aquí a l’Artigas se li gira moooolta feina. A més, el mosso no és un model a seguir: els companys no el suporten -diguem-ne que per culpa de tres quilos de cocaïna que s’han “evaporat”-, tothom el té en el punt de mira, etc. A més, és un tio guapo tipus Judd Law, però bevedor, addicte a la coca,… En fi, un “perla”! Però tot i això és molt més bona persona que molts dels seus companys, només addictes a l’aigua mineral i a les begudes isotòniques.

Es pren l’assassinat de la jove nigeriana com una croada personal que arrossega a la seva cap, la Clara Nadal, i a la jove periodista Mònica Vidal, que se suposa que ha d’escriure la crònica de la seva vida, i, ves per on, tria aquest cas. És evident que la pobra Mònica ni sap com se les gasten els nigerians, ni de què va el vudú, ni fins a quin punt està jugant amb foc. Bé, no ho sap al principi, però triga molt poc a adonar-se que poca broma amb aquestes coses. De fet, cap ni una!!

L’Artigas és un bon professional, malgrat les seves tendències. És un paio que cau bé, treballa fi i és valent. Molt diferent dels paios que estan a la cúpula, que prou feina tenen a no aixecar el cul de la cadira, no sigui que aquesta es refredi.

La nit de Damballah de Jordi Solé, és una novel·la xula, entretinguda i nocturna, en el sentit més ample de la paraula.

Llegiu-la… Assistireu a l’escenari d’una Barcelona que no és la de la Sagrada Família, la Rambla o el Parc Güell. Paraula!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  La nit de Damballah
Autor: Jordi Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1935-2
PVP: 20€

Quan tornem a casa, de Núria Gago

quantornemacasaLa primera incursió de Núria Gago al món de la Literatura amb el seu Quan tornem a casa té algunes característiques que ajuden a definir-la.

És una obra coral, gairebé orfeònica si tenim en compte que, si no m’he descomptat, hi surten 38 personatges. Tots de carn i ossos, caracteritzats de manera versemblant i la majoria amb un paper prou rellevant. Té 256 pàgines amb lletra grossa, i 88 capítols, la qual cosa ens indica que la llargada mitjana dels capítols no arriba a les tres planes. Gairebé tots els personatges tenen edats que van dels vint-i-tants als trenta-pocs.

Amb aquests elements Núria Gago ens mostra un puzle molt ben dibuixat on totes les peces tenen el seu lloc en la recerca desesperada de l’amor, en el sentit “antic” de la paraula. Ja que fer l’amor, follar, follen molt.

La meva àvia deia “ai senyor!, gent jove pa tou” però Déu n’hi dó les trompades que han de pair aquesta gent jove, alliberada i, en conseqüència, desemparada.

Jo crec que és una molt bona crònica de la generació urbana dels pisos compartits, de les feines volàtils, dels aparellaments sense compromís… Si formeu part d’aquest segment de la societat, em penso que us interessarà i si ja passeu dels quaranta, aquest llibre us permetrà espiar discretament com viu i sobreviu aquest formiguer en els temps que els ha tocat ser joves.

Un últim apunt: mai havia llegit un llibre en què les olors fossin un element tan present en la descripció de les sensacions. Així com hi ha llibres que van acompanyats de música que hi té un paper, d’imatges d’obres d’art i arquitectura o itineraris gastronòmics, aquest hauria de portar un annex amb mostres de les olors que hi surten: de les pells de les persones, de resclosit, de desinfectant, de cuina, d’hospital, de perfum… Extraordinari el passatge de l’evocació de la mare de la Paula a través d’una dona que du el mateix perfum que duia ella.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Quan tornem a casa
Autor: Núria Gago
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1960-4
PVP: 17,90€

El ratpenat, de Jo Nesbo

elratpenatQuan ja havíem pogut llegir algunes novel·les de l’inspector Wallander, recordo que els editors van publicar, amb retard cronològic, una primera novel·la de la sèrie, on es feia la primera descripció d’un jove inspector Wallander. La història es repeteix.

