En Josep Lluch ens recomana Les dones de la Principal, de Lluís Llach

lesdonesdelaprincipalEn Josep Lluch, editor de Proa, Pòrtic i Empúries, ens recomana Les dones de la Principal del .

És un llibre que a la Marta Gil li va agradar molt! A veure què ens explica…

Com és que la novel·la d’un dels personatges més populars de casa nostra (un mediàtic, diríem) ha venut els drets de traducció a editorials prestigioses de països on l’autor és pràcticament un desconegut? Això és el que li ha passat a Les dones de la Principal, de Lluís Llach, abans d’esclatar entre el públic català i castellà. Els drets de la seva segona novel·la s’han venut de seguida a Alemanya (Suhrkamp), França (Actes Sud), Holanda (Meridiaan Uitvergers) i Itàlia (Mersilio editori).

Dos anys i mig més tard de Memòria d’uns ulls pintats, primera novel·la de l’autor, Lluís Llach ha reincidit en la Literatura. Aquesta vegada amb una novel·la més complexa i on sembla haver-hi una projecció personal menys íntima. Les dones de la Principal ens remet a l’univers de la seva mare: Porrera, un poble vinater del Priorat, tancat entre turons, on els Llach i Grande passaven els estius. El músic ha preferit Porrera davant Barcelona, París o la ventejada Verges natal per fer-hi el seu refugi (juntament amb el Senegal) i també per treballar-ne literàriament el món. És una història que pivota a l’entorn d’uns personatges femenins forts, valents i arrelats a la terra.

Una vegada més ens sorprèn que una novel·la profundament local, d’una celebritat d’àmbit bàsicament nacional sigui acollida amb entusiasme per editors estrangers, seduïts per l’empenta narrativa, la força dels personatges i la recreació d’un petit món que oculta les passions més grans i universals.

Moltes gràcies pel teu escrit, Josep! I torna aviat!

I veient què ens explica en Josep, moltes felicitats al Lluís Llach!

Aquí teniu el booktràiler del llibre i els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€

Matar De Gaulle, de Joan Daniel Bezsonoff

matardegaulleCom ja sabeu, nosaltres, les novel·les que ens parlen de la història política dels nostres avantpassats o dels veïns més propers no són el meu fort; tot i així, la novel·la que us porto no m’ha deixat indiferent.

T’acosta, com cap l’altre, cap a les emocions d’aquells activistes que lluiten pels seus ideals, per fer justícia, per tornar allò que és seu, al seu lloc. No s’allunya massa de la nostra realitat, pensant-ho bé.

Sigui com sigui, és més que possible que en gaudiu de la lectura i, a més, n’aprendreu coses! No la deixeu passar…

El comandant Vidal, un català instal·lat a Alger, i la seva família, són el fil conductor d’aquesta novel·la que ens explica la historia de tots aquells francesos que volien, per sobre de tot, la mort del mític Charles De Gaulle per la independència algeriana.

Aquells que es van quedar sense casa, sense lloc d’origen i sense massa referents històrics al veure’s atrapats entre una Algèria que no reconeixien i una França que ja no consideraven seva.

ens acosta, amb Matar de Gaulle, als anys seixanta, a les famílies on molts dels homes acabaven sent militars, i a llengües tan llunyanes, desconegudes però presents com l’afrikaans.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Autor: Joan Daniel Bezsonoff
Títol: Matar De Gaulle
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-736-7
Preu: 17,50 €

Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí

lesdonessaviesdelamuntanyaDes que em vaig incorporar com a lectora per al Nosaltres, no m’havia tocat repetir escriptor, fins ara que m’han proposat la lectura de Les dones sàvies de la muntanya.

I és que repeteixo amb en amb qui em vaig estrenar amb El guerrer adormit. El que passa és que Les dones sàvies de la muntanya no té res a veure amb l’anterior publicació d’aquest escriptor, ja que en David Martí reprèn la temàtica de narrativa de ficció amb aires històrics que ja havia provat amb Les bruixes d’Arnes i La metgessa de Barcelona.

David Martí ha escollit de nou repetir amb personatges femenins que encarrilen les seves vides al voltant de professions que forçosament necessiten d’amplis coneixements del que ens dóna la natura, en el seu moment, les bruixes i una metgessa i ara, les trementinaires, dones que vivien al Pirineu amb un amplíssim coneixement de les plantes i altres fruits naturals que servien per a elaborar pomades, medicines o infusions que s’utilitzaven per guarir els mals que les persones dels pobles que recorrien podien patir.

