Arxiu d'etiquetes: Best-seller

Llibres molt, molt i molt venuts…

El Laberint dels Esperits, de Carlos Ruiz Zafón

el-laberint-dels-esperits-carlos-ruiz-zafonHo reconec, sóc molt fanàtica de Carlos Ruiz Zafón i la tetralogia que va iniciar amb L’ombra del vent.

És per això que en saber de l’última entrega, la que ho tanca tot i em retorna a El Cementiri dels Llibres Oblidats no me’n sabia avenir… més de 900 pàgines de lectura per endavant!

No us espatllaré cap sorpresa explicant-vos detalls però us en faré cinc cèntims: aquest cop, El Laberint dels Esperits ens porta una nova protagonista: l’Alicia Gris. Aquest és un personatge que us calarà fons, i junt amb en Daniel Sempere, en Fermín i la resta de la família, us transportaran a la Barcelona de finals dels anys cinquanta per fer un fascinant recorregut en el temps després de la guerra.

Us retrobareu amb personatges com la Isabella, la mare mai oblidada d’en Daniel, i resoldreu els misteris que envolten a tota la família Sempere, que no són pocs.

Arribareu a odiar a alguns personatges i a estimar-ne d’altres com només s’estimen aquells que perduren un cop tanques el llibre. Us endinsareu en els misteris del Règim i en els esdeveniments succeïts de sotamà per beneficiar només a alguns i destrossar a molts d’altres. I sobretot, caminareu de nou per una Barcelona avui oblidada de la mà de tots aquests personatges per descobrir, com ho vau fer amb L’ombra del Vent, El Joc de l’ÀngelEl Presoner del Cel, que darrere cada cantonada pot succeir qualsevol cosa…

Nosaltres, no deixeu escapar aquesta novel·la aquest Nadal. Tothom a demanar-la per reis. En Carlos Ruiz Zafón no us decebrà: us encantarà!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El Laberint dels Esperits
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Pelfort
Pàgines: 928
ISBN: 978-84-664-2170-6
Preu: 23,90€

Et donaré tot això, de Dolores Redondo

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoNosaltres, hi ha algunes històries que només les pot unir la lectura i l’amor pels llibres.

Avui us n’explicarem dues: la primera, la del Nosaltresllegim amb la Carme, que ens explicava per Twitter que s’havia llegit en tres dies l’últim llibre de la Dolores Redondo. Dit i fet: la Carme ens explica aquest Premi Planeta 2016 que l’ha absorbit durant un cap de setmana! La segona història és la de la Carme, la Dolores Redondo i, sobretot, en Manuel Ortigosa: es diu Et donaré tot això.

Vaig “conèixer” la Inspectora de la Policia Foral Amaia Salazar per casualitat, en veure que El guardià invisible transcorria als boscos del Batzán, un lloc que conec i estimo. Va ser una agradable sorpresa i vaig anar llegint tota la trilogia tan bon punt anava sortint.

La sorpresa ha estat que vaig comprar Et donaré tot això de la Dolores Redondo esperant trobar-hi un altre cop l’Amaia Salazar… i no! M’hi he trobat en Manuel Ortigosa.

A Et donaré tot això hi he trobat un escriptor amb un llibre que no acaba de sortir rodó. La seva parella, que ell pensa que està a Barcelona per feina, apareix morta en una carretera comarcal gallega i en Manuel no sap com hi ha anat a parar o què hi ha anat a fer. Tot plegat el porta a remenar entre la història i la brutícia d’una família noble gallega.

Un guàrdia civil a punt de jubilar-se amb problemes de parella i que no acaba de veure clar com han anat les coses, un capellà que calla tot el que sap i que -com pot- va guiant-lo per on ha d’anar buscant, són els altres dos personatges que acompanyen en Manuel a Et donaré tot això. Aquest parell i un paisatge que l’atrapa.

Vaig quedar-hi enganxada! Vaig començar-la un divendres al vespre i l’acabava el dilluns següent… Bona, bona, bona!

Ah! I seguixo esperant retrobar-me amb la Inspectora Salazar! Mentrestant, en Manuel és una molt bona companyia!

Carme, Nosaltres t’esperem més sovint al Nosaltresllegim perquè ens expliquis les lectures que trobes bones, bones, bones!!

Títol: Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Planeta 2016
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-664-2199-7
Preu: 21,90€

L’espia que tornava del fred, de John le Carré

@Ed_62 @Grup62

Fa cinquanta anys John le Carré va escriure L’espia que tornava del fred i ara Edicions 62 la reedita per plaer de lectores com jo, que d’altra manera probablement mai no ens hauríem topat amb ella.

