Contes que em van curar, de Nadia Gulham

contesqueemvancurar

@ColumnaEdicions @Grup62

La Maite Molina s’ha llegit els Contes que em van curar, de la Nadia Gulham i ens els explica per a tots Nosaltres:

Quan la Nadia tenia només 8 anys, l’explosió d’una bomba a casa seva, a Kabul, la va ferir greument. Mentre estava ingressada a l’hospital, la seva mare li explicava els contes que ara es recullen en aquest llibre i que s’havien transmès de forma oral, generació rere generació. Històries tradicionals afganeses que la Nadia recorda sovint com els Contes que em van curar.

Ja en el pròleg, la Nadia ens adverteix que potser els contes els trobarem “exòtics, però no pas del tot. Us faran recordar les rondalles que heu rebut dels vostres pares i avis”. I això, precisament, és el que m’ha passat a mi. A mesura que anava llegint cadascuna de les històries, cada cop em resultaven més familiars. Els contes de la Nadia m’han traslladat a les Rondalles Valencianes d’Enric Valor, un recull que em van regalar els meus cosins Pepe i Àngels, de Muro, i que em recorden la terra i els paisatges del meu pare. I això es deu a un fet que ens expliquen molt bé la Nadia i el Joan. I és que compartim unes arrels comunes i molt profundes, les indoeuropees, amb una diversitat cultural que cal preservar.

Tots els contes m’han fascinat, m’han descobert nous costums -allunyats de la nostra cultura-, o me n’han recordat de vells. Però em ve de gust fer-ne el tastet d’un en especial. Potser perquè segur que seria el preferit de les meves filles de gairebé 3 i 6 anys… potser perquè tots en coneixem el final: és el d’una noia molt bonica, que es deia Bibi Lol, la Noia Joia. Vivia amb la seva madrastra i les seves filles presumides. Com que feia les feines més dures de la casa, no tenia temps per anar polida i tothom la tenia per lletja. Us sona? Només us avançaré que, a més d’una sabata perduda a mitjanit, surten altres elements que no ens són tan pròxims com la vaca maca, un floc de llana que surt volant, una ogressa malvada o el gall que canta dalt de la teulada.

Aquests contes tenen molt bona pinta! Gràcies pel teu escrit, Maite. Ens llegim ben aviat al Nosaltres!

Títol: Contes que em van curar
Autor: Nadia Gulham
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-1829-4
Preu: 17,50€

El silenci doble, de Mari Jungsted

elsilencidoble

@ColumnaEdicions @Grup62

És el primer cop que llegeixo un llibre de la sèrie del detectiu Anders Knutas. De fet, és el primer cop que llegeixo un llibre de la , i tenint en compte que la novel·la negra és una de les meves debilitats, seré sincera: està molt bé!

És sabut per tots que la novel·la negra té diverses escoles, i que la nòrdica és tirant a tètrica, o si més no, té un punt macabre. L’Asa Larsson, el Jo Nesbo… tots tenen aquest component de granissat de sang que els uneix. En aquest cas però, amb la Mari Jungsted no hi he trobat aquesta sanguinolència que a vegades -a mi- em fa una mica de basarda. Hi ha sang però és prou “light” com per llegir-ho al metro sense fer cara de “ai, quina angúnia”.

El silenci doble tracta sobre un grup de gent que viu en una zona residencial que comparteixen un munt d’activitats com a comunitat -cuidar de les criatures, sortir a córrer, celebrar Nadals, etc.- i que a l’estiu passen tots junts (les tres parelles que protagonitzen el llibre) una part de l’estiu a l’illa del Faro, un lloc que potser us pot sonar perquè era un dels llocs on Bergman va filmar algunes de les seves pel·lícules.

Però vet aquí que de cop un matí es desperten… i en falta un! En Sam ha sortit a pintar? Passen les hores i res de res. Després d’avisar la policia, surten a buscar-lo i troben el seu cavallet i les seves pintures prop d’un penya-segat. A veure si endevineu què li ha passat? El troben però a més troben malferit un windsurfista que era a la zona però que va veure com algú empenyia la víctima cap avall…

A més, poc abans de la mort, la Stina, que es dedica a fer d’assistenta la criden per fer un vol fins a Bangkok… però després anem descobrint que ni Bangkok, ni estar de guàrdia a la feina, ni res de res. També ha desaparegut!