Així, amb Les dones sàvies de la muntanya coneixem el viatge que la Dolors i la Sofia planifiquen, des del poble de Tuixent, a la serra del Cadí, fins al Delta de l’Ebre, un viatge que ha de servir per poder vendre els seus elaborats i dur els seus coneixements guaridors al llarg del territori català. Un viatge que, per ventura o per desgràcia, estarà ple de perills, de persecucions i de mals, però també vindrà acompanyat de bones coneixences que les ajudaran a encarrilar unes vides colpides per la rancúnia, l’avarícia i un destí del qual no podran escapar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones sàvies de la muntanya
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-297-7147-3
Preu: 19,50€

Les dones de la Secundària, de Lluís Llarg

lesdonesdelasecundariaQuan em van encarregar que llegís aquest llibre per a tots Nosaltres m’ho temia tot. I m’ho temia tot i tot dolent. Era allò d’anar pensant “mare meva, la que t’ha tocat”. M’imaginava alguna cosa així com ara una versió Sylvia Maxwell de l’Associació dels Incompresos del Francisco de Pedro. Ja m’enteneu: novel·la romàntica adolescent però força picantona (o massa picantona per l’edat que els pertoca a les protagonistes). Però no. Res a veure. En absolut.

I és que resulta que -i Martí, això t’ho has d’aplicar més a tots els aspectes de la vida!- encara no li havia mirat el cul al llibre per veure l’argument, que vaig descobrir que m’havia equivocat de mig a mig.

Va ser començar a llegir i adonar-me que m’havia enganxat de mala manera a un psicothriller del Lluís Llarg centrat en un assassí en sèrie que va a buscar dones de mala vida que treballen a les carreteres secundàries de les comarques de Catalunya. La novel·la no està situada exactament a un lloc concret de Catalunya però sabem que és aquí. És una espècie de Catalunya ficcionada!

En aquest llibre ens trobem amb tres dones protagonistes que “fan” la carretera secundària i que, miraculosament han aconseguit escapar d’un assassinat terrible però sí que han superat una tortura prèvia a base d’escoltar Joan Manuel Serrat durant 80 hores seguides amb privació de son a base d’electrodes a les ungles falses.

Les tres dones es diuen Jessica però són de llocs molt diferents: són la Jessica “La Rusa”, que és d’Alcobendas però és tenyeix de ros; la Jessica “La Morena”, que és del Baix Ebre i rossa natural però que es tenyeix els cabells; i finalment la Jessica “La Argentina”, que és de Xile. Són tres lluitadores. I són molt del Barça.

Serà gràcies a aquestes tres dones que la inspectora Miquela Martina Pola anirà seguint la pista de les ments més pertorbades i més fans del Serrat de Catalunya. I del Madrid.

Un complex i retorçat seguit de pistes basats en la poesia de Patrick Dominó i el mind-thinking del Pablo Conejo ajudaran a aquesta inspectora d’homicidis amant del vermut del diumenge sense check-in al foursquare a buscar un individu molt passat de voltes. Molt passat de voltes i del Madrid.

Sincerament, no m’esperava un final com el del llibre. D’una macabritat tan bèstia. Des de l’últim llibre potable de Houellebecq -d’això fa molt de temps- que no em sacsejaven tant uns quants paràgrafs junts. Bé, potser el paper del Frenadol sí que m’afecta, però és un altre tipus de literatura. Aquí hi ha encara més mocs i també més sang. Molta sang. I molta mala llet i música terrorífica.

Només diré tres conceptes: Abraham Mateo, Iron Maiden i José Mourinho.

Vosaltres sabreu on us fiqueu…

Títol: Les dones de la Secundària
Autor: Lluís Llarg
Editorial: Emporion
Col·lecció: Narrativa – Fora de catàleg
Pàgines: 435
ISBN: 978-84-9787-890-6 i dos números més
Preu: Aquest escrit i aquesta coberta no tenen preu!

La Dina de la Lama ens recomana ‘La vida lenta’ per Nadal

lavidalentaLa Dina de la Lama, editora internacional d’Empúries i Proa, ens recomana un llibre que no ha publicat ella però que sí que ha gaudit, i força! Tant com per recomanar-nos-el per aquest Nadal.