I ara puc dir que hagués estat una llàstima no haver-la llegit.

L’espia que tornava del fred és una obra primerenca en la carrera de l’escriptor però que no deixa de ser brillant. Planteja una trama rodona des del bell mig de les organitzacions d’espionatge i contraespionatge, en ple teló d’acer. Un viatge entre boires i secrets; un camí fet de bocins de coneixement, de la mateixa manera com viuen els espies: sabent només parts d’una història de la qual els altres saben la resta. Però amb la diferència que nosaltres gaudim del privilegi de qui mira sense posar-se en perill, de qui pot sentir les veus principals del relat fins a poder completar la trama.

Alec Leamas, agent veterà al servei de l’espionatge britànic i gran coneixedor de la realitat del Berlin dels primers anys de la Guerra Freda treballa en la que representa que és la seva última missió, acabar amb el cap del contraespionatge alemany. I el que podria mostrar-se com una història més d’espionatge, acaba esdevenint un assaig novel·lat de la condició humana.

Què et penses que són els espies?: sacerdots, sants i màrtirs?

I la resposta a aquesta pregunta de Leamas és el que sembla voler desentrellar le Carré en aquesta història. Presenta uns personatges rodons i ben treballats; incoherents i dubtosos, alhora que enfortits en algun moment de la trama. Tant és així que, malgrat la distància temporal i vital que ens separa d’ells, hi podem trobar part del seu reflex en nosaltres. I els situa allà on bé indica el títol, en el fred de la foscor i de les ombres d’aquell món ple de secrets.

Decidir-se a llegir le Carré és caminar sobre segur. Així que si teniu la sort de poder endinsar-vos en aquesta novel·la, no la desaprofiteu. Tindreu entre les mans el gran clàssic de la literatura d’espies i el que és millor, una gran història narrada de manera exquisida.

Títol: L’espia que tornava del fred (50 aniversari)
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-297-7151-0
Preu: 21,50€

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

Ho ha tornat a fer. Sí, és veritat: fa temps que vaig dir que ja en tenia prou de Dan Brown, però, ho ha tornat a fer!! Que si un et diu que està bé, que si l’altre et diu que és distret, que si el de més enllà diu que és millor que els altres… En fi, no hi ha excusa que valgui: m’he llegit l’Inferno d’en Dan Brown! Ja està dit!

Bé, ara toca dir la veritat, oi? Jo crec que el professor Robert Langdon cada cop s’assembla més a l’Indiana Jones. Li passen unes coses que déu ni dó. Òbviament va sempre acompanyat d’una noia maca, llesta intrèpida i amb molts recursos.

Aquest cop i gràcies o per culpa dels seus coneixements de la Divina Comèdia de Dante, el professor Langdon es troba en un merder de dimensions americanes.

Aquest cop l’empaita gairebé tothom, ja no sap de qui es pot fiar i de qui no, i fins i tot arriba a desconfiar de la seva companya d’aventures!
I tot aixó per culpa d’un científic tan eminent com trastocat que es de l’opinió que al món som massa gent i que s’imposa una neteja rapideta per poder estar més amples. Olé!

Fent honor a la veritat, s’ha de dir que en Brown, entre persecucions i fugides purament cinematogràfiques, ens porta de la mà per Florencia i Venècia -i una tercera ciutat que no us diré- i trobo que ho fa d’una manera prou instructiva! De tot se n’aprèn, oi?

És un llibre que es llegeix sense esforç. Si les pretensions són distrure el lector i fer-li passar una estona divertida, ho acconsegueiex amb molt d’èxit!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Ha tornat, de Timur Vermes

@ColumnaEdicions @Grup62 @Min_Absoluta #Astrakan

En Roger s’ha llegit Ha tornat, de Timur Vermes, i ens el ressenya per a tots Nosaltres. I pel que explica… no us el podeu perdre!

No sabem com i tampoc ens interessa però ha passat: Adolf Hitler desperta en un descampat al Berlín de 2011. L’últim que recorda és romandre al búnker del Führer, tot esperant el final de la guerra.

Amb aquesta premissa tan seductora i un disseny gràfic molt ben trobat, Timur Vermes ens introdueix, de bon principi, en la ment de qui va ser el Führer d’Alemanya, ja que és el mateix Hitler qui ens ho narra tot. I quan dic tot… és tot! L’autor ens destapa com funciona la psique de l’Adolf amb una bona quantitat de monòlegs interiors i pensaments en els quals no ho hi ha cap concessió. No hi ha dubte: és ell.

