En quarantena, de Quim Morales

enquarantenaL’altre dia vaig quedar amb un amic meu que canta i es dedica a fer cantar la gent. I va resultar que era divendres. Però hi va haver un moment que es va fer dissabte i clar, el dia del calendari del dissabte era el seu aniversari. I què, direu? Quan amb un somriure d’orella a orella li vaig dir allò de “Ei! Que ja és el teu aniversari!! Felicitats!!” -i tot això, amb una felicitació sincera- ell es va arraulir, se li van ajuntar les celles perillosament i va dir alguna cosa així com

Nooooooooooooooooooooooooooo…!!

Diria que el “No” tenia aquesta quantitat de o’s. I és que en feia 40. D’anys, no d’o’s.

I què tenim aquí? Una guia per al meu amic, per a mi i per a la parella del meu amic. En Quim Morales, que a més de fer gràcia a la ràdio sap escriure, ha desglossat una rera l’altra les 40 crisis dels 40 en aquest En quarantena i la veritat és que, a un servidor, que està més a prop dels 30 que dels 40, m’ha fet molta gràcia com les explica.

Des del He notat un ‘crec’ i m’he quedat travat fins al Soparé una mica de fruita i un iogurt he rigut molt amb en Morales i la seva enumeració d’entranyables i petites desgràcies, gràcies, pèrdues de cabell i de personalitat, de nord i de sud, i sobretot, de pèrdues de control.

Perquè, què és això de la crisi dels 40 sinó una pèrdua de control o el voler recuperar-lo? Sabeu què? Si ara arribeu als 40 anys… teniu permís per descontrolar-vos una mica! Per edat, quantitat de fills en edat de trencar coses, ganes d’haver estudiat-copulat-estimat altres coses, ja us toca.

I sabeu per què teniu permís per fer-ho? Perquè el vostre entorn farà el que vaig fer jo l’altre dia amb el meu amic després del seu “No” amb moltes o’s: dir-li que “no passa res” i que “no n’hi ha per tant”. Això sí, sense perdre tant el nord que acabeu que resulta que no us troba ningú! I és que en Morales us ho explica molt bé al final de la Crisi 21 – Ai!! La pastilla!!

Quarantins, permeteu-me que em posi paternalista, una altra de les nostres especialitats. Per moltes pastilles que us receptin, feu el favor de prescriure-us una mica de sensatesa. Feu cas dels doctors i seguiu les seves instruccions al peu de la lletra -si l’arribeu a entendre. Per molt divertit que us pugui semblar, automedicar-se no és una bona idea, tret que vulgueu acabar fets un Michael Jackson. Tinguem clar que si de tota aquesta història de les medicacions n’hem de treure alguna conclusió, és que els quaranta ens acabaran passant a tota pastilla.

Quarantins, amb en Morales riureu molt. I sobretot, “no passa res” i “no n’hi ha per tant”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: En quarantena
Autor: Quim Morales
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-664-1956-7
PVP: 9,95€

Matar un rossinyol, de Harper Lee

matarunrossinyolCosta aproximar-se a una novel·la com Matar un rossinyol net d’imatges prèvies. Publicada als Estats Units el 1960 obté un gran èxit i difusió mundial en convertir-se en film i oferir a Gregory Peck l’ocasió d’interpretar magistralment el paper d’Atticus (Oscar al millor actor 1962).

L’acció està situada a Maycomb, un poble de l’estat d’Alabama, transcorre entre 1931 i 1935 i ens és narrada a través dels ulls d’una nena -la Jean Louise, que tothom coneix com a Scout-, que quan comença la novel·la té “quasi sis anys”. Si sabem que Harper Lee va néixer a Alabama el 1926 i fem comptes no és gens difícil imaginar que trobarem un fort component autobiogràfic o, com a mínim, de records viscuts en l’entorn de la infantesa de l’autora.

Aquesta nena i el seu germà Jem, quatre anys més gran que ella, orfes de mare, viuen a càrrec del seu pare Atticus, advocat, i de Cal (Calpúrnia), una dona de color que s’ocupa de la casa, la cuina i molt sovint de fer anar drets els dos germanets. Tenen un amic amb gran fantasia, Dill, amb qui comparteixen aventures i petites malifetes els estius. El marc queda complet amb una extensa galeria de personatges, adults principalment, blancs i de color. I l’entorn natural del Sud xafogós.

