Ciutats de paper, de John Green

ciutatsdepaperAvui estem molt i molt contents de poder donar la benvinguda a una nova lectora al Nosaltres! Com que prefereix escriure amb pseudònim l’anomenarem pel nom que ens ha demanat que compartim amb tots nosaltres: Bonsai dels Somnis.

I la seva estrena és amb John Green, un dels autors que més èxit està tenint enguany, i més encara des de l’estrena de la peli de No està escrit a les estrelles!

Avui però, parlem de les Ciutats de paper publicades a Fanbooks:

Hola! Avui m’agradaria que ens tornéssim a endinsar al món de John Green, autor de “No està escrit a les estrelles”, però amb una temàtica totalment diferent.

En Quentin Jacobsen és un jove adolescent innocent que ha estat enamorat tota la vida de la seva veïna Margo Roth Spiegelman, una noia del tot singular, que té un concepte de la vida totalment diferent al de la resta de gent.

Una nit, ella apareix per la finestra de casa d’en Quentin i li diu que el necessita, que necessita que l’ajudi. Ell, sense tenir ni idea de què van a fer, l’acompanya. Tots dos cometen una sèrie d’actes venjatius i de bogeries durant tota la nit, fins que arriba l’albada i tornen a les seves respectives cases.

El dia següent però, quan en Quentin va a l’institut, s’emporta una sorpresa ben desagradable: la Margo ha desaparegut.

Podria semblar un segrest, però tot indica que la noia s’ha escapat per voluntat pròpia.

En Quentin, ajudat pels seus amics, empès per l’amor que sent per la seva Margo, va seguint un seguit de pistes que li ha deixat la noia i al final emprèn un llarg i inesperat viatge fins a Nova York, on qui sap si trobarà a la jove noia.

Aquest és un llibre de literatura juvenil, tot i que seria recomanable simplement per gent que s’ho vol passar bé. Us deixo amb un fragment de la novel·la que us farà reflexionar i que dóna nom al llibre. Espero que us agradi!

“És una ciutat de paper. Mira-te-la bé, Q, mira tots els carrerons sense sortida, els carrers que acaben i comencen al mateix lloc, les cases que es van construir i que després van acabar caient a trossos. Totes aquestes persones de paper, que viuen en cases de paper, i cremen el futur per escalfar-se. […] Tothom està obsessionat amb la dèria de posseir coses. Coses fines i fràgils com el paper. Les persones també. Fa divuit anys que visc aquí i mai de la vida no he conegut a ningú que li importi el que ha d’importar.”

Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

T’esperem aviat amb més lectures, Bonsai dels Somnis!!

Títol: Ciutats de paper
Autor: John Green
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: BIBLIOTECA JOHN GREEN
Traductor: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-15745-72-3
Preu: 14,90€

Enganxa’t al running, de Sílvia Tremoleda

enganxatalrunningSou d’aquells que esteu enganxats a aquest nou esport anomenat running? El footing de tota la vida…? Si és així, aquest no és el vostre llibre, bàsicament, perquè diria que el 99% del que es diu ja ho sabeu més que de sobres. Perquè, de fet, aquest llibre no està pensat pels qui ja fa temps que corren i, fins i tot, participen en curses de forma regular. No! Aquest és un llibre pensat per a qualsevol (dona, en aquest cas) que estigui pensant en començar a fer esport de forma regular i hagi pensat que el running pot ser l’activitat pràctica que necessita. Però realment, molts dels consells que s’hi donen són vàlids tant per homes com per dones, perquè al cap i a la fi, quan ens calcem les esportives i sortim al carrer, els dubtes són els mateixos: a quina velocitat he de córrer? He d’agafar una posició concreta? Com d’important és estirar? Quant de temps de carrera he de fer?

La  respon molt bé totes aquestes preguntes i moltes més i dóna una pauta prou interessant per tots aquells que us hagueu plantejat recuperar la forma física o, simplement, agafar l’hàbit esportiu. Si sou d’aquells (com jo) que teniu una placa a la paret del gimnàs amb la vostra cara i un peu de foto que diu “soci honorífic”, trobareu en Enganxa’t al running una bona ajuda per intentar superar la mandra infinita que fa posar-se a fer esport: consells com buscar un entrenador, un company d’entrenament i motivar-se amb “piques” us ajudaran a tenir la voluntat per sortir un mínim de cops a la setmana a moure l’esquelet i fer quilometres.

