Sense nostàlgia, de Feliu Formosa

sensenostalgiaEn un altre comentari al Nosaltres ja vaig parlar de com han anant apareixent llibres dels nostres autors evocant i descrivint els seus respectius mons infantils, amb diferents estils i graus de profundidat: Rafel Nadal, Carme Riera, Lluís Foix, Manuel Cuyàs o el notabilíssim Joan F. Mira

Avui vull parlar-vos del Feliu Formosa i el seu Sense nostàlgia.

Formosa, que és sobretot poeta però també traductor, actor i director escènic, ja havia parlat d’ell en els seus 3 volums de dietaris, però en un altre to, més reflexiu i poètic. Avui d’una forma senzilla, amb una prosa fluida, com si sentissis algú proper que t’ho està explicant, ens descriu el que era físicament el Sabadell on va néixer: cases, establiments i llocs avui desapareguts o transformats; les famílies paterna i materna. Segueix amb els seus primers anys d’infància marcats per la guerra i la marxa a l’exili del pare que passarà, com d’altres catalans, per la terrible experiència del camp d’Argelers i retorna passant per el camp de concentració que hi havia a Reus.

És especialment colpidor el fragment en el què narra el retorn del pare:

Quan al menjador, amb la iaia Dolores i les meves tietes, s’hi havia reunit una quantitat considerable de persones: parents i amics de la família. Es van haver d’aplegar totes les cadires de la casa. (…) Jo estava del tot desconcertat i, amb el meu cosí Camilo, em vaig amagar sota el bufet de potes altes (…) Quan els meus pares van posar els peus al menjador, el pare va rebre les salutacions dels presents i a mi em van fer sortir de sota el bufet. Jo ja havia fet set anys. En feia tres que no veia el meu pare i era difícil que el reconegués en la persona que em va abraçar i em va fer un petó.

p. 101-102

La segona meitat del llibre és la descripció de la nova vida que els pares emprenen marxant de Sabadell a Barcelona i la trajectòria escolar de l’autor, començant per les acadèmies de pis i acabant amb l’entrada als “Hermanos Maristes”, vivint una educació pròpia de l’època: en castellà (un autor català que als 15 anys no sabia res de la seva llengua o de la literatura del seu país!), religiosa i repressora que marcarà l’autor en el seu pas de l’infant que arriba a l’ús de raó fins a una adolescència amb problemes de timidesa i de relació normal amb l’altre sexe.

Formosa descriu també en aquesta part com el van marcar els llibres als quals va tenir accés, gràcies a uns bons pares lectors, les converses polítiques que va presenciar, la música que els pares escoltaven i alguns amics d’ells com l’il·lustrador Josep Narro.

I tanca el llibre amb una imatge que ens recorda la seva militància política: la vaga dels tramvies de 1951, Formosa es va trobar amb una multitud silenciosa que se li apropava i a la qual, quan aquesta va arribar a la seva altura, s’hi va afegir per començar a caminar al seu costat.

Per als qui recordem alguns dels anys que evoca i per als qui no els han viscut, serà bo que llegeixin aquest llibre sense nostàlgia.

Aquí teniu les primeres pàgines del llibre en pdf.

Títol: Sense nostàlgia
Autor: Feliu Formosa
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-540-7
Preu: 17€

Share

La Nostra Diada és la de Sant Jordi!

Hola a tots, Nosaltres! Avui és un dia fabulós! Sabeu per què? Perquè tots teniu un llibre a les mans. És el dia en què tots, sense excepcions, podem dir que Nosaltresllegim!

La Diada de Sant Jordi sempre és una oportunitat per mostrar el nostre amor per la lectura i els llibres, i per gaudir d’una jornada increïble en què tots ens escapem un moment o altre per tal de poder comprar aquell títol, aquell llibre, que ens fa tanta il·lusió tenir i regalar.

I ahir, com és tradició, vam anar a buscar els nostres autors preferits a les parades de les millors llibreries. Aquí els teniu!