És aquí quan el nostre detectiu Knutas, amb la seva ajudant Karin Jacobson, haurà d’esbrinar, d’entrada, qui va llençar en Sam pel penya-segat i on dimonis és la Stina. El fet que la Stina estigui embarassada i que no sigui del seu marit serà el fil a partir del qual anirem descobrint i reconstruint aquestes festes que tenien… com us ho diria? Amb una mica de llibertinatge?

La veritat és que la Mari Jungsted aconsegueix que un llibre de 400 pàgines te’l ventilis en un moment perquè la trama atrapa, i atrapa de veritat. També m’ha agradat el perfil del nostre detectiu Knutas, encara que no és un Brunetti o un Montalbano, de qui pots arribar a conèixer més el menú del sopar que no pas el cas que està investigant. És un llibre de novel·la negra feta i dreta, més que de personatge.

Nosaltres, si voleu novel·la negra i marro, El silenci doble de la Mari Jungsted ha de ser a la vostra llista!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El silenci doble
Autor: Mari Jungsted
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1617-7
PVP: 18.90€

Faré tot el que tu vulguis, de Iolanda Batallé

faretotelquetuvulguis

@ColumnaEditorial @Grup62

La Cristina de Fortuny ens ressenya el nou llibre de la Iolanda Batallé… A veure què us sembla!

Quin secret amagues? Sí, aquell que vas prometre no dir a ningú… Va, no dissimulis, que segur que en guardes un!

No? Doncs, la Nora, la protagonista de la premiada novel·la de la , sí que n’amaga un, de secret… i no és la única. Era una nena quan va prometre no revelar res de res a ningú.

Vaja, ja ho he tornat a fer! He començat la casa per la teulada… Faré tot el que tu vulguis arrenca amb la Nora a dins d’un avió compartint, diguem-ne, alguna cosa més que el seient del costat… amb un atractiu jove que acaba de conèixer. I aquest serà el punt d’inflexió a la vida de la protagonista: aquest jove biòleg, en Nacho, serà qui aconsegueixi despertar-li el desig.

Però qui era la Nora abans d’aquesta escena? Ens trobem davant d’una dona d’uns quaranta anys, tímida i poc expressiva, dedicada a la pintura, i casada des de fa vint anys amb en Robert, a qui ha estat sempre fidel fins que viatja a Londres, on s’enamora del Nacho.

Com pot passar a la vida real, el despertar de l’amor colpejarà la seva vida. Tal i com diu la Nora: “una persona que  no coneixem de res ens pot canviar la vida”. Com a pintora consolidada treballa en una nova exposició de quadres que mostraran el que sent, el que està experimentant…

El gir que suposarà el despertar de l’amor, la sensualitat i el sexe faran que la Nora se senti viva i amb ganes de decidir per sí mateixa qui és, i què és el realment vol fer a la vida d’ara endavant.

Aconseguirà alliberar-se del seu secret? Aconseguirà trencar amb la rutina del seu matrimoni convencional? La Nora és una supervivent.  Vols saber-ne més? Aquí us deixem un petit tast:

El pensament se li’n va anar a les construccions de bambú: la més antiga a Manxúnira és de fa més de mil anys. Són unes construccions que aguanten de tot, es mouen amb la terra si hi ha terratrèmols. L’avi li parlava sempre de les estructures, no dels recobriments. Si l’estructura de bambú està ben feta és pràcticament eterna.

Teniu entre les mans un dels llibres més buscats i més firmats d’aquest Sant Jordi. Tanta gent no pot estar equivocada. Sens dubte, una bona lectura!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Faré tot el que tu vulguis
Autor: Iolanda Batallé
Premis: Premi Prudència Bertrana de novel·la (2013)
Editorial: Columna
Col.lecció: Clàssica
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-664-1803-4
Preu: 18,90€

Puc somiar-te?, de Blue Jeans

pucsomiarte

@ColumnaEdicions @Grup62

Després de l’èxit obtingut en la trilogia Cançons per a Paula, l’autor sevillà Francisco de Paula Fernández, conegut sota el pseudònim  ha finalitzat la trilogia del Club dels incompresos.

Aquesta trilogia està composta pels títols Bon dia, Princesa!, No somriguis que m’enamoro i per aquest darrer títol, Puc somiar-te?

Després dels intents de l’Alícia de trencar la relació amorosa del Raúl amb la Valèria amb l’ajuda involuntària de l’Alba i la posterior declaració d’amor en plena Plaça Major madrilenya del Raúl cap a la Valèria, trobem les noves aventures i misteris del Club dels incompresos.