Avui, a l’Editor’s Choice del Nosaltres, La vida lenta de Josep Pla. La Dina us en dóna més detalls…

Aquesta nit, mentre tornava a casa (a les dues), caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l’eternitat

Malalta, al llit, llegeixo La vida lenta, Notes per a tres diaris, de Josep Pla. De Pla no en puc dir res que no hagin dit ja molts dels seus estudiosos, molt més preparats que no pas jo per parlar de la seva obra, la seva escriptura i la seva persona. No en sé prou. Però el que sí que puc fer, un cop més, és recomanar aquesta lectura fervorosament.

Sola a casa, amb el Nadal a tocar, només amb els sorolls que m’arriben del carrer, m’he sentit acompanyada, trista, enrabiada, identificada i a mil quilòmetres de distància de l’autor i del seu dia a dia. I també he rigut. Sí, un riure d’aquells còmplices, d’ara t’entenc i això m’ajuda a entendre’m.

Sovint Pla sembla molt enfadat amb o per alguna cosa, i la manera d’expressar aquest mal humor és tan perfecta, tan eficaç… Aquesta capacitat d’aconseguir posar en paraules sentiments tan viscerals, íntims, confusos, m’ha fet somriure i, fins i tot, riure. Aquest llibre és una joia per a tot els “planians”, per saber més de l’autor i conèixer més el seu món íntim, personal (les lectures, els amics, les converses, els amors, els viatges, el dia a dia), però també ho és per a qui encara tingui la immensa sort d’haver d’acostar-se a Pla i la seva obra per primera vegada.

Llegint aquestes Notes només aconsegueixes tenir més ganes de conèixer aquest personatge immens i contradictori i la seva extensa i contradictòria obra. Malgrat que són no uns diaris, sinó només les notes per a tres diaris, estan escrites amb una força, una precisió, una passió, que t’arrosseguen, et transporten i et fan demanar més. Pla parla de fins a quin punt li resulta feixuc, de vegades, escriure (que era la seva feina com a periodista):

La fatiga d’escriure pels diaris arribarà un moment que serà insuportable . Quan veig que a fora fa tan bon dia i jo estic amarrat, com un presidiari, a aquesta taula de la xemeneia, em desespero”

De la soledat, de com n’és de difícil fer-se gran:

Sento que m’he fet vell —que cada dia sóc mes vell . ¿Què viuré? ¿Tres anys? ¿Sis anys? No tindré temps de res.

També de la depressió, i de la terrible censura dificilíssima d’eludir:

La censura està insuportable. Em trobo en un moment de depressió irreparable. Potser seria hora de prendre una decisió i marxar. Aquest país és asfixiant. ¿Sobre què es pot parlar? No hi ha res a fer.

Però malgrat la presència constant de la depressió i la melancolia, també intueixes al llarg de les notes la presència d’un home vital que parla de l’amistat, dels negocis i del menjar, del beure i de l’amor, i del sol i la tramuntana i la seva felicitat al mas de Llofriu.

Sembla que Pla escrivia les notes just abans d’anar a dormir (de vegades tard a la nit, de vegades ja de matinada) per fer un repàs o un balanç de com havia anat el dia. Com que ara que arriba el final de l’any, potser és un bon moment per a tots nosaltres de fer un repàs o balanç de l’any que s’acaba, i reflexionar, com ho feia Pla, sobre què hem deixat enrere, què podem redreçar, què ja no som a temps i quins plans de futur tenim. La vida lenta pot ser una lectura ideal per a aquests dies de Nadal.

Prenem bona nota, Dina! Sigui matí, tarda o nit, Josep Pla serà sempre un mestre!

Títol: La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964)
Autor: Josep Pla
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9710-252-0
Preu: 21€

Nosaltres també ens sumem a la panera dels “nadals” de Etfelicitofill.cat!!

Al Nosaltres hem decidit que per celebrar el Nadal ens volem sumar a la panera que ha posat en marxa la pàgina Etfelicitofill.cat.

És hora que els bons llibres siguin part d’una panera de luxe per tenir -com diuen a Etfelicitofill.cat- “uns Nadals” de veritat, oi?

Aquí teniu els llibres que Nosaltres hi aportarem, amb la col·laboració d’Edicions 62, Columna, Empúries i Proa.

