La segona lluna, d’Antoni Carrasco

lasegonallunaAquest llibre, premi de novel·la curta Just M. Casero, tot el que té de curt… també ho té d’intens.

Ni li falten ni li sobren paraules per deixar clar com l’aigua què és el que vol dir l’autor, que no es altra cosa que morir-se es fotut, molt fotut.

La cosa va de l’assassí número 1 que entra tard o d’hora a qualsevol casa i s’emporta el pare, el marit, els fills o qui sigui, perquè la seva ànsia és tan brutal i tan insaciable que a l’hora de fer mal, no fila mai prim.

El Càncer es converteix en l’amo de tot: tant del malalt que l’ha de patir, com dels familiars i amics que han d’aprendre per força a gestionar el dolor, la impotència, la sensació de no saber què fer ni què dir, ni com dimonis tirar endavant.

El fil conductor de la tragèdia és un eclipsi, la segona lluna del títol. Qualsevol cosa distreu. Tot és bo per poder oblidar, encara que sigui només un moment, una realitat devoradora i brutal, una realitat tan aniquiladora que sembla mentida que pugui ser real.

L’autor parla amb franquesa de la malaltia, dels danys col·laterals, de la desídia i la decepció que envolten el malalt quan ja es veu clar que el tema anirà a pitjor.

Es una novel·la honesta, franca i dura… Com la vida.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La segona lluna
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi de novel·la curta Just M. Casero 2014
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-9787-985-9
PVP: 16€

L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, de Joaquín Camps

lultimaconfidenciadelescriptorhugomendozaNo és novel·la negra. No és thriller. No és novel·la romàntica. No és una novel·la de riure. Que què és? Doncs és… és tot això, i una molt bona estona llegint! I això que és un llibre d’aquells gruixuts de veritat!!

En , un professor de la Universitat de València s’estrena en això de la novel·la amb L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, un llibre que enganxa de mala manera. Si mireu la contraportada hi llegireu que un tal Víctor Vega rep un encàrrec de la vídua d’un escriptor anomenat Hugo Mendoza que consisteix en intentar descobrir si aquest escriptor, en realitat, és viu, i si és mort, qui envia uns manuscrits originals d’aquest cada 3 de desembre.

A la contraportada també hi trobareu les actrius secundàries de la novel·la: el detonant de la part de “novel·la romàntica”, la Bea, i una monja de clausura al més pur estil Lisbeth Salander per tot el tema informàtic, Santa Tecla.

La qüestió és que en Joaquín Camps ha aconseguit reunir tots aquests estils de què us parlava en un sol llibre perquè hi ha tema amb la Bea, hi ha morts amunt i avall, assassinats, pederastes, embolics de l’antiga Iugoslàvia i, encara més important, hi ha un argument i una manera d’explicar una història que atrapa fins al final. I això és d’agraïr quan un llibre té prop de 1.000 pàgines. La veritat, feia temps que no llegia un llibre tan ben travat i tan ben tramat.

Sou d’aquells que no us poseu nerviosos davant d’un llibre dels gruixuts? En Joaquín Camps l’ha encertada de ple i, amb una mica de sort, tornarem a veure i a llegir alguna cosa més del protagonista, en Víctor Vega.

Que què en penso? Que us agradarà a tots aquells que sigueu fans la novel·la negra i el thriller però també a tots els que sigueu capaços i tingueu ganes de deixar anar més d’un somriure durant una bona lectura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza
Autor: Joaquín Camps
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-664-1940-6
PVP: 22€

L’àguila negra, de Joan Carreras

laguilanegraAquesta és una d’aquelles lectures que van guanyant interès a mesura que la llegeixes, a mesura que et vas ficant en la pell dels seus protagonistes. El seu argument d’entrada no sembla que hagi de dir massa, però és amb el pas de les pàgines que vas descobrint que aquells personatges tenen molt a dir.

Així, ens trobem amb un dentista retirat de Barcelona, en Marià Solvell, que decideix anar a passar un temps a un poble nudista a esperar trobar-se amb algú. En Marià, en realitat, el que vol és fer net, treure’s aquell pes de sobre que ha anat carregant durant tota la seva vida. I és això el que anirem descobrint: la vida d’en Marià al llarg dels anys, des del 1951 fins el 2012. Una vida que no es pot deslligar de Barcelona, la seva ciutat.

Per descomptat, en Marià no està sol en aquesta història. L’acompanyarà el seu company de facultat, el Tomàs, amb qui obrirà el consultori dental, així com la Teresa, la seva companya sentimental i amb qui experimentarà una forma de viure l’amor diferent al que se suposava que havia de ser als anys 70.

