Torna la Sílvia Soler amb ‘Un any i mig’

Adjunt de MailUna de les autores catalanes amb més èxit dels últims, la , anys torna i torna aviat!

És per això que, mentre no us puguem explicar aquest Un any i mig, el que farem és explicar-vos-en la sinopsi i compartir-ne això que la gent del gremi editorial en diu el “booktràiler”.

Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida.

El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

I aquí, el booktràiler:

Ai, filla! Quanta raó!! La nevera plena!!!

La nevera plena, la rentadora feta, llevar-se i descobrir que no fa falta comprar cafè a les 7 del matí… Però també els llibres que pots agafar-li d’amagatotis al pare, la mare o a tons germans!

Tenim moltes ganes de poder-vos explicar aquest nou llibre de la Sílvia Soler.

Té bona pinta, oi?

Captivada per tu, de Sylvia Day

captivadapertuLa Gisela torna al Nosaltres per explicar-nos un dels fenòmens de la Literatura eròtica actual: i el seu Captivada per tu.

Aquests dies no he parat de veure (males) crítiques de la que segurament és la novel·la que va fer popular el gènere pel qual Sylvia Day és mundialment coneguda. Aquests dies en què no parem de veure crítiques d’unes 50 ombres molt galdoses jo us vull reivindicar aquest Captivada per tu.

I és que un dels problemes més grans que té una part d’aquesta mena de literatura és que la trama, en sí, desapareix. Ja hi pot haver mil descripcions i imaginacions, que si a mi no m’hi posen una mica de guió… marramiau! I això, la Sylvia Day, sí que ho té. També us he de dir que respecte altres entregues de la Saga Crossfire, aquesta afluixa una mica en el tema de l’acció en sí i es concentra una mica més en la relació entre els nostres ja coneguts protagonistes.

En el cas de Captivada per tu, ens retrobem amb en Gideon i l’Eva, i la seva historia d’amor, sexe desenfrenat, gelosia, malestars i pors que va començar amb No t’amago res, va continuar a Reflectida en tu, i a continuació, a Lligada a tu. Aquest cop però, intentant gestionar velles ferides en la construcció d’una relació entre dos personatges que ni són tan dominants ni es deixen dominar tant com altres autores plasmen als seus llibres.

Aquesta saga, ja imprescindible del gènere eròtic, potser no tindrà una adaptació al cine amb recaptacions milionàries però el que no farà és decebre ni en pantalla ni als seus lectors habituals.

I aquí vull recuperar què va explicar la Montserrat Brau al post de No t’amago res. Per què? Perquè segueix essent veritat:

No voldria acabar aquest comentari sense fer un “acte de contrició” públic. Fa uns quants dies una amiga MOLT lectora em va dir “M’he comprat novel·la eròtica per veure què tal i tot plegat no és gran cosa, però m’està enganxant cosa sèria”. Jo li vaig dir amb un to burleta de descreguda allò de “Vols dir? No serà que t’enganxes amb qualsevol cosa? Que ja tenim una edat…”. Bé, doncs, avui li dono la raó! 442 pàgines van caure dissabte entre les 10:00 i les 17:45! Deu ser que sí, que tenim una edat i ens hem cansat que la ventafocs no portés mai condons a la carrossa!

Ai, Montse! Quanta raó! Menys carrosses i més alegries! I que no siguin totes en paper!

Fins aviat, Gisela! I gaudeix de la Sylvia Day!

Títol: Captivada per tu
Autor: Sylvia Day
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-1910-9
Preu: 17,90

Adulteri, de Paulo Coelho

adulteripaulocoelhoDesprés d’haver llegit uns quants llibres d’en , la seva darrera novel·la, Adulteri, m’ha sorprès gratament. I m’ha sorprès perquè relaciono en Coelho amb llibres d’una profunditat immensa, com ara Veronika decideix morir o L’alquimista. I això no vol dir que l’adulteri no tingui aquest rere fons de totes les seves obres, oi tant que el té! Però amaga molt més que això. Amaga quelcom que molts hem sentit i molts pocs sabem expressar.

La Linda no en té prou amb saber que té tot allò que vol. No en té prou perquè els luxes, una família modèlica, una feina que li agrada i una vida social ben estructurada no li omple el gran buit que sent dins seu. Li falta quelcom i no sap què és, però la seva feina l’acosta a un antic xicot del institut on anava i de sobte el món li obre noves possibilitats.