Com a les anteriors novel·les de l’escriptor, aquest relat de Blue Jeans està farcit de referències actuals, com per exemple la música que escolten els adolescents d’avui en dia, els programes de televisió més seguits, etc. A més, l’estil de Francisco de Paula es apassionant i ràpid de llegir, raó per la qual entusiasma als joves que s’han endinsat a la seva lectura. Un autèntic fenomen! A més, si aquest Sant Jordi vau estar en alguna de les casetes on signava ja devíeu veure que aquest home no parava de firmar llibres!

L’any passat, van concedir el Premi Cervantes Chico a la trajectòria literària de l’escriptor sevillà. A més a més, aviat s’iniciarà el rodatge de la primera novel·la del club dels incompresos… o sigui que, si voleu poder dir allò de “és millor el llibre que la peli” ja sabeu què heu de fer!

Si heu llegit les anteriors novel·les de la trilogia, no us perdeu la darrera part, que de ben segur no us decepcionarà!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Puc somiar-te
Autor: Blue Jeans
Editorial: Columna
Col·lecció: Columna Librerias
Traducció: Núria Parés Sellarès
Pàgines: 444
ISBN: 9788466418300
PVP: 19,95€

El Nostre dia és la Diada de Sant Jordi!

Per Sant Jordi... llibres, llibres i més llibres!

Hola a tots, Nosaltres!

Avui és un dia fabulós! La Diada de Sant Jordi sempre és una oportunitat per mostrar el nostre amor per la lectura, els llibres, per gaudir d’una jornada increïble en què tots ens escapem un moment o altre per tal de poder comprar aquell títol que hem estat pensant durant dies amb allò del “i què li regalaré per Sant Jordi”… i encara millor! Per passejar, passejar i passejar i decidir-se a l’últim moment perquè un bon llibreter ens diu allò del “si et va agradar aquell, no et perdis aquest llibre! T’ho passaràs molt bé!”.

I és que Nosaltres no ho podem evitar. Ens encanta aquest dia. És per això que agafem la motxilla, la càmera i els llibres que han d’acabar signats, i anem a buscar els autors que firmen en un dia tan especial!

Aquí teniu les fotos que fantàstiques que ens ha fet en Fede Nieto (el trobareu a www.fedenieto.com, al seu Twitter i a Instagram) Oi que són xules?

Per cert, sabeu dir-nos qui són els protagonistes de cada foto? Contesteu-nos als comentaris!

caresantos joanrocavicencpagesalbertvillaro xavierboschrafelnadaldonnaleongasparhernandez  quimnadalfedericomocciamanuelcuyas    iolandabatalle mariamercerocadoloresredondoeduardpunsetelsapunset manuelbaixaulidavidmarti   modernetdemerda   stilton bluejeans

 

 

 

 
 

El Sant Jordi de les Nostres Editores

@BertaBruna @EsterPA @PemaMaymo @dinotx @Ed_62 @Grup62 @ColumnaEdicions @Ed_Empuries

I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu?

Aquest any hem volgut fer una cosa especial de cara a Sant Jordi. Hem demanat a algunes de les editores -alerta! Són aquestes súper-dones a l’ombra que troben les perles que acabem llegint i a qui hem d’agrair unes quantes hores de lectura!- que comparteixin amb tots Nosaltres quin és “el seu Sant Jordi”.

També heu de saber que per elles és molt complicat fer-ho perquè, en el fons, és com fer-los triar entre el pare i la mare! O pitjor! Triar quina de les seves criatures prefereixen! Editen molts llibres que els agraden molt i els és molt complicat escollir!… però s’han armat de valor i de paraules i ens expliquen, a tots Nosaltres, quin és el seu Sant Jordi d’enguany.

desigdexocolataLa Berta Bruna, una de les mares del Nosaltresllegim i editora de Columna, Destino i Planeta en català, ens recomana que el 23 d’abril, després del passeig per la rambla, la compra de la rosa i el cop d’ull als llibres exposats, deixem anar els nostres desitjos. Sobretot, el Desig de xocolata de la .

Sant Jordi és un dia especial, això no ho discuteix ningú. El llibre, la rosa… i aquest any no hi pot faltar la xocolata!

