Les darreres paraules, de Carme Riera

lesdarreresparaules-carmerieraA aquestes alçades, probablement, queden poques coses a dir sobre la literatura de Carme Riera. I és que és difícil no elogiar la trajectòria professional d’aquesta mallorquina que s’ha fet un lloc ben destacat en el panorama literari català i castellà.

I és que Carme Riera pot presumir d’haver guanyat bona part dels premis més reconeguts en llengua catalana: el Prudenci Bertrana (Una primavera per a Domenico Guarini, 1980), el Ramon Llull (Joc de miralls, 1989), el Josep Pla (Dins el darrer blau, 1995) o el Sant Jordi de novel·la (La meitat de l’ànima, 2003). I, si faltava algun reconeixement, el juny passat va ser guardonada amb el premi Sant Joan de literatura, per la seva novel·la Les darreres paraules, de la qual avui en parlem al Nosaltres.

Tots nosaltres coneixem mínimament la història d’una de les famílies regnants més transcendentals de la història europea: els Habsburg. La majoria pels llibres d’història, però sobretot per dos dels seus membres més reconeguts: els emperadors Francesc Josep i Elisabeth d’Àustria -la famosíssima Sisí-.

A Mallorca però, aquesta família és coneguda i gairebé mitificada gràcies a un dels seus cosins, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg Lorena, que es va convertir en un habitual de l’illa fins al punt de posseir terres i construir casalots on hi passava bona part del temps que les seves obligacions familiars i polítiques li permetien.

I és aquest el personatge principal de Les darreres paraules. Una novel·la que Carme Riera converteix en una barreja entre novel·la històrica i autobiografia, fent servir com a recurs narratiu la troballa fictícia d’un manuscrit redactat per l’arxiduc a les darreries de la seva vida, davant la urgència de posar en ordre els seus pensaments però sobretot, fer justícia amb cadascun dels personatges que han format part de la seva vida i que, per motius familiars i d’aparença política, no han estat mai reconeguts.

Així, Lluís Salvador d’Habsburg, repassarà fets transcendentals per la història europea, com els fets ocorreguts els anys anteriors a l’assassinat de l’hereu de la corona, l’arxiduc Francesc Ferran que havia estat elevat al lloc d’hereu després del suïcidi del seu cosí i fill legítim de l’emperador, Rodolf. Fets que van portar Europa a un dels episodis més tristos de la seva història, la Primera Guerra Mundial. Però les memòries de Lluís Salvador es detindran sobretot en la seva vinculació amb Mallorca, des d’on viurà els episodis més feliços de la seva vida, però també els més tristos, obligat per les convencions socials i familiars.

Com a curiositat, Carme Riera es converteix a sí mateixa en la primera part de l’obra en un personatge que ens explica la història del manuscrit i com hi arriba. I és que l’any passat es va fer a Mallorca una exposició sobre l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en la qual Riera hi va participar.

Si sou una mica del saber què es manegava entre els Habsburg, per allò de saber què feien, com vivien i què els passava pel cap i no us heu cregut mai la versió “oficial” del suïcidi dels amants a Mayerling, la lectura d’aquestes darreres paraules és la vostra oportunitat per posar-hi una mica més de llum sobre el tema.

Això sí: recordeu que és ficció!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir el Premi Sant Joan de la Carme Riera.

Títol: Les darreres paraules
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Premi BBVA Sant Joan 2016 de literatura catalana
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-297-7458-0
Preu: 19,50€

La veu de la sirena, de Carme Riera

laveudelasirenaLlegir la Carme Riera és sempre una bona notícia, no trobeu? La seva prosa és una garantia, independentment de quin sigui el tema.

En aquesta ocasió, ja us ho avanço, és el de l’amor impossible, encarnat en la passió de La Sirena que queda prendada d’un príncep humà. Ja ho veieu, doncs: un compte que ja ens havien explicat Andersen i Walt Disney, com anuncia la protagonista en les primeres pàgines d’aquest llibre.

