El Laberint dels Esperits, de Carlos Ruiz Zafón

el-laberint-dels-esperits-carlos-ruiz-zafonHo reconec, sóc molt fanàtica de Carlos Ruiz Zafón i la tetralogia que va iniciar amb L’ombra del vent.

És per això que en saber de l’última entrega, la que ho tanca tot i em retorna a El Cementiri dels Llibres Oblidats no me’n sabia avenir… més de 900 pàgines de lectura per endavant!

No us espatllaré cap sorpresa explicant-vos detalls però us en faré cinc cèntims: aquest cop, El Laberint dels Esperits ens porta una nova protagonista: l’Alicia Gris. Aquest és un personatge que us calarà fons, i junt amb en Daniel Sempere, en Fermín i la resta de la família, us transportaran a la Barcelona de finals dels anys cinquanta per fer un fascinant recorregut en el temps després de la guerra.

Us retrobareu amb personatges com la Isabella, la mare mai oblidada d’en Daniel, i resoldreu els misteris que envolten a tota la família Sempere, que no són pocs.

Arribareu a odiar a alguns personatges i a estimar-ne d’altres com només s’estimen aquells que perduren un cop tanques el llibre. Us endinsareu en els misteris del Règim i en els esdeveniments succeïts de sotamà per beneficiar només a alguns i destrossar a molts d’altres. I sobretot, caminareu de nou per una Barcelona avui oblidada de la mà de tots aquests personatges per descobrir, com ho vau fer amb L’ombra del Vent, El Joc de l’ÀngelEl Presoner del Cel, que darrere cada cantonada pot succeir qualsevol cosa…

Nosaltres, no deixeu escapar aquesta novel·la aquest Nadal. Tothom a demanar-la per reis. En Carlos Ruiz Zafón no us decebrà: us encantarà!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El Laberint dels Esperits
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Pelfort
Pàgines: 928
ISBN: 978-84-664-2170-6
Preu: 23,90€

Et donaré tot això, de Dolores Redondo

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoNosaltres, hi ha algunes històries que només les pot unir la lectura i l’amor pels llibres.

Avui us n’explicarem dues: la primera, la del Nosaltresllegim amb la Carme, que ens explicava per Twitter que s’havia llegit en tres dies l’últim llibre de la Dolores Redondo. Dit i fet: la Carme ens explica aquest Premi Planeta 2016 que l’ha absorbit durant un cap de setmana! La segona història és la de la Carme, la Dolores Redondo i, sobretot, en Manuel Ortigosa: es diu Et donaré tot això.

Vaig “conèixer” la Inspectora de la Policia Foral Amaia Salazar per casualitat, en veure que El guardià invisible transcorria als boscos del Batzán, un lloc que conec i estimo. Va ser una agradable sorpresa i vaig anar llegint tota la trilogia tan bon punt anava sortint.

La sorpresa ha estat que vaig comprar Et donaré tot això de la Dolores Redondo esperant trobar-hi un altre cop l’Amaia Salazar… i no! M’hi he trobat en Manuel Ortigosa.

A Et donaré tot això hi he trobat un escriptor amb un llibre que no acaba de sortir rodó. La seva parella, que ell pensa que està a Barcelona per feina, apareix morta en una carretera comarcal gallega i en Manuel no sap com hi ha anat a parar o què hi ha anat a fer. Tot plegat el porta a remenar entre la història i la brutícia d’una família noble gallega.

Un guàrdia civil a punt de jubilar-se amb problemes de parella i que no acaba de veure clar com han anat les coses, un capellà que calla tot el que sap i que -com pot- va guiant-lo per on ha d’anar buscant, són els altres dos personatges que acompanyen en Manuel a Et donaré tot això. Aquest parell i un paisatge que l’atrapa.

Vaig quedar-hi enganxada! Vaig començar-la un divendres al vespre i l’acabava el dilluns següent… Bona, bona, bona!

Ah! I seguixo esperant retrobar-me amb la Inspectora Salazar! Mentrestant, en Manuel és una molt bona companyia!

Carme, Nosaltres t’esperem més sovint al Nosaltresllegim perquè ens expliquis les lectures que trobes bones, bones, bones!!

Títol: Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Planeta 2016
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-664-2199-7
Preu: 21,90€

L’espia que tornava del fred, de John le Carré

@Ed_62 @Grup62

Fa cinquanta anys John le Carré va escriure L’espia que tornava del fred i ara Edicions 62 la reedita per plaer de lectores com jo, que d’altra manera probablement mai no ens hauríem topat amb ella.

I ara puc dir que hagués estat una llàstima no haver-la llegit.

L’espia que tornava del fred és una obra primerenca en la carrera de l’escriptor però que no deixa de ser brillant. Planteja una trama rodona des del bell mig de les organitzacions d’espionatge i contraespionatge, en ple teló d’acer. Un viatge entre boires i secrets; un camí fet de bocins de coneixement, de la mateixa manera com viuen els espies: sabent només parts d’una història de la qual els altres saben la resta. Però amb la diferència que nosaltres gaudim del privilegi de qui mira sense posar-se en perill, de qui pot sentir les veus principals del relat fins a poder completar la trama.

Alec Leamas, agent veterà al servei de l’espionatge britànic i gran coneixedor de la realitat del Berlin dels primers anys de la Guerra Freda treballa en la que representa que és la seva última missió, acabar amb el cap del contraespionatge alemany. I el que podria mostrar-se com una història més d’espionatge, acaba esdevenint un assaig novel·lat de la condició humana.

Què et penses que són els espies?: sacerdots, sants i màrtirs?