És una novel·la sobre Hitler? No, però n’és el personatge principal.

És una novel·la humorística o és més aviat malèvola? Les dues coses alhora. Rius de coses que si les penses bé i durant massa estona no tenen gràcia. Però rius molt! He estat donant-li voltes i crec que aquesta és la millor definició del que m’ha transmès la novel·la. Això sí, rius molt.

En primer lloc, una persona que va desaparèixer fa 70 anys s’enfronta al món actual. Resulta molt còmic. A més, si aquesta persona és la reencarnació de l’anticrist a Occident ho és encara més: Hitler analitzant la programació televisiva o intentant entendre internet. No té pèrdua!

No obstant això, en moltes d’aquestes situacions a priori còmiques, és el mateix Hitler qui ens treu els colors ridiculitzant, d’una manera brillant, les democràcies europees, amb constants comparacions amb el Berlín del Tercer Reich, amb referències a personatges i episodis històrics. En aquest sentit, Timur Vermes ens aclareix qualsevol dubte històric amb una sèrie de notes on contextualitza els personatges i les situacions mencionades per Hitler. El paral·lelisme entre ambdues èpoques històriques posa la pell de gallina.

La novel·la s’oxigena repartint aquestes situacions hilarants, que creixen al mateix ritme que la novel·la i el lector. Un lector que aprèn a llegir a Hitler a mesura que passa les pàgines. La veritat és que acabes empatitzant en alguns moments amb Hitler, fet que produeix un curtcircuit molt notable.

En aquest context, hom creuria que Adolf Hitler no tindria altre remei que canviar i adonar-se que ja no són els temps del Reich, i que els alemanys, i Europa en conseqüència, han canviat. Però heus aquí que hom escolta el que vol escoltar, i entén el que vol entendre. I a vegades les coses sí que són el que semblen.

Una crítica mordaç a la societat i la política actual en el marc d’Alemanya, però extensible a tota Europa. Una Europa on, poc a poc, Adolf Hitler, almenys el de la novel·la, torna a tenir un lloc. I això potser ja no és tant divertit.

Absolutament recomanable en tots els sentits!

Nosaltres no ens el perdrem! Gràcies, Roger!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ha tornat
Autor: Timur Vermes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1716-7
Preu: 19,33€

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

Primer va ser la dona, després el germà, la cunyada… Tothom s’estava llegint Inferno i jo ja no podia compartir cap sobretaula perquè els qui m’envoltaven havien d’anar amb compte per no fer-me cap “spoiler” durant l’àpat familiar. Així doncs, m’he llegit l’últim del Dan Brown empès per la pressió unànime i us puc dir que no me’n penedeixo gens.

Home, no vull afirmar que és la novel·la de la meva vida perquè això seria passar-me, però sí que m’ho he passat molt bé. Sabeu aquestes tardes que ja fa calor i l’única cosa que et demana el cos és jeure? Doncs la companyia del Langdon fa que no puguis ni plantejar-te aclucar l’ull! Vas girant full i pim pam, ja estàs atrapat!

Deia el Kim que és una novel·la per llegir amb l’iPad al costat i és ben cert, perquè t’agafen moltes ganes de veure mapes, fotos, wikis… La veritat, és un llibre que et pica la curiositat i que et fa replantejar les vacances: et fa tenir ganes de passar l’estiu a Itàlia (o una mica més lluny i tot!).

Benvingudes les lectures d’estiu, Nosaltres!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

En Kim s’ha llegit Inferno, de Dan Brown, i ens el ressenya per a tots Nosaltres!

Inferno, de Dan Brown, és la nova aventura de Robert Langdon, l’expert en simbologia de Harvard que tots deveu conèixer d’El Codi da Vinci i Àngels i Dimonis. En aquesta ocasió, en Robert desperta en un hospital, sense saber ben bé què li ha passat i a partir d’aquí i acompanyat d’una misteriosa Dr. Brooks anirà recorrent Florència i altres ciutats que no us diré per no aixafar-vos la novel·la per intentar descobrir qui i què s’amaga darrera d’un fanàtic de l’obra de Dante –i en particular, la part de la Divina Comèdia anomenada Inferno.

El relat, com en tots els llibres de Dan Brown, atrapa de mala manera, és intens i trepidant, i té aquest valor afegit que aporta l’autor nord-americà que és que està farcit d’un munt de referències a l’arquitectura, la pintura, la literatura,… com bé deia un article que vaig llegir fa poc, Inferno és un llibre que es llegeix amb un iPad al costat!

