nosaltresllegim.cat

Títol: On el dia dorm amb els ulls oberts
Autor: Toni Pou
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-721-3
Preu: 16€

Després de llegir el llibre del Toni Pou, la primera conclusió a la que arribo és que els Víkings eren uns “catxondus”. Perquè anomenar “Terra verda” una de les regions més blanques del Planeta Terra només podia comptar amb un optimisme a prova de bomba.

En Toni Pou escriu a On el dia dorm amb els ulls oberts dos llibres en un. En el primer, relata la seva experiència com a periodista al vaixell Amundsen on es realitzen treballs de recerca científica al voltant del Pol Nord, i el segon, on explica com es va produir i desenvolupar la conquesta d’aquesta regió feréstega de la Terra.

El llibre, que podríem emmarcar-lo en l’investigació periodística, es llegeix molt bé, ràpidament, i combina amb habilitat qüestions històriques, científiques i curiositats, que per una banda o altra acaben enganxant el lector.

On el dia dorm amb els ulls oberts ha estat guardonat amb el Premi Godó de Periodisme d’Investigació i Reporterisme i, malgrat el pes que pugui tenir un premi de nom tan pompós, crec que és un molt bon punt de partida per tal de conèixer com era la gent que a finals del s.XIX i inicis del XX es van embrancar en aventures gèlides que duraven anys –i que moltes vegades acabaven com a Viven!-

Crec que On el dia dorm… pot ser, no només un bon llibre pels qui gaudeixin del món científic i de la recerca a indrets inhòspits, sinó que també pot ser un gran títol per aquells adolescents que els costi una mica llegir ficció però que alhora tinguin ganes de conèixer aventures reals.

I pels qui sigueu de viatjar per divertir-vos, no patiu: a l’Àrtic també podreu anar a jugar al minigolf. No m’ho invento! Ho explica en Toni Pou!

Títol: La devoció del sospitós X
Autor: Keigo Higashino
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 311
ISBN: 978-84-666-4914-8

Quin seria el traspàs, el canvi, el tema més escaient per triar un llibre, després d’haver llegit el Jo confesso i Les veus del Pamano del Jaume Cabré, eh? A veure, que algú aixequi el dit i me n’aconselli un, perquè nois, noies, amics, fa de molt, molt mal triar, de veritat.

El cas és que un bon amic em va regalar aquesta novel·la, amb la qual cosa el fet de triar, la decisió, no va ser pas meva. Em va venir imposada. Això sí, amb tot l’afecte del món.

Al principi, què voleu que us digui, la veritat és que ni fred ni calor, però mica en mica m’he anat endinsant dins d’aquest llibre i m’ha agradat poder-ho fer i, a més, gaudir-ho.

L’autor té un estil lent, depurat, mortificador. Segons com sembla que totes les cartes estan sobre la taula però de sobte canvia el joc. I una de dos: o bé fa trampes o algú juga al pòquer com un autèntic mestre.

Ens narra una història d’amor, de mort, de física i matemàtiques del més alt nivell. Es pot matar per amor? Es pot morir d’amor? Es pot continuar endavant sentint-se brut, fals i miserable per dins?

Si voleu esbrinar-ho ja ho sabeu: quina és la devoció del sospitós X????

Títol: Jo, jo, jo… i Shakespeare
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-9787-749-7
Preu: 16€

Algunes persones no n’aprenem mai…

Ja tinc les entrades per veure la propera representació de Coriolà de William Shakespeare que s’estrenarà al Teatre Lliure d’aquí a 4 mesos. Crec que aquesta vegada m’ho passaré bé; el seu director, Àlex Rigola, t’agradarà o no, però sempre resulta interessant. La meva estimació per l’autor de Stratford no sempre m’ha portat pel bon camí: la presumpció i la falta de comprensió han acompanyat la majoria de les adaptacions que s’han fet tant de la vida com de les obres de Shakespeare.

Per això, per a mi, trobar-me amb una novel·la sense pretensions com Jo, jo, jo… i Shakespeare de David Safier, del qual ja m’havia llegit Jesús m’estima, ha estat un divertidíssim i refrescant entreteniment. L’autor adverteix a les primeres pàgines que el que llegirem no té cap fonament històric —aquesta advertència, per cert, la podrien portar algunes novel·les històriques (ejem!) serioses, que ara no anomenaré… —; de fet, jo mateixa, sense ser cap experta ni en història ni en biografies de l’època elisabetiana he detectat un parell d’errors garrafals (alguns convenients per a l’argument, d’altres innecessaris i fàcilment evitables) que sí que feririen la sensibilitat dels estudiosos més estrictes i mancats de sentit de l’humor.

Però és que l’autor de Maleït Karma només treballa amb la idea aproximada que qualsevol té d’una època i d’una figura que tantes influències, revisions, paròdies i homenatges han generat. És la idea que té algú com la Rosa —una protagonista que recorda a la Marie de Jesus m’estima, però “amb més pebre al cul”— que haurà de fer un viatge més de 400 anys en el temps, a un país que no és el seu i en un cos que no és ni del mateix sexe que ella per a descobrir qui és realment i què és l’amor veritable. Naturalment, al final, s’adonarà que la veritat estava allà mateix i que no calia viatjar tan lluny per a trobar-la. Això sí: el viatge val la pena i arrancarà unes bones rialles.

Seguirem sense trobar resposta a la pregunta de qui era Shakespeare de veritat; no només pel que fa a la seva vida privada (relacions amoroses, religió, autoria…), sinó també sobre què volia dir realment amb el conjunt de la seva obra. I és que l’autor que probablement més frases cèlebres ha regalat al món és també el més misteriós. Podria ser perquè va estar temporalment posseït per una dona del segle XXI? No ho sabrem mai… Encara que és poc probable.

Ah, quasi se m’oblida! Teniu el primer capítol en pdf. Segur que us enganxa de seguida!

Què us sembla el book tràiler… en alemany?

Títol: Dues vides
Autor: Joan Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-862-6
Preu: 21,50€

Hola Nosaltres!

A la feina, quan estem dinant, a part dels tàpers, els companys hi aportem conversa. Hi ha dos temes principals: el futbol (que dóna de sí fins a límits insospitats) i, sobretot, les sèries de televisió. Des de Game of Thrones i Fringe fins a Polseres Vermelles i El Barco, passant per How I met your mother i Sex and the city, tot hi té cabuda. Tothom està enganxat a una o altra, sigui americana o feta aquí.

Això que us explico té molta relació amb el llibre que acabo de llegir (què dic, llegir… devorar!): Dues vides, de Joan Piqué. A mig camí entre el thriller i el melodrama i amb un ritme infecciós, explica la història d’en Marc Serra, un enginyer que, després de tancar un tracte fabulós amb una empresa americana, queda amnèsic total, perdent la seva identitat catalana i trobant-ne una de nova als Estats Units. Després haurà de conciliar aquests dos móns: Catalunya i els Estats Units.

Durant 4 dies, les estones que podia les he dedicat a llegir, ja que volia saber què els passava als personatges. Hi ha de tot: bons molt bons que només pateixen desgràcies, com els personatges d’El cor de la ciutat; un dolent molt dolent, com el JR de Dallas; intrigues empresarials, com a La Riera; relacions sanes i no tant sanes, com a Grey’s Anatomy; i sobretot l’ànsia de continuar llegint per saber què passa com a Lost!

En fi, si us agraden les sèries, amb el seu ritme i el “què passarà?” sempre present, aquest és un llibre per vosaltres!

Acabaré parafrasejant (lliurement) John “Hannibal” Smith de The A-Team… m’encanta que els llibres surtin bé!