nosaltresllegim.cat

Títol: Cuentos reunidos
Autor: Bernard Malamud
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 343
ISBN: 978-84-7669-991-1
Preu: 29,95€

Abans d’escriure aquest comentari, crieu-me, m’ho he rumiat molt i molt perquè potser és un dels llibres més difícils de comentar que he llegit en tota la meva vida.

D’entrada s’imposa una confessió. A mi, personalment, els relats no m’acaben de fer el pes. Posats a escollir, m’estimo molt més el gruix i la consistència d’una novel·la amb el seu format convencional. El que passa és que cadascun dels relats que formen part d’aquest recull són una petita, molt petita, novel·la en si mateixos.

L’autor, amb els 50 -si, si, si, 50- relats que composen aquest recull, va deixant bastant clares les seves fixacions.

Jueus residents als EUA que no sé per quins set sous tenen una especial debilitat per Itàlia. I allí que se n’hi van….

Al principi, els relats tenen més seny que no pas bogeria, però a mesura que passen les pàgines és… No sé com dir-ho. Una de dos: o l’autor té un excés etíl·lic o el té el lector.

En el meu cas, dono fe que he llegit cadascun d’aquests relats en perfecte estat de revista, i no per això deixo de veure que a mesura que avança la lectura, hi ha cada cop menys seny!!!

Tot plegat és una crònica tenyida de mitja conya basada en el desencís, el fracàs i el desarrelament d’una sèrie de personatges que vagin on vagin, mai trobaran el seu lloc.

És tanta la tristesa que es respira a cada pàgina; el fracàs, l’últim instant… I el pitjor de tot: l’evidència de què és impossible sortir d’aquesta espiral d’amargura total i absoluta.

Nois, noies: és un llibre dur. Molt dur….

Títol: Tramuntana
Autor: Xavier Moret
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-722-0
Preu: 17€

La Montse ens explica Tramuntana, de Xavier Moret, després d’un estiu a l’Empordà. Nosaltres, d’això se’n diu ficar-se en la pell del protagonista!

Acabo d’arribar de les meves vacances a l’Empordà. I, com sempre, m’he endut llibres! Aquesta vegada li ha tocat el torn a Tramuntana, de Xavier Moret.

El títol, a la llarga, m’ha semblat que venia molt a tomb tenint en compte que no ha fet gaire bon temps a la Costa Brava… però és per això que ens enduem llibres, oi? Si fa mal dia ja tenim un altre món on entrar. I en aquest cas és el d’un detectiu i escriptor exhippy, en Max Riera, que se’n va a la recerca de la tranquil·litat al mateix lloc on jo he anat de vacances.

El problema arriba quan rep una trucada del seu editor oferint-li una morterada per escriure alguna cosa i, alhora, troba una rossa de bandera que li demana investigar la mort d’una noia que ha aparegut en un bosc de l’Empordà. Aquesta recerca el portarà a haver-se-les de manegar amb màfies, prostitució i corruptel·les urbanístiques que formen un garbuix de mentides complicada d’esquivar.

Segons tinc entès, aquest no és el primer llibre del detectiu Max Riera, i he llegit que l’autor té previst escriure’n un altre on, en principi, s’acabaran les aventures d’aquest personatge.

D’aquesta novel·la m’ha agradat la proximitat dels personatges i he trobat curiós i m’ha divertit el detectiu creat per Moret. També hi ha ajudat el fet que sigui un llibre prou lleuger -en època de vacances tampoc vénen de gust coses gaire feixugues-, i que tenia tot el que estava buscant en una lectura estival: una mica de sal i pebre sentimental, intriga, una bona trama, un toc d’humor, i tot amanit pel paisatge que he estat veient amb els meus propis ulls.

Us el recomano per si, just quan estigueu començant el curs, us agafa aquell “Ai, aquell vent! El trobo molt a faltar!”.

Títol: A peu per la Llitera (Viatge a la frontera de la llengua)
Autor: Josep Maria Espinàs
Pàgines: 191
Editorial: La Campana
ISBN: 84-86491-38-X

No puc negar que m’agraden els llibres de la sèrie A peu per… d’en Josep M. Espinàs.

Aquest estiu he volgut recuperar-ne A peu per Mallorca (Sense veure el mar) i un cop llegit aquest em vaig entusiasmar i vaig acabar llegint-ne tres més: un que ja havia llegit (A peu per la Llitera) i A peu pel Matarranya (Viatge a l’Aragó que parla català) i -un de molt curiós- Viatge pels grans magatzems.

Aprofito el títol de referència per a fer un comentari global sobre aquesta col·lecció de llibres d’en Josep M. Espinàs que compten amb una llarga corrua d’entusiastes lectors entre els quals tinc el plaer de comptar-m’hi.

L’autor aconsegueix fer-nos partícips de les seves sensacions. Així, en sentirem xops quan l’Espinàs camini sota la pluja; ens sentirem entresuats quan ell i la seva acompanyant, l’Isabel Martí d’Edicions La Campana, caminin, tot havent dinat, sota un rigorós sol; i en els llibres que tenen per escenari terres de l’àmbit lingüístic català coneixerem les seves entranyables modalitats dialectals que Josep M.Espinàs ens transcriurà fidelment.

Josep M. Espinàs també ha escrit llibres sobre caminades fetes per diverses contrades de l’estat espanyol (Euskadi, Galícia, Extremadura, Andalusia o les terres de Castella) que recomano llegir.

Títol: Juego de tronos. Canción de hielo y fuego 1.
Autor: George R. R. Martin
Editorial: Gigamesh
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-96-20840-7

L’Oriol se’ns estrena al Nosaltres ressenyant-nos, més que un llibre, un fenomen mundial.

Després que el totpoderós canal de televisió americà HBO hagi adaptat a sèrie -molt bona, per cert- la primera entrega de la saga de George R. R. Martin, ens arriba el comentari d’un llibre que ja comença a ser complicat de trobar a les llibreries!

Per què? L’Oriol ens ho explica!

Juego de Tronos és la primera entrega de la colossal Canción de Hielo y Fuego. Capítol a capítol anirem desgranant una molt ben cosida història de vassalls i senyors, dames, llops, cavallers i altres éssers fantàstics; una galeria de personatges a través dels quals ens endinsem en aquesta aventura, en aquesta prodigiosa fantasia.

És inevitable la comparació amb Tolkien, però si us deixeu endur per aquesta immensa epopeia, podreu gaudir de pinzellades de Wallace, Graves, Conrad, Hoffman o fins i tot Poe. Un treball acurat, d’orfebre, per fer-nos gaudir una bona estona.

Això és evidentment el que ja us podíeu imaginar que us trobaríeu a Juego de Tronos, però quin és el toc especial, l’ingredient secret que George R. R. Martin ens ha reservat? Hi ha èpica, hi ha honor, hi ha vincles sagrats i amors de mite,… però per sobre de tot això hi ha una increïble i riquíssima relativitat moral, una manca d’innocència molt pròpia dels nostres dies que es converteix en el motor de tota l’acció i en el ganxo d’aquesta monumental saga.

Pels mandrosos, pels atrafegats, els curiosos o els addictes confessos, l’omnipotent HBO n’ha realitzat una sèrie de televisió força fidedigna però amb una mica (bastant) més de pit i cuixa, que sempre fa de bon passar i amaneix aquesta trepidant i addictiva aventura.