nosaltresllegim.cat

Títol: Les bodes del diable
Autor: Pau Faner
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 736
ISBN: 978-84-7588-215-4
Preu: 22€

La història transcorre entre 1275 i 1285, aproximadament. És una història d’amor impossible, en la qual es combinen tots els elements per evitar la felicitat d’una parella, fins i tot el Diable. Tanmateix, també es combinen els factors per a fer-la possible: amistat, suport, fe, devoció i el suport de Déu a la causa de l’amor veritable. Voltant per la Mediterrània en una època de guerres, pirateria i conquestes, es viu una història d’amor i passió, de tenacitat, de fantasia…

Què passa quan penses que ho tens tot a tocar i veus que cada dia t’ho prenen de les mans? Doncs això és el que li passa a en Gladis París, que veu com cada dia es fa més difícil poder viure amb la Maria, la dona de la seva vida. I si a més és el Diable qui s’entesta a prendre’t les coses de les mans… encara et toca fer més esforç!

Un bon llibre per passar una bona (i llarga) estona. Una bona manera per viatjar durant aquestes vacances per tota la Mediterrània, ara que està tan remoguda. Una bona manera per mirar amb uns altres ulls això de les possessions diabòliques.

En resum, que m’ho vaig passar bé llegint-lo!

Títol: Harry Potter i les Relíquies de la Mort
Autor: J.K. Rowling
Editorial: Empúries
Col·lecció: Sèrie Harry Potter
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-285-0
Preu: 22€

Nosaltres, aquests dies estem vivint un moment… històric? Tal i com resava La Vanguardia en el seu moment, “S’acaba la màgia. Comença la llegenda”.

Tota una generació de lectors (joves i no tan joves) ja poden veure al cinema, finalment, tot allò que durant anys i panys s’han imaginat al cap: l’últim capítol de la saga de llibres fantàstics més importants dels darrers 15 anys.

I és que si aneu al cinema hi trobareu (en català també!) la segona part de Harry Potter i les Relíquies de la Mort, l’últim volum de les aventures d’aquest jove mag de Hogwarts i la seva lluita contra el maligne Lord Voldemort.

Passa amb els llibres que s’adapten al cinema i que es posen en cartellera, que un cop vista la cara de protagonista  ja no ens el podem imaginar d’una altra manera. O, si més no, costa. Daniel Radcliffe i Harry Potter no són una excepció, oi?

En qualsevol cas, en temps d’allaus d’efectes especials, de cinemes en 3-D i de moltes crispetes, des del Nosaltres volem reivindicar que les aventures del mag creat per J.K. Rowling, abans van ser llibres que no pas films.

Així doncs, ara que arriben les vacances és un gran moment per agafar un Harry Potter, un ventilador i, amb la vareta màgica de la lectura i l’aire fresc, conjurar un “Caloris fugit” i entrar de ple -o de nou, per què no?- al món d’aquest jove mag.

Tota la informació de la saga d’en Harry, els amics i enemics, i les seves aventures la trobareu en aquest link.

I recordeu aquella frase, més que no pas dita, i que la majoria de vegades és certa:

Doncs la veritat és que després de veure la película, ja t’ho dic jo: és molt millor el llibre!
El Lector Habitual

Títol: Mesos amb erra
Autor: Diversos autors
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9930-213-3
Preu: 9,95€

Set contes envoltats de fulles, flors i neu que ens endinsaran en un moment concret i molt especial on podrem respirar molt de prop les vivències d’uns personatges els dies abans de Tots Sants, Nadal o l’entrada de la Primavera.

Sentint-nos protegits per un àngel el dia de la visita al cementiri a “Em semblava de seda”, o madurant i adonant-nos que la vida és injusta, tot i estar envoltats dels nostres, a “El convidat del dia d’acció de gràcies”, o amb un visitant màgic durant els dies de Nadal que ens fa veure que ja no creiem en els miracles a “Quieta nit”. Vivint la mateixa festivitat però retrocedint fins una altra època a “De viatge”.

Emocionant-nos amb històries del fred hivern a “El vell chevalier” i “Montjuïc”, per arribar finalment a sentir l’olor de les flors i els primers rajos de sol primaveral a “Felicitat”. Tota aquesta màgia en una edició de luxe, de tapa dura amb contes d’ahir i d’avui, un llibre indispensable per tenir una mica de l’essència de cada autor.

Aquests contes de tardor i d’hivern que trobareu en aquesta antologia són de Mercè Rodoreda, Truman Capote, Pere Calders, Anton P. Txékhov, Isak Dinesen, Josep Pla i Katherine Mansfield.

Un excel·lent regal per acompanyar els dies de “relax” de les vacances.

Títol: Un armari ple d’ombra
Autor: Antonio Gamoneda
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-727-5
Preu: 18€

Aquest llibre fa de mal situar pel que fa al gènere. No és una novel·la, no és una autobiografia, no acaben de ser ben bé unes memòries, ni tampoc una crònica: és una barreja de tot això.

L’autor, utilitzant el desencant, el desencís, una apatia sàviament controlada, ens explica els primers 14 anys de la seva vida, des del naixement, fins als primers anys de l’adolescència.

El que passa és que és altament verídic. El seu pare, poeta, bohemi, addicte a la morfina, va morir just un any després del seu naixement, deixant-li un llibre de poemes, Otra más alta vida, amb el qual ell va aprendre a llegir tot sol i, alhora, a desenvolupar la seva vessant poètica.

Els malsons que va ocasionar la Guerra Civil a la ciutat de Lleó van trigar més que a bona part de la resta d’Espanya a fer-se evidents. Tenien una espècie de “calma chica” basada en la por, el terror… en fi, les coses de sempre, però tot i així van tenir una mena de temps per aprendre a patir.

La personalitat turmentada d’en Gamoneda no li va posar les coses gens fàcils. La vergonya de ser tan pobre, de passar gana, d’anar a escola amb sabates de noia amb els tacons rebaixats (amb la crueltat que poden tenir els nens amb aquestes coses), li va girar el cervell i el va convertir en un tipus estrany fins i tot per a ell mateix.

A tot això, la figura de la mare (és l’ombra de l’armari) que tanta por li fa obrir. Mare amantíssima, malaltissa, pobra d’esperit, però mare al cap i la fi, tan bona que és la gran inspiradora de la seva posterior obra… Per tot plegat crec que no se’n pot fer un comentari a la babalà. És bo llegir-lo.