El secret de Picasso

Títol: El secret de Picasso
Autor: Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-2976-762-9
Preu: 18,50 €

L’F.X ens comenta El secret de Picasso.

L’any passat vaig sentir a la ràdio que parlaven del llibre L’última resposta d’Àlex Rovira i Francesc Miralles. Com que és un llibre que parlava d’una revelació perduda d’Albert Einstein em va picar la curiositat. El vaig llegir i em va agradar força.

En veure que aquest El secret de Picasso compartia un dels autors amb L’última resposta (vegeu Una barreja entre…) vaig demanar llegir-lo, i no em va decebre gens!

No he llegit cap dels altres dos llibres del mateix autor i protagonista, El Quart Reich i La Profecia 2013 (però tard o d’hora cauran), però això no en dificulta la lectura. El protagonista de tots tres llibres és en Leo Vidal, un periodista americà que viu a Catalunya, descobrint tot de secrets com Indiana Jones. La gràcia d’aquests secrets és que són d’aquí, de casa nostra, i no maies o orientals!

A El secret de Picasso el periodista segueix la pista d’un quadre perdut de Picasso a Horta de Sant Joan, on el pintor va passar dues temporades durant la seva joventut. El fet d’haver-me passejat jo mateix pels diferents emplaçaments de la novel·la m’ha fet gaudir-la d’una manera especial.

Com a lector de còmics que sóc, també m’ha fet gràcia retrobar-me amb un personatge (que no desvetllaré) que també sortia a L’última resposta, com a convidat (o no) especial, com quan l’Spider-man visita els X-Men per una aventura conjunta.

En fi, una lectura molt recomanable, que entra molt bé, flueix ràpidament (els trajectes Granollers-Barcelona en tren es converteixen en un “ja hem arribat?”) i amb la qual aprens més coses d’un dels artistes que va trencar motlles en l’art del segle XX i que continua sent modern a hores d’ara.

L’última nit a Twisted River

Us deixem amb un comentari d’en Pere, L’última nit a Twisted River.

Títol: L’última nit a Twisted River
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-297-6627-1

“Hi ha pocs escriptors vius dels quals compri els seus llibres a mesura que van sortint publicats. De fet només em venen al cap els noms de John Le Carré, Josep M. Espinàs, Jonathan Safran-Foer (del que acabo de descobrir que ha tret el seu tercer llibre) i, evidentment, John Irving. I el seu darrer treball, “Last night in Twisted river” no m’ha decebut.

Trobo que no és la millor novel·la que ha escrit fins ara però s’hi apropa molt. Crec que els llibres d’Irving es poden classificar en dos grups: les obres totals en què l’autor crea uns personatges complexes i ens submergeix en la seva vida i el món que l’envolta i les obres fallides en què la intenció és la mateixa però els protagonistes acaben sent superficials i les novel·les un pur entreteniment sense pretensions. En la primera categoria hi posaria aquesta darrera novel·la, així com “Una dona difícil” o “Fins que et trobi” mentre que “La quarta mà” o “Prínceps de Maine” serien de la segona categoria. Així doncs, a qui es vulgui iniciar en la lectura d’Irving i no només busqui evasió li recomanaria algun dels llibres de la primera categoria. I de fet, recomanaria precisament el “Last night” perquè no és tant bo com “Una dona difícil” (i no convé començar un autor llegint la seva millor obra) i perquè no és una lectura complicada com la que et trobes a “Fins que et trobi“.

(…)

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per A la vora del foc.

Carolina s’enamoccia

Títol: Carolina s’enamora
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 867 ]
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-331-2
PVP: 18,50€

That’s amore és una cançó que canta Dean Martin i m’ha vingut al cap just quan he començat a escriure aquest comentari…

Segurament no és una ocurrència massa encertada, perquè en Dean Martin no apareix a la novel·la ni de bon tros!! En Federico Moccia és bo posant música en les seves novel·les -molt!- i sempre acompanya les escenes més intenses amb música molt ben escollida, però no recordo que en cap cas hagi recorregut als crooners nordamericans dels cinquanta… I doncs, per què he triat aquesta música? Més encara, per què estic jo parlant d’una novel·la d’una noia de tretze anys i mig (en fa catorze mentre es desenvolupa la trama) quan jo ja en fa vint-i-cinc que els vaig deixar enrere? Doncs, si teniu uns minutets, us ho explico.