Des de bon principi descobrim que la idea, la clau de volta que fa moure el llibre, és la superpoblació de la terra, la problemàtica que suposa i les terribles conseqüències que pot tenir. Una idea que, sincerament, et fa posar el nostre món una mica en dubte. Aquest mateix diumenge, al diari parlaven de l’escassetat d’aigua que hi ha al planeta, o sigui que…

El final no decep en absolut i més d’un tindrà una sorpresa amb com Dan Brown resol la qüestió. En qualsevol cas, és una lectura molt recomanable i que encantarà als fanàtics d’un dels autors més llegits de la Història.

Un més que se suma a la legió de fans de Dan Brown!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Donna Leon, la Ruscalleda veneziana

Títol: Carn de canó
Autor: Donna Leon
Editorial: Columna
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-2976-886-2
PVP: 18,50€

La Fita s’ha llegit Carn de canó de la Donna Leon i ens n’ha fet la ressenya. Bona lectura i bon profit!

Ja tenim aqui la Donna Leon del 2012!

Fidel a la cita amb els seus lectors incondicionals ens arriba la nova novel·la amb tots els seus ingredients: l’inspector Brunetti i la seva estimada Paola amb qui comparteix les copes de vi o de xampany quan es retroben cada dia, en Vianello, home de confiança, la signorina Elettra, darrera del seu totpoderós ordinador que vorejant la legalitat, com sempre, li donarà les claus per resoldre el cas; el vice-questore Patta i la seva peculiar manera de vestir-se … i un mort desde la primera línia del llibre. I Venezia, sempre protagonista, lluitant contra la seva decadència irreversible i malgrat això personificant la bellesa enfront de la lletjor de la terra ferma que l’envolta:

“Brunetti es va plantejar com devia ser veure tot allò (S. Giorgio, la Basílica de S. Marc) per primera vegada, amb ulls verges. Va pensar que aquell assalt de bellesa era el contrari del que havien viscut a Preganziol” p. 190

Un cop tenim els personatges habituals ens falten dos ingredients més per “cuinar” la novel·la: la trama de l’assassinat i les seves derives ètiques, sense oblidar -a l’hora d’emplatar la menja, si seguim amb el símil culinari- un polsim de crítica política, de sabor fort:

“S’estaven detenint ministres del govern amb una freqüència que esgarrifava; el propi cap de govern presumia, enmig d’una profunda crisi econòmica del fet que ell no tenia cap problema econòmic i que tenia dinou cases; el Parlament era com una claveguera oberta (…) Quina voluntat quedava entre el poble que la televisió i la penetrant vulgaritat de l’administració actual encara no haguessin destruït?” p. 165

El plat que ens servirà Donna Leon no és de peix, sinó de carn. No de canó, com diu el títol (un dia podríem parlar al Nosaltres de les traduccions dels títols), sinó de la que surt dels escorxadors… i no explico més perquè ni de les pel·lícules ni de les novel·les s’han de dir massa coses que desvelin per on anirà la intriga.

Sí, però, cal avisar que la novel·la i la descripció de l’escorxador pot afectar la sensibilitat dels lectors partidaris d’un bon filet de carn i proporcionarà nous arguments als lectors vegetarians. Vés a saber si l’autora no ho és ja de vegetariana a hores d’ara!

En qualsevol cas, pels amants de la cuina de Donna Leon, el plat és a taula. Bon profit!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Nosaltres no només llegim… som rosego-redactors i fans d’Stilton!

Si d’alguna cosa podem estar contents aquesta última dècada en el món dels llibres és que, si per una banda han anat apareixent un munt de coses que distreuen la canalla en forma de no-llibre, per una altra han aparegut –afortunadament!- uns quants fenòmens literaris que han deixat aparcades Wii’s, Pléiesteixons i derivats per portar a petits i menys petits a reprendre la lectura com a un hàbit normal, habitual, i sobretot, interessant per als interessats.

I en el podi hi tenim mags amb ulleres, amors adolescents procedents d’Itàlia, bessones que van de tres en tres, i a dalt de tot hi tenim el ratolí més amant dels llibres de la història de la literatura. I si en dubteu, pregunteu a les rates de biblioteca.

És per això que des del Nosaltres estem encantats de poder-vos explicar que Geronimo Stilton treu un nou llibre!

I no només això!! Trrrrrrrrr… TA-DÁ!! La història està situada A CASA NOSTRA!!!