Després de llegir Desig de xocolata només tens ganes de recomanar-lo. Care Santos m’havia seduït amb les seves anteriors històries Habitacions tancades i L’aire que respires, i aquest Premi Ramon Llull tenia tots els ingredients per fer-me passar una bona estona. I així va ser.

Desig de xocolata és la història de tres dones, molt diferents, que viuen en segles diferents, unides per la xocolata. La seva relació és una xocolatera de porcellana blanca que passa per les seves mans. A partir d’una brillant estructura en tres actes i de la mà de les tres dones que tindran contacte amb el recipient, el lector fa un recorregut per la tradició xocolatera de Barcelona des de les més variades i complementàries perspectives: l’organització i funcionament del gremi de xocolaters durant el segle XVIII, la introducció de les màquines i enginys industrials per poder fabricar un producte de més qualitat al segle XIX, fins als processos químics per elaborar sabors insòlits i sofisticats propis de la cuina d’autor.

El llibre és una reconstrucció que va del present al passat aturant-se en els moments més interessants del pas de la xocolata per la ciutat de Barcelona. També és el reflex de tres èpoques i els tres relats comparteixen temes com les relacions de parella, el consum i fabricació de xocolata, la passió per l’òpera i algunes referències creuades que mantenen el fil argumental.

El lector no es podrà avorrir ja que al llarg de la novel·la hi trobem tres formes narratives que conviuen per donar forma a la història. Tres històries que es poden llegir de forma independent però que juntes resulten delicioses. La meva recomanació és fer-ho tal i com proposa l’autora, per ordre.

Pot una novel·la ser tan addictiva com la xocolata? Comproveu-ho nosaltres mateixos: si comenceu a llegir Desig de xocolata no la podreu deixar.

Recomanació de l’editor per aquest Sant Jordi. No fallareu!

Moltes gràcies, Berta pel teu escrit i bon Sant Jordi! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktrailer del llibre.

Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€

Més, més!! Qui més? Doncs tenim una altra de les editores de Columna, Destino i Planeta en català. En aquest cas qui ens recomana llibre és l’Ester Pujol, que també ha optat per un autor de casa que vam ressenyar fa molt poquet i que ha escrit un llibre de ficció que… a saber! Tenint en compte els personatges, podria haver estat d’Història!

elsambaixadorsSi el de la Berta Bruna era el Ramon Llull 2014, L’Ester se’n va, aquest Sant Jordi, de viatge amb el Premi Josep Pla 2014: Els ambaixadors, de l’.

Pels que els agradin les novel·les d’aventures, d’espies, amb un rerefons històric i busquin divertir-se llegint una història que podria haver estat i no va ser.

Any 1949. Catalunya és independent des dels fets d’Octubre del 1934.

Els ambaixadors d’Albert Villaró, Premi Josep Pla 2014 (Destino), és una lectura que atrapa.

Parteix de la pregunta “què hauria passat si…” i Villaró s’imagina una Catalunya independent des de 1934. Ara que el debat sobiranista està tan present, aquesta novel.la d’història-ficció és un divertiment molt interessant. És una novel·la d’espies, d’aventures, en què l’autor es permet “petites venjances històriques” com la mort de Franco en un accident d’avió el juliol del 36.

S’ha dit que la novel·la és una “ucronia”, narrada amb gran sentit del ritme, amb molt d’humor i amb una punta de mala bava. Hi ha els “cameos” de personatges reals, com ara Josep Pla o Carrasco i Formiguera, a qui presenta com a President de la Generalitat enlloc de morir assassinat durant la guerra.

El protagonista és “Mossèn” Farràs, un seminarista del poble de Tor (Lleida), a qui li passen mil-i-una. Al llibre hi ha una barreja d’amistats, passions i traïcions curiosa, que el fa molt atractiu i permet somniar amb una Catalunya que hauria estat diferent.

En Lluís-Emili el va començar i no el va poder deixar anar quan va haver de ressenyar-nos-el… Et creiem, Ester!!

Llegiu-lo, que us ho passareu molt bé!

Títol: Els ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2014
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-9710-240-7
PVP: 21,95€

Qui més, qui més… la tercera “Columnessa”!! La Pema Maymó també s’ha animat a triar una de les criatures que ha editat, ha fet el cor fort i ens ha escrit un text molt xulo amb la seva aposta i l’experiència que l’espera aquesta Diada de Sant Jordi!