Vaig conèixer en Moccia amb Perdona si et dic amor, deu fer uns tres anys. Amb franquesa us confessaré que per iniciativa pròpia mai no hagués arribat a aquest autor, perquè la comèdia romàntica no és exactament el meu gènere preferit, però per circumstàncies de feina m’he trobat tots els seus llibres entre les mans, i, a poc a poc, l’he anat coneixent. I gaudint!

Amb Carolina s’enamora, en Moccia torna a la història de la noia que s’enamora, però la noia en qüestió és una mica més jove que en les anteriors novel·les, perquè – com us deia al principi – tot just està a punt de fer els catorze. En una mena de flashback ens explica com és la relació amb les seves amigues més íntimes, amb els companys de classe, amb la família (especialment rellevants són el germà de vint i els avis) i, no cal dir, amb els nois que li agraden. N’hi ha un, en Massi, que és l’autèntic objecte del desig de la noia. Es coneixen, es perden de vista i… haureu de llegir la novel·la per saber què passa, però ja us avanço que no és tan ensucrat com podria semblar a priori.

M’ha semblat una història distreta, d’aquelles que et llegeixes després d’un dia una mica agobiat i et permeten desconnectar, evadir-te i pensar que la vida és bella… en certa manera com la cançó del Dean Martin! Per cert, el llibre surt a la venda el proper dimarts 25; a veure si a les cues inicials per comprar-lo hi ha el Casillas i la Carbonero, jeje…

L’hivern de Frankie Machine… Els gàngsters són entre “nosaltres”!

Títol: L’hivern de Frankie Machine
Autor:  Don Winslow
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 857 ]
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-6641-321-3
PVP: 18.90€

OOOOOH! Que bé que m’ho he passat!!!! Ups, nosaltres, potser no és aquesta la millor manera, la més ortodoxa, d’iniciar un comentari, però és que vull que quedi clar, des de bon principi i per esvair dubtes, que m’ho he passat “de mort”! Deixeu-me abans de comnentar massa que us posi en antecedents de com vaig arribar a L’hivern de Frankie Machine.

Els meus gèneres cinematogràfics preferits són la màfia i la Segona Guerra Mundial. En literatura no em passa el mateix, perquè m’estimo més gèneres més intimistes i la poesia, però quan vaig veure que Columna publicava una novetat que feia olor de vendetta em va venir molt de gust llegir-me-la. I a fe de Déu que no em vaig equivocar!

És aquesta la història d’un home normal, en Frank Machianno, que viu una vida una mica monòtona a San Diego, atapeïda d’obligacions professionals entre la venda d’esquers de pesca, una bugaderia, una immobiliària i la distribució de peix a restaurants. A més, té una exdona, una amant i una filla. I un amic de l’ànima amb qui fa surf. I així passen els dies. Fins que la cosa canvia i l’avorrit Frank torna a ser en Frankie Machine, una personalitat que havia deixat enrere i que, a causa de noves vicissituds, recupera: un mafiós implacable i precís com la 22 amb silenciador que l’acompanya.

És una narració ben travada, amb una línia del temps amb molt de ritme que, mentre ens atrapa en el moment present, ens permet conèixer què va passar en els 80 i per què s’ha arribat al punt on els protagonistes són ara… Las Vegas, Los Angeles, Chicago, Nova York, San Diego, un cúmul de negocis tèrbols i famílies disposades a qualsevol cosa per poder.

Si us agraden les dues primeres d’El Padrí i hauríeu pagat perquè la Sofia Coppola morís a la primera escena de la tercera, si heu vist Casino més de tres vegades, si Un dels nostres us sembla una obra d’art i si Scarface sempre us ve bé un divendres al vespre, si després d’Els Soprano ja no heu vist res més de bo… ja ens explicareu com us va amb en Frankie… “Ja és ben bé una feinada, ser ell”.

El camí de Coelho

Títol: Valquíries
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho [Núm 0 ]
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-8256-948-2
Preu: 17,00€

Si us sentiu sols i perduts en aquest món cada cop més individualista i hipòcrita recomano que us llegiu Valquíries, l’últim llibre de Paulo Coelho (vegeu En Paulo…). Aquí trobareu un camí ple de màgia i misteris que, de ben segur, us donarà que pensar!

Aquest escriptor brasiler, designat com a Missatger de la Pau de la ONU, té una gran trajectòria a les seves espatlles, i és que és un dels escriptors més llegits del món! Els seus llibres han estat traduïts a més de seixanta idiomes. Una de les seves novel·les més reconegudes, L’Alquimista (vegeu L’Alquimista), ha venut més de 65 milions de còpies arreu del món. Aquí, a nosaltresllegim, n’hem comentat també El vencedor està sol.