A la primera part del llibre ens introduïm en tot aquest món, sempre a través dels ulls de la nena i a la segona pren protagonisme el pare que assumeix la defensa d’un home negre acusat d’agressió i violació d’una noia blanca. Assistim al “bullying” que pateixen a l’escola els fills de l’advocat, al intents de linxament frustrats del jove negre per la digna actitud de l’advocat, al judici amb previsible desenllaç i a un final que ens connecta amb les primeres planes del llibre i amb els jocs fantasiosos dels nens.

No és estrany que esdevingués un fenomen editorial i cinematogràfic quan va aparèixer fa més de cinquanta anys, ja que es llegeix amb ganes.

A mi m’ha provocat un parell de reflexions: és un dels casos en què un personatge literari esdevé un referent de manera que podem dir “Atticus” sabent que tothom, o gairebé tothom, sap de quina mena de persona estem parlant (salvant les distàncies que calgui) com ens passa amb la Colometa, Don Corleone, Sherlock Holmes o Quixot.

L’altra reflexió és que es demostra una vegada més que una bona novel·la centrada en un món molt local, fins i tot amb trets autobiogràfics, la podem llegir al cap de molt de temps en llocs ben allunyats, i seguim trobant-hi les mateixes grandeses i misèries que avui i aquí trobarem quan tanquem el llibre i sortim al carrer. O quan llegim el diari. O quan ens mirem al mirall.

La recomano sense reserves. M’agraireu el consell.

Títol: Matar un rossinyol
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Xavier Pàmies Giménez
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-297-7449-8
PVP: 19€

Sortegem 10 exemplars d’El Cuc de Seda signats per Robert Galbraith!

Hola a tots Nosaltres!

Avui posem en marxa un concurs que ens fa moltíssima il·lusió! Resulta que els amics d’Editorial Proa han aconseguit 10 exemplars d’El Cuc de Seda firmats per Robert Galbraith amb certificat d’autenticitat de la firma!

Així doncs, quan ens van dir que volien sortejar-los entre tots Nosaltres… no ens ho podíem creure! És per això que posem en marxa un nou sorteig al Nosaltresllegim.cat. Per participar-hi seguiu els passos següents:

  1. Fer un follow a Proa a Twitter.
  2. Fer un RT i un FAV al Twit de Proa que teniu en aquest post.
  3. Respondre el twit de Proa dient
    1. Quin és el personatge principal de la sèrie de Robert Galbraith
    2. A quina capital europea té lloc l’acció de les seves novel·les.

Tot això ho pots fer des d’aquest twit que tens aquí:


El concurs comença avui, dilluns 13 d’abril i el tancarem el divendres dia 17 d’abril.
Els follows, RT’s, FAV’s i respostes fora d’aquest dia ja no podran participar.

Entre tots els participants que compleixin els tres requisits farem un sorteig amb l’aplicació Random.org.

Esperem la vostra participació!

 

– JA HEM FET EL SORTEIG I ENS ESTEM POSANT EN CONTACTE AMB ELS GUANYADORS! GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR! –

Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

cremeubarcelonaSuposo que per a tots els Nosaltres l’acte de llegir una novel·la es sempre un acte de plaer. Es tracta de gaudir, abstreure’s una estona, somiar altres vides, i què sé jo quantes coses més. Però en aquest cas el somni és real, això ha passat, i a més, ha passat a la nostra estimada Barcelona. Amb aquesta premissa, vulguis o no, l’acte de llegir es torna un acte reivindicatiu. Un acte de memòria històrica. Un acte sagrat.

En Miquel Serra i Pàmies, parent de l’autor d’aquesta joia anomenada Cremeu Barcelona!, va ser conseller de Subministraments de la Generalitat de Catalunya, i per sobre de tot, sense acabar de ser un heroi, va ser un home amb principis, un paio legal, un bon home en una època en què la integritat i la justícia i aquest petit fenomen de fer el que toca pràcticament no el portava a terme ningú. Si t’hi fixes… si fa o no fa com ara.

