nosaltresllegim.cat

Artista: Gusti
Publicació: Barcelona [etc.] : Océano, 2009
Descripció: [72] p. : il. col. ; 32 cm
Col.lecció: Travesía

Paelles que agiten les hèlixs al mig del cel blau. Paquets de tabac de Formula 1. Zona d’esports, Teatre i Bowling de luxe. Làmpades mooolt més fashion que les d’Ikea. Llaços, diademes i màscares. Marcs per a fotos, testos, jocs d’escacs…
Autèntiques peces úniques, elaborades amb allò que ja no ens serveix.

ART en majúscules que arrenca somriures.

Mai no van existir unes deixalles tan boniques com els que ara tenim, i la màgia de GUSTI,  desvetlla les il·lusions que s’amaguen dins la galleda de les escombraries.

Així és BASURARTE, una festa de la imaginació on tots els somiadors hi sou convidats.

Nosaltres, l’eufòria no té res a veure amb el Barça, la pilota d’or o el 5 a 0, no, no, no. El títol d’aquest comentari només té a veure amb la banda sonora d’aquesta tarda al meu cotxe. Us explico com ha anat tot plegat…

18:00 – deixem el pare fent feina i sortim la meva filla i jo cap al teatre. Al CD del cotxe, el disc d’Un camell Orient (només té dues pistes, la cantada i la instrumental -per cantar a sobre- que ha esdevingut el gran hit de la temporada; us prometo que ja me la sé).

18:30 – sortim del pàrquing i ens anem al Comtal, a veure el musical del Geronimo Stilton. Hi ha una cua que fa por!!! Sort que tenim les entrades.

18:50 – entrem al teatre i és ple de cartells amb el Geronimo i La Companyia (Scribacchinus, Alys, Flordiana…).

18:57 – “-Mama, em compres crispetes? -I m’ho dius ara que ja som assegudes?”

18:59 – “-No en queden de salades. Té, agafa-les i l’aigua també… -No passa res! Gràcies. Seu, que comencen.”

19:00 – Primera topada normativa: li diuen Geronimo pronunciat en català, com gerani o gerro! I jo que li deia a la castellana!! Penso que sóc una panoli!

20:00 – La primera part ens ha passat volant! Gairebé ni hem menjat crispetes! Comentem mentre baixem a estirar les cames que és genial i que no tenim ganes d’anar al lavabo sinó de què torni a començar, perquè, havent llegit Al Regne de la Fantasia, ja se sap que al final hi ha els episodis més emocionants…

20:15 – Les nenes més petites del nostre costat tornen pitant del lavabo… comença ja!

21:10 – ooooooooooooooooooooooh! Petards, confetti, serpentines, els personatges pels passadissos saludant… i les cançons del show a la boca sense poder-les aturar! Tornem cap al cotxe fent el saltimbanqui pel Paral·lel i comentant entre estrofa i estrofa que bé que ho fa la Lloll, que maca és la princesa, quina roba més ben feta que porten i, sobretot, com ens agrada el Geronimo (que, ara sí, ja pronunciem com Gertrudis!).

21:20- Companyia, som una Companyia, la Companyia de la Fantasiiiiaaa (s’imposa el Karaoke al cotxe).

21:45 – comencem a sopar i no callem fins que no ens obliguen a fer-ho… Comença el resum des del Camp Nou, un altre Regne de la Fantasia!

Títol: La casa de los amores imposibles
Autor: Cristina Lopez Barrio
Pàgines: 477
Editorial: Plaza & Janes

La Casa de los Amores Imposibles tracta  d´una nissaga de dones maleïdes ja de ben petites per gaudir de l’amor. Les dones Laguna, que aquest  és el seu cognom, una rere l’altra només porten al món nenes que perpetúen aquesta cruel herència.
Home, la idea en sí no és dolenta, pero la Cristina Lopez li dóna, en la meva opinió, un tractament  pobre. Sembla  que hagi agafat com a model la manera d’escriure dels primers anys de la Isabel Allende. Allò  que anys enrere  es deia “realismo mágico” i ara no sé com es diu ni si s’estila. El que passa és que aquesta noia no és la senyora Allende i ho vol fer tot tant màgic, tan eteri, tan de pel·lícula, que li acaba sortint una samfaina de camins de flors que s’obren a cada pas, de rierols que es converteixen en mars i de apuestos varones morenos a lomos de un caballo árabe… Pel meu gust, massa flor i massa tragèdia, però nosaltres què en penseu?

Esteu preparats per l’aventura? Atenció perquè l’autora de títols tan sorprenents com Reckless: Carn de Pedra aterra a Barcelona el proper dilluns 13 de desembre!!  I, a més, ve acompanyada de l’escriptor Francesc Miralles!

Voleu conèixer a aquesta reconeguda autora de nivell internacional? Doncs teniu una cita el dilluns 13 a les 19:00h al FNAC El Triangle, de Plaça Catalunya.  Si en voleu saber més, podeu llegir el comentari de la Geòrgia o bé consultar la web de Grup 62 Infantil i Juvenil.

Afanyeu-vos perquè la carn de pedra s’escampa molt ràpidament!

Us deixem amb un vídeo on Cornelia Funke presenta el seu nou llibre.