Com l’any passat, de les fotos se n’ha encarregat en Fede Nieto (el trobareu a www.fedenieto.com, al seu Twitter i a Instagram). Què us semblen? Oi que són xules?

Sabeu dir-nos qui són els protagonistes de cada foto? Contesteu-nos als comentaris!
I l’altra gran pregunta del dia d’avui! Quin llibre de Sant Jordi us heu firat?

En Xavier Bosch? La Sílvia Soler? Volem saber quin ha estat el vostre llibre d’aquesta Diada! Esperem les vostres respostes als comentaris!

Vinga, Nosaltres!! Esperem les vostres respostes!

Quin llibre ha estat el vostre llibre de Sant Jordi? És algun dels autors que apareixen a la nostra galeria de fotos?

I si voleu compartir la vostra foto amb el vostre autor de Sant Jordi, no us n’estigueu!

 

Share

Tots els horaris i firmes de Sant Jordi, al Nosaltresllegim!

Hola a tots, Nosaltres!

Avui és un dia especial! De fet, és EL nostre dia més especial de l’any. És com si ens hagués estat esperant durant 365 dies, oi? Doncs ja és aquí!!

I és aquí quan us fem aquella pregunta: anireu a la cerca i captura de la signatura i dedicatòria dels vostres autors preferits? Si és així, ben fet que fareu!! Però si el que us passa és que no sabeu on firmaran, us ho posem molt i molt fàcil!

Si feu click a la foto podreu consultar en pdf un llistat d’autors, llibres, horaris i localitzacions per tal d’aconseguir aquesta preuada firma.
Així doncs, Nosaltres, a gaudir de Sant Jordi.És el nostre dia!!

Signatures Sant Jordi 2015

Share

El Sant Jordi del Josep Lluch és L’àguila negra, de Joan Carreras

laguilanegraEn Josep Lluch és editor de Proa i ens recomana el premi Sant Jordi 2014 per Sant Jordi! Té  sentit, oi? Voleu saber de què va? Ell us ho explicarà com ningú!

El premi Sant Jordi ens té acostumats a novel·les de gran interès literari. Ho he dit alguna altra vegada però no em fa res repetir-ho: no es pot estudiar la literatura catalana de les últimes dècades obviant l’aportació del premi Sant Jordi. Any rere any, el premi que va instituir el fundador d’Òmnium i ‘refundador’ de Proa Joan B. Cendrós incorpora al seu palmarès un títol de lectura obligada, que perdura en la memòria dels lectors, però també dels crítics i estudiosos.

Comencem i acabem la lectura de L’àguila negra amb el protagonista despullat sota el sol, sense noses, com si s’oferís a la natura. Marià Solvell és un dentista jubilat, gran, baquetejat per la vida. L’hem vist créixer des dels set anys, en una escena memorable amb el seu pare fent ganyotes davant dels miralls deformadors del Tibidabo. L’endemà és el seu aniversari i té una visió d’impacte: un manifestant polític de la vaga de tramvies de Barcelona cau al seu davant i fa un somriure estrany mostrant una dent trencada. El Marià decidirà ser dentista, restituir, reparar. I s’adonarà tard que, fora de les quatre parets de la consulta odontològica, no tot pot ser reparat ni restituït.

La vida el posarà davant de dos amors oposats: un de dionisíac, encès, caòtic, i un d’apol·lini, serè i ordenat. Són la Teresa i l’Anna Maria, dos personatges complexos, de gruix humà, que es claven en la memòria del lector i que perduren fins molt després de la lectura.

La novel·la abraça els anys que van del 1951 fins al 2012, mentre la ciutat i el país canvien sota els peus d’en Marià, i ell simplement s’hi adapta, com la majoria. No empeny el món cap a una direcció o cap a una altra. Aquesta és una de les felices paradoxes de L’àguila negra: que el periple d’un personatge tan passiu encomani tanta força vital al lector.