Ara que molts hem llegit El ninot de neu i El lleopard i ja coneixem de sobres l’inspector Harry Hole, aquest Sant Jordi ens hem trobat amb la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, publicada i premiada ja fa uns anys (1997).

En aquesta novel·la Jo Nesbø ens presenta en detall a Harry Hole, un detectiu noruec, que és enviat a Sydney perquè col·labori amb les autoritats australianes a resoldre el crim d’una jove immigrant noruega que ha aparegut brutalment violada, assassinada i llençada al mar. Començarà la peripècia del nostre home descobrint una ciutat i els seus baixos fons i una terra on els aborígens malviuen poc integrats en la societat australiana.

Ben aviat el crim es relacionarà amb assassinats anteriors d’altres joves rosses i caldrà aclarir si es tracta d’un assassí en sèrie que segueix un mateix patró -els assassins en sèrie i sense compassió són una constant en les obres de Jo Nesbø.

L’acció continuarà amb assassinats brutals que acabaran desestabilitzant el precari equilibri que el nostre protagonista ha aconseguit després d’un passat turmentat que ha viscut a Oslo, marcat a més per l’addicció a la beguda. Aquest passat que tortura al nostre detectiu farà que els lectors que ja han llegit les novel·les posteriors entenguin ara d’on ve i què va viure el nostre protagonista.

La novel·la està plena d’acció i no preciso més detalls per no fer “spoilers”. Només cal que mireu en una llibreria l’índex dels 23 capítols de la novel·la i ja veureu que l’entreteniment està assegurat.

En resum: si us agrada la novel·la negra, amb intriga, una mica brutal, com acostuma a ser la novel·la negra nòrdica i amb escenaris força particulars i situacions trepidants… El ratpenat n’és una bona mostra, i un llibre imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El ratpenat
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-560-5
Preu: 17,90€

Un any i mig, de Sílvia Soler

unanyimigJa fa molt de temps em vaig llegir un fantàstic 39+1, un llibre que em va gravar en foc al cap la frase que “a aquesta edat t’adones que l’home de la teva vida ets tu mateixa”. I quan vaig saber que la Sílvia Soler havia tret un nou llibre m’hi vaig tirar de cap!

En aquell 39+1 tot el llibre tenia un component humorístic que li donava molt de joc. En aquest Un any i mig, en canvi, l’humor no és l’eix, encara que hi és present.

Aquí hi trobareu dos pares acabats de jubilar que es porten… més o menys bé; un fill gran molt responsable i que ha fugit a treballar al Canadà; una filla que, després d’una llarga relació acaba feta puré i que es dedica a la cuina, decideix fugir a treballar a París; l’altra filla, que és la que viu fora però més a prop, que és reservada com una mala cosa i que té una parella terrorífico-argentina, i que fa d’oceanògrafa a Mallorca; i finalment, un fill petit i surfer que viu amb els pares perquè no ha tingut ganes de fer una carrera i perquè, en realitat, està enamorat d’aquella gran onada que ha d’arribar algun dia -i que haureu de descobrir si arriba o no…-.

Tots aquests personatges els anirem descobrint i desenterenyinant durant el lapse de temps d’un any i mig en què coneixeran l’amor, la feina, la maduresa i la importància dels lligams familiars.

La Sílvia Soler no ha fet un llibre de “rissa” però sí que ha tornat a aconseguir allò que sap fer tan bé: escriure un d’aquells llibres que es llegeixen massa ràpid.

Si en sou fans, no us el perdeu!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

Sense nostàlgia, de Feliu Formosa

sensenostalgiaEn un altre comentari al Nosaltres ja vaig parlar de com han anant apareixent llibres dels nostres autors evocant i descrivint els seus respectius mons infantils, amb diferents estils i graus de profundidat: Rafel Nadal, Carme Riera, Lluís Foix, Manuel Cuyàs o el notabilíssim Joan F. Mira

Avui vull parlar-vos del Feliu Formosa i el seu Sense nostàlgia.