En la recerca d’allò que volem però no sabem que és, a vegades, ens hi podem perdre. L’amor és molt més que una vida rutinària sense cap mena d’imprevist. L’amor és la recerca d’un mateix en l’altre, en la vida, en els petits detalls que t’envolten… És saber-te trobar en qualsevol lloc.

Què me’n dieu, nosaltres, us atreviu a endinsar-vos en aquest Adulteri?

Us en deixo un vídeo introducció fet pel propi Coelho.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Adulteri
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traductor: M. Dolors Ventós Navés
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9708-271-6
Preu: 18,50€

El bilingüisme mata, de Pau Vidal

elbilinguismemataEn Pau Vidal sembla un tot-terreny. És conegut, per molts, com a genial traductor de les novel·les de la sèrie Montalbano d’Andrea Camilleri i, per no tants, per novel·les com Fronts oberts (Premi Vayreda 2011). Molts altres el coneixen pels mots encreuats a la premsa diària, llibres de divulgació lingüística que ensenyen quins són els insults imprescindibles en català o les seves col·laboracions en programes de ràdio.

Sempre però, amb el tema de la llengua -el català naturalment- com a eix. Fins i tot les novel·les negres tenen com a protagonista un filòleg que es troba fent d’investigador d’un crim. I el to, el registre, en clau d’humor intel·ligent.

Ara, amb aquest títol provocatiu, Vidal es capbussa obertament en el tema de la llengua abandonant l’humor i fent una descripció i uns diagnòstics de l’estat del català avui, 2014, sense draps calents ni concessions a l’autocomplaença.

Seguint el camí encetat pel seu -i nostre- admirat i enyorat Joan Solà, descriu i analitza amb exemples indiscutibles, una munió d’aspectes que desmenteixen el missatge predominant sobre l’èxit de la política lingüística -immersió escolar inclosa- posant l’accent en la qualitat de la llengua. La conclusió -si no s’hi posa remei- augura que la comunitat lingüística catalana és en perill de desaparició no per falta de comunitat sinó de llengua. I si no s’accepta que la situació és com és, no és possible mirar de posar-hi remei.

No és un llibre de caire acadèmic: l’autor no dóna mai peixet però vol ser entès per tothom. De tant en tant apareix l’humor, inventa divertits neologismes (tamudisme, síndrome del polvo), reprodueix converses sentides al carrer, al bar, al pati de l’institut… A la seva catifa vermella hi surt tothom: Xavier Sardà, Ignasi Guardans, Ferran Mascarell, Alicia Sánchez-Camacho,…

Si sou un o una dels set milions i mig de filòlegs que fan servir el català us interessa molt la lectura atenta de l’assaig del Pau Vidal. Feu-ho amb atenció i a poc a poc, per poder-lo anar paint. I no pas perquè costi de llegir sinó perquè pot resultar dolorós mirar-se al mirall sense embuts ni bòtox massa estona seguida.

Això sí, quan l’hàgiu acabat tanqueu el llibre i reflexioneu sobre quin paper podeu i voleu jugar en l’immediat futur.

I si us dediqueu poc o molt a la política, lectura obligatòria.

Gràcies, Pau.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Autor:
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9809-318-6
Preu: 18€

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

diesdefronteraLABUTXACAQuan vaig agafar el Dies de frontera del no només em va cridar l’atenció que fos el Premi Sant Jordi del 2013. L’havia fullejat en una llibreria i… i en un tres i no res me n’havia cruspit 40 pàgines! El fet que el llibre tingui com a escenari l’Alt Empordà també va ser una de les coses que em van fer venir més ganes de llegir-lo, perquè és un lloc que em sé molt bé i on hi he passat molt de temps en els darrers 34 anys.

En aquests Dies de frontera ens trobem amb la història d’una parella i la de les seves respectives famílies. És una espècie de biografia d’aquests dos personatges, dels seus amics, de com esdevenen una parella i també és una panoràmica de la generació nascuda al final del Franquisme i durant la Transició. I en aquesta panoràmica partim d’una relliscada (allò que en castellà en diuen “un desliz”) d’ell que acaba en una trencadissa emocional que, de forma exhaustiva i molt descriptiva, es convertirà en l’eix de la novel·la.

