Diamant blau, de Care Santos

diamantblauLa nissaga Pujolà és extensa. En Silvestre, l’avi, arriba des d’un poble petitó de la Garrotxa fins a Mataró en plena industrialització per fer el que millor sap fer, l’ofici de tintorer. La Care Santos ens explica d’allò més bé com es fan els tints, la dificultat del color negre, la meravellosa troballa del malva, què s’ha de fer amb la llana, el cotó, la seda… Quines han de ser les proporcions adequades d’aigua i de components químics súperperillosos, per tal de trobar la màgia d’un color perfecte.

En Silvestre ensenya l’ofici al seu fill Florià. Al principi, tot són problemes! A Mataró no son gaire ben rebuts. Aquesta feina de tintorer té l’inconvenient de que fa molta pudor. El carrer on s’instal·len està que trina amb aquelles flaires tan insuportables però en Silvestre, mica en mica, se’ls va guanyant a tots amb la seva simpatia, les seves maneres amables i el seu tarannà de naturalesa positiva i conciliadora.

La història d’aquesta nissaga va i ve en el temps. Des dels primers Pujolar que encara duien l’última consonant al seu cognom, fins els més recents que han perdut la “r” a mesura que han anat passant els anys.

El llibre comença amb la néta del Silvestre, la Teresa Pujolar, que ha heredat de l’avi, a més dels seus magnífics ulls blaus, un caràcter combatiu i una empenta impròpia de les dames dels anys vint del segle passat. La Teresa estima el seu pare amb bogeria però amb la mare, la senyora Margarida que tot ho arregla criticant, conspirant i anant a missa a reconciliar-se amb Déu, la noia hi té un “mal rotllo” que no augura res de bo.

La mare vol arreglar el casament de la Teresa amb un notari, i la noia no hi està gens ni mica per la labor. Ella té el cap a un altre lloc: els seus somnis són uns altres i no està disposada a deixar que la seva mare li foti la vida enlaire tal i com la cristiana dama té per costum. És una dona que desperta qualsevol cosa menys simpatia!

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament un meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 446
ISBN: 978-84-664-2003-7
Preu: 20€

Aquí teniu el booktràiler del llibre.

El Sant Jordi de les Nostres Editores

@BertaBruna @EsterPA @PemaMaymo @dinotx @Ed_62 @Grup62 @ColumnaEdicions @Ed_Empuries

I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu?

Aquest any hem volgut fer una cosa especial de cara a Sant Jordi. Hem demanat a algunes de les editores -alerta! Són aquestes súper-dones a l’ombra que troben les perles que acabem llegint i a qui hem d’agrair unes quantes hores de lectura!- que comparteixin amb tots Nosaltres quin és “el seu Sant Jordi”.

També heu de saber que per elles és molt complicat fer-ho perquè, en el fons, és com fer-los triar entre el pare i la mare! O pitjor! Triar quina de les seves criatures prefereixen! Editen molts llibres que els agraden molt i els és molt complicat escollir!… però s’han armat de valor i de paraules i ens expliquen, a tots Nosaltres, quin és el seu Sant Jordi d’enguany.

desigdexocolataLa Berta Bruna, una de les mares del Nosaltresllegim i editora de Columna, Destino i Planeta en català, ens recomana que el 23 d’abril, després del passeig per la rambla, la compra de la rosa i el cop d’ull als llibres exposats, deixem anar els nostres desitjos. Sobretot, el Desig de xocolata de la .

Sant Jordi és un dia especial, això no ho discuteix ningú. El llibre, la rosa… i aquest any no hi pot faltar la xocolata!

Després de llegir Desig de xocolata només tens ganes de recomanar-lo. Care Santos m’havia seduït amb les seves anteriors històries Habitacions tancades i L’aire que respires, i aquest Premi Ramon Llull tenia tots els ingredients per fer-me passar una bona estona. I així va ser.

Desig de xocolata és la història de tres dones, molt diferents, que viuen en segles diferents, unides per la xocolata. La seva relació és una xocolatera de porcellana blanca que passa per les seves mans. A partir d’una brillant estructura en tres actes i de la mà de les tres dones que tindran contacte amb el recipient, el lector fa un recorregut per la tradició xocolatera de Barcelona des de les més variades i complementàries perspectives: l’organització i funcionament del gremi de xocolaters durant el segle XVIII, la introducció de les màquines i enginys industrials per poder fabricar un producte de més qualitat al segle XIX, fins als processos químics per elaborar sabors insòlits i sofisticats propis de la cuina d’autor.