A mi, la part que més m’ha interessat és la que parla sobre nutrició. Hi ha un munt de coses que desconeixia i que a partir d’ara podré posar en pràctica! Per exemple, tenia un dubte existencial perquè a mi m’agrada fer dieta vegetariana i fent esport de manera regular s’ha de tenir una mica més de cura per estar segurs que aportem al nostre cos les vitamines, proteïnes i minerals que necessita per mantenir aquest ritme i no defallir.

Ara tinc una idea una mica més clara del que he de menjar i com i quan fer-ho.

Així que ja ho sabeu, poseu-vos les bambes, agafeu l’mp3 i a córrer! Ara ja no teniu excusa!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Enganxa’t al running
Autor: Sílvia Tremoleda
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 276
ISBN: 978-84-664-1866-9
Preu: 16,95€

La bíblia de pedra, de Marc Capdevila

labibliadepedra ha triat un important passatge de la història artística de Catalunya com a fil conductor de la seva novel·la, la construcció de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll. Així és com ens situa al segle XII, en ple període romànic, durant el comtat de Ramon Berenguer IV i en ple apogeu de les abadies de Ripoll i Sant Pere de Rodes, clars exponents, juntament amb el conjunt de Boí, del romànic català, però sobretot, de l’escultura religiosa, concentrada a les portalades de les esglésies.

La bíblia de pedra no és només una narració sobre la construcció de la portalada de Ripoll, és també una història de misteri en la qual els personatges principals, la Violant (guaridora), n’Ermengol (pintor) i l’abat Gausfred, es veuen embolicats en mirar de descobrir el perquè de les estranyes morts de tres bagasses.

Però Capdevila no es queda aquí, perquè a través de la lectura podrem veure que darrera de la narració hi ha un gran treball de documentació. Podrem conèixer també l’estil de vida dels diferents estrats socials que convivien el segle XII, els costums, les lleis no escrites i aquelles que els més benestants anaven escrivint sobre la marxa, els drets dels més rics i els deures dels més pobres i, com no podia ser d’una altra manera, les injustícies socials que s’imposaven pel fet d’haver nascut en un lloc o en un altre sense tenir en compte el valor real de les persones.

Marc Capdevila s’uneix al grup d’escriptors que com Maria Carme Roca o Martí Gironell, entre d’altres, ens ajuden amb les seves obres a fer-nos una idea de com era la vida al nostre país uns quants segles enrere. La bíblia de pedra és la seva primera incursió en la novel·la històrica, però el 2007 ja va demostrar el seu potencial com a escriptor amb Aigua pudenta, novel·la que aquell mateix any va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La bíblia de pedra
Autor: Marc Capdevila
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7317-0
Preu: 19,50€

Tria la teva crisi, de Júlia Cot i Jordi López

trialatevacrisiÚltimament estic tenint alguns problemes al transport públic. La gent em mira molt. Molt i molt fort. La raó? No paro de riure.

No és que estigui escoltant podcasts de tertúlies de com ha de jugar la Roja d’abans del Mundial de Brasil. És una qüestió de lectura.

Estic llegint el Tria la teva crisi de la  i en Jordi López al metro i no ho puc evitar. No només se’m passa la parada cada cop que he d’optar per una de les possibilitats que m’ofereix cada final de capítol sinó que a més no paro de riure amb la mala llet d’aquest fabulós retrat no tan distorsionat dels nostres dies. I tot perquè al personatge del llibre li ha caigut la fantàstica sort d’embarassar-se d’uns bessons. Anades a bancs a demanar crèdits inaccessibles que provoquen atacs de cor per tips de riure, visites a franquícies que et fan sentir com una mala persona només per demanar pel producte menys car, aventures delictives desesperades per poder treure -o dibuixar- diners d’on sigui que acaben derivant en bitllets falsos que podrien sortir d’una obra de teatre de la Fura dels Baus, i visites a Can Brians amb companys de cel·la massa melosos i visites salvadores d’individus que semblen sortits d’un joc de taula. Ves que no…

Total, que no paro de riure. La qüestió és que la gent d’Astrakan, la divisió literària de Minoria Absoluta -els que van treure el Ha tornat del Timur Vernes amb un Hitler tornant a l’Alemanya actual- han fet un llibre d’aquells que tots vam llegir quan deixàvem de ser nens i encara no érem adolescents: un tria la teva aventura.