De fet, La donzella del mar, de Hans Christian Andersen, hi està inclòs com un opuscle, en aquesta edició, il·lustrada amb cura per Helena Pérez García.

Així doncs, l’argument no és res de nou, però la manera com s’aborda sí. Aquí la sirena és una persona més moderna, amb determinació i una bona dosi de tossuderia… De tota manera, més enllà d’aquests girs més moderns que valen la pena -versionar els clàssics sempre m’ha semblat un gran exercici pensat per al plaer dels lectors-, si us recomano que us llegiu La veu de la sirena és perquè és bonic, bonic, bonic, com una perla a punt per ser descoberta, per a joves i no tan joves. I perquè vegeu que no us enganyo, us en deixo un fragment:

Haig d’assenyalar que jo no vaig buscar un home per tenir una ànima immortal, però quan vaig enamorar-me fins a la més íntima i minúscula de les escates de la meva cua de peix i dels molls dels meus ossos de dona va néixer dins meu la necessitat absoluta de fusionar-me i confondre’m amb ell per sempre. En tenia ben bé prou amb aquest regal d’immortalitat si ell em corresponia.

Ho veieu?

Títol: La veu de la sirena
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7402-3
PVP: 20,90€

El Sant Jordi de la Pilar Beltran és La veu de la sirena, de Carme Riera

laveudelasirenaAvui, el nostre ‘Editor’s Choice’ de cara a Sant Jordi és el de la Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, que ens recomana una petita joia que ens arriba de la mà de la fabulosa Carme Riera i els dibuixos de la no menys fantàstica Helena Pérez García.

A veure si la Pilar us convenç… Us ho confessem: a Nosaltres ens ha convençut!

Em proposen que us recomani un títol per Sant Jordi i se’m fa difícil, ben difícil, triar-ne només un. Però així és la vida, oi? Finalment m’he decidit per La veu de la sirena, de Carme Riera, un llibre ben original i diferent –de fet, són dos llibres en un-, del qual estem molt satisfets per molts motius.

En primer lloc, perquè Carme Riera, dona de reptes, ha acceptat escriure un relat per a adults que li restitueix la veu a la sirena del conte clàssic de Hans Christian Andersen. Potser a alguns de vosaltres us sorprendrà saber-ho, però en la versió original del conte clàssic del danès, la bruixa, a canvi de transformar la cua de la sirena en unes bones cames, li talla la llengua i, per tant, la sirena es queda muda, perd la veu –el do sirènic més preuat-, la capacitat de parlar i cantar…

Prenent com a punt de partida aquest motiu, dins la línia de les recreacions actuals de mites, figures o històries clàssiques (un bon exemple, El testament de Maria, de Colm Tóibím), Carme Riera reescriu en clau adulta, actualitzant-lo, el relat original, li restitueix la veu a la sirena, i el converteix en un conte ben actual, irònic i reivindicatiu. No us trobareu a cap princesa Disney, sinó  una sirena culta i educada, una gimnasta força cansada d’entrenar i competir en els salts acrobàtics. Una sirena inquieta, curiosa i rebel, que vol conèixer altres mons, sent desig i troba més atractius els homes que els tritons.

I per als qui voleu saber què deia el conte original, el llibre també reprodueix la versió original del conte –per això us deia abans que eren dos llibres en un-, que en la traducció de Josep Carner duu el títol de La donzelleta del mar, tan noucentista. Tot plegat acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions d’Helena Pérez García

Enguany fa quaranta anys que Carme Riera va publicar el seu primer llibre, Te deix, amor, la mar com a penyora, un recull de disset contes que amb el temps s’han convertit en un títol mític i de referència obligada de la literatura catalana contemporània. Que ara, quaranta anys després, Carme Riera torni al relat, al relat per adults, tan sols és una oportuna casualitat que ens fa feliços.

És molt i molt complicat no rendir-se davant d’un llibre de la Carme Riera… però si a sobre te l’expliquen així! És impossible resistir-s’hi!