El llibre és una reconstrucció que va del present al passat aturant-se en els moments més interessants del pas de la xocolata per la ciutat de Barcelona. També és el reflex de tres èpoques i els tres relats comparteixen temes com les relacions de parella, el consum i fabricació de xocolata, la passió per l’òpera i algunes referències creuades que mantenen el fil argumental.

El lector no es podrà avorrir ja que al llarg de la novel·la hi trobem tres formes narratives que conviuen per donar forma a la història. Tres històries que es poden llegir de forma independent però que juntes resulten delicioses. La meva recomanació és fer-ho tal i com proposa l’autora, per ordre.

Pot una novel·la ser tan addictiva com la xocolata? Comproveu-ho nosaltres mateixos: si comenceu a llegir Desig de xocolata no la podreu deixar.

Recomanació de l’editor per aquest Sant Jordi. No fallareu!

Moltes gràcies, Berta pel teu escrit i bon Sant Jordi! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktrailer del llibre.

Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€

Més, més!! Qui més? Doncs tenim una altra de les editores de Columna, Destino i Planeta en català. En aquest cas qui ens recomana llibre és l’Ester Pujol, que també ha optat per un autor de casa que vam ressenyar fa molt poquet i que ha escrit un llibre de ficció que… a saber! Tenint en compte els personatges, podria haver estat d’Història!

elsambaixadorsSi el de la Berta Bruna era el Ramon Llull 2014, L’Ester se’n va, aquest Sant Jordi, de viatge amb el Premi Josep Pla 2014: Els ambaixadors, de l’.

Pels que els agradin les novel·les d’aventures, d’espies, amb un rerefons històric i busquin divertir-se llegint una història que podria haver estat i no va ser.

Any 1949. Catalunya és independent des dels fets d’Octubre del 1934.

Els ambaixadors d’Albert Villaró, Premi Josep Pla 2014 (Destino), és una lectura que atrapa.

Parteix de la pregunta “què hauria passat si…” i Villaró s’imagina una Catalunya independent des de 1934. Ara que el debat sobiranista està tan present, aquesta novel.la d’història-ficció és un divertiment molt interessant. És una novel·la d’espies, d’aventures, en què l’autor es permet “petites venjances històriques” com la mort de Franco en un accident d’avió el juliol del 36.

S’ha dit que la novel·la és una “ucronia”, narrada amb gran sentit del ritme, amb molt d’humor i amb una punta de mala bava. Hi ha els “cameos” de personatges reals, com ara Josep Pla o Carrasco i Formiguera, a qui presenta com a President de la Generalitat enlloc de morir assassinat durant la guerra.

El protagonista és “Mossèn” Farràs, un seminarista del poble de Tor (Lleida), a qui li passen mil-i-una. Al llibre hi ha una barreja d’amistats, passions i traïcions curiosa, que el fa molt atractiu i permet somniar amb una Catalunya que hauria estat diferent.

En Lluís-Emili el va començar i no el va poder deixar anar quan va haver de ressenyar-nos-el… Et creiem, Ester!!

Llegiu-lo, que us ho passareu molt bé!

Títol: Els ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2014
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-9710-240-7
PVP: 21,95€

Qui més, qui més… la tercera “Columnessa”!! La Pema Maymó també s’ha animat a triar una de les criatures que ha editat, ha fet el cor fort i ens ha escrit un text molt xulo amb la seva aposta i l’experiència que l’espera aquesta Diada de Sant Jordi!

1960Aquí teniu el Sant Jordi de la Pema Maymó: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, de Jordi Mercader:

Enguany viuré el meu vuitè Sant Jordi des de l’interior. Això no m’atorga cap altre mèrit que arribar un any més al final del dia amb els peus destrossats, el mòbil sense bateria i l’eufòria desfermada després de viure “El Millor Dia Laboral de l’Any”. Perquè Sant Jordi és l’esclat de tota la feina feta durant mesos i el vivim com una festa: és la nostra aposta per uns autors i uns títols concrets, la nostra tria pensant què voldrien llegir els lectors i què els podem oferir d’entre tots els originals que arriben a les nostres taules.

Enguany tenc un motiu extra per sentir-me afortunada i pensar que algú tindrà la sort de reviure el que jo ja he experimentat abans: he vist néixer el llibre 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, d’en . Del llibre no en desvetllaré gran cosa perquè ja ho fan aquí i aquí millor que jo, però puc explicar el que se sent quan trobes la combinació perfecta entre temática, ritme literari i autor de fina ironia: quasi enamorament. Sí, sí, pot fer riure, però bé que vos passa quan anau a una llibreria i trobau el llibre perfecte, oi?! Idò des de l’altra banda també es viu i això és el que m’ha passat amb aquesta novel·la que barreja història i política i amor i idealisme, i que ho té tot perquè arribis a la darrera página pensant que has descobert una época de la Història de Catalunya poc tractada literàriament i que te l’han explicada d’una manera entretinguda i intel·ligent.