Us sona d’alguna cosa l’escenari per on passeja l’amic Stilton a la coberta del seu nou llibre? Senyeres, una rambla, parades amb llibres… És ben bé que Geronimo camina per Barcelona un 23 d’abril, oi? De fet, al Nosaltres ja us el vam fotografiar durant l’última Diada de Sant Jordi signant llibres a tort i a dret a un munt de criatures! Doncs l’experiència va ser tan positiva que ara ha dedicat un llibre per relatar-ho. I és aquí que ens volem fer eco (mai millor dit) de què ha explicat el propi Geronimo Stilton a la seva pàgina web, que va una mica de bòlid amb aquest nou llibre i per això ha explicat als seguidors del seu blog que “M’heu de perdonar però vaig contraRATllotge”:

Amics i amigues, estic caaaansaaaadíssssssim! I, alhora, molt il·lusionat!

Per què tot plegat? us preguntareu. Doncs perquè demà, dia 2, arriba a les llibreries El llibre i la rosa, la primera aventura de Geronimo Stilton (és a dir, jo mateix!) a Catalunya!!! Estic supervisant personalment que tots els paquets estiguin correctes, que les imatges siguin ultramaques, que els textos hagin quedat ben bé…

Us imagineu la feinada?? Per sort, els amic llibreters m’estan ajudant molt i estic convençut que tot sortirà rodó com un formatge de bola!

Voleu llegir de què va? Esteu impacients???

“Un perfum de primavera omplia l’aire: un ventet lleuger em pessigollejava el morro, el sol brillava, una parella de coloms festejava a l’ampit de la finestra del meu despatx i jo… jo sospirava pensant en una misteriosa rosegadora de qui estava completament i perdudament enamorat! Havia de trobar una manera de poder-me distreure’m una mica… Per sort, la meva germana Tea em va portar a la ciutat més alegre del món, Barcelona, a la descoberta de l’extraràtica Festa del Llibre i de la Rosa: la Diada de Sant Jordi!”

Ah! L’amor!! I la Diada de Sant Jordi! Oi que m’explicareu si teniu ganes de llegir-lo?

Per cert, heu de saber que cada dia estic mes orgullós dels vostres articles! Sou uns rosegadors genials! Paraula d’Stilton!!

Geronimo Stilton

El fet és que tenim un nou Geronimo, i Nosaltres no faltarem a la cita de can Stilton. Farem de rosego-redactors i us explicarem de què va aquest El llibre i la rosa i les aventures d’aquest entranyable periodista de l’Eco del Rosegador.

Doncs això, que Nosaltres ens en farem eco!
Paraula de Rosego-redactors!

L’ombra del vent

Títol: L’ombra del vent
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 490
ISBN: 978-84-9708-104-7
Preu: 22€

L’Adrià ens ha fet la ressenya de L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Com que d’aquí molt poquet podreu trobar en català la tercera part de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats d’en Zafón, comencem pel començament. Va bé?

Segur que tots els amants dels llibres algun cop a la seva vida han viscut o viuran el tancament d’una llibreria –més ara amb la famosa crisis- i pensaran: com m’hagués agradat haver-hi pogut comprar una última novel·la o manuscrit… I sents llàstima.

Doncs en la Barcelona de la postguerra, un noi anomenat Daniel està a punt de descobrir un secret zelosament guardat amb el pas dels segles i que potser avui continua viu. Un secret pel qual molts matarien per poder ser en el seu lloc i/o poder-se’n assabentar. Jo inclòs. Li descobreixen una biblioteca. Una biblioteca enorme excavada sota la nostra Barcelona. Però aquesta biblioteca és més exactament un cementiri: el Cementiri dels Llibres Oblidats. Perquè quan la llibreria anomenada anteriorment, per exemple, tanca les portes al món, els guardians de la biblioteca s’asseguren que el llibre que hauries volgut llegir s’uneixi a les files del Cementiri esperant, potser durant segles, un nou amo, un nou company.

En Daniel, com és costum entre tots els nous coneixedors del Cementiri, adopta un llibre, un llibre anomenat “L’Ombra del Vent” d’un tal Julià Carax.

El Daniel entra en una investigació de l’autor del llibre; però aquesta partida no la jugarà sol: un inspector que ha anat canviant de bàndol durant la guerra, un misteriós personatge que es dedica a cremar les obres de Carax, un arrogant llibreter amic de la família i molts altres estrambòtics però perfectament creïbles personatges ajudaran o impediran que en Daniel descobreixi el secret que guarda aquesta obra.

És un llibre apassionant que captiva, que tots els amants de la lectura de llibres situats en la postguerra i bibliòmans agrairan.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.