Però com que l’aventura de veritat és ser autònom han decidit fer un Tria la teva crisi acompanyant-se dels dibuixos del Guillem Dols (dibuixant i guionista de programes com ara La Competència). I sí. La Crisi és una aventura. I sinó pregunteu-li al Màrius Carol, que ha fet canviar de rei per poder tenir tres mesos d’agenda mediàtica al diari quan va agafar la direcció de La Vanguardia (potser no és veritat però aquest és el tipus d’humor que trobareu al llibre).

Si voleu passar una molt bona estona llegint i rememorant l’emoció del “què hauria passat si hagués anat a l’altra pàgina”, aneu corrents a buscar aquest llibre.

Si voleu que el vostre cervell es converteixi en una truita de patates, preneu-vos un orfidal per superar la crisi i empalmeu “Restaurante imposible” i “Crónicas carnívoras” a Energy.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

http://youtu.be/uDeKQajDx-Y

Títol: Tria la teva crisi
Autor: Júlia Cot i Jordi López
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 220
ISBN: 978-84-664-1865-2
Preu: 14,90€

No està escrit a les estrelles, de John Green

noestaescritalesestrellesQuan tens 16 anys, estàs tot el dia connectada a una ampolla d’oxigen i t’has passat més temps del que voldries dins d’una UCI, la vida no transcorre de la mateixa manera per tu que per la resta del món.

Els moments són més intensos i arriba un moment en què t’adones que terminal vol dir que ja no podràs fer res del que fas per molt més temps. O mai més.

Això és el que li passa a la Hazel Grace i també a l’Augustus Waters. Ella amb un càncer terminal que fa que els seus pulmons no siguin tan pulmons i ell amb una cama menys però tot l’encant del món.

No està escrit a les estrelles -un llibre que hem explicat més d’una i de dues vegades al Nosaltres– és una història de superació, d’amor, d’acceptació del dolor i de lliçons apreses. En John Green fa un retrat de què significa ser adolescent i lluitar contra els efectes secundaris del Càncer. Perquè quan el tens tot és un efecte secundari d’ell.

Emotiva, divertida i altament recomanable. Aquesta novel·la que ha estat número 1 a la llista del New York Times i que ha arribat al cinema amb un èxit rotund no us deixarà indiferent.

No importa que la història sigui entre dos adolescents i tu ja siguis adult. Llegeix-la.

Quan ja has llegit centenars de novel·les, aquelles que t’aconsegueixen emocionar són realment aquelles que paga la pena haver llegit. I aquesta, n’és una.

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: BIBLIOTECA JOHN GREEN
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-15745-79-2
Preu: 12,95€

En la pell de l’altre, de Maria Barbal

enlapelldelaltreSegurament quan un bon amic “llibretraficant” em va passar aquest llibre, En la pell de l’altre, s’imaginava que essent de la , per qui em deleixo quan escriu narrativa breu, i tenint com a escenari el meu barri, Poblenou, hi havia prou arguments de pes perquè m’atrapés. Amb el que potser no comptava és que aquí, al barri, hi ha hagut èpoques en què no estàvem envoltats de turistes com ara, sinó de fàbriques. I generacions i generacions de mares i filles ens hem passat el testimoni de l’avidesa per la lectura, de la passió, de la imaginació, de la metàfora… potser per crear finestres en un entorn que, quan encara se sentia la pressió franquista ben a prop, podia resultar altament hostil.

Em vaig llegir aquesta novel·la d’un glop el mateix dia que començava vacances. L’encetava a les 12 i la tancava 8 hores més tard. Escric aquest comentari el primer dia que he començat a treballar. L’he començat a les 23:10 i espero tenir-lo llest abans de les 24:00.