Qui hagi llegit altres novel·les de  ja ha pogut comprovar que, tot i la seva contenció, les alegries i el dolor de personatges de lletra impresa ens poden fer posar la pell de gallina.

Josep, moltíssimes gràcies per la teva recomanació! La tindrem molt en compte de cara a Sant Jordi!

T’esperem més sovint al Nosaltres!

Títol: L’àguila negra
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 356
ISBN: 978-84-7588-549-0
Preu: 21,50€

Share

El Sant Jordi de la Rosario Gómez és Algú com tu, de Xavier Bosch

algucomtuAl Nosaltres som molt i molt fans de la Rosario! És una noia amb criteri i per això li demanem que sigui una de les que ens faci la tria al Editor’s Choice d’aquest Sant Jordi 2015. I sabeu què ha triat explicar-nos? Pot ser que acabi sent el llibre d’aquest Sant Jordi…?

A veure què ens explica la Rosario sobre aquest Algú com tu del Xavier Bosch

Ja fa dies que, ja sigui al metro, a l’autobús o fent un cafè, veig a més d’una persona amb Algú com tu a les mans. No ho puc negar: em fa molta il·lusió. Quan els veig penso en com es deuen imaginar ells el Jean-Pierre i la Paulina, com deuen crear paral·lelismes amb les seves històries d’amor, viscudes o imaginades, perquè això és aquest llibre, una gran història d’amor. Un amor clandestí, urgent, de només cinc dies, amb el temps com a principal enemic, en un escenari idíl·lic, París. Ella, una dona casada amb una filla, i ell, un galerista de la Rive Gauche.

Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El Jean Pierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain.

Algú com tu se situa molts anys després de la mort de la Paulina, que va morir quan la seva filla encara era petita. Aquesta, en un intent de refer el seu record, descobreix i reconstrueix, a través d’unes cartes, aquest breu afer, que va canviar la percepció de la vida de la seva mare i li va servir com a estímul per a continuar vivint.

La novel·la també és un clar homenatge als llibres i, en definitiva, a la cultura. Només començar ja ho podem intuir en el rerefons d’una biblioteca, galeries d’art, el passeig per uns dels llocs més especials que conec: la llibreria Shakespeare & Co., de la qual encara puc recordar l’olor i la calidesa…

L’escriptor i periodista Xavier Bosch canvia radicalment el registre de thriller periodístic en aquest darrer llibre. Volia demostrar-se que no era una autor d’un sol gènere (i ja ho pot ben dir!) i ha guanyat el Premi Ramon Llull, el guardó més important de les lletres catalanes. Si ha arribat a vosaltres Algú com tu, teniu a les vostres mans una novel·la delicada amb un llenguatge exquisidament romàntic que jo anomenaria, a la fi, la novel·la de Sant Jordi. Perquè, en paraules del Xavier, «l’amor es l’única certesa».

Nosaltres, ho tenim molt clar: és un dels llibres d’aquest Sant Jordi!

Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf i la llista de Spotify del llibre:

Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Planeta
Premi Ramon Llull 2015
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9708-276-1
Preu: 21,50€

Share

El Sant Jordi de la Patrizia Campana és #EnPaumhadeixat, de la Núria Casas

enpaumhadeixatNosaltres, com bé sabeu això de llegir no només es fa de gran. És una dèria que comença quan ets petit i no s’acaba mai! Hi ha un moment i una edat però, en què costa trobar llibres adequats, i aquí és on entra la Patrizia Campana, editora de Fanbooks. Com que és una especialista en la matèria li hem demanat que ens faci el seu Editor’s Choice de Sant Jordi tenint en compte els no-tan-grans. El veredicte: #EnPaumhadeixat, de la Núria Casas. A veure què ens explica…

Per aquest Sant Jordi us vull recomanar una novel·la “refrescant”, el debut literari d’una periodista que de manera irònica ens parla d’una experiència per la qual gairebé tothom ha passat: que et deixin. Quan et passa això, et trobes molt malament i pots arribar a fer autèntiques bestieses: comences a espiar el teu ex al Facebook, et dediques obsessivament al “running”, penges fotos a Instagram per fer-li saber que estàs perfectament sense ell… fins que un dia aconsegueixes passar pàgina.