Els nacionals estan a punt de conquerir Barcelona. La ciutat i els ciutadans estan desgastats, morts de misèria i de fam, sense il·lusió, avorrits de mentides i de falses promeses. Enmig d’aquest panorama, el Komitern i el seu braç executor, el SIM, donen una ordre directa que a més ha de portar-se a terme rapidíssimament. I aquesta ordre no es altra que cremar Barcelona!! No pot quedar res dret: els subministraments d’aigua, llum gas…tot enlaire. Fins i tot els serveis sanitaris, a prendre pel sac. I el que no pugui viure… que es mori!

Els russos no volen que quedi res en absolut del que puguin aprofitar-se el vencedors, i els danys que caiguin sobre Barcelona i els seus habitants, la pèrdua brutal de vides que suposa una acciò d’aquest nivell, els és ben igual.

Mentrestant les bombes van caient, ara dels italians, ara dels alemanys. Ara una canonada, ara les sirenes que criden cap als refugis. I sempre, en tot moment, la gana. Una fam que és capaç de fer-te vendre l’ànima al diable quan veus que els teus fills, els teus pares o el teu home ja no s’aguanten dempeus.

El cas és que en Serra i Pàmies idea una estratègia per a saltar-se els alts poders russos i no fer cas d’unes instruccions que no es veu amb cor de portar a terme. Cremar Barcelona? Ni parlar-ne!!

Li costa molt, moltíssim. Amb la seva decisió, la seva tossuderia, arrossega un bon grapat de personatges entranyables que són prou valents o prou sonats per fer-li costat, però el cas és que Barcelona…. és Barcelona.

Llegint aquest llibre, riure, plorar, desesperar-se i alçar les mans cap al cel es tan fàcil!!

El recomano a tots aquells que s’estimen aquesta ciutat i a tots aquells que repudien les injustícies.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Això ho canvia tot. El capitalisme Vs. el clima, de Naomi Klein

aixohocanviatotHi ha llibres de ficció i n’hi ha de no-ficció.

Hi ha llibres d’usar i llençar -abans en dèiem cigarreta i ara kleenex-, i hi ha llibres que guardarem a la biblioteca i a la memòria; per tornar-hi, per consultar-los, per fruir, per reflexionar.

Quan apareix un nou llibre de Naomi Klein ja sabem que serà de no ficció (què més voldríem!) i dels de relectura, consulta i reflexió.

El llibre Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima apareix set anys després de la publicació de La doctrina del xoc i quinze de la de No logo. Són llibres elaborats, treballats i gruixuts però es fan llegir. I oportuns.

Aquesta vegada la investigació està centrada en el canvi climàtic. L’autora confessa haver estat molt de temps entre els que buscaven una fórmula que permetés avançar gradualment en la lluita contra el canvi climàtic. Ara se’n penedeix.

Perquè el que realment demanen els “moderats” que constantment proven de reformular l’acció climàtica perquè sigui més llaminera és: Com podem generar canvi de manera que els responsables de la crisi no se sentin amenaçats per les solucions?  Com, pregunten, es pot tranquil·litzar els membres d’una elit aterrida i megalòmana que encara són els amos de l’univers, malgrat les aclaparadores proves que demostren el contrari?

La resposta és: no es pot. (…) (p. 91)

El llibre no és un pamflet abrandat. L’afirmació contundent que hem reproduït la trobem després de 91 planes de lectura apassionant (amb 94 notes que trobem al final del llibre). Klein escriu apassionadament, amb paraules entenedores de bona periodista però per arribar a les conclusions que exposa ha treballat amb mètode i rigor durant cinc anys amb un impressionant bagatge de fonts consultades i bibliografia que trobem detallada en les més de 160 planes que clouen el volum (que en té 812 en total).

I no parla d’un futur a mig termini. Parla del que el 95% de la comunitat científica més qualificada creu que passarà, inexorablement si no ens hi posem tots plegats, d’aquí… CINC ANYS!

I ella creu que, com que “no es pot”, cal assegurar-se que es compta amb prou gent com per canviar l’equilibri de poder.