Si teniu pares, marits, amics o tiets que siguin amants dels títols amb rerefons polític, catalanistes convençuts, interessats en la figura de Jordi Pujol o lectors de novel·la històrica contemporània… en fi, lectors d’històries personals compromeses amb l’amor, els somnis o la pàtria, aquesta és la novel·la per regalar-los aquest Sant Jordi. Potser ells, com jo, aniran a dormir satisfets i feliços d’haver topat amb el llibre de Jordi Mercader.

Gràcies per la recomanació, Pema! I t’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Títol: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó
Autor: Jordi Mercader
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-1815-7
Preu: 19,95€

I per acabar tenim una ficció internacional. I qui ens la recomana? D’això se n’ocupa la Dina de la Lama, editora de ficció internacional dels segells -atenta la companyia!- Empúries i Proa.

elshumansElla ha optat per recomanar-nos un llibre que encara no us hem pogut explicar al Nosaltresllegim… de manera que, què més voleu? Informació de primera mà! La seva aposta per Sant Jordi és Els humans, de , Un fenomen literari mundial que per fi arriba a les nostres llibreries de la mà d’Empúries.

Aquí teniu el Sant Jordi de la nostra Empurienco-Proenca!

“Un humà és una forma de vida bípeda real d’intel·ligència mitjana, que viu una existència en gran mesura il·lusa en un planeta petit inundat d’aigua en un racó molt solitari de l’univers”. Així comença Els humans, de Matt Haig, un llibre tendre, amable, escrit amb molt d’humor i, sobretot, amb molt d’amor, sobre el fet de ser humans.

Un bon dia, un alienígena de Vonnadoria arriba a la Terra disposat a acabar amb la vida de qualsevol persona que hagi sentit a parlar de la solució a la hipòtesi de Riemann. Els alienígenes pensen que una informació com aquesta pot ser extremadament perillosa per l’Univers en mans dels humans, una espècie ignorant, primitiva, irracional i “caracteritzada per la violència i la cobdícia.”

Però a mesura que el vonnadorià, encarnat en el cos del desaparegut professor Andrew Martin, vagi coneixent més i millor els humans (la Isobel, la dona de l’Andrew , en Gulliver, el fill adolescent de la parella, els amics i coneguts del matemàtic finat, i la seva amant, una alumna del Fitzwilliam College) anirà analitzant les seves febleses, la seva força, la perseverança, la infinita capacitat d’estimar i de donar-ho tot pels altres, de gaudir, de riure, de plorar i, de mica en mica, canviarà d’opinió.

Amb passatges còmics (quan l’extraterrestre ha d’aprendre el llenguatge i els costums dels humans)…

  • “La dona em va dir que havia parlat amb la universitat. Allò sol ja no tenia gaire sentit. Com es podia fer, a veure?”
  • “- Tot s’arreglarà, Andrew. Això només és un entrebanc. T’ho prometo. De seguida tornaràs a estar com una rosa.
    – Com una rosa? —vaig preguntar, francament alarmat.“
  • “Una vaca és un animal que viu a la Terra, un ungulat domesticat i multiús que els humans tracten com una botiga oberta les vint-i-quatre hores per obtenir menjar, piscolabis líquids, fertilitzant i calçat de disseny.”

… i emotius i més profunds a mesura que avança la novel·la, Els humans ens farà riure, somriure i pensar: és normal que el telenotícies parli gairebé exclusivament de guerres i diners, i passi per alt descobriments o investigacions? I dels ordinadors, quin ús en fem? Li dediquem prou temps als nostres o passem massa hores preocupats pel nostre èxit i la nostra feina? Quines coses ens importen realment a la vida? Ens ajudem prou els uns als altres? Llegim poesia? I escoltem música?

La visió incisiva i externa del vonnadorià ens permetrà acostar-nos a nosaltres mateixos amb una lupa a la mà i riure i reflexionar sobre qui som, què volem, quina vida fem, què pensem i com actuem.