Coelho torna aquest cop amb Valquíries, un llibre força autobiogràfic, de recerca espiritual. Us en deixo un petit tast perquè veieu de què va “Siempre estamos mirando cerca, hacia abajo y hacia adentro. Nuestro poder disminuye, y nuestra alma encoge porque no incluye nada además de nosotros mismos”.

En Paulo Coelho, els àngels, les valquíries i jo tenim una relació difícil

Títol: Valquíries
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho [Núm 0 ]
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-8256-948-2
Preu: 17,00€

Ara que ja ens anem coneixent us ho puc dir, em considero una persona poc donada a creure en res que no pugui ser demostrat de manera empírica. Digueu-me descreguda, si voleu, però en general sóc de les que on altres hi veuen cops de sort jo hi veig probabilitat.

Bé, doncs, amb aquesta premisa, us preguntareu “què fa la Montserrat llegint Coelho“? Ai, doncs jo us diria “coses de la feina” però segur que ell afirmaria amb rotunditat “coses dels àngels”. Perquè precisament d’això va aquest llibre, d’àngels.

Es tracta d’un relat autobiogràfic en què Paulo Coelho i la seva dona s’endinsen al desert a la recerca del seu àngel de la guarda. L’escriptor brasiler va marcar-se la meta de veure (sí, sí, he dit veure) el seu àngel i per aconseguir-ho va estar més d’un mes fent exercicis al desert dels Estats Units. Precisament allà és on coneix les Valquíries, unes dones decidides i amb un alt component espiritual que volten pel desert predicant i donen títol al llibre.

Que què m’ha semblat? Doncs com que entre nosaltres no hi pot haver secrets, us confessaré que l’he trobat un relat 100% Coelho, és a dir, molta màgia, molts misteris, molta transcendència, molt de Déu… M’interessa personalment? No. Crec que és un llibre recomanable? Sí. Però no per a qui vulgui passar una estona distreta, per això crec que hi ha moltíssimes novel·les millors, sinó per a aquells lectors que busquen respostes a dubtes existencials. Per a aquells milions de lectors a qui Paulo Coelho dóna llum en el camí obscur que és la vida.  Alguns ens conformem amb il·luminar-lo amb làmpades de baix consum, però si us agrada pensar en solucions “de més alta volada”, Valquíries us encisarà.

En un cas o un altre, us deixo amb unes altres Valquíries, igualment encisadores…

La cosa va de romàntics

Us agraden les novel·les romàntiques? Sembla que a l’estiu ve més de gust llegir llibres entretinguts sota el sol, vora la mar… La ment està de vacances i demana coses fresques! Suposo que per aquest motiu, entre d’altres, aquests dies de relaxació he vist una proliferació de llibres best-seller com Tinc ganes de tu, de Federico Moccia (vegeu Tinc ganes de tu, i Sí, ho confesso…), Totes les coses que no ens vam dir, de Marc Levy (vegeu Entre un dia…, i Totes les coses…) o Un dia, de David Nicholls (vegeu El 15 de juliol…).

Els tres escriptors ens han demostrat que dominen amb escreix la temàtica amorosa, un terreny sovint complicat i tortuós. Un espai on pocs homes s’atreveixen a entrar-hi. Agradin o no, s’ha de reconèixer que els seus llibres aconsegueixen treure un sospir a milers de noies (d’entre 16 i 60!). I és que, a qui no li agradaria viure una història com la de Gin i Step a Tinc ganes de tu?

Si l’altre dia no vau llegir l’article que sobre ells tres publicava El Periódico, us en deixem els vincles perquè ho pugueu fer! Ai, l’amor!!!

FEDERICO MOCCIA: El ‘culpable’ de los candados del amor
MARC LEVY: Romanticismo con gran dosis de aventura
DAVID NICHOLLS: Historias para ellas y también para ellos

L’Alquimista

Títol: L’Alquimista
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9930-064-1
PVP: 9,95€

Personalment, sempre he pensat que tot llibre té el seu moment en la vida d’una persona. I crec que en Paulo Coelho i L’Alquimista han sabut trobar el seu en la meva.
Ja havia llegit alguna cosa d’aquest autor però, sincerament, no va ser un d’aquells llibres que t’arriben. En canvi, L’Alquimista sí ho ha fet. Gràcies a aquest, ara em miro el Coelho de diferent manera i sé, amb seguretat, que tornaré a llegir alguna cosa d’ell.