1960Aquí teniu el Sant Jordi de la Pema Maymó: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, de Jordi Mercader:

Enguany viuré el meu vuitè Sant Jordi des de l’interior. Això no m’atorga cap altre mèrit que arribar un any més al final del dia amb els peus destrossats, el mòbil sense bateria i l’eufòria desfermada després de viure “El Millor Dia Laboral de l’Any”. Perquè Sant Jordi és l’esclat de tota la feina feta durant mesos i el vivim com una festa: és la nostra aposta per uns autors i uns títols concrets, la nostra tria pensant què voldrien llegir els lectors i què els podem oferir d’entre tots els originals que arriben a les nostres taules.

Enguany tenc un motiu extra per sentir-me afortunada i pensar que algú tindrà la sort de reviure el que jo ja he experimentat abans: he vist néixer el llibre 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, d’en . Del llibre no en desvetllaré gran cosa perquè ja ho fan aquí i aquí millor que jo, però puc explicar el que se sent quan trobes la combinació perfecta entre temática, ritme literari i autor de fina ironia: quasi enamorament. Sí, sí, pot fer riure, però bé que vos passa quan anau a una llibreria i trobau el llibre perfecte, oi?! Idò des de l’altra banda també es viu i això és el que m’ha passat amb aquesta novel·la que barreja història i política i amor i idealisme, i que ho té tot perquè arribis a la darrera página pensant que has descobert una época de la Història de Catalunya poc tractada literàriament i que te l’han explicada d’una manera entretinguda i intel·ligent.

Si teniu pares, marits, amics o tiets que siguin amants dels títols amb rerefons polític, catalanistes convençuts, interessats en la figura de Jordi Pujol o lectors de novel·la històrica contemporània… en fi, lectors d’històries personals compromeses amb l’amor, els somnis o la pàtria, aquesta és la novel·la per regalar-los aquest Sant Jordi. Potser ells, com jo, aniran a dormir satisfets i feliços d’haver topat amb el llibre de Jordi Mercader.

Gràcies per la recomanació, Pema! I t’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Títol: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó
Autor: Jordi Mercader
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-1815-7
Preu: 19,95€

I per acabar tenim una ficció internacional. I qui ens la recomana? D’això se n’ocupa la Dina de la Lama, editora de ficció internacional dels segells -atenta la companyia!- Empúries i Proa.

elshumansElla ha optat per recomanar-nos un llibre que encara no us hem pogut explicar al Nosaltresllegim… de manera que, què més voleu? Informació de primera mà! La seva aposta per Sant Jordi és Els humans, de , Un fenomen literari mundial que per fi arriba a les nostres llibreries de la mà d’Empúries.

Aquí teniu el Sant Jordi de la nostra Empurienco-Proenca!

“Un humà és una forma de vida bípeda real d’intel·ligència mitjana, que viu una existència en gran mesura il·lusa en un planeta petit inundat d’aigua en un racó molt solitari de l’univers”. Així comença Els humans, de Matt Haig, un llibre tendre, amable, escrit amb molt d’humor i, sobretot, amb molt d’amor, sobre el fet de ser humans.

Un bon dia, un alienígena de Vonnadoria arriba a la Terra disposat a acabar amb la vida de qualsevol persona que hagi sentit a parlar de la solució a la hipòtesi de Riemann. Els alienígenes pensen que una informació com aquesta pot ser extremadament perillosa per l’Univers en mans dels humans, una espècie ignorant, primitiva, irracional i “caracteritzada per la violència i la cobdícia.”

Però a mesura que el vonnadorià, encarnat en el cos del desaparegut professor Andrew Martin, vagi coneixent més i millor els humans (la Isobel, la dona de l’Andrew , en Gulliver, el fill adolescent de la parella, els amics i coneguts del matemàtic finat, i la seva amant, una alumna del Fitzwilliam College) anirà analitzant les seves febleses, la seva força, la perseverança, la infinita capacitat d’estimar i de donar-ho tot pels altres, de gaudir, de riure, de plorar i, de mica en mica, canviarà d’opinió.

Amb passatges còmics (quan l’extraterrestre ha d’aprendre el llenguatge i els costums dels humans)…

  • “La dona em va dir que havia parlat amb la universitat. Allò sol ja no tenia gaire sentit. Com es podia fer, a veure?”
  • “- Tot s’arreglarà, Andrew. Això només és un entrebanc. T’ho prometo. De seguida tornaràs a estar com una rosa.
    – Com una rosa? —vaig preguntar, francament alarmat.“
  • “Una vaca és un animal que viu a la Terra, un ungulat domesticat i multiús que els humans tracten com una botiga oberta les vint-i-quatre hores per obtenir menjar, piscolabis líquids, fertilitzant i calçat de disseny.”