I per acabar, aquí tenim uns quants consells de l’Andrew/àlien al seu “fill” Gulliver:

  • La vergonya és un llast. Treu-te-la de sobre.
  • La tecnologia no salvarà la humanitat. La salvaran els humans.
  • El sexe pot fer malbé l’amor però l’amor no pot fer malbé el sexe.
  • La teva vida tindrà 25.000 dies. Procura recordar-ne uns quants.
  • Si hi ha una posta de sol, atura’t a contemplar-la. El coneixement és finit. L’admiració és infinita.
  • Ets humà. T’interessen els diners. Però recorda que no et poden fer feliç perquè la felicitat no està en venda.
  • Ningú té mai tota la raó de res. Enlloc.
  • Tothom és una comèdia. Si algú es riu de tu és perquè encara no ha entès la farsa que és ell mateix.
  • El teu cervell està obert. No permetis que se’t tanqui.
  • Tens el poder d’aturar el temps. Fes-ho amb petons. O escoltant música.
  • Una paradoxa: les coses que no necessites per viure (llibres, art, cinema, vi i d’altres) són les coses que necessites per viure.
  • En algun moment passaran coses dolentes. Busca algú en qui recolzar-te.
  • L’alcohol al vespre ve molt de gust. Les ressaques al matí no tant. En un cert moment hauràs de triar: vespres o matins.
  • Obeeix el teu cap. Obeeix el teu cor. Obeeix el teu instint. De fet, obeeix-ho tot menys les ordres.
  • No pensis que saps. Sàpigues que penses.
  • La guerra és la resposta. A la pregunta equivocada.
  • Quan miris les notícies i vegis membres de la teva espècie que pateixen, no pensis que no hi pots fer res. Però sàpigues que no ho faràs mirant les notícies.
  • Leonardo da Vinci no era un dels vostres. Era un dels nostres.
  • Si penses que una cosa és lletja, torna-la a mirar. La lletjor només és un fracàs de la vista.
  • El fracàs és una il·lusió òptica.
  • Sigues curiós. Qüestiona-t’ho tot. Un fet present només és una ficció futura.
  • Tens sort de ser viu. Inspira i aprofita les meravelles de la vida. No donis mai per descomptat ni un pètal d’una flor.

Els humans és una novel·la que pot agradar molt als adolescents, per la seva immensa capacitat de qüestionar-se coses, i a tots aquells lectors que busquin entretenir-se amb un llibre diferent, poc convencional, i que hagin passat una bona estona amb novel·les com L’avi de 100 anys…

Té bona pinta, oi? I la Dina dóna bones referències de gustos! Amb aquest llibre sembla que quedareu bé!!

Títol: El humans
Autor: Matt Haig
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-927-9
PVP: 17,90€



I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu? Expliqueu-nos-ho als comentaris!
I si voleu tenir el vostre llibre signat, doneu un cop d’ull a aquest pdf amb els horaris de les firmes de Sant Jordi!

Desig de xocolata, de Care Santos

desigdexocolata

@Grup62 @CareSantos

La Clara s’ha llegit el Premi Ramon Llull d’enguany, el Desig de xocolata de la , i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

Dins els objectes viuen històries i veus que les expliquen. De vegades, quan toco la xocolatera de porcellana blanca, em sembla que les escolto.

La novel·la de la Care Santos, guanyadora del Premi Ramon Llull 2014 narra la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata i que tenen con a vincle comú una xocolatera de porcellana blanca.

La història es divideix en tres parts, en ordre cronològic invers, des que el preuat objecte de porcellana es trenca, fins al moment de la seva fabricació. Aquest pretext enllaça els tres relats centrals de l’obra: tres dones amb vides prou allunyades entre sí, més enllà del gust per la xocolata.

D’aire costumista, Desig de xocolata arrenca a la Barcelona contemporània, coincidint amb la trencadissa de la preuada peça de porcellana. Actualment vivim una època de xocolates complexes i sofisticades, en què la seva elaboració ha esdevingut tot un art. La Sara, propietària d’una reconeguda botiga de xocolata és una dona que a la seva quarantena ho té tot: una bona posició econòmica i una família que s’estima. Malgrat tot, no se sent plenament satisfeta amb aquesta vida que viu i haurà d’enfrontar-se a un problema no resolt del passat.

La segona part ens trasllada a la Barcelona del s.XIX, on coneixem l’Aurora, filla d’una minyona d’una casa benestant. En aquest moment, la xocolata perd el seu caràcter artesanal per formar part del procés industrialitzador de Catalunya.

L’obra es tanca amb una Barcelona ambientada al segle XVIII, en els anys de la xocolata artesana. La de la Maria Anna és la història d’una noia que aspira a alliberar-se de l’encorsetament al qual la sotmeten els costums propis de l’època. La protagonista d’aquest tercer bloc és una xocolatera que s’enfronta tota sola al gremi en una època en què aquest era fonamentalment masculí, cosa que l’obliga a defensar els seus drets com a dona.

