Arxiu d'etiquetes: Alfred Hayes

Una cara coneguda, d’Alfred Hayes

unacaraconegudaQuan llegim a la solapa del llibre que Hayes va ser periodista, poeta, guionista i narrador podem caure en la temptació de pensar que fou un tastaolletes. Ara bé, quan sabem que és l’autor del poema Joe Hill (cantat després per Joan Baez), guionista de films com Lladre de Bicicletes (De Sica), Paisà (Rossellini) i, a Hollywood, pel·lícules de Fred Zinnemann i Fritz Lang, i sèries de televisió com ara Alfred Hitchcock presenta… o Dimensió desconeguda, ens adonem que és un grandíssim personatge: qualsevol de les olletes que he esmentat resulta que és de les que tenen el qualificatiu “de culte”.

I en introduir-nos en la novel·la Una cara coneguda ens adonem aviat que respon a les expectatives que promet aquest destacadíssim currículum.

El món del Hollywood menys glamurós dels productors, els guionistes, els agents artístics, les aspirants a ser “una cara coneguda” i sortir de l’anonimat -món que Hayes coneixia molt bé des de dins- és la peixera on neden tots aquests personatges que tanta admiració i enveja desperten quan se’ls mira a les pàgines de les revistes del ram.

La història en sí que Hayes ens explica no té res de gaire especial: un home coneix de manera accidental una noia que pertany al nombrosíssim univers de les que voldrien arribar a tenir una cara que tothom coneix i durant una temporada tenen una relació. Però com l’escriu… això és una altra cosa!

Tota l’acció transcorre en aquest magma urbà impersonal i xarolat que, genèricament, anomenem Los Angeles. L’home es guanya moderadament bé la vida treballant per a uns estudis de cine i passa uns quants mesos l’any a L.A. En acabat, torna a casa seva a Nova York on s’hi ha quedat la seva dona. No sembla que s’enyorin gaire. La noia viu en un habitatge poc més que miserable, no té ni un duro i sobreviu fent equilibris al caire de la prostitució daurada.

Res d’original. Però narrat amb tanta traça i tant d’ofici que et pren i no et deixa fins que has acabat la darrera plana. Quin gran escriptor era Alfred Hayes!

Els capítols, molt curtets, estan escrits en primera persona des del punt de vista de l’home i sempre en rigorós present de manera que els canvis d’opinió, estats d’ànim i valoracions canvien d’un capítol a l’altre sense que ens hagi explicat que aquest canvi s’ha produït. El lector, però, entén perfectament què està passant sense que li ho hagin de donar mastegat. A títol d’exemple: la mateixa noia que al capítol segon “no era guapa ni de bon tros”, no gaire planes més endavant és d’una bellesa excepcional. No cal que t’expliqui què ha canviat la seva valoració subjectiva, ja te n’adones.

Hi ha un munt de passatges memorables. Quan els llegiu els assaborireu amb plaer i admiració. En destaco per raons no exclusivament literàries -tot i que és una meravella narrativa- el capítol 20: la parella fa una escapada a Tijuana on la noia assisteix, de primer amb gran il·lusió i després amb horror, a la seva primera corrida de toros. Si sou antitaurins, ho emmarcareu i us ho llegireu cada nit en fer la vostra pregària nocturna. Si sou gent més tèbia, gaudireu d’un passatge extraordinàriament ben escrit i ben narrat.

Com que el llibre és curtet, el llegireu d’una tirada però segur que el voldreu rellegir i recomanar. Tal com jo el recomano efusivament.

Aquí teniu els els primers capítols en pdf.

Títol: Una cara coneguda
Autor: Alfred Hayes
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7445-0
Preu: 17,50€

Enamorats, d’Alfred Hayes

enamoratsalfredhayesLa història que ens trobem a l’Enamorats de l’ segurament us sonarà. En un bar de Nova York, un home explica a una dona desconeguda una història d’amor, la seva pròpia història.

Explica amb un llarg monòleg com va conèixer una dona, divorciada i mare d’una nena, amb qui va iniciar una relació, en la qual ell, pel que creu no hi posa tot el cor. Diu que no s’enamora, que no ho fa mai, i que aquest cop tampoc… però a mida que va avançant amb la història veurem que ni ell mateix està segur que això no sigui veritat. Perquè un bon dia, en una festa, la dona coneix un altre home que li fa una proposta especial, li ofereix una bona quantitat de diners per passar una nit amb ella.

Us sona? I direu, això és com la peli aquella de la Demi Moore i el Robert Redford… Doncs sí, però fins a cert punt. S’hi assembla en la proposta: l’home ric i la noia desvalguda que es veu obligada a prendre una decisió per necessitats econòmiques. Però ja està, res més enllà. A partir d’aquí, qualsevol semblança amb l’obra de Hayes és pura coincidència, que dirien. A més, aquest llibre que publica aquí i ara Edicions 62 va ser escrit el 1953…

Enamorats és, com deia al principi, una història d’amor, o de desamor, segons es miri, o més aviat, sobre l’amor o sobre les diferents maneres de viure una relació entre dues persones, sobre el que fa que dues persones vulguin viure juntes, o formar una família. O al revés: el que fa que es trenqui aquesta voluntat.

No us puc dir massa més perquè és una novel·la curta però intensa, però per sobre de tot, ben parida. Sobretot si us agraden aquelles històries que parlen del dia a dia, dels dubtes que la vida ens planteja i de com els podem afrontar.

A Hayes l’han qualificat com l’expert en cors trencats perquè sap com pocs autors fer radiografies precises de les relacions amoroses. A part d’Enamorats, reprèn el tema a The End of Me (Mi perdición) amb Nova York altra vegada com a escenari i My face for the world to see (Que el mundo me conozca). És autor de set novel·les i va col·laborar com a guionista amb Vittorio de Sicca i Roberto Rossellini, entre d’altres. No està malament, oi?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Enamorats
Autor: Alfred Hayes
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7324-8
Preu: 16€