Reconeix que és un repte molt difícil però canvis tan radicals com va ser l’abolició de l’esclavitud, que era un pilar fonamental en què descansava l’economia de la seva època, li fan pensar que canviar la visió del món és possible. I altres exemples més recents com el reconeixement dels drets civils als EUA, la supressió de l’apartheid o els avenços en el reconeixement dels drets de les dones li permeten un cert optimisme.

El llibre va aportant arguments que o bé ens deixen aclaparats i pessimistes o bé -i és el que Klein es proposa- ens empenyen a arremangar-nos i posar fil a l’agulla: descriu la relació entre el que anomena fonamentalisme del lliure mercat que tot ho confia a  la mà invisible i el procés cada vegada més ràpid de sobreescalfament del planeta, i explica com l’estratègia del que anomena la dreta oscil·la entre la negació –amb grans aportacions a les campanyes de desprestigi de les evidències que aporten els científics- i el pla B que consisteix a aprofitar les noves oportunitats de negoci que obre el canvi climàtic per als que es poden escapar de les seves conseqüències. I a més, ens adverteix del fracàs de les vies que confiaven en filantrops ecologistes multimilionaris en el que anomena somni trencat.

La seva esperança descansa en moviments que algú ha batejat com Blockadia protagonitzats per persones poc sospitoses de radicalisme: àvies, botiguers, pagesos de la zona, estudiants d’institut o professors d’universitat que interposen els seus cossos davant les excavadores i aturant autèntics crims climàtics.

Klein passa llista de diferents indrets on aquests moviments han assolit victòries: contra el fracking o contra l’extracció de carbó i altres batalles encara obertes contra l’extracció d’arenes bituminoses a llocs que van des del Canadà, la Xina, Grècia, Bulgària, Sud-àfrica, França, els EUA…

El desembre d’enguany -2015- tindrà lloc a París una reunió per debatre de nou el tema del canvi climàtic. I segur que passaran coses… Si voleu estar informats i documentats, llegiu aquest llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Això ho canvia tot
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductors: Mercè Santaularia Campillo | Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-16367-00-9
PVP: 24€

Un dinar un dia qualsevol, de Ferran Torrent

undinarundiaqualsevolEn Ferran Torrent és un mestre a l’hora de treure els draps bruts de la Comunitat Valenciana. No és el primer cop que escriu sobre les corrupteles llevantines i aquest llibre no és una excepció.

En aquest cas, la història va d’un periodista a qui han acomiadat de la redacció del diari on treballava, però donant-li permís per fer de freelance. En Marc Sendra es un paio legal, un pencaire que vol viure de la seva feina i del seu sou i que, a més, és capaç de fer-ho sense que li caiguin els anells.

Un ocellet, que es diu Albert “el Negociador”, li piula que han trobat el cadàver d’un menor magrebí a un abocador. El cadàver està sencer cosa que vol dir que el tractament de residus no es fa ben bé com tocaria, oi?

En Marc ha de tirar mà d’una sèrie de personatges que oscil·len entre la delinqüència i l’extravagància, com el Llargo, que té una casa de joc i fa veure que és un empresari respectable, el Messié, xoriço professional amb maneres afrancesades, el Mític Regino, que falsifica Sorolles com aquell que res i que després és capaç de vendre la falsificació a la policia, i el pare Rafel, un home bo que necessita molts calés per poder donar de menjar a tots els sense sostre que té acollits.

La veritat és que la primera idea d’en Marc és escriure un reportatge sobre el tema de moda que no és altre que la crisi del València F.C. amb la venda dels terrenys de Mestalla, però entre el noi de l’abocador i una cosa i l’altra, sembla que no tot és tan fàcil com podia semblar… Al contrari! Aquí hi ha marro per donar i vendre.

Fans d’en Torrent, prepareu-vos per passar una bona estona. Visca les falles!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un dinar un dia qualsevol
Autor:
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1938-3
Preu: 20,50€

Assassinat en directe, de Mary Higgins Clark

assassinatendirecteEl doctor Greg Moran va al parc amb el seu fill petit, en Timmy, per passar una estona amb ell: gronxar-lo amb suavitat, riure i passar un dia feliç. Poc s’imagina que “l’assassí d’ulls blaus”, com per sempre més l’anomena en Timmy, està preparat per llevar-li la vida d’un tret.