I tot això, acompanyat d’una banda sonora fantàstica, la cançó que dóna títol a la novel·la, L’àguila negra, de Maria del Mar Bonet que a principis de la dècada dels 70 va aconseguir posar-se i posar-la al capdavant de les llistes dels discos més venuts.

Algú podria dir allò de “uff, una altra novel·la sobre la Barcelona del Franquisme”… però no. No és tant sobre el context en què es mou -que també- sinó sobre les persones que hi van viure, aquells anònims que tots tenim a les nostres famílies, els que van triar adaptar-se per sobreviure enlloc d’enfrontar-se directament a la dictadura. Com diu  en una entrevista sobre L’àguila negra, “la novel·la està lluny d’aquestes mirades més mítiques dels herois o dels militants antifranquistes. Els meus personatges es van adaptant als canvis com la majoria de persones. Són les generacions que van construir un país mancat d’ambició i d’entusiasme”.

L’àguila negra és, per alegria dels seus seguidors, el retorn de Joan Carreras a la primera línia de la Literatura catalana. L’any passat ens va fer gaudir amb Cafè Barcelona, amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i ara es presenta a les nostres llars amb L’àguila negra, que tot just el passat desembre va resultar guanyadora del Premi Sant Jordi 2014 de novel·la.

Necessiteu gaire més arguments?

Títol: L’àguila negra
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 356
ISBN: 978-84-7588-549-0
Preu: 21,50€

La senyoreta Keaton i altres bèsties, de Teresa Colom

lasenyoretakeatonialtresbestiesLa senyoreta Keaton i altres bèsties és, des del seu nom, una declaració d’intencions. Des del principi ja podem veure que el recull de relats que Teresa Colom ha escrit retratarà uns personatges amb característiques especials.

Cada un dels relats narra la història del naixement d’un nen o nena especial, amb una particularitat que el fa viure la vida d’una manera extraordinària.

Coneixerem a la senyoreta Clock, una nena que veu com tota una vida es concentra en quatre estacions mal contades, que neix, parla, i s’enamora però que no deixa mai de transmetre un missatge d’alegria pels dies que ha viscut. Aquesta senyoreta Clock és la inversa del regressiu que va deixar-nos Manuel de Pedrolo a Trajecte Final o el més actual Benjamin Button que enlloc de rejovenir, envelleix. També viurem la història de la Caterina, una nena que viu entre les balenes; la del Roc, un nen amb una ungla de porc enlloc de la mà dreta; o la del fill de l’enterramorts, un nen que viu gràcies a La Mort.

Els cinc relats de La senyoreta Keaton i altres bèsties estan enllaçats entre ells, els personatges principals d’un relat apareixen fugaçment com a secundaris a les altres narracions i converteixen la individualitat en un conjunt sòlid que es veu reforçat pel tema de fons de totes les històries. Perquè Teresa Colom no s’oblida d’una cosa: el naixement de cada criatura és un principi i al mateix temps, un final. Un naixement extraordinari és també una mort fora del normal. A totes les històries trobem un missatge d’alegria pel naixement de les criatures i al mateix temps, un aire trist però tendre que va deixant el lector amb un sabor dolç i agre simultàniament.

Títol: La senyoreta Keaton i altres bèsties
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-984-2
PVP: 17€

El gran inquisidor, de Miquel Fañanàs

elgraninquisidorEn una família ben humil de Girona, neix en Nicolau Eimeric, el tercer de tres germans. El més gran neix amb una malaltia que l’impossibilita per desenvolupar cap mena tasca, el segon penca com un bou a la feina del pare, que no es altra que fer de boter, i per últim, en Nicolau, que com que és massa petit per traginar botes, col·labora a la economia familiar fent cistells de vímet.

Potser per culpa de la feina, potser per la mort de la dona, el cas es que el pare del Nicolau no sap com fer-s’ho per tirar la família endavant. Es per això que quan el seu fill petit li diu que la cosa del cistells no va amb ell i que el que ell vol i necessita es una vida consagrada a Déu i a l’estudi, a l’home, que tira mes del que li convé del contingut de les botes, se li obre el cel.

Encara que una mica a contracor, un bon dia agafa al nano i se’n van tots dos cap al convent dels dominics perquè a banda de rebre una bona formació, es una boca menys per alimentar i vulguis que no, un mal de cap sí que es podrà estalviar.