… i emotius i més profunds a mesura que avança la novel·la, Els humans ens farà riure, somriure i pensar: és normal que el telenotícies parli gairebé exclusivament de guerres i diners, i passi per alt descobriments o investigacions? I dels ordinadors, quin ús en fem? Li dediquem prou temps als nostres o passem massa hores preocupats pel nostre èxit i la nostra feina? Quines coses ens importen realment a la vida? Ens ajudem prou els uns als altres? Llegim poesia? I escoltem música?

La visió incisiva i externa del vonnadorià ens permetrà acostar-nos a nosaltres mateixos amb una lupa a la mà i riure i reflexionar sobre qui som, què volem, quina vida fem, què pensem i com actuem.

I per acabar, aquí tenim uns quants consells de l’Andrew/àlien al seu “fill” Gulliver:

  • La vergonya és un llast. Treu-te-la de sobre.
  • La tecnologia no salvarà la humanitat. La salvaran els humans.
  • El sexe pot fer malbé l’amor però l’amor no pot fer malbé el sexe.
  • La teva vida tindrà 25.000 dies. Procura recordar-ne uns quants.
  • Si hi ha una posta de sol, atura’t a contemplar-la. El coneixement és finit. L’admiració és infinita.
  • Ets humà. T’interessen els diners. Però recorda que no et poden fer feliç perquè la felicitat no està en venda.
  • Ningú té mai tota la raó de res. Enlloc.
  • Tothom és una comèdia. Si algú es riu de tu és perquè encara no ha entès la farsa que és ell mateix.
  • El teu cervell està obert. No permetis que se’t tanqui.
  • Tens el poder d’aturar el temps. Fes-ho amb petons. O escoltant música.
  • Una paradoxa: les coses que no necessites per viure (llibres, art, cinema, vi i d’altres) són les coses que necessites per viure.
  • En algun moment passaran coses dolentes. Busca algú en qui recolzar-te.
  • L’alcohol al vespre ve molt de gust. Les ressaques al matí no tant. En un cert moment hauràs de triar: vespres o matins.
  • Obeeix el teu cap. Obeeix el teu cor. Obeeix el teu instint. De fet, obeeix-ho tot menys les ordres.
  • No pensis que saps. Sàpigues que penses.
  • La guerra és la resposta. A la pregunta equivocada.
  • Quan miris les notícies i vegis membres de la teva espècie que pateixen, no pensis que no hi pots fer res. Però sàpigues que no ho faràs mirant les notícies.
  • Leonardo da Vinci no era un dels vostres. Era un dels nostres.
  • Si penses que una cosa és lletja, torna-la a mirar. La lletjor només és un fracàs de la vista.
  • El fracàs és una il·lusió òptica.
  • Sigues curiós. Qüestiona-t’ho tot. Un fet present només és una ficció futura.
  • Tens sort de ser viu. Inspira i aprofita les meravelles de la vida. No donis mai per descomptat ni un pètal d’una flor.

Els humans és una novel·la que pot agradar molt als adolescents, per la seva immensa capacitat de qüestionar-se coses, i a tots aquells lectors que busquin entretenir-se amb un llibre diferent, poc convencional, i que hagin passat una bona estona amb novel·les com L’avi de 100 anys…

Té bona pinta, oi? I la Dina dóna bones referències de gustos! Amb aquest llibre sembla que quedareu bé!!

Títol: El humans
Autor: Matt Haig
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-927-9
PVP: 17,90€



I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu? Expliqueu-nos-ho als comentaris!
I si voleu tenir el vostre llibre signat, doneu un cop d’ull a aquest pdf amb els horaris de les firmes de Sant Jordi!

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

cuinaambjoanroca

@Grup62

La Glòria se’ns estrena amb un llibre que pot ser un dels títols d’aquest Sant Jordi!

Es tracta de Cuina amb Joan Roca, de , el xef més xef de tots els xefs que tenim aquí -i al món sencer!-. Una guía completíssima amb tots els secrets per fer a casa el que fan a Can Roca!