Un cop presentats els personatges, és ben bé que el llibre es converteix en una espècie de crònica quasi cinematogràfica dels llocs, els ambients, les persones, i els detalls d’aquest Alt Empordà

Després de Llançà predominen els supermercats, els càmpings i els apartaments. A tocar de les cases s’alternen les fileres de baladres blancs i roses. La resta de vegetació es limita al fonoll, les atzavares, les figueres de moro i les canyes que volen envair la carretera. El cel va passant del blau al violeta -amb retalls de taronja i vermell a les vores.

(…)

Passen per Garriguella, per Rabós, per Espolla. En pocs quilòmetres, masos i cellers han substituït les botigues que venien matalassos inflables i ulleres d’anar sota aigua. Arran de carretera s’estenen les vinyes, més amunt els alzinars. Sant Climent Sescebes sembla un poble com els altres, però dalt del pal de la bandera delata la base militar. Després els boscos es fan més espessos. A Campmany, un enorme magatzem de mobles suggereix que s’acosten a un àmbit menys agrari.

Enteneu el que volia dir? Potser és hora que, així com en Zafón té una ruta per Barcelona, en Vicenç Pagès tingui una ruta per l’Alt Empordà que ja va explorar, amb minuciositat a Els jugadors de Whist. Si a més hi sumem uns quants recursos literaris curiosos, com ara la proposta del Vicenç Pagès de qui seria qui a la seva novel·la si fossin en una pel·lícula, o la narració de converses de Whatsapp, el llibre no deixa de sorprendre.

I no us dic res del final, que m’ha encantat!

Nosaltres, si va ser el Premi Sant Jordi 2013 és per alguna cosa. I és perquè és molt bo. No us el perdeu i deixeu-vos perdre per l’Alt Empordà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9930-957-6
PVP: 9,95€

La vida es estranya, de Valentí Puig

lavidaesestranyaÉs el primer cop que llegeixo un llibre del Valentí Puig. És d’aquells personatges que et vas trobant -o buscant- per casualitat al diari perquè sempre saps que quan llegeixis el que escriu diràs allò de “aquest hi toca”.

Aquest cop però, la trobada ha estat en format llibre amb el seu La vida és estranya, un llibre escrit en primera persona i que narra la vida i la visió d’un aristòcrata català en hores baixes que no s’acaba de sentir còmode enlloc: ni a un inventat Tossals proper a Barcelona, ni a la Ciutat Comtal, ni… ni enlloc, de fet.

En forma de diari, Valentí Puig ens narra la vida d’un ociós Oleguer Regós que no ha treballat mai i que si l’hem de posar a alguna banda, el posaríem al calaix dels fracassats. Un individu que té bona vista per observar els altres però que és terrible a l’hora de mirar-se a sí mateix, fer-se autocrítica i deixar-se de fer autocomplaença.

Hi ha dies per retrobar, en una cantonada de la memòria, la mirada totpoderosa i majestàtica del pantocràtor com el vèiem amb la mare a l’ermita de la Salvació. Des que els museus de Barcelona l’expropiaren i hi posaren una mala còpia, no l’he volgut veure mai més. Me’l preserven les fortaleses del record, amb la mà dreta donant la benedicció i sostenint amb l’esquerra els evangelis. (…) És com ho explico a la meva Història de l’ermita de la Salvació. Per alguna cosa va ser i és un llibre boicotejat per les llibreries de la Conca i, diguem-ho clar, de tot Catalunya.

La vida es estranya, la frase que li diu abans de morir una mare “massa puntal” a la seva vida, agradarà -i molt- a aquells que sigueu fans de l’escriptura d’altres autors del gènere del diari, com ara Josep Pla o Josep Maria de Sagarra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La vida és estranya
Autor:
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-532-2
Preu: 17€

After. En mil bocins (Sèrie After 2), d’Anna Todd

after2enmilbocinsEs pot perdonar tot? Aquesta sembla ser la pregunta que ens planteja l’Anna Todd en la segona entrega de la sèrie After. En Hardin, a qui ja coneixeu, al final del primer llibre es va trobar al descobert. La Tessa va saber tota la veritat, i tal i com ens diu el títol del llibre, ella i tot el que sentia es va trencar “en mil bocins”. Però només ella va quedar així? Que no era pas real tot el que en Hardin havia estat sentint en les últimes setmanes?