En Timmy assisteix en directe a l’assassinat del seu pare i no només això. “L’ulls blaus” li diu: la propera serà la teva mare i desprès et tocarà a tu, Timmy.

D’això ja fa cinc anys. Cinc anys d’angoixa i desesperació per part de la Laurie, la mare del Timmy i del Leo Farley, l’avi policia retirat. A banda d’aquesta tragèdia, la vida continua. La Laurie ha de fer la seva vida i la seva feina que no és altra que la de productora de sèries de televisió. El seu nou projecte consisteix a llançar un serial que es dirà “Sota sospita” i que ve a ésser un reality basat en crims reals no resolts.

El crim que trien els de la productora va passar fa més de vint anys i encara no se sap qui va ser l’assassí. L’han batejat com el crim de la “Gala de Graduació” i es basa en l’assassinat de la Betsy Powell, la mare d’una de les quatre noies objecte de la festa de la gala.

Totes quatre noies, inclosa la filla de la víctima, tenien motius sobrats per odiar la Betsy Powell. La Mary Higgins Clark fa que aquestes noies facin un exercici de memòria i de voluntat per tal de posar ordre a les seves vides, malmeses des d’aquella tràgica nit.

Assassinat en directe de la , és una novel·la fàcil de llegir, apta per a gairebé tots el públics i idònia per passar un cap de setmana ben distret a la caça de l’assassí o assassina…

Serà el marit? Serà una de les quatre noies? Serà el xofer? Pot ser qualsevol d’ells. Ara toca que ho esbrineu vosaltres mateixos!!

Títol: Assassinat en directe
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 20,50€

 

La venjança dels almogàvers, d’Andreu González Castro i Ramon Gasch Pou

lavenjancadelsamogaversTots hem sentit a parlar dels almogàvers i quan dic tots, és tots. Segur que coneixeu els noms més rellevants que van comandar aquest exèrcit temible, d’una manera o una altra hem sentit i coneixem anècdotes de la vida de Roger de Flor o Ramon Muntaner.

El que potser no coneixem tant és com vivien aquests valents soldats, com es desplaçaven amb l’exèrcit o què els movia a l’hora de voler viure com a mercenaris a sou dels cabdills, els monarques o els ducs als que servien. I, segurament, tampoc no coneixem gaire l’episodi conegut amb el títol d’aquesta novel·la, la venjança de l’exèrcit almogàver davant l’exèrcit de Bizanci al segle XIV.

Doncs aquesta és la part de la història en la que es concentra aquesta nova publicació de   i , que ja havien compartit autoria a Bon cop de falç i Defensors de la terra.

La venjança dels almogàvers s’estructura a l’estil de les antigues cròniques. En el que potser és una picada d’ullet a la potser més coneguda de totes, la de Ramon Muntaner, Ramon Gasch i Andreu González, fan aparèixer aquest personatge no només com un simple redactor de la història sinó que el retraten com l’almogàver, que en realitat era un soldat instruït per a ser un cabdill a la guerra, despietat quan calia o just quan les circumstàncies ho requerien. Igual que en Marc Amorós, el principal protagonista de la història, en qui es vertebren els fets que es narren i que veiem créixer des de la seva condició de jove escuder fins a convertir-se en un soldat bregat en mil batalles.

S’ha de dir que és ben palesa la feina de documentació que els dos escriptors han hagut de fer, els episodis es narren amb precisió i rigor, dibuixant un retrat bastant fidedigne del que succeïa dins i fora del camp de batalla, mostrant les coses bones dels almogàvers, però sense amagar les dolentes, no oblidem que al cap i a la fi, eren temps de guerres i els abusos i les situacions fora de mida es donaven en un bàndol i altre, sense distincions.

Si us agraden els llibres que parlen de la Història del nostre país, no us deixeu perdre La venjança dels almogàvers: la gaudireu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  La venjança dels almogàvers
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-1937-6
PVP: 20€

Gran Cabaret, de David Grossman

grancabaretEls llibres de David Grossman -els que jo he llegit si més no: Tota una vida i Caigut fora del temps– es mouen en un univers propi: l’Israel actual poblat per personatges absolutament versemblants que tenen el denominador comú de tenir l’ànima plena de cicatrius.