Sí, és veritat: pots convertir la cuina de casa teva en el millor restaurant del món. Com? Molt fàcil, amb el llibre Cuina amb Joan Roca. Un autèntic tresor que aglutina el bo i millor d’un xef que ha ara per ara és el nostre gran referent gastronòmic/culinari a tot el món.

Així és que ja no teniu excusa, obriu aquest manual sense precedents i aprendreu les tècniques bàsiques de cuina d’una manera fàcil i entenedora, sense pretensions, sense estridències i sense dificultats.

Tots els coneixements de tota una vida en més de 300 pàgines que no tenen pèrdua. Això sí, són imprescindibles dos ingredients bàsics: amor per la cuina i ganes per dedicar-s’hi! Gaudiu d’aquest curs imprescindible i bon profit!

Moltes gràcies pel teu escrit, Glòria! No volíem arribar a Sant Jordi sense haver parlat d’aquest llibre al Nosaltres!

Bon profit i bona lectura!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

diesdefrontera

@Ed_Proa @Grup62 @Whistplayers @JosepLluchPuig

En Josep Lluch és editor de Proa, Empúries i Pòrtic i li hem demanat que ens recomani un llibre per Sant Jordi. Dit i fet! En Josep se’ns estrena al Nosaltres ressenyant tot un Premi Sant Jordi d’un autor a qui li acaben de donar -poca broma!- el Premi Nacional de Cultura:

Ho he dit alguna altra vegada, però m’agrada repetir-ho: la literatura catalana està en un moment feliç. I la novel·la Dies de frontera de és una de les expressions d’aquesta bonaventura literària. Per què ens agrada tant aquesta obra? Què té la història del Pau i la Teresa, aquesta parella normal i corrent de Figueres? Cada lector pot viure-ho a la seva manera, en funció de la implicació amb cada un dels personatges. Es tracta de dos individus que ja no són joves però que encara no se senten adults, que estan en trànsit, en una provisionalitat que abraça els àmbits afectiu, laboral i hipotecari.

En un camp semàntic semblant al trànsit que esmentàvem hi ha la frontera del títol, on les coses canvien o estan a punt de fer-ho. I al mig de la novel·la, com una fita central, un dels personatges comet una relliscada de conseqüències imprevisibles, un fet que ho canvia tot, perquè potser tot havia de canviar.

El narrador, que sobrevola totes les pàgines a una distància prudencial, guia el lector amb un ritme àgil, viu, a prova d’interrupcions telemàtiques. En cent capítols breus desplega un repertori de recursos narratius que no pretén impressionar el lector, però sí sorprendre’l, seduir-lo i oferir-li sempre nous punts de vista. Com quan Picasso no es pot estar d’afegir una nova perspectiva reveladora al mateix quadre.

El resultat és una lectura ameníssima, perquè l’experimentació de Dies de frontera juga sempre a favor del lector, i difícilment s’hauria pogut executar amb tanta naturalitat i eficàcia si l’autor no hagués escrit abans unes quantes novel·les ambicioses. Dies de frontera enganya, perquè fa somriure com una comèdia sense pretensions, però té la profunditat que només pot donar la lleugeresa. El jurat del Premi Sant Jordi va tenir ocasió de distingir una obra de primeríssim nivell d’un escriptor que acaba de rebre, en un moment dolç de maduresa creativa, el Premi Nacional de Cultura per tota una trajectòria.

Moltes gràcies pel teu escrit, Josep! I això de recomanar-nos llibres s’ha de repetir! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Premi Sant Jordi 2013
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-7588-473-8
Preu: 21,50€

El joc dels miralls, d’Andrea Camilleri

eljocdelsmiralls

@Ed_62 @Grup62 @PauetVidal

Els que vam tenir la sort de veure i sentir el vell  quan va passar per Barcelona (i va omplir un teatre sense decepcionar-nos ni una mica) estàvem desitjant poder devorar un nou llibre de la sèrie Montalbano. Ha arribat El joc dels miralls i ha complert sobradament les expectatives.

A en Camilleri li agrada que les seves novel·les tinguin referents culturals externs que poden anar de Shakespeare a Ariosto. Aquesta vegada és un film d’Orson Welles: La dama de Shanghai, i en concret, la mítica escena que es desenvolupa en un espai ple de miralls on es repeteixen les imatges un munt de vegades i no sabem, ni nosaltres ni els protagonistes, quina és la que és real i quina és un reflex. El títol de la novel·la ve d’aquí i el paral·lelisme amb el thriller de Welles es limita a aquesta imatge que li ve al cap a l’inspector Montalbano a l’hora de resoldre un cas particularment embolicat.