D’aquesta manera, l’autora ressegueix la tradició xocolatera de Barcelona, des del segle XVIII fins a l’actualitat, explicat amb voluntat d’emocionar i encomanar una passió que també és la seva. Destaca la fluïdesa narrativa de la Care Santos i com aconsegueix posar-nos a la pell de cadascuna de les protagonistes de la novel·la. També, el rerefons històric que s’amaga darrera de cada història, que ens aporta nombroses i interessants dades sobre la història de la xocolata. Es tracta, en definitiva, d’una obra senzillament deliciosa.

Moltes gràcies pel teu escrit, Clara! Estem molt contents que t’hagi agradat i no ho dubtis: t’esperem més sovint al Nosaltres!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktrailer del llibre.

Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€

Tantes coses a dir-nos, d’Ángeles Escudero i Care Santos

tantescosesadirnos

@Fanbooks_ @Grup62 @CareSantos

La bibliografia de Care Santos és pròdiga en obres de caire infantil i juvenil, gènere pel qual ha estat justament guardonada en diverses ocasions. Obres com Se vende mamá, guanyadora del premi Barco de Vapor o Un camí dins la boira, premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, són un exemple d’obres premiades que poden justificar el perquè d’aquest reconeixement. Al Nosaltres trobareu diverses ressenyes dels llibres d’aquesta autora.

Ara arriba a les llibreries Tantes coses a dir-nos, un nou exemple del saber fer d’aquesta escriptora mataronina, que juntament amb Ángeles Escudero ens presenta una novel·la sobre l’amistat.

L’Abril i l’Oblit són amigues des dels 15 anys quan es troben per casualitat en un internat on, cadascuna per motius diferents, han estat enviades per les seves respectives famílies. Rebels, dolgudes amb el seu entorn, amb ànsies de llibertat, es crea un vincle entre elles que els anys i la distància intentaran destruir… però no podran. Perquè la seva és una amistat intensa, que aguantarà el pas del temps i les decisions que cadascuna d’elles prendrà, per bé o per mal.

La novel·la s’inicia en forma epistolar, en un simpàtic intercanvi d’e-mails entre l’Abril i el secretari personal de l’Oblit, que ha aconseguit convertir-se en una estrella del cine i la televisió, quan l’Abril convida l’Oblit al seu casament.

Des d’aquest moment i a base de flashbacks, descobrirem com aquests dos personatges tramen la seva amistat, una amistat que ha de ser per sempre, però que, com totes les amistats, trobarà esculls per culpa de gelosies, enveges i mentides.

Tantes coses a dir-nos és una novel·la destinada a lectores femenines, sobretot, però té la gràcia que pot agradar a una franja molt àmplia de lectores ja que tant pot ser llegida per adolescents, com per “allò” que es coneix com a “públic adult jove”. Si us agraden les històries que parlen de l’amistat, Tantes coses a dir-nos pot ser la vostra novel·la!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Tantes coses a dir-nos
Autor: Care Santos
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FORA COL. FANBOOKS
Pàgines: 246
ISBN: 978-84-15745-23-5
Preu: 13,95€

Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena

Títol: Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena
Autor: Care Santos
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9932-573-6
Preu: 16,95€

L’Abel viu de nit i dorm de dia, és propietari del seu propi negoci i no surt mai de casa. Té disset anys i és un vampir. La seva mare no el deixa sortir de casa i l’alimenta com pot mentre ell intenta entretenir-se mitjançant Internet. El que no sospita és que precisament a Internet és on trobarà algú amb qui compartir el seu secret: l’Olívia, qui alhora també n’amaga un que canviarà les seves vides.

Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena és una novel·la juvenil carregada d’emocions, i tot i que sembla la típica novel·la d’adolescents, no us equivoqueu, “els més granstambé en podem gaudir d’ella. És més, a mi m’ha agradat força, ja que és fàcil identificar-te amb els personatges. Estic segura que tots i totes alguna vegada hem estat l’Abel o l’Olívia i que, d’alguna manera, tots nosaltres algun cop a la nostra vida hem hagut de lluitar per allò que realment volem. És molt més que una novel·la amb dos adolescents com a protagonistes. És la història de dues persones que de ben joves saben què significa sentir-se sol, diferent. Dues persones que es neguitegen i somien amb les meravelles que desperta l’amor i que hauran de lluitar per aconseguir-lo.

Sense cap mena de dubte, la Care Santos, que va guanyar el seu primer premi literari amb catorze anys i és un referent de la literatura juvenil al nostre país, ha estat capaç de plasmar amb la seva nova novel·la una situació molt comuna: un moment en la vida de totes les persones en que han d’escollir quin camí triar i com seguir vivint.