Si en la primera entrega les sensacions intenses es bellugaven d’un cantó a l’altre, en aquesta la lectura encara es fa més trepidant. La història sembla allargar-se per tal d’abastar encara més personatges, més situacions diverses i sobretot, més dubtes i propòsits vitals. En Hardin i la Tessa en segueixen sent els protagonistes indiscutibles, però el com se’ns mostren comença a canviar. Els seus caràcters quasi oposats, alhora que molt canviants, es toparan amb noves barreres sense abandonar mai les que ja tenien. Veiem com ella descobreix una fortalesa que li és nova, però que li encanta. La seva feina desperta els seus desitjos d’autonomia mentre fa que molts dels personatges secundaris vagin prenent més pes. I també veiem com ell haurà d’acceptar que potser té necessitats que mai abans hagués imaginat que es plantejaria.

Aquest segon volum està redactat amb el mateix to desenfadat i actual que el primer. Malgrat que en aquest la història ja no només està explicada des de la veu de la Tessa: ara ja sentim en primera persona el relat d’en Hardin. Un canvi curiós que aconsegueix oferir-li un nou aspecte.

Es poden donar segones oportunitats? i terceres, o quartes…? Fins on es pot aguantar? Poden els sentiments d’amor o de desig anar en contra del que som, o del que volen que siguem? La societat ens imposa el camí a seguir? Què passarà amb la parella protagonista? I què passarà amb el personatge que apareix al final de l’últim capítol? Esperem que en la tercera entrega de la sèrie, se’ns dissipin tots aquests dubtes.

Títol: After. En mil bocins (Sèrie After 2)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Esther Roig Giménez
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1930-7
Preu: 17,90€

Justine o les dissorts de la virtut, del Marquès de Sade

justineolesdissortsdelavirtutDe vegades, això d’agafar un llibre pensant en Nosaltresllegim et porta per camins inesperats. Per ser que a mi les obres que giren entorn del sexe (de ficció o no) no m’acaben de fer el pes, m’he trobat llegint M’agrada el sexe, No t’amago res i, ara, Justine o les dissorts de la virtut. Pas mal, no trobeu?

Bé, doncs, més enllà de reflexionar sobre els perills a què s’arriscaven els autors del XVIII i que a dia d’avui són impensables – al Marquès se’l va condemnar a quedar reclòs de per vida en un manicomi- és evident que les situacions que es plantegen en les obres contemporànies no necessàriament són més dures que les que va dibuixar Sade fa precisament 200 anys… parlant de dibuixos! L’edició a càrrec d’Albert Mestres que ens porta Proa es presenta il·lustrada amb gravats de l’època que demostren que, en temes sexuals, ben poca cosa s’ha inventat darrerament…

La novel·la ens mostra com ha estat la vida de dues germanes que, de ben jovenetes, es queden òrfenes. Una, la Juliette, opta per prostituir-se i fer-se així un camí a la vida; l’altra, la Justine, agafa la trajectòria de la virtut per mirar de dur una vida exemplar i ordenada, plena de decència i candor. Res més lluny, tanmateix, dels seus propòsits! Ben aviat comença a anar a mal borràs i la pobra Justine es troba en mans de llops de tota classe, que li faran patir les perversions sexuals més abjectes, descrites amb luxe de detall. Ja us podeu imaginar que la Virtut acaba com rosari de l’aurora… Diu el Marquès al final

Oh, vosaltres, que vessàreu llàgrimes sobre les dissorts de la Virtut (…) que pugueu treure almenys d’aquesta història, perdonant-ne els quadres potser un xic forts que ens hem vist obligats a fer servir, el mateix fruit que la senyora Lorsange! Tant de bo us pugueu convèncer amb ella que la veritable felicitat únicament es troba en el si de la Virtut i que, si amb mires que no ens pertoca aprofundir, Déu permet que sigui perseguida a la Terra, és per rescabalar-la’n al Cel amb les recompenses més falagueres.