I la resposta a aquesta pregunta de Leamas és el que sembla voler desentrellar le Carré en aquesta història. Presenta uns personatges rodons i ben treballats; incoherents i dubtosos, alhora que enfortits en algun moment de la trama. Tant és així que, malgrat la distància temporal i vital que ens separa d’ells, hi podem trobar part del seu reflex en nosaltres. I els situa allà on bé indica el títol, en el fred de la foscor i de les ombres d’aquell món ple de secrets.

Decidir-se a llegir le Carré és caminar sobre segur. Així que si teniu la sort de poder endinsar-vos en aquesta novel·la, no la desaprofiteu. Tindreu entre les mans el gran clàssic de la literatura d’espies i el que és millor, una gran història narrada de manera exquisida.

Títol: L’espia que tornava del fred (50 aniversari)
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-297-7151-0
Preu: 21,50€

Inferno, de Dan Brown

@Ed_Empuries @Grup62

Ho ha tornat a fer. Sí, és veritat: fa temps que vaig dir que ja en tenia prou de Dan Brown, però, ho ha tornat a fer!! Que si un et diu que està bé, que si l’altre et diu que és distret, que si el de més enllà diu que és millor que els altres… En fi, no hi ha excusa que valgui: m’he llegit l’Inferno d’en Dan Brown! Ja està dit!

Bé, ara toca dir la veritat, oi? Jo crec que el professor Robert Langdon cada cop s’assembla més a l’Indiana Jones. Li passen unes coses que déu ni dó. Òbviament va sempre acompanyat d’una noia maca, llesta intrèpida i amb molts recursos.

Aquest cop i gràcies o per culpa dels seus coneixements de la Divina Comèdia de Dante, el professor Langdon es troba en un merder de dimensions americanes.

Aquest cop l’empaita gairebé tothom, ja no sap de qui es pot fiar i de qui no, i fins i tot arriba a desconfiar de la seva companya d’aventures!
I tot aixó per culpa d’un científic tan eminent com trastocat que es de l’opinió que al món som massa gent i que s’imposa una neteja rapideta per poder estar més amples. Olé!

Fent honor a la veritat, s’ha de dir que en Brown, entre persecucions i fugides purament cinematogràfiques, ens porta de la mà per Florencia i Venècia -i una tercera ciutat que no us diré- i trobo que ho fa d’una manera prou instructiva! De tot se n’aprèn, oi?

És un llibre que es llegeix sense esforç. Si les pretensions són distrure el lector i fer-li passar una estona divertida, ho acconsegueiex amb molt d’èxit!

Aquí teniu el primer capítol en pdf, la pàgina oficial del llibre i el booktràiler.

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-9787-862-3
Preu: 22,50€

Ha tornat, de Timur Vermes

@ColumnaEdicions @Grup62 @Min_Absoluta #Astrakan

En Roger s’ha llegit Ha tornat, de Timur Vermes, i ens el ressenya per a tots Nosaltres. I pel que explica… no us el podeu perdre!

No sabem com i tampoc ens interessa però ha passat: Adolf Hitler desperta en un descampat al Berlín de 2011. L’últim que recorda és romandre al búnker del Führer, tot esperant el final de la guerra.

Amb aquesta premissa tan seductora i un disseny gràfic molt ben trobat, Timur Vermes ens introdueix, de bon principi, en la ment de qui va ser el Führer d’Alemanya, ja que és el mateix Hitler qui ens ho narra tot. I quan dic tot… és tot! L’autor ens destapa com funciona la psique de l’Adolf amb una bona quantitat de monòlegs interiors i pensaments en els quals no ho hi ha cap concessió. No hi ha dubte: és ell.

És una novel·la sobre Hitler? No, però n’és el personatge principal.

És una novel·la humorística o és més aviat malèvola? Les dues coses alhora. Rius de coses que si les penses bé i durant massa estona no tenen gràcia. Però rius molt! He estat donant-li voltes i crec que aquesta és la millor definició del que m’ha transmès la novel·la. Això sí, rius molt.

En primer lloc, una persona que va desaparèixer fa 70 anys s’enfronta al món actual. Resulta molt còmic. A més, si aquesta persona és la reencarnació de l’anticrist a Occident ho és encara més: Hitler analitzant la programació televisiva o intentant entendre internet. No té pèrdua!

No obstant això, en moltes d’aquestes situacions a priori còmiques, és el mateix Hitler qui ens treu els colors ridiculitzant, d’una manera brillant, les democràcies europees, amb constants comparacions amb el Berlín del Tercer Reich, amb referències a personatges i episodis històrics. En aquest sentit, Timur Vermes ens aclareix qualsevol dubte històric amb una sèrie de notes on contextualitza els personatges i les situacions mencionades per Hitler. El paral·lelisme entre ambdues èpoques històriques posa la pell de gallina.

La novel·la s’oxigena repartint aquestes situacions hilarants, que creixen al mateix ritme que la novel·la i el lector. Un lector que aprèn a llegir a Hitler a mesura que passa les pàgines. La veritat és que acabes empatitzant en alguns moments amb Hitler, fet que produeix un curtcircuit molt notable.

En aquest context, hom creuria que Adolf Hitler no tindria altre remei que canviar i adonar-se que ja no són els temps del Reich, i que els alemanys, i Europa en conseqüència, han canviat. Però heus aquí que hom escolta el que vol escoltar, i entén el que vol entendre. I a vegades les coses sí que són el que semblen.

Una crítica mordaç a la societat i la política actual en el marc d’Alemanya, però extensible a tota Europa. Una Europa on, poc a poc, Adolf Hitler, almenys el de la novel·la, torna a tenir un lloc. I això potser ja no és tant divertit.

Absolutament recomanable en tots els sentits!

Nosaltres no ens el perdrem! Gràcies, Roger!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ha tornat
Autor: Timur Vermes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-1716-7
Preu: 19,33€