Si fa no fa com a tot arreu però amb les particularitats d’aquest poble: un passat llunyà però omnipresent marcat per l’Holocaust, un de més recent ja viscut pels protagonistes com a infants o adolescents: l’arribada com a colons amb el que va suposar l’experiència de l’arrelament a una nova realitat, la presència constant de l’amenaça de guerra amb els veïns i, encara més recent, la traumàtica vivència d’estar infligint als àrabs un tracte que recorda el que ells han rebut fa ben poc com a col·lectiu.

La novel·la no va d’això però és un feixuc teló de fons que tots, poc o molt, traginen com poden i que s’afegeix a biografies que podrien estar situades en qualsevol altre escenari del món que en diem occidental.

De què va, doncs, aquest Gran Cabaret?

En un cabaret més aviat tronat, situat a Natanya, a la Cesarea, zona no gaire privilegiada d’Israel, hi actua Dóvale, un còmic de cinquanta-set anys, un one-man show, capaç de combinar la gestualitat d’un pallasso, la pirueta d’un saltimbanqui, el dramatisme d’un actor fent un monòleg i el torrent d’acudits enginyosos d’humor gruixut, lligat tot sense pausa.

Un home de la mateixa edat, Avishai Lézer, jutge en excedència des de fa poc, assisteix a l’espectacle atenent a la demanda explícita que el còmic li ha fet amb una estranya telefonada.

I el llibre, narració curta -190 pàgines-, ens va submergint en el que ha estat la vida del còmic amb un crescendo a la segona meitat que ens atrapa en un suspens molt ben treballat. També ens dóna pistes suficients de la vida del jutge i del que relaciona dos personatges tan diferents.

Quan he acabat la lectura, m’ha passat com amb els altres llibres d’aquest autor. Els personatges s’han fet de carn i ossos davant meu; he rigut una mica, he compadit molt i voldria haver pogut desitjar-los més sort a la vida.

I com n’és d’entranyable Euriclea, la dona petitona. Jo li donaria l’Oscar al paper secundari.

Es nota, oi, que m’ha agradat i que el recomano?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Gran Cabaret
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Roser Lluch Oms
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 17,90€

After. Ànimes perdudes (Sèrie After 3), d’Anna Todd

after3L’Anna Todd torna al Nosaltresllegim amb la tercera part de la sèrie After amb una Tessa i un Hardin lluitant pel seu amor contra totes les circumstàncies. Ens ho explica la Gisela!

Després d’After i After, en mil bocins, en aquesta nova entrega de la sèrie que ha escrit l’Anna Todd hi anirem descobrint com la Tessa y en Hardin, la parella protagonista, vol demostrar a tots els que els envolten, i també demostrar-se a sí mateixos, que són capaços de canviar… encara que cadascú té el seu ritme i això no sempre ajuda!

En aquesta tercera entrega hi trobareu nous personatges i escenaris, però sobretot descobrireu alguns personatges secundaris que us sorprendran -traïcions, màscares que amaguen persones terribles,… I és que en Hardin i la Tessa viuran una separació geogràfica entre ells d’una manera molt profunda: ella decideix marxar a una altra ciutat sense en Hardin cap a la recerca d’un futur millor encara que el seu cor està trencat en mil bocins, i ell no baixa del burro: tots aquells que el coneixeu -i que heu llegit els llibres anteriors- sabeu que és molt tossut… encara que si hi ha algú que li pot fer canviar de parer és la Tessa.

No és novetat que Anna Todd hagi aconseguit fer un llibre de més de 900 pàgines que es llegeix en un moment: ja ho havia aconseguit abans i ho ha tornat a fer. Així doncs, benvinguts a la tercera entrega d’un llibre 360º i que, afortunadament pels fans de la sèrie, té una quarta part. I arriba d’aquí molt poc!

No us el perdeu!

Gràcies pel teu escrit, Gisela! T’esperem aviat! Potser amb la quarta part de la Sèrie After?

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquesta tercera part.

Títol: After. Ànimes perdudes (Sèrie After 3)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Esther Roig Giménez
Pàgines: 806
ISBN: 978-84-664-1936-9
Preu: 17,90€