Si cliqueu a la imatge trobareu la nostra ressenya per saber de què tracta cada llibre

Com ser un bon català, de Quim Morales

Underground, de Haruki Murakami

28 dies, de David Safier

No sóc d'aquesta mena de noies, de Lena Dunham

El xef, de Simon Wroe

Dies de frontera, de Vicenç Pagès

Ha tornat, de Timur Vermes


Una panera ben literària, oi? Aquesta panera també és nostra!


La Glòria Gasch ens recomana ‘Ofrena a la tempesta’ per Nadal

lofrenaalatempestaLa recomanació de lectura d’avui per aquest Nadal -i qui diu Nadal diu Reis, ja ens enteneu- és un valor més que segur. Aquí al Nosaltres n’hem parlat molts i molts cops d’aquesta autora perquè, com a molts i molts, ens ha deixat corpresos, esfereïts i esblaïmats amb la seva Inspectora Amaia Salazar.

Avui però, serà la Glòria Gasch, directora de Màrqueting i Comunicació del Grup 62, qui ens recomanarà per aquest Nadal la tercera part de la Trilogia del Baztán: Ofrena a la tempesta. A veure què ens explica…

Quan vaig acabar-me de llegir El guardià invisible després de que la seva editora me’n parlés tan bé vaig pensar que estàvem davant d’un llibre molt gran.

Després va venir El llegat dels ossos. I quan vaig acabar de llegir l’últim de la trilogia, Ofrena a la tempesta, l’èxit ja havia esclatat. I es que el tercer llibre tanca tres novel.les protagonitzades per una Amaia Salazar que, lluny de ser un Harry Hole melancòlic, viu marcada per la foscor d’una infància terrible amb una mare que cap de nosaltres la desitjaríem.

Les morts de nadons a la vall de Baztan, l’Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments i es beu el seu alè, els personatges: en Jonan, el seu company d’investigació; el marit perfecte en James, la tia Engrasi, Markina, el jutge amb lel que totes somiem… Tots aquests elements conformen una trama que es desplega amb tota la seva força i t’atrapa fins al final.

Després, quan te l’acabes, sí que ets sens una mica orfe de llibre… però a l’Amaia Salazar, com en Harry Hole, li queda molta corda.

To be continued…

Doncs això té molt bona pinta, Glòria!

Ho tindrem en compte. Això sí, d’una cosa n’estem ben segurs: aquells que s’hagin llegit les dues primeres parts de la trilogia no els haurem de convèncer gaire! Ja van convençuts a la llibreria!

Títol: Ofrena a la tempesta
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 592
ISBN: 978-84-664-1904-8
Preu: 18,50€

La Pema Maymó ens recomana ‘Sàpiens’ per Nadal

sapiens-unabreuhistoriadelahumanitatSeguim amb el nostre Editor’s Choice nadalenc! I avui li toca el torn a la Pema Maymó, editora de Columna que ens explica aquest llibre gros que es llegeix en un tres i no res d’Edicions 62 anomenat Sàpiens. Una breu història de la humanitat.

Per si no ho recordeu, aquest llibre va deixar en Lluís-Emili molt i molt enamorat. I ell és historiador!! A veure què ens explica la Pema…

Yuval Noah Harari va començar una entrevista a un diari de Barcelona dient: “La història de la humanitat és la d’una espècie que cada dia aconsegueix més poder però que no el sap utilizar per ser més feliç”. I aquesta frase que reunia història, humans i felicitat em va acabar de convèncer per agafar el seu llibre, Sàpiens (Edicions 62) i concloure que era dels millors senyals rebuts durant el 2014.

Si sou dels que teniu por a la no ficció, llegir Harari vos reconciliarà amb l’assaig divulgatiu i la Història (sí, en majúscules). La Història sense dates ni llistes de noms per aprendre. La Història que no va en línia recta sinó que avança i retrocedeix, com nosaltres mateixos. La nostra història com a espècie que passa d’animal a déu.

Si sou amants de la Història, llegir Harari vos retornarà al somriure generat per Indro Montanelli, la curiositat provocada per Stefan Zweig o la capacitat de síntesi d’Eric Hobsbawm. Si no ho sou…llegiu Harari i vos canviarà el xip. Si pensau que la intel·ligència profunda i la lectura àgil estan renyides, també llegiu Harari.