Si hagués de resumir el seu llibre en una paraula, segurament seria aquesta: somnis. L’autor troba la manera perfecte de demostrar-te que s’ha de viure per aconseguir-los.
Santiago, el protagonista de la nostra història, haurà d’aprendre a conviure amb senyals i a desenvolupar la capacitat d’escoltar el seu cor, però sobretot, de veure més enllà del que et pot mostrar la teva vista.
A més, el llibre està ple de paisatges que acabes dibuixant a la perfecció dins el teu cap.

Des de la primera fins l’última pàgina, és un no parar. En aquest sentit em va sorprendre ja que en un principi pensava que em trobaria paraules rebuscades o frases adornades que acaben per dificultar-te la comprensió del llibre però, en realitat, és una lectura planera que et permet avançar sense cap mena d’entrebanc. Fins i tot m’he permès el luxe de subratllar frases. I quines frases!

Si encara no l’heu llegit, no espereu més. Segur que en un parell de dies l’heu acabat (només té 160 pagines!). A més, l’edició de la col·lecció labutxaca és perfecte per portar-lo allà on vulgueu! A mi m’ha encantat!


Angelology a Icat FM

Títol: Angelology
Autor: Danielle Trussoni
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1273-5
PVP: 21’90€

Acabo de sentir que en Jordi Cervera, d’IcatFM parlava d’Angelology i he pensat que us faria gràcia llegir-ne el text. Podeu trobar més comentaris a la pàgina de l’Icat (que m’agrada molt, per cert!)

Una història de lluites amb àngels. És la segona novel·la de Danielle Trussoni, “Angelology“.

Àngels cruels a “Angelology”, de Danielle Trussoni

L’editorial Columna publica “Angelology”, la segona novel·la de la nord-americana Danielle Trussoni, que ha traduït Rosa Borràs.
Nascuda l’any 1973 a Wisconsin, Trusssoni va debutar l’any 2006 amb “Falling Through the Earth”, que va rebre la consideració de ser un dels deu millors llibres de l’any segons el prestigiós rotatiu “The New York Times”. Amb aquest aval es va abocar a escriure aquest llibre, un thriller especial d’aquests molt americans, que semblen fets utilitzant una fórmula química o matemàtica i que, malgrat tot, funcionen força bé amb el públic.
L’Evangeline descobreix una carta datada l’any 1943 que la porta cap a un món que desconeixia, en conflicte entre la societat dels angelòlegs i els nefilim, els descendents de la fusió entre àngels i humans, uns éssers amb dues qualitats destacables: la seva gran bellesa i una crueltat fora límits. Un tema força de moda, la lluita d’àngels i humans, que es belluga per geografies i escenaris dels Estats Units i de la vella Europa. La bona acollida del llibre ha fet que l’autora ja estigui treballant en una seqüela d’aquesta història.
Angelology“, de Danielle Trussoni. Publica l’editorial Columna.

El símbol perdut

Títol: El símbol perdut
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-9787-457-1
Preu: 21,90€

Bocabadada és com m’he quedat a gairebé 100 pàgines del final. No esperava menys d’algú com en Dan Brown, capaç d’explicar-te una història perfectament documentada (no en va s’ha passat 6 anys per escriure-la…) on només els protagonistes formen part de la ficció. Al final d’El Símbol Perdut m’he vist a mi mateixa buscant informació a la Viquipedia, fet realment curiós.

El que m’agrada de les novel·les d’aquest magnífic autor és que no et deixen indiferent. Hi ha tants misteris entre les seves pàgines que se’t confon la ficció amb la realitat i acabes per voler estudiar tot allò que t’explica.

Recordeu en Robert Langdon? Aquell professor especialista en simbologia? Doncs ha tornat, i de quina manera! Aquest cop la ciutat és Washington i els protagonistes són els maçons.
Des de la primera fins a l’última pàgina el llibre està carregat de trepidant acció que no et permet parar de llegir. Tal i com us deia al principi d’aquest blog la Montserrat: (vegeu Comencem forts…) ‘aquest llibre és com les patates fregides de bossa’! Quina raó!

Tinc curiositat per saber les vostres opinions… Que me’n dieu, l’heu llegit? Us ha agradat?
I per qui encara està indecís, us deixo un enllaç que potser us desperta la curiositat.