També podríem pensar que la protagonista, la Liliana, estigués inspirada en la sensual Rita Hayworth vistes les memorables descripcions que en fa Camilleri. Només per aquestes ja paga la pena llegir El joc de miralls.

Aquesta vegada ens trobem amb un desconcertant seguit de petites bombes col·locades en llocs aparentment absurds, amb trets que disparats des de no se sap on ni per què, amb anònims sense cap ni peus, i amb el poc clar capteniment de la meravellosa Liliana.

I la màfia, que progressivament es va fent present amb lluites entre famílies pel control de determinats negocis que no us explicaré per no aixafar-vos la guitarra als que llegireu el llibre. Al final assistim, com era de preveure, al tràgic desenllaç que Montalbano no pot evitar.

I a més de tot això, els arancini que prepara la fidel Adelina, els cannoli que devoren els protagonistes, els indispensables rogers (molls) del “xiringuito” de l’Enzo. Justament un comentari casual de la cuinera del “xiringuito” sobre els plats mal rentats obre els ulls de l’inspector i el posa sobre la pista bona per, finalment, descobrir on és la imatge real i quines pistes són només miralls.

La traducció de Pau Vidal, excel·lent com sempre conservant l’humor i els girs sicilians amb la seva creativa versió al català.

Consell que m’agraireu: llegiu el llibre havent menjat bé prèviament ja que no el podreu deixar fins al final… i tot llegint us agafarà una gana irresistible!

Quan farem una trobada de fans de Camilleri-Montalbano per degustar arancini cuinats per algú que estigui a l’alçada de l’Adelina?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El joc dels miralls
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7217-3
PVP: 15€

Les dones del 1714, de Patrícia Gabancho

lesdonesdel1714

@ColumnaEdicions @Grup62

La Montse Ortiz se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre de No ficció de la . Es tracta de Les dones del 1714, un recorregut fascinant pel paper de les dones que van intervenir en els fets de 1714. Aquí teniu el seu escrit!

La historia de la humanitat ha invisibilitzat i silenciat les dones o, com a molt, els ha reservat un paper secundari, sovint, com a companyes d’herois. Les dones del 1714 és un reconeixement al paper de moltes dones que des de l’anonimat van existir, viure, patir i participar en un dels capítols més cruents de la nostra Història.

La periodista i escriptora Patricia Gabancho ens presenta, a través de capítols que es poden llegir de manera independent, set dones que passen a ser les protagonistes d’una història de la qual només recordem noms masculins (Villarroel, Moragues, Casanova), i alhora ens situa, a través de converses amb historiadors, historiadores o persones expertes que aporten rigor històric a la narració, en el context polític, social i cultural d’una Catalunya enmig d’una guerra que es dirigia des de diferents capitals europees: la Guerra de Successió o la “Guerra dels Catalans”, com també se la va acabar coneixent.

L’autora ens descobreix la vida de set dones, amb noms i cognoms, a través d’una tasca d’investigació dificilíssima per culpa de la manca d’informació i poca documentació existent. Així doncs, coneixem la reina Elisabet Cristina, la reina dels catalans que va deixar escrit “Mai podré estimar una altra nació com estimo la nació catalana” o a Marianna de Copons, la petita Mata-Hari catalana, que tot seduint a un coronel borbònic passava informació al bàndol austriacista. Coneixem també a l’abadessa del monestir cistercenc de Vallbona, Manuela Desvalls, que des de la seva discreta posició de religiosa va continuar donant aire a la resistència dels catalans després de la derrota de 1714 copiant papers, fent circular missatges i facilitant informació reservada, o la Magdalena Giralt, la vídua del general Moragues que no va aturar-se fins aconseguir recuperar el cap del seu marit.

Elles són només algunes de les dones que van tenir un paper important, a vegades determinant, en un dels esdeveniments més importants de la nostra història. Aquest llibre és doncs un petit homenatge a totes aquestes dones que la Història ha volgut silenciar i oblidar.

Moltes gràcies, Montse, per ressenyar-nos aquest llibre de la Patrícia Gabancho que, de ben segur, serà un dels llibres d’aquest Sant Jordi! Aquestes dones s’ho mereixen!

Títol: Les dones del 1714
Autor: Patrícia Gabancho
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-664-1834-8
Preu: 18,50€