I sobretot, llegiu Harari perquè encara que ell digui que els humans no hem sabut evolucionar per ser feliços, ha aconseguit donar-mos un instant de felicitat amb aquesta Història plena d’històries.

Doncs serà qüestió de regalar un bon instant de felicitat per Nadal!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Sàpiens. Una breu història de la humanitat
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Marc Rubio Rodón
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-297-7318-7
Preu: 23,90€

La Rosario Gómez ens recomana ‘Un home que se’n va’ per Nadal

unhomequesenvaAvui, a l’Editor’s Choice nadalenc que estem fent aquests dies, hi tenim la Rosario Gómez. Editora de Columna, ens recomana molt i molt el llibre nét d’un dels “altres catalans”: en i el seu Un home que se’n va.

Aquí teniu el seu escrit:

«Quan el meu avi se’n va anar de Castro, el seu poble, el poble dels seus pares i dels seus fills, on havia nascut i on havia estat dues vegades a un pas de morir afusellat contra la paret del cementiri en temps de la guerra, tenia ja més de seixanta anys. Era més gran del que sóc jo ara, en el moment que em poso a escriure i a evocar aquell instant precís en què ell va donar per acabada una vida i va anar a encalçar-ne una de nova a un lloc desconegut. I no tan sols era més gran, sinó que estava de ben segur més gastat, més entristit, més desesperançat, per la memòria del dolor i de la por, per la mort i la guerra i la presó. Però va marxar de Castro. El seu poble. L’estiu del 1950. Sense saber si hi tornaria mai més.»

Així comença Un home que se’n va.

No deu ser fàcil marxar. Deixes enrere el lloc d’on creus formar part, el flaire del forn de sota de casa, els veïns del costat, els parroquians del bar, els amics, part de la família, si no tota. Llegint-lo no he pogut evitar traslladar-me a la frustració i la tristesa dels meus orígens, a allò que van viure i per què van prendre aquella decisió.

Vicenç Villatoro ens obsequia amb aquesta commovedora història, metonímia de la història de molts que, obligats a canviar de vida, van agafar la maleta per buscar feina, esperança i futur.

Un homenatge no només al seu avi sinó a tota una generació.

Un drama actual.

Ja ho pots ben dir! El llibre del Villatoro acabarà sent d’aquells de consulta. D’aquells que es llegiran per entendre qui va ser la generació que va tirar endavant Catalunya en un moment molt concret i, encara més, com eren els escriptors.

I ja ho va dir en Lluís-Emili: aquest llibre és indispensable!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un home que se’n va
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-7588-514-8
Preu: 21€

L’Ester Pujol ens recomana ‘El lleopard’ per Nadal

ellleopardjonesboAvui comencem una ronda de recomanacions! Ens hem posat d’acord amb els editors del Grup 62 perquè ens recomanin llibres que no són del seu segell.

Aquí teniu l’Ester Pujol, editora de Columna, recomanant un llibre de Proa per aquest Nadal. Un dels fenòmens de l’any i un llibre molt i molt addictiu: El lleopard de Jo Nesbø.

Quan parlem de llibres hem dit tantes vegades “addictiu” o “brutal”, que els adjectius es desgasten. Aquest llibre és addictiu i brutal. I punt.

És un thriller, i com l’anterior, El ninot de neu, no es pot llegir de nit, perquè la por us desvetllarà. A mi m’ha passat, amb aquell gest infantil que fa que et vulguis tapar la cara amb la mà per no veure una cosa terrible però alhora obres els dits per continuar sabent com avança.

Diuen que el lleopard no és tan veloç com el guepard i que no té la força del lleó, però que és sigil·lós i que sap sincronitzar la seva respiració amb la de les seves preses. Així és la capacitat narrativa de Nesbo. Com la d’una bèstia. Se t’arrapa des de la primera pàgina i ja no hi ha manera de deixar-lo.

Stieg Larsson tenia la Lisbeth Salander, una heroina fascinant. Nesbo ha creat en Harry Hole, el policia alcohòlic, drogoaddicte, autodestructiu, i inquietant de qui m’he enamorat bojament.

Ah! I després de llegir El lleopard, ja no us posareu mai més una poma a la boca de la mateixa manera.

Paraula de fan.

Una fan amb criteri!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El lleopard
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 712
ISBN: 978-84-7588-424-0
Preu: 21,90€