La Núria Casas -i el seu alter ego literari- relata de manera còmica i sense drames la ruptura d’una relació amorosa prenent com a punt de partida les anomenades cinc fases del dol: negació, ira, pacte, depressió i acceptació. Però no es tracta d’un manual sinó d’una novel·la on serem testimonis de les situacions més ridícules i absurdes d’aquesta experiència, i que a mi m’ha fet somriure més d’una vegada.

En aquesta novel·la, a més a més, la música hi juga un paper importantíssim: cada capítol comença amb versos d’una cançó escollida del repertori d’Els Catarres, Bonobos, Blaumut, Txarango, Manel, La iaia, Mishima,… fins a citar quaranta grups musicals catalans que formen una veritable “banda sonora” de la novel·la, que el lector podrà escoltar perquè la Núria ha creat un canal d’Spotify per l’ocasió. Jo personalment m’he baixat la llista i la tinc de fons musical a l’ordinador mentre escric. En definitiva es tracta d’una història divertida, descarada e irònica, on l’autora es despulla i ens explica les seves misèries amb un to espontani i natural que ens servirà també per riure’ns de nosaltres mateixos.

Nosaltres, que això del “juvenil” no us espanti… Això té molt bona pinta!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf, la banda sonora del llibre i un vídeo amb Els Catarres,​ BoNoBos, Miquel Abras, la iaia,​ Blaumut i​ Andreu Rife​ constestant a la gran pregunta: Què has fet quan t’han deixat?

Títol: #EnPaumhadeixat
Autor: Núria Casas
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FICCIÓ
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16297-13-9
PVP: 12,95€

Share

El Sant Jordi de la Glòria Gasch és Un any i mig, de la Sílvia Soler

unanyimigLa Glòria Gasch ens fa el seu Editor’s Choice per aquest Sant Jordi i la seva elecció no és altra que la Sílvia Soler i el seu Un any i mig. Aquí teniu el seu escrit!

Centenars de minúscules hostilitats matrimonials.
Segons quins dies, mira enrere i veu això: centenars
de minúscules hostilitats matrimonials. Silencis
petits i molestos com pedres a dins la sabata i mirades
de reüll, fulminants o desdenyoses; abraçades d’esma,
petons sense ganes, holes desmenjats, adéus sense pena.

Així comença Un any i mig de Sílvia Soler, una novel·la que descriu una família normal en la qual cadascun dels seus membres viuen els seus desenganys i han d’adaptar-se als nous canvis que han provocat una crisi galopant, on tot s’ha capgirat d’una manera molt ràpida.

La Tina i el Jaume, els pares, s’estimen, fa molts anys que estan casats.

Per a la Tina la família és el seu eix, els  fills han estat la seva vida però ells ja no hi són. El Jaume és un home de poble, de la Vall d’en Bas amb una vida sense sorolls ni grans ambicions, i tenen quatre fills:

La Cèlia viu a Mallorca, i no encaixa gaire a la família…
El Martí és el patidor dels germans. Viu al Canadà.
La Berta, representa la reacció valenta de la crisi.
El Roger, practica surf, no estudia, està amb els pares, i sempre espera la gran onada…

Un any i mig és una novel·la plena de sentiments, d’emocions, optimista, esperançadora amb una potència inusual de la Sílvia Soler que ens desborda i a on la família esdevé el pilar, el cim, l’àncora, i l’equilibri que tots cerquem i necessitem.

En definitiva, una lectura imprescindible que no deixa indiferent.