Sóc jo, ara, però que m’agradaria ser en la pell de l’altra. Perquè jo tinc una vida més o menys convencional: treballo, porto la nena a l’escola, dormo poc… però ai, l’altra! L’altra tenia per davant una aventura que havia de durar tots els dies destinats al lleure. Un temps que havia de ser de tot menys monòton… Definitivament, l’altra, la que marxava de vacances, tindria coses per explicar-vos delicioses sobre aquesta magnífica novel·la. Però jo, què us he de dir, jo? L’argument? Em preneu per una aixafaguitarres? Llegiu-lo a la contra!

No seré jo qui ara jutgi aquesta dona que es posa en la pell de l’altre. Us demanaria que, un cop coneguda, Nosaltres també la perdoneu.

Us en deixo el principi:

El juliol és un temps tan bo per patir o ser feliç com qualsevol altre. A les darreries de juny havia esclatat la notícia i la Isolda havia pensat: aviat tothom estarà de vacances i tindrem una treva. Però el telèfon no havia parat de sonar i, de moment, la ciutat era un cos greixós amb la pell pavimentada de llamborda o quitrà, que, a les hores fortes de la calor, dormitava amollant un baf irrespirable.

I també els primers capítols en pdf.

Títol: En la pell de l’altre
Autor: Maria Barbal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-664-1881-2
Preu: 20€

El do, de Mai Jia

eldoI jo que volia explicar-vos de què va El do, de … i quan pensava que havia de començar pel començament -pel nom del protagonista- ja tenim un problema. O més que un problema, el primer dels enigmes que amaga aquest best-seller que ha arribat des de la Xina. I és que el protagonista té, ben bé, cinc noms! Si de cas, us explicaré de què va el llibre… o si més no, ho intentaré.

Aquest thriller està estructurat en tres part: la primera és una relat que ens explica com des de finals del s.XIX fins a meitats del s.XX hi ha una zona de la Xina on hi viu una nissaga familiar que passa de viure com a marxants de sal -gent prou adinerada- a convertir-se en una fàbrica de matemàtics però també d’interpretadors de somnis. Una barreja ben curiosa però que en aquest primer relat Mai Jia aconsegueix donar-hi, no només sentit, sinó també significat.

Serà gràcies a la primera part, on descobrim els orígens i influències del nostre protagonista -que anomenarem Rong Jinzhen per poder-nos fer entendre d’ara en endavant-, que podrem entendre i comprendre una mica més com funciona el cervell d’aquest individu.

I és que d’això és del que en realitat va aquest llibre: una home que molts dirien que és un boig i d’altres que és una ment extremadament privilegiada.

Durant la segona part la història se centra en com el govern xinès fitxa -qui diu fitxar, diu pràcticament segrestar- en Rong quan és a la universitat per treballar pels serveis secrets perquè treballi per ells en una unitat secreta en un búnker recollint informació classificada i desencriptant i desxifrant criptogrames enemics. És en aquest tram on trobem la vessant més “thriller” del llibre, amb un protagonista, a vegades tan misteriós com els missatges que ha de desencriptar.

Amb un to una mica més vacil·lant, va continuar:
– Sempre he cregut que el talent i la bogeria són les dues cares d’una mateixa moneda: són com la nostra mà dreta i l’esquerra, que surten d’aquest nostre cos humà, però que van per camins diferents. En matemàtiques, hi ha infinits positius i infinits negatius; en certa manera, es podria dir que un geni és un infinit positiu, mentre que un boig podria representar un infinit negatiu. Però en matemàtiques, tant si són infinits positius com negatius, continuen sent infinits: nombres sense fi. Per tant, sempre he pensat que un dia, quan aquesta raça nostra humana arribi a un punt de desenvolupament avançat, potser el boig serà com el geni: un home amb un gran talent, un individu savi i competent capaç de fer unes contribucions a la societat que sorprendran tothom.

No us puc explicar gaire més com funciona el segon tram perquè, en primer lloc, no us vull destapar la intriga i en segon lloc perquè funciona d’una manera poc habitual. De la tercera part… muts i a la gàbia! I del nostre protagonista, pràcticament no en llegirem ni una paraula sinó que l’anirem coneixent a través de les entrevistes que fa un investigador de la seva figura tot parlant amb les persones que el van conèixer.
És ben bé que sense la primera part no hi ha la segona, i que la segona és ben bé un puzzle on anirem descobrint com era aquest tal Rong Jinzhen. Un home que, per bé o per mal per ell, tenia un do.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: El do
Autor: Mai Jia
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Traducció: Núria Parés | Ernest Riera Arbussà
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7310-1
Preu: 20€

Gabriela, clau i canyella, de Jorge Amado

gabrielaclauicanyella

@Ed_Proa @Grup62

Heu acabat mai un llibre amb la sensació d’estar molt i molt contents amb la lectura? Un llibre d’aquells que dius, si l’hagués de puntuar… a dalt de tot se n’hi anava! Doncs això és amb el que em quedo després de la lectura d’aquesta grandíssima obra de Jorge Amado.