Després d’una primera avaluació, els dominics accepten fer-se càrrec del noi. Li assignen unes tasques bàsiques al convent, i la resta toca repartir-ho entre la seva formació i les pregaries consagrades a Déu.

No passarà gaire temps fins que el seu tutor vegi que en Nicolau és un alumne brillant que posa la màxima atenció a les seves ensenyances, que és discret, audaç i té personalitat. Tant es així que el convent de Girona es fa petit per un novici tan prometedor i la cúpula del convent decideix que el millor que pot fer es enviar al jove Nicolau a París per acabar com Déu mana la seva formació.

I el jove Nicolau aprèn… i tant que aprèn!! Potser massa i tot. De fet ja no es el nano malaltís i mort de gana que un bon dia ingressa als dominics de Girona amb les mans plenes de no res. Ara ja es un home, o més ben dit un home cruel obsessionat amb els jueus, les bruixes i heretges.

En Nicolau, acaba convertint-se en Inquisidor General de la Corona Catalano-Aragonesa. No està gens malament per un nano fotut de misèria i sense cap mena de futur, oi?. I es pren tan seriosament la seva feina que fins i tot acaba enfrontant-se a papes, reis, nobles i a qualsevol que se li posa per davant. Val a dir que la modèstia i la humilitat no es troben entre les virtuts de la mala bèstia del Nicolau Eimeric.

No us podeu perdre aquesta part tan fosca, tan cruel i tan abominable de la nostra història. Teniu dret a saber quins eren els mitjans de tortura preferits pel “jove Nicolau”. Era un perfeccionista, un sàdic, una mala persona en tota regla.

En fi, tots sabem que en nom de Déu s’han perpetrat les mes grans barbaritats que hom pugui arribar a imaginar… i després ens queixem que a les pel·lícules americanes abusen dels mitjans i de la ficció. Hahaha!! No cal tenir mitjans per abusar de valent: podeu comprovar-ho llegint El gran Inquisidor del .

Aquí teniu les primeres pàgines del llibre en pdf.

Títol: El gran inquisidor
Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1944-4
Preu: 20€

Les bones intencions, d’Amity Gaige

lesbonesintencionsÚltimament, Empúries està fent bé, si no molt bé, les coses. Publica llibres arriscats, atrevits, una mica diferents, no necessàriament especialitzats en un gènere, i aposta per la qualitat i els llibres que “es fan” llegir. Tot això, per què? Perquè aquest llibre de l’, Les bones intencions, podria ser farregós, recargolat, dens… i no.

Ens trobem amb un protagonista anomenat Eric -Schroder, fins que en uns campaments infantils decideix canviar-se el cognom per Kennedy amb la millor de les intencions- que té una custòdia compartida amb la seva dona de la seva filla.

I arriba un moment en què l’Eric decideix, durant els dies que li toca la seva filla, anar-se’n de viatge amb ella sense cap mena d’intenció de “tornar-li” la filla a la seva exdona. Aquesta fugida endavant acompanyat de la seva filla podria resultar-nos terrorífica o angoixant… però el que hi trobem és un amor molt profund cap a la Meadow, la filla de l’Eric.

Arriba un moment en què tant és els problemes que pugui generar aquest segrest, que tant és que les bones intencions que té siguin la pitjor de les idees, i que tant és si la teva cara comença a sortir a totes les televisions per un segrest d’una menor i que això sigui un problema per a tu o la teva filla. Tant se val. L’Eric només vol una cosa: estar amb la seva filla.

I no hi ha angoixa. Hi ha amor. Amor i bones intencions. Tant en el segrest de la filla com en el segrest del cognom d’un nen alemany que vol assolir el somni americà.

I tot això, narrat a través d’una carta, a la mare de la Meadow, des de la presó.

Molt d’amor i bones intencions.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les bones intencions
Autor: Amity Gaige
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Marta Pera
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-945-3
PVP: 18€

La dona immòbil, de Joan Barril

ladonaimmobil

He volgut trencar els vincles de la dependència i, en canvi, m’he trobat enmig d’una tempesta. És aquesta vivència que altres com jo n’hi diuen simplement aventura. Hauria estat feliç potser només pregant. (…) Però no va ser així. Hauria pogut ser una mare de família en braços d’un atleta, però em va fer por i em vaig perdre la possibilitat d’agradar-me mirant-me en els seus ulls.

A les nits encara trobo a faltar el “Cafè de la República”. Aquell moment de pausa, de reflexions calmades, de la celebració tranquil·la, apassionada i, alhora, del goig de viure. Aquella veu del Barril escapant-se per la ràdio. Acompanyada de músiques repetides cada nit i que ja per sempre em quedaran associades a la sensació de les tantes nits de calma a casa tancant a poc a poc el dia.

