Arxiu per a l'etiqueta ‘Carles Casajuana’

Un escàndol sense importància, de Carles Casajuana

31-10-2011 publicat per Elisabeth Turu

Títol: Un escàndol sense importància
Autor: Carles Casajuana
Pàgines: 210
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-664-1428-9
Preu: 18€

Crec que les coses només tenen importància si nosaltres n’hi donem. I és precisament això el que va pensar en Rafael Masferrer quan una fotografia seva on sembla estar nu i en companyia d’una noia jove apareix al diari.

En Masferrer és un home de negocis casat i amb dos fills universitaris. Propietari d’un bufet d’advocats a Barcelona i president de la secció nacional d’una ONG internacional contra la corrupció, es veurà immers en una situació delicada que anirà empitjorant la seva situació laboral i crearà un clima familiar una mica enterbolit.

Escrita des de la perspectiva de tres personatges, en Carles Casajuana ens porta aquesta novel·la carregada de certa crítica a l’actual societat que ens envolta, on es pot extorsionar i intimidar a un o altre sense que això suposi cap mena de problema.

Després de l’èxit de L’últim home que parlava català, aquesta nova novel·la, que en un principi, segons el meu parer, no sembla apassionant, acaba atrapant al lector fins al punt que no vols deixar de llegir-la per poder saber-ne el desenllaç.

Un escàndol sense importància

29-09-2011 publicat per Jordi Príncep

Títol: Un escàndol sense importància
Autor: Carles Casajuana
Pàgines: 210
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-664-1428-9
Preu: 18€

El diplomàtic català, adscrit al Ministerio Español de Asuntos Exteriores, Carles Casajuana, després de reflexionar sobre el relliscós terreny de la convivència lingüística en la seva anterior obra L’últim home que parlava català, s’endinsa ara en el món de les màfies i l’espionatge industrial.

Rafael Masferrer, protagonista principal d’Un escàndol sense importància, compagina el fet de ser cap d’un important bufet d’advocats a Barcelona, amb la pertinença com a president de la secció nacional d’una ONG internacional contra la corrupció.
No pot evitar caure en una trampa i a causa d’això es troba sotmès a un xantatge que intenta qüestionar la seva integritat personal. Aquesta situació li farà descobrir l’amarga realitat dels sentiments dels seus parents més directes i dels companys de gabinets que en alguns casos ell considera amics.

També coneixerem Jordi Roure i la complicada relació que manté amb els seus octogenaris pares, i la Sofia Alvarado, una immigrant sense papers que té un important, encara que gens malintencionat, paper en tot el procés de xantatge a Rafael Masferrer.

El llibre, opino, té una arrancada difícil, però a partir de la meitat agafa un ritme trepidant que fa difícil deixar per un altre dia saber-ne el desenllaç.

L’últim home que parlava català

13-07-2010 publicat per Jordi Príncep

Títol: L’últim home que parlava català
Autor: Carles Casajuana
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 202
ISBN: 978-84-9708-194-8
Preu: 20€

La recent i incomprensible sentència del Tribunal Constitucional Espanyol que dictamina que el coneixement de la  llengua catalana no pot ser un deure; i jo em pregunto, si a Catalunya no pot ser considerat un deure a on ho pot ser, a Jamàica???, m’ha fet recordar aquest llibre del mediàtic diplomàtic Carles Casajuana.

Qui dels que ens estimem i utilitzem en la nostra vida quotidiana l’idioma català, no ens hem preguntat mai pel seu futur i si algun dia, esperem que llunyà, acabarà per desaparèixer empesa per la força de la llengua castellana???

En aquest llibre Carles Casajuana ens confronta dos escriptors. Un en llengua catalana (Miquel Rovira) que  es pregunta com serà l’últim parlant en català; i un altre que es guanya la vida escrivint en castellà (Ramón Balaguer)  que considera que el primer es víctima d’estranys prejudicis i que no n’hi ha per a tant.

El llibre està escrit en un estil força desenfadat en què es barregen situacions dignes de les històries policíaques, situacions de mobbing immobiliari  i d’altres d’un pujat to sexual. Tot plegat el converteix en un llibre amè i interessant de llegir, tant pels que ens preocupem per l’esdevenidor de la nostra llengua com per aquells que sols busquen passar unes estones divertides a l’hora de llegir.

Malgrat que no sigui una estricta novetat en considero molt recomanable la seva lectura.