nosaltresllegim.cat

Us deixem amb un comentari d’en Pere, L’última nit a Twisted River.

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1

“Hi ha pocs escriptors vius dels quals compri els seus llibres a mesura que van sortint publicats. De fet només em venen al cap els noms de John Le Carré, Josep M. Espinàs, Jonathan Safran-Foer (del que acabo de descobrir que ha tret el seu tercer llibre) i, evidentment, John Irving. I el seu darrer treball, “Last night in Twisted river” no m’ha decebut.

Trobo que no és la millor novel·la que ha escrit fins ara però s’hi apropa molt. Crec que els llibres d’Irving es poden classificar en dos grups: les obres totals en què l’autor crea uns personatges complexes i ens submergeix en la seva vida i el món que l’envolta i les obres fallides en què la intenció és la mateixa però els protagonistes acaben sent superficials i les novel·les un pur entreteniment sense pretensions. En la primera categoria hi posaria aquesta darrera novel·la, així com “Una dona difícil” o “Fins que et trobi” mentre que “La quarta mà” o “Prínceps de Maine” serien de la segona categoria. Així doncs, a qui es vulgui iniciar en la lectura d’Irving i no només busqui evasió li recomanaria algun dels llibres de la primera categoria. I de fet, recomanaria precisament el “Last night” perquè no és tant bo com “Una dona difícil” (i no convé començar un autor llegint la seva millor obra) i perquè no és una lectura complicada com la que et trobes a “Fins que et trobi“.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per A la vora del foc.

Títol: Carolina s’enamora
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 867 ]
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-331-2
PVP: 18,50€

That’s amore és una cançó que canta Dean Martin i m’ha vingut al cap just quan he començat a escriure aquest comentari…

Segurament no és una ocurrència massa encertada, perquè en Dean Martin no apareix a la novel·la ni de bon tros!! En Federico Moccia és bo posant música en les seves novel·les -molt!- i sempre acompanya les escenes més intenses amb música molt ben escollida, però no recordo que en cap cas hagi recorregut als crooners nordamericans dels cinquanta… I doncs, per què he triat aquesta música? Més encara, per què estic jo parlant d’una novel·la d’una noia de tretze anys i mig (en fa catorze mentre es desenvolupa la trama) quan jo ja en fa vint-i-cinc que els vaig deixar enrere? Doncs, si teniu uns minutets, us ho explico.

Vaig conèixer en Moccia amb Perdona si et dic amor, deu fer uns tres anys. Amb franquesa us confessaré que per iniciativa pròpia mai no hagués arribat a aquest autor, perquè la comèdia romàntica no és exactament el meu gènere preferit, però per circumstàncies de feina m’he trobat tots els seus llibres entre les mans, i, a poc a poc, l’he anat coneixent. I gaudint!

Amb Carolina s’enamora, en Moccia torna a la història de la noia que s’enamora, però la noia en qüestió és una mica més jove que en les anteriors novel·les, perquè – com us deia al principi – tot just està a punt de fer els catorze. En una mena de flashback ens explica com és la relació amb les seves amigues més íntimes, amb els companys de classe, amb la família (especialment rellevants són el germà de vint i els avis) i, no cal dir, amb els nois que li agraden. N’hi ha un, en Massi, que és l’autèntic objecte del desig de la noia. Es coneixen, es perden de vista i… haureu de llegir la novel·la per saber què passa, però ja us avanço que no és tan ensucrat com podria semblar a priori.

M’ha semblat una història distreta, d’aquelles que et llegeixes després d’un dia una mica agobiat i et permeten desconnectar, evadir-te i pensar que la vida és bella… en certa manera com la cançó del Dean Martin! Per cert, el llibre surt a la venda el proper dimarts 25; a veure si a les cues inicials per comprar-lo hi ha el Casillas i la Carbonero, jeje…

Títol: L’hivern de Frankie Machine
Autor:  Don Winslow
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 857 ]
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-6641-321-3
PVP: 18.90€

OOOOOH! Que bé que m’ho he passat!!!! Ups, nosaltres, potser no és aquesta la millor manera, la més ortodoxa, d’iniciar un comentari, però és que vull que quedi clar, des de bon principi i per esvair dubtes, que m’ho he passat “de mort”! Deixeu-me abans de comnentar massa que us posi en antecedents de com vaig arribar a L’hivern de Frankie Machine.

Els meus gèneres cinematogràfics preferits són la màfia i la Segona Guerra Mundial. En literatura no em passa el mateix, perquè m’estimo més gèneres més intimistes i la poesia, però quan vaig veure que Columna publicava una novetat que feia olor de vendetta em va venir molt de gust llegir-me-la. I a fe de Déu que no em vaig equivocar!

És aquesta la història d’un home normal, en Frank Machianno, que viu una vida una mica monòtona a San Diego, atapeïda d’obligacions professionals entre la venda d’esquers de pesca, una bugaderia, una immobiliària i la distribució de peix a restaurants. A més, té una exdona, una amant i una filla. I un amic de l’ànima amb qui fa surf. I així passen els dies. Fins que la cosa canvia i l’avorrit Frank torna a ser en Frankie Machine, una personalitat que havia deixat enrere i que, a causa de noves vicissituds, recupera: un mafiós implacable i precís com la 22 amb silenciador que l’acompanya.

És una narració ben travada, amb una línia del temps amb molt de ritme que, mentre ens atrapa en el moment present, ens permet conèixer què va passar en els 80 i per què s’ha arribat al punt on els protagonistes són ara… Las Vegas, Los Angeles, Chicago, Nova York, San Diego, un cúmul de negocis tèrbols i famílies disposades a qualsevol cosa per poder.

Si us agraden les dues primeres d’El Padrí i hauríeu pagat perquè la Sofia Coppola morís a la primera escena de la tercera, si heu vist Casino més de tres vegades, si Un dels nostres us sembla una obra d’art i si Scarface sempre us ve bé un divendres al vespre, si després d’Els Soprano ja no heu vist res més de bo… ja ens explicareu com us va amb en Frankie… “Ja és ben bé una feinada, ser ell”.

Títol: Valquíries
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho [Núm 0 ]
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-8256-948-2
Preu: 17,00€

Si us sentiu sols i perduts en aquest món cada cop més individualista i hipòcrita recomano que us llegiu Valquíries, l’últim llibre de Paulo Coelho (vegeu En Paulo…). Aquí trobareu un camí ple de màgia i misteris que, de ben segur, us donarà que pensar!

Aquest escriptor brasiler, designat com a Missatger de la Pau de la ONU, té una gran trajectòria a les seves espatlles, i és que és un dels escriptors més llegits del món! Els seus llibres han estat traduïts a més de seixanta idiomes. Una de les seves novel·les més reconegudes, L’Alquimista (vegeu L’Alquimista), ha venut més de 65 milions de còpies arreu del món. Aquí, a nosaltresllegim, n’hem comentat també El vencedor està sol.

Coelho torna aquest cop amb Valquíries, un llibre força autobiogràfic, de recerca espiritual. Us en deixo un petit tast perquè veieu de què va “Siempre estamos mirando cerca, hacia abajo y hacia adentro. Nuestro poder disminuye, y nuestra alma encoge porque no incluye nada además de nosotros mismos”.