Formosa, que és sobretot poeta però també traductor, actor i director escènic, ja havia parlat d’ell en els seus 3 volums de dietaris, però en un altre to, més reflexiu i poètic. Avui d’una forma senzilla, amb una prosa fluida, com si sentissis algú proper que t’ho està explicant, ens descriu el que era físicament el Sabadell on va néixer: cases, establiments i llocs avui desapareguts o transformats; les famílies paterna i materna. Segueix amb els seus primers anys d’infància marcats per la guerra i la marxa a l’exili del pare que passarà, com d’altres catalans, per la terrible experiència del camp d’Argelers i retorna passant per el camp de concentració que hi havia a Reus.

És especialment colpidor el fragment en el què narra el retorn del pare:

Quan al menjador, amb la iaia Dolores i les meves tietes, s’hi havia reunit una quantitat considerable de persones: parents i amics de la família. Es van haver d’aplegar totes les cadires de la casa. (…) Jo estava del tot desconcertat i, amb el meu cosí Camilo, em vaig amagar sota el bufet de potes altes (…) Quan els meus pares van posar els peus al menjador, el pare va rebre les salutacions dels presents i a mi em van fer sortir de sota el bufet. Jo ja havia fet set anys. En feia tres que no veia el meu pare i era difícil que el reconegués en la persona que em va abraçar i em va fer un petó.

p. 101-102

La segona meitat del llibre és la descripció de la nova vida que els pares emprenen marxant de Sabadell a Barcelona i la trajectòria escolar de l’autor, començant per les acadèmies de pis i acabant amb l’entrada als “Hermanos Maristes”, vivint una educació pròpia de l’època: en castellà (un autor català que als 15 anys no sabia res de la seva llengua o de la literatura del seu país!), religiosa i repressora que marcarà l’autor en el seu pas de l’infant que arriba a l’ús de raó fins a una adolescència amb problemes de timidesa i de relació normal amb l’altre sexe.

Formosa descriu també en aquesta part com el van marcar els llibres als quals va tenir accés, gràcies a uns bons pares lectors, les converses polítiques que va presenciar, la música que els pares escoltaven i alguns amics d’ells com l’il·lustrador Josep Narro.

I tanca el llibre amb una imatge que ens recorda la seva militància política: la vaga dels tramvies de 1951, Formosa es va trobar amb una multitud silenciosa que se li apropava i a la qual, quan aquesta va arribar a la seva altura, s’hi va afegir per començar a caminar al seu costat.

Per als qui recordem alguns dels anys que evoca i per als qui no els han viscut, serà bo que llegeixin aquest llibre sense nostàlgia.

Aquí teniu les primeres pàgines del llibre en pdf.

Títol: Sense nostàlgia
Autor: Feliu Formosa
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-540-7
Preu: 17€

La Nostra Diada és la de Sant Jordi!

Hola a tots, Nosaltres! Avui és un dia fabulós! Sabeu per què? Perquè tots teniu un llibre a les mans. És el dia en què tots, sense excepcions, podem dir que Nosaltresllegim!

La Diada de Sant Jordi sempre és una oportunitat per mostrar el nostre amor per la lectura i els llibres, i per gaudir d’una jornada increïble en què tots ens escapem un moment o altre per tal de poder comprar aquell títol, aquell llibre, que ens fa tanta il·lusió tenir i regalar.

I ahir, com és tradició, vam anar a buscar els nostres autors preferits a les parades de les millors llibreries. Aquí els teniu!

Com l’any passat, de les fotos se n’ha encarregat en Fede Nieto (el trobareu a www.fedenieto.com, al seu Twitter i a Instagram). Què us semblen? Oi que són xules?

Sabeu dir-nos qui són els protagonistes de cada foto? Contesteu-nos als comentaris!
I l’altra gran pregunta del dia d’avui! Quin llibre de Sant Jordi us heu firat?