És per això que vaig voler llegir aquesta novel·la. I he gaudit molt. Perquè entre les seves pàgines he tornat a trobar-me aquell desig de calma i reflexió. Perquè he pogut tornar a tenir l’oportunitat d’allunyar-me de les presses i de la informació que ens satura la mirada i el cervell. Perquè hi he trobat molts bons pensaments. Perquè és un molt bon llibre.

Però no és necessari que us agradés la manera de fer del Barril periodista o locutor per a què us agradi La dona immòbil. La senzillesa, la cura i la delicadesa del com està escrita i desenvolupada fan d’ella un petit tresor literari. D’aquells que no abunden.

En la història hi sentim fins a sis veus. Veus que amaguen secrets, que desvetllen sensacions i pors. Veus que van descobrint-nos el fil que les uneix a totes elles. Tenint com a punt central l’Helena.

És una història de records, de desitjos, de plaers, de relacions amagades i no amagades. De converses, de recerques personals, de trobades i retrobaments.

La nit abans de cap d’any, un fatal accident desmunta la idea de vida que els protagonistes d’aquesta història havien previst. La de tots.

¿Però aquest accident els desmunta la projecció de vida per a portar-la a la destrucció total o bé ho fa per a reconstruir-la des d’una altra perspectiva?

Llegiu-la i ja m’ho direu!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La dona immòbil
Autor:
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7429-0
Preu: 19,50€

Les incerteses. Sobre la creació del món, de Jaume Cabré

lesincertesesEl nou llibre de Les incerteses, fa tan de mal classificar com de bon llegir. És com si el lector fos un convidat  a casa de l’escriptor a la manera del popular programa de televisió i que, un cop acomodats tots dos en acollidores butaques, aquest li anés desgranant, en una conversa relaxada, les seves reflexions sobre el fet d’escriure.

Cabré comença per justificar la necessitat que té de fer una aturada en el seu procés creatiu per tal d’allunyar-se dels personatges amb qui ha conviscut intensament durant els anys que ha durat la redacció de Jo confesso fins a donar-la per “definitivament inacabada”.

A continuació ens va explicant com veu créixer els personatges, amb un gran marge d’autonomia. El seu procés creatiu recorda el que va teoritzar Michelangelo que s’enfrontava al bloc de marbre per alliberar l’escultura que contenia.

En algun lloc he dit que a la pàgina en blanc ja hi ha la novel·la que encara no he fet. La meva feina és desemmascarar-la -p. 33
Una de les raons de ser de l’art és de rascar en l’aparença de la realitat per descobrir la realitat profunda més enllà de la capa externa -p. 121

Una altra afirmació connecta amb Leon Battista Alberti, el gran teòric de l’arquitectura del quattrocento florentí, que afirmava  que la perfecció arriba quan no es pot afegir ni treure res sense espatllar el resultat.

Una mateixa història, escrita d’una manera o una altra, dóna com a resultat dues novel·les diferents. Les possibilitats són marejadores, però tu has de tenir el toc de follia de pensar que seràs capaç de trobar l’única manera d’explicar-la. -p-131

No resulten estranyes aquestes semblances ja que l’obertura de compàs dels interessos culturals de l’autor que comentem recorda molt allò que en diem “un home del Renaixement”

A través de tot el llibre queda manifesta la consideració d’obra d’art que Cabré atribueix a la creació literària, posant-la ai nivell de la música -que va reconèixer com a forma superior en la brillant presentació que va fer a la Casa del Llibre de Barcelona- de la pintura, de l’arquitectura o de l’escultura.

Com en tota conversa relaxada apareixen digressions sobre el plaer de llegir, sobre el plaer i la dificultat d’escriure, sobre la diferència -o preeminència- entre narrativa i poesia i també sobre aspectes, diguem-ne tècnics, com ara com neix una narració. Fins i tot posa un deliciós exemple de com es va desenvolupant una història a partir d’una situació, talment com si fes davant nostre una funció de teatre improvisat. O com els pianistes que improvisaven -i improvisen- a partir d’un tema donat. També ens mostra com seria la narració feta a la manera del segle XIX i la compara amb com es fa al segle XXI.