Des del meu punt de vista, allò que m’ha interessat més de la novel·la són les reflexions filosòfiques que hi ha entre els diferents episodis pels quals passa la Justine. Hi trobem reflexions molt interessants amarades d’il·lustració que paguen molt la pena. Us en deixo una, a veure si us faig encuriosir per llegir aquesta obra:

Només el que és constant és realment bo. El que canvia perpètuament no podria pretendre el caràcter de bondat, és per això que s’ha posat la immutabilitat entre les perfeccions de l’etern. Però la virtut no està privada totalment, d’aquest caràcter: No hi ha dos pobles sobre la capa de la terra que siguin virtuosos de la mateixa manera. Per tant, la virtud no en té res, de real, de bo intrínsecament, i no mereix gens el nostre culte.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Justine o les dissorts de la virtut
Autor: Marquès de Sade
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Traductor: Albert Mestres
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-7588-530-8
Preu: 19,90€

Una joventut, de Patrick Modiano

unajuventutVaig començar a llegir Una joventut i ja vaig saber que aquell era un bon llibre. Més enllà de que fes ben poques setmanes del Premi Nobel de Literatura, i fins i tot més enllà de la història. Era la manera.

L’ambient que la petita novel·la creava ja des de l’inici. La descripció acurada dels petits gestos. La configuració rodona dels personatges que aconsegueix precisament a partir d’aquell detall minúscul d’allò més quotidià i més invisible.

La història és plena de personatges extravagants, curiosos. Personatges que serveixen de marc perfecte per als dos protagonistes indiscutibles, l’Odile i en Louis, que en la majoria de passatges els trobem ben joves i inexperts, ben plens d’un munt de possibilitats. Uns personatges però, dels quals també descobrim els passatges en què ja no són tan joves. El seu present. Just quan recorden aquells inicis de vida pròpia des d’una melangia suau i alegre. Una sensació que Modiano sap retratar a la perfecció.

És un llibre escrit l’any 1983 i ple de vigència. Un d’aquells que conformen la literatura universal. Malgrat que la major part de l’acció se situï a un lloc concret, París; en un moment determinat, els anys seixanta. El tema és universal. La iniciació a la vida i les sensacions que el record deixa en totes nosaltres.

Les seves 140 pàgines us deixaran un regust ben dolç a la memòria. Jo, de vosaltres, no deixaria passar l’oportunitat de llegir-lo.

Títol: Una joventut
Autor:
Editorial: Proa
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Víctor Compta González
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7403-0
Preu: 17,50€

Que tot sigui com no ha estat mai, de Joachim Meyerhoff

quetotsiguicomnohaestatmaiUn nen de set anys acabats de fer viu amb els seus dos germans més grans que ell i amb els seus pares a la casa que hi ha al bell mig del Manicomi Provincial, en una petita ciutat del nord d’Alemanya. El pare n’és el director. Tota la resta d’edificacions d’un extens complex són pavellons ocupats per nens afectats per diferents malalties psiquiàtriques.

En aquest entorn tan insòlit, el nen viu la seva normalitat quotidiana i davant dels nostres ulls van desfilant esdeveniments i personatges vistos sempre a través del doble filtre dels ulls del nen i d’allò que de gran creu que era el que passava.

Els dos primers capítols introdueixen al lector en el món del nen i la seva percepció: anant cap a l’escola troba un home estirat bocaterrosa entre uns matolls, segurament mort. Pel nen no és una cosa terrible sinó emocionant. Fa tard per arribar a l’escola i això sí que és un problema. Arriba i no se’l creuen; ell, que és un nen difícil, va afegint detalls macabres inventats a la troballa…

Al segon capítol trobem la descripció, sempre amb els ulls del nen, de tota una colla de personatges, pacients interns del psiquiàtric, que són la seva normalitat i, alguns d’ells, els seus amics. Ell no ho troba terrible, nosaltres potser sí.

A partir d’aquí anem fent un recorregut per episodis de la vida quotidiana del nen i de la seva família, que és, diguem-ne “normal”. N’hi ha de certament còmics, d’altres desperten una gran tendresa, algun és terrible,… Nosaltres, els lectors, hem entrat en el joc i també ho percebem tot com a normal.

Unes pàgines finals de gran intensitat ens donen totes les claus per entendre el que, al llarg de tot el llibre, resulta sovint desconcertant. Per exemple, el títol del llibre: allò que ens diuen els fets que conformen els records potser no ha sigut mai com creiem o com voldríem que fossin.

No és estrany que hagi esdevingut un bestseller a Alemanya ni que ho hagi estat via boca-orella ja que desconcerta qualsevol crític.

El que sí que cal dir és que és molt, molt i molt recomanable. Llegiu-lo: no us deixarà indiferents

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Que tot sigui com no ha estat mai
Autor: Joachim Meyerhoff
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Carlota Gurt | Joan Ferrarons LLagostera
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-297-7383-5
Preu: 19€