Prenem nota, Glòria! Estem molt convençuts que serà un dels llibres d’aquest Sant Jordi!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

Share

El Sant Jordi de la Pilar Beltran és La veu de la sirena, de Carme Riera

laveudelasirenaAvui, el nostre ‘Editor’s Choice’ de cara a Sant Jordi és el de la Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, que ens recomana una petita joia que ens arriba de la mà de la fabulosa Carme Riera i els dibuixos de la no menys fantàstica Helena Pérez García.

A veure si la Pilar us convenç… Us ho confessem: a Nosaltres ens ha convençut!

Em proposen que us recomani un títol per Sant Jordi i se’m fa difícil, ben difícil, triar-ne només un. Però així és la vida, oi? Finalment m’he decidit per La veu de la sirena, de Carme Riera, un llibre ben original i diferent –de fet, són dos llibres en un-, del qual estem molt satisfets per molts motius.

En primer lloc, perquè Carme Riera, dona de reptes, ha acceptat escriure un relat per a adults que li restitueix la veu a la sirena del conte clàssic de Hans Christian Andersen. Potser a alguns de vosaltres us sorprendrà saber-ho, però en la versió original del conte clàssic del danès, la bruixa, a canvi de transformar la cua de la sirena en unes bones cames, li talla la llengua i, per tant, la sirena es queda muda, perd la veu –el do sirènic més preuat-, la capacitat de parlar i cantar…

Prenent com a punt de partida aquest motiu, dins la línia de les recreacions actuals de mites, figures o històries clàssiques (un bon exemple, El testament de Maria, de Colm Tóibím), Carme Riera reescriu en clau adulta, actualitzant-lo, el relat original, li restitueix la veu a la sirena, i el converteix en un conte ben actual, irònic i reivindicatiu. No us trobareu a cap princesa Disney, sinó  una sirena culta i educada, una gimnasta força cansada d’entrenar i competir en els salts acrobàtics. Una sirena inquieta, curiosa i rebel, que vol conèixer altres mons, sent desig i troba més atractius els homes que els tritons.

I per als qui voleu saber què deia el conte original, el llibre també reprodueix la versió original del conte –per això us deia abans que eren dos llibres en un-, que en la traducció de Josep Carner duu el títol de La donzelleta del mar, tan noucentista. Tot plegat acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions d’Helena Pérez García

Enguany fa quaranta anys que Carme Riera va publicar el seu primer llibre, Te deix, amor, la mar com a penyora, un recull de disset contes que amb el temps s’han convertit en un títol mític i de referència obligada de la literatura catalana contemporània. Que ara, quaranta anys després, Carme Riera torni al relat, al relat per adults, tan sols és una oportuna casualitat que ens fa feliços.

És molt i molt complicat no rendir-se davant d’un llibre de la Carme Riera… però si a sobre te l’expliquen així! És impossible resistir-s’hi!

Títol: La veu de la sirena
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7402-3
PVP: 20,90€

Share

El Sant Jordi de la Pema Maymó és Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

cremeubarcelonaLa nostra aimada Pema Maymó, editora de Columna, ens fa el seu Editor’s Choice de cara a Sant Jordi. Ella aposta per un fenomen d’aquells que fa patxoca: una novel·la històrica tan de veritat que sembla mentida! Aquí teniu el seu escrit:

“L’heroi inesperat que va salvar una ciutat”. Un llibre que porta aquesta frase a la faixa de coberta crida l’atenció. I si la ciutat és Barcelona, si la temàtica és la Guerra Civil –reconeixem-ho: ens apassiona ara i sempre- i si la coberta és una preciositat del disseny, t’hi llences de cap. Si a més, t’assabentes que l’autor de la novel·la va descobrir la història d’en Miquel Serra i Pàmies, el protagonista principal, perquè va ser un tiet besavi seu amb una història personal desconeguda per la família, la cosa va in crescendo a un ritme frenètic. Una novel·la amb tots els ingredients perquè una editora com jo se n’enamori!