Per aquells que no el conegueu (ha estat per mi una descoberta),  va ser un reconegut escriptor brasiler que va viure entre el 1912 i 2001. És autor, a més de Gabriela, clau i canyella, de 21 novel·les com Doña Flor y sus dos maridos o la segurament més coneguda, Tieta de Agreste, que va ser adaptada al cinema el 1996. Amado és també autor de relats, llibres infantils i un parell de reculls de memòries.

Gabriela, clau i canyella, és una de les novel·les incloses en el grup d’obres que Amado va escriure referents al món del cacau al Brasil. En aquest cas, centrant-se a la zona de Bahia i més concretament a la ciutat costera d’Ilheus, protagonista principal i absoluta de la novel·la. Perquè sí, la Gabriela, la noia mulata que dóna el títol a l’obra, és el personatge principal però Ilheus és l’escenari on tot passa i per on es mouen els múltiples personatges que hi van apareixent.

La història s’inicia amb l’arribada de Gabriela a la ciutat d’Ilheus, bruta i amb un aspecte terrible després d’una llarga emigració des del Sertao, una zona desèrtica del nord-est del Brasil, buscant, com molts d’altres una oportunitat per viure i treballar. Al mercat, coincideix amb Nacib, un àrab d’origen sirià que busca una cuinera per al seu bar. La relació que s’estableix entre ells (laboral i amorosa) serà l’eix al voltant del qual Amado trena la història de la ciutat que està en ple procés de transformació, físic, social i econòmic, ja que ens situa temporalment en l’època en què els terratinents cacauers (antics coronels de l’exèrcit) veuen i pateixen com la democràcia i la voluntat de la societat es van fent lloc en el govern de les ciutats i el país en general.

Els personatges que anirem trobant al llarg de la història representen en sí mateixos les diferents opcions polítiques que mica en mica van apareixent. Així doncs, la personalitat més conservadora queda en mans del coronel Ramiro Bastos i la seva família, on el cap de família és qui pren les decisions i governa la ciutat segons la seva voluntat. D’altra banda, el progrés, el canvi, queda representat per Mundinho Falçao, un jove emprenedor arribat de la capital (Bahia) i idealista que lluita per millorar la vida dels habitants d’Ilheus treient del poder la família Bastos i els seus iguals.

Jorge Amado no oblida un altre dels grans temes que sovint apareixen en aquest tipus de cròniques: el paper de la dona en la societat. El veurem en la mateixa Gabriela, però també en la Malvina, una noia atrapada en una societat que obliga la dona a obeir i repudia la que té aspiracions i vol viure una vida lluny de la influència d’un marit.

Gabriela, clau i canyella és, en definitiva, un gran aparador en el que podem veure el devenir d’una ciutat, però també el d’un país que deixava enrere l’època gloriosa dels terratinents per mica en mica convertir-se en un país modern.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Gabriela, clau i canyella
Autor: Jorge Amado
Editorial: Proa
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Alsina Keith
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-297-7293-7
Preu: 21,50€

Com ser un bon català, de Quim Morales

comserunboncatala

@ColumnaEdicions @Grup62 @Quimkong

Sóc un admirador confés del . L’escolto cada dia a ‘La segona hora’ i el segueixo a Twitter. És d’aquells que expliquen les coses amb l’humor que voldries tenir. I com diuen els espanyols -això no sé si seria una bona praxis de bon català-, ‘para muestra un botón’ de la introducció:

