Spiegelman, Art
Breakdowns: retrato del artista como un joven %@#$!
Barcelona: Random House Mondadori, 2009. 78 p.
ISBN: 978-84-397-2161-1
Benvinguts al 1978, any en què es publica Breakdowns, un àlbum de format gran i edició de luxe que recull tires autobiogràfiques, experimentals i transgressores, fins aleshores disperses en diverses publicacions underground, que Art Spiegelman havia dibuixat entre el 1972 i el 1977.
En el 1992 la seva novel·la gràfica Maus. Retrat d’un supervivent guanya el premi Pulitzer. Maus és la seva obra més llarga i complexa. La més madura, plena d’influències i detalls fruit de l’assimilació i per aquest mateix motiu, també és la menys experimental.
Pels qui estiguin interessats en la trajectòria artística prèvia d’Art Spiegelman, Breakdowns esdevé de lectura obligatòria. Una obra on l’autor agafa de la mà al lector perquè l’acompanyi en l’exploració dels límits del llenguatge del còmic.
L’àlbum està estructurat en tres parts. La primera, la més autobiogràfica es titula Portrait of the artist as a young %@#$! , i en el mateix sentit que Joyce en el seu Retrat de l’artista adolescent, ens mostra amb honestedat encisadora la realitat dels seus impulsos creatius, dels fets personals que inspiren la seva obra. Una mostra del diàleg en estat pur, que esdevé entre l’artista jove i els processos creatius.
Després d’aquestes reflexions, entrem en la segona part, el cos de Breakdowns, titulat De Maus a la actualidad. Una antología de historietas de Art Spiegelman.
Estructurada en una introducció i catorze historietes. Impressiona la varietat de tècniques narratives i la introducció constant d’elements innovadors. Una clara mostra de la investigació profunda que fa Spiegelman amb els recursos d’expressió.
En aquesta part hi ha joies com la tira original de Maus, tres pàgines publicades l’any 1972 on trobem uns personatges dramàtics i expressius que esdevindran la llavor del llibre de més de tres-centes pàgines.
També ens presenta experiments narratius com les dones de dues cares de Picasso protagonitzant trames de novel·la negra a Ace Hole.
Un epíleg escrit pel propi Spiegelman, conforma la tercera part que tanca el volum. L’autor desvela el context en el que Breakdowns va ser ideat i ens explica multitud d’anècdotes al voltant de la seva publicació que, segons les seves pròpies paraules, es va fer “contra tot pronòstic”.
Nadie demandaba un álbum en formato de lujo que recogía el puñado disperso de breves tiras autobiográficas y estructuralmente experimentales realizadas entres 1972 y 1977, salvo yo.
En aquest àlbum de format inusual, amb un estil aparentment senzill, Spiegelman aconsegueix que el còmic esdevingui adult. Entre d’altres coses, introdueix l’autobiografia d’una manera crítica i alhora intel·ligent. En ell, el contingut i la forma avancen en un equilibri perfecte. Es podria afirmar que amb Breakdowns, Spiegelman inventa l’honestedat en el còmic i converteix aquest volum experimental en un clàssic.
A les últimes paraules de l’epíleg l’autor, en una autèntica declaració d’amor, ens explica el que Breakdowns significa per a ell mateix.
Por consiguiente, puede que algunos vean Breakdowns como un simple producto de su tiempo, pero para mí es un manifiesto, un diario, una nota de suicidio arrugada y a la vez una importante carta de amor a un medio que adoro.
L’Adagio, el “noi que segueix atrapat en el temps blaugrana” (vegeu Atrapat en el…), per no trencar la costum, avui ens comenta Estimat Barça, un llibre emotiu, d’aquells que fan vibrar només amb el tacte de les pàgines. No us el deixeu perdre!Entre aquestes trobem moments de violència en el camp, com la fotografia on es mostra com els jugadors del Barça reben ampolles de vidre en el Bernabéu, moments d’evolució tecnològica, com la imatge on es veu la pissarra que s’utilitzava com a marcador. Per últim, però no més important; un altre record, per no dir un dels més emotius de la història del Barça, el de Guardiola saltant pels aires, rodejat de jugadors, gràcies a la victòria de les sis copes. En definitiva, moments per rememorar i reviure!