En Xavier Bosch? La Sílvia Soler? Volem saber quin ha estat el vostre llibre d’aquesta Diada! Esperem les vostres respostes als comentaris!

Vinga, Nosaltres!! Esperem les vostres respostes!

Quin llibre ha estat el vostre llibre de Sant Jordi? És algun dels autors que apareixen a la nostra galeria de fotos?

I si voleu compartir la vostra foto amb el vostre autor de Sant Jordi, no us n’estigueu!

 

Tots els horaris i firmes de Sant Jordi, al Nosaltresllegim!

Hola a tots, Nosaltres!

Avui és un dia especial! De fet, és EL nostre dia més especial de l’any. És com si ens hagués estat esperant durant 365 dies, oi? Doncs ja és aquí!!

I és aquí quan us fem aquella pregunta: anireu a la cerca i captura de la signatura i dedicatòria dels vostres autors preferits? Si és així, ben fet que fareu!! Però si el que us passa és que no sabeu on firmaran, us ho posem molt i molt fàcil!

Si feu click a la foto podreu consultar en pdf un llistat d’autors, llibres, horaris i localitzacions per tal d’aconseguir aquesta preuada firma.
Així doncs, Nosaltres, a gaudir de Sant Jordi.És el nostre dia!!

Signatures Sant Jordi 2015

El Sant Jordi del Josep Lluch és L’àguila negra, de Joan Carreras

laguilanegraEn Josep Lluch és editor de Proa i ens recomana el premi Sant Jordi 2014 per Sant Jordi! Té  sentit, oi? Voleu saber de què va? Ell us ho explicarà com ningú!

El premi Sant Jordi ens té acostumats a novel·les de gran interès literari. Ho he dit alguna altra vegada però no em fa res repetir-ho: no es pot estudiar la literatura catalana de les últimes dècades obviant l’aportació del premi Sant Jordi. Any rere any, el premi que va instituir el fundador d’Òmnium i ‘refundador’ de Proa Joan B. Cendrós incorpora al seu palmarès un títol de lectura obligada, que perdura en la memòria dels lectors, però també dels crítics i estudiosos.

Comencem i acabem la lectura de L’àguila negra amb el protagonista despullat sota el sol, sense noses, com si s’oferís a la natura. Marià Solvell és un dentista jubilat, gran, baquetejat per la vida. L’hem vist créixer des dels set anys, en una escena memorable amb el seu pare fent ganyotes davant dels miralls deformadors del Tibidabo. L’endemà és el seu aniversari i té una visió d’impacte: un manifestant polític de la vaga de tramvies de Barcelona cau al seu davant i fa un somriure estrany mostrant una dent trencada. El Marià decidirà ser dentista, restituir, reparar. I s’adonarà tard que, fora de les quatre parets de la consulta odontològica, no tot pot ser reparat ni restituït.

La vida el posarà davant de dos amors oposats: un de dionisíac, encès, caòtic, i un d’apol·lini, serè i ordenat. Són la Teresa i l’Anna Maria, dos personatges complexos, de gruix humà, que es claven en la memòria del lector i que perduren fins molt després de la lectura.

La novel·la abraça els anys que van del 1951 fins al 2012, mentre la ciutat i el país canvien sota els peus d’en Marià, i ell simplement s’hi adapta, com la majoria. No empeny el món cap a una direcció o cap a una altra. Aquesta és una de les felices paradoxes de L’àguila negra: que el periple d’un personatge tan passiu encomani tanta força vital al lector.

Qui hagi llegit altres novel·les de  ja ha pogut comprovar que, tot i la seva contenció, les alegries i el dolor de personatges de lletra impresa ens poden fer posar la pell de gallina.

Josep, moltíssimes gràcies per la teva recomanació! La tindrem molt en compte de cara a Sant Jordi!

T’esperem més sovint al Nosaltres!

Títol: L’àguila negra
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 356
ISBN: 978-84-7588-549-0
Preu: 21,50€