Som als primers dies de 1939: la República agonitza i la guerra està perduda. Mentre Barcelona veu com s’acosta un final ineludible, arriba l’ordre del Komintern d’arrasar la ciutat per no deixar res a l’enemic. Miquel Serra i Pàmies, membre del PSUC i Conseller de la Generalitat, rep l’ordre d’executar aquest pla de terra cremada i destruir vies de comunicació, fàbriques, transport, dipòsits d’aigua… Però ell, amb l’ajuda d’un sergent veterà de l’exèrcit republicà, boicotejarà aquests plans i salvarà la ciutat d’una destrucció que hauria canviat el destí de la nostra Història.

Cremeu Barcelona! és el llibre perfecte per a regalar aquest Sant Jordi: té aventures, Història (sí, en majúscules), amor, herois i malvats, guerra i molta esperança… Però sobretot, té futur. En Guillem Martí ha recuperat una figura absolutament oblidada als llibres, com és el Conseller de la Generalitat Serra i Pàmies, i li ha regalat una història versemblant a partir dels pocs fets reals que se’n coneixen. I ha aconseguit que des de la primera pàgina t’atrapi l’aire melancònic i apassionant d’una història èpica, d’heroisme i amors que traspassen fronteres i perills.

Diu na Pema que se n’ha enamorat. Algú de Nosaltres no s’està enamorant perdudament d’aquesta Barcelona salvada de les flames i aquest desconegut anomenat Serra i Pàmies?

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Share

Una escletxa de llum, d’Andrea Camilleri

unaescletxadellumUn nou Camilleri i, una altra vegada, amb l’inspector Montalbano de protagonista.

En Montalbano se’ns està fent gran sense remei i inspira al seu pare literari una immensa tendresa. Quan hem d’explicar “de què va” la novel·la hem de dir, en primer lloc que sí, que pertany al gènere negre, que hi ha morts, delinqüents, intriga, trama plena de giragonses, joves bellíssimes d’ulls i cabells negres més perilloses que un escurçó, perspicàcia de l’inspector…

Comença amb un malson de l’inspector que fa pensar en imatges surrealistes tretes de films de Buñuel. Un cop despert haurà d’enfrontar-se a tres investigacions paral·leles sense relació aparent: un atracament acompanyat d’agressió sexual, un cas de tràfic d’armes amb possible relació amb treballadors extracomunitaris sense papers i un opac negoci de compra-venda d’obres d’art.

Com sempre en un llibre de Camilleri trobem les especificitats sicilianes de la llengua, paisatge i costums. I també com sempre els rogers cruixents a ca l’Enzo i l’arròs amb pèsols i carxofes deixats a la nevera de la sempre amatent Adelina.

Però jo crec que ens trobem davant d’una novel·la en què el protagonista encara el pendent crepuscular de la vida i viu el miratge de refer allò que s’està enrunant, tornant a començar. El conflicte quasi hamletià, molt ben descrit, ens fa patir amb el i les protagonistes, i sembla fer patir també el propi Camilleri que ha de triar un final que no pot ser del tot feliç en cap cas.

Per això m’ha semblat que queda capgirada la correlació entre els gèneres i que es tracti d’una narració sobre el conflicte moral i vital de Montalbano que té com a marc gairebé anecdòtic una trama “negra”.

He al·ludit més amunt a les especificitats sicilianes i, de nou, és obligat fer referència a l’extraordinari treball de Pau Vidal en la traducció. Li ha calgut reflectir en català la gran varietat de registres de llenguatge que endevinem que Camilleri utilitza: italià standard, sicilià cult, sicilià col·loquial, sicilià de pagès i l’inefable catarel·lià.

Recomanada als seguidors de l’inspector Montalbano, als aficionats de la novel·la negra en general, i als que vulguin reflexionar sobre els efectes del pas temps en les relacions de les parelles. Recomanat, molt especialment, als que estimeu la llengua en la seva riquesa i varietat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una escletxa de llum
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7219-7
PVP: 15€

Share