Com ser un bon català es proposa un recorregut transversal a les qüestions més arrelades i identificatives del tarannà català. Menjar, llengua, menjar, tradicions, menjar, supersticions, menjar, cultura i també el menjar són els puntals sobre els quals se sosté l’argumentari d’aquest manual pràctic. Això i, per descomptat, la gastronomia, sense deixar de banda el menjar. Cada punt analitzat proposa un objectiu i suggereix algunes estratègies per assolir-lo. Quedi clar, però, que aquests apartats no impliquen cap obligació com ara els manaments baixats del Sinaí o les instruccions d’un armari suec. Està en mans del lector i del seu criteri acceptar la qüestió plantejada, abordar-la amb esperit crític o saltar-se-la olímpicament. Al cap i a la fi, el que pretén aquest llibre –a banda d’oferir una bona estona de lectura i una agradable contemplació d’il·lustracions– és, un cop descartada la possibilitat de ser un bon català, arribar a la conclusió que ser un català normal, tirant a defectuós, no està gens malament.

Ara, tot llegint de nou aquest fragment del llibre m’ha agafat una mica de gana… Però al Nosaltres parlem de devorar llibres i no calçots, oi?

El fet és que aquest és un llibre d’aquells que us farà riure -o com a mínim somriure, paraula!- amb tots aquests trets distintius que ens toquen no la pera però sí la ceba de tots nosaltres. Efectivament, qui no té un all té una ceba -mareta, quina gana!- i acaba renegant en castellà, busca bolets infructuosament, desconeix la segona estrofa dels himnes, porta el CAT a la matrícula, mira i escolta la tele i la ràdio dels bisbes per posar-se nerviós, o (aquest m’ha encantat) “paga a mitges, però cadascú lo seu”.

Si necessiteu que algú us expliqui com ser un bon català i voleu llegir les instruccions amb un somriure a la boca, en Quim Morales us en fa cinc cèntims (que com a propina no està malament). A més, si sou una mica curts, les il·lustracions de la Júlia Bausili us ajudaran a entendre, com deia aquell, el sentit de la paraula.

Menció especial a la que segurament és la nostra instrucció preferida: la 47. Que de què tracta? De com cal Comprar llibres, roses i altres derivats per Sant Jordi. Al Nosaltres sabem ben bé com fer-ho, això!

Llegiu-lo, que us ho passareu bé. I per tancar la ressenya, ho direm com toca com a bon català que és un servidor: passi-ho bé!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Com ser un bon català
Autor: Quim Morales
Il·lustracions: Júlia Bausali
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-664-1857-7
PVP: 9,95€

L’home que perseguia el temps, de Dianne Setterfield

lhomequeperseguiaeltemps

@Ed_Empuries @Grup62

La Judit torna al Nosaltres per explicar-nos la història de L’home que perseguia el temps, de .

He sentit dir, de boca de gent que no ho pot saber, que en els darrers moments de l’existència a les persones els passa la vida sencera per davant dels ulls. I és així com comença aquesta novel·la de la Diane Setterfield, centrada en els records.

Al llarg del llibre, el protagonista, en William Bellman, ens va explicant la seva història personal. La feina a la fàbrica de teixits familiar, la infantesa amb la seva mare, la vida amb la seva dona i els seus fills, però sobretot la influència que té la mort sobre ell.

I és aquí on entra un personatge misteriós que ell anomena Black i que sempre apareix en els enterraments dels seus éssers estimats. Però en Black és real? O és simplement producte de la seva imaginació? El pobre William Bellman està… com us ho diria? Està molt confós i es bolca totalment en la feina i en no tenir ni un instant lliure per pensar. L’obsessiona tenir tot el seu temps ocupat i és aquí quan les relacions personals queden a banda…

Una narrativa plena de brillants descripcions amb certes influències gòtiques, on les escenes de foscor i boira hi són presents sempre i ens fan plantejar com de prima i fràgil és la línia que separa els records que ens hem creat, de la realitat. Com saber si el que recordem és real? Què ens marca o ens queda a la ment i què oblidem sense ni tan sols parar-hi atenció? Per què ho fem? I sobretot, com condiciona la resta de les nostres vides?

Si voleu aprofundir en les incògnites que envolten els records, feu memòria i no us oblideu de llegir l’Home que perseguia el temps.

Moltes gràcies pel teu escrit, Judit! Farem memòria i no oblidarem el teu consell!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: L’home que perseguia el temps
Autor: Dianne Setterfield
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Carles Andreu | Anna Puente Llucià
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9787-924-8
Preu: 20,90€