I moltes més coses. El paper de la lectura com a plaer en el marc de l’ensenyament secundari, els textos bíblics com a narració, la inserció de l’escriptor en la tradició literària del seu país,…

Si sou amants de la lectura aquest és el vostre llibre. I no cal haver llegit Jo confesso ni cap altra obra de Jaume Cabré, tot i que si ho feu també ens agraïreu el consell.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les incerteses. Sobre la creació del món
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-7588-547-6
Preu: 18€

Des d’on tornar a estimar, de Joan Margarit

desdontornaraestimarDiuen que els vins bons de debò amb els anys guanyen.

Hi ha poetes que són com els bons vins: amb els anys guanyen. En el que ens diuen i en com ens ho diuen. Tot això ve de que he tingut a la meva “copa” un nou llibre de Joan Margarit, Des d’on tornar a estimar, títol que en forma de vers ens anirà apareixent diverses vegades en alguns dels 46 poemes que componen el llibre i que hem anat llegint i rellegint amb gust, tendresa i emoció.

En aquests poemes hi apareixen temes que l’autor ja ha treballat en altres llibres: l’enyor pels absents, especialment per la filla Joana, els seus paisatges personals, des de Sanaüja, Barcelona o el pati amb l’heura i els arbres… la música, la poesia, l’amor…

Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim.
I es el lloc on va quedant la vida.

(“Estimar és un lloc”, p. 9)

… i tot escrit amb la fortalesa que dóna haver arribat a ser un home vell i comprendre amb lucidesa què és el què veritablement és important i què és superflu.

De poemes n’hi ha de preciosos, d’emocionants, amb imatges suggeridores que el lector anirà descobrint i comprenent-los fins a sentir-los com a seus.

Perquè com reflexiona el poeta en l’Epíleg -5 pàgines precioses de llegir i rellegir com si fossin un altra poema en prosa- la inspiració del poema no pot venir més que de la pròpia vida i

… La lectura del poema, que és una operació molt semblant a la de la seva escriptura, també es fa a través de la vida de la lectora o el lector. (…)

i

Si el poema commou ho fa a través de la vida del lector o la lectora. I ho fa, no a través del que és accesori en el moment de la lectura, sinó del que és primordial. (…) Una persona, encara que no tingui una gran cultura, si sent amb emoció que el que ha llegit expressa algun aspecte de la seva consciència o de la seva vida, és que ha entès el poema. (pp. 104-5).

Jo crec que he entès alguns dels poemes!

Brindem doncs, tot dient: Per molts anys Joan Margarit, ens puguis regalar uns quants poemes!

Aquí teniu un fragment del llibre en pdf, i aquí en Joan Margarit recitant dos dels seus poemes.

Títol: Des d’on tornar a estimar
Autor: Joan Margarit
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-541-4
PVP: 16€

Sang o amor, de Donna Leon

sangoamorDonna Leon situa, naturalment, a Venècia el nou cas a resoldre per l’inspector Brunetti però la peculiaritat d’aquest cas és que els fidels lectors de l’escriptora americana es trobaran amb un personatge que ja va tenir un paper protagonista a dues de les primeres novel·les (Mort a La Fenice i Acqua alta): la soprano Flavia Petrelli, ara plenament consolidada com a gran diva, i el món de l’òpera com a eix important de la trama.

Ja per començar, ens submergeix en el trepidant final de “Tosca”, que provoca juntament amb els aplaudiments i bravos una indescriptible -excessiva i tot- pluja de roses grogues sobre l’escenari. Quan entra al camerino Flavia se’l troba ple de dotzenes de roses grogues i, en arribar a l’apartament on s’hostatja, troba encara més roses tot i que no és gens fàcil entrar en aquell palau. Totes les flors sense targeta.

D’aquesta manera comença una història d’angoixa i aprensió: qui envia tot allò sense identificar-se? Què pretén?

Brunetti continua amb la seva encantadora família i la no tan encantadora comissaria. La signorina Elettra, que fa bullyng al seu cap, l’inefable Patta, en protesta per una injustícia, ajuda Brunetti, com sempre, a sortir dels atzucacs de la investigació.

I, per fi, tornem a l’escenari de La Fenice i a l’òpera “Tosca” per presenciar un final que sembla destinat a convertir-se en un film de suspens… Això també passava a Acqua alta, us en recordeu? El títol en anglès -Falling in love- cobra aquí un oportú doble sentit que inevitablement es perd en la traducció.

A qui recomano el llibre?

A la legió de lectors de Donna Leon que no se sentiran decebuts, als interessats en el món de l’òpera dins i fora dels escenaris i els camerinos, i tots els qui hem visitat i estimat Venècia. O que tenim ganes de fer-ho.

Comptat i debatut, mitja humanitat

Títol: Sang o amor
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7426-9
PVP: 18,50€