Títol: La veu de la sirena
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7402-3
PVP: 20,90€

Temps d’innocència, de Carme Riera

@Ed_62 @Grup62

Un exercici de descabdellar records de la troca de la memòria

Temps d’innocència és un conjunt de 69 “estampes” breus, de 3 a 5 pàgines cadascuna, on la Carme Riera recull records i vivències del temps de la seva innocència, de la nina que era quan tenia entre 3 i 10 anys a la Mallorca de fa mig segle. Una Mallorca encara no transformada per l’arribada massiva de turistes, que feia una olor i tenia uns sons determinats, tant a la ciutat, com a fora vila, molt diferents dels d’ara. El seu paradís com titula la primera estampa: Sons i olors del paradís.

A través d’aquestes estampes encadenades l’autora ens va parlant de la seva família, el pare, la senyora-àvia, sa tia Celestina, els avantpassats…; altres adults que freqüentaven casa seva, com amics, visites, cosidores o d’altres oficis. Riera ens parla de les cases, dels jardins i les oliveres, de les esglésies i les campanes, del descobriment de la lectura, dels costums, oficis, festes i tradicions mirant d’explicar-los des d’un punt de vista de la nina tímida, sensible, curiosa, una mica espantadissa i amb una rica vida interior que observa els adults i el món que l’envolta, i que viu amb por i neguit la idea de pecats i culpes amb l’amenaça de l’infern.

Sovint l’autora lliga aquests records d’infantesa amb el que seran personatges, situacions o elements que després ha desenvolupat en algunes de les seves obres literàries posteriors.

Sembla que els nostres escriptors que es troben entre els 60 i 70 anys s’han decidit a deixar constància dels seus móns infantils, avui quasi desapareguts. Em vénen a la memòria llibres com el del Rafel Nadal o el de Lluís Foix. Carme Riera ha volgut recordar -“passar pel cor”- imatges i vivències de la seva infantesa aconseguint mantenir la visió infantil, subjectiva, no l’adulta, encara que aquella no acabi de ser prou precisa o objectiva del tot.

El tema no només m’ha agradat (per edat jo també participo d’algunes característiques de l’ambient descrit) sinó que el que més m’ha entusiasmat és que Carme Riera ha escrit el llibre amb “sa llengo”, recollint paraules i verbs que eren (i no sé si ara encara són) ben vius. Veure escrites amb naturalitat: trempó, mossons, justipiris, xalesta, escaïnar, boixar… m’ha fet xalar!

És una lectura molt adequada per quan ens visita la malenconia un cop acabat l’estiu!

Títol: Temps d’innocència
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2977-053-7
Preu: 20€

Temps d’innocència, primeres lectures i concursos del Nosaltres!

@Ed_62 @Grup62 #Concurs

Hola a tots Nosaltres!

Hem decidit posar en marxa un concurs amb els amics d’Edicions 62 per celebrar la publicació de Temps d’innocència de la Carme Riera.

Com bé sabeu, si heu llegit el llibre o la ressenya que en va fer l’Eli fa un parell de mesos, aquest Temps d’innocència és un recorregut pel temps, aquell primer temps de la nostra vida. En el cas de la Carme Riera, un viatge a Mallorca i a unes inquietuds d’infantesa que només l’autora sap relatar.

Però el concurs no va de viatges a Mallorca! El que volem, nosaltres, és que ens respongueu una pregunta molt i molt senzilla i que pot portar a uns resultats que poden arribar a ser molt i molt tendres. Heus aquí la pregunta:


Quin és el primer llibre que recordeu haver llegit?


Fàcil, oi?

El premi, dos lots de les tres últimes obres de la Carme Riera que ha publicat Edicions 62:
Cançons de bressol, Natura quasi morta i aquest Temps d’innocència que celebrem amb un concurs.

Les dues lectures més curioses s’emportaran els lots! Què? Compartiu amb Nosaltres la primera lectura que recordeu?

Les respostes, als comentaris! Som-hi!