nosaltresllegim.cat

Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-0374-0
PVP: 22,50€

Acabo de trobar el Twitter de la pel·licula Pa negre i he pensat que potser us faria gràcia veure’l, junt amb el tràiler.

No sé si alguns de nosaltres heu tingut ocasió de llegir (o rellegir) el llibre aquests dies abans d’anar al cinema a veure la pel·lícula. Jo confesso que no ho he fet. I admeto que em sap molt de greu, perquè l’Emili Teixidor m’agrada d’allò més i aquesta novel·la -de la que tothom en diu meravelles- és de les que fa temps que tinc pendents. Confio que m’esperarà uns dies més a la prestatgeria…

Ara bé, la pregunta que ens vull plantejar és: és bo anar abans a veure una pel·lícula basada en una novel·la si tens ganes de llegir el llibre? És preferible esperar-se o no importa? La visió de la pel·li mediatitza la posterior lectura? I a la inversa? Gaudim menys d’una pel·lícula quan ja hem llegit el llibre?

Crec que, darrerament, els exemples del Dan Brown, el Larsson o el Ken Follet (amb Els Pilars de la Terra en forma de sèrie) ens poden haver fet pensar en aquest sentit… Ho voleu compartir amb nosaltres? Jo ja noto l’olor de les crispetes!!!

Títol: El símbol perdut
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-9787-457-1
Preu: 21,90€

Bocabadada és com m’he quedat a gairebé 100 pàgines del final. No esperava menys d’algú com en Dan Brown, capaç d’explicar-te una història perfectament documentada (no en va s’ha passat 6 anys per escriure-la…) on només els protagonistes formen part de la ficció. Al final d’El Símbol Perdut m’he vist a mi mateixa buscant informació a la Viquipedia, fet realment curiós.

El que m’agrada de les novel·les d’aquest magnífic autor és que no et deixen indiferent. Hi ha tants misteris entre les seves pàgines que se’t confon la ficció amb la realitat i acabes per voler estudiar tot allò que t’explica.

Recordeu en Robert Langdon? Aquell professor especialista en simbologia? Doncs ha tornat, i de quina manera! Aquest cop la ciutat és Washington i els protagonistes són els maçons.
Des de la primera fins a l’última pàgina el llibre està carregat de trepidant acció que no et permet parar de llegir. Tal i com us deia al principi d’aquest blog la Montserrat: (vegeu Comencem forts…) ‘aquest llibre és com les patates fregides de bossa’! Quina raó!

Tinc curiositat per saber les vostres opinions… Que me’n dieu, l’heu llegit? Us ha agradat?
I per qui encara està indecís, us deixo un enllaç que potser us desperta la curiositat.

Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-9787-452-6
PVP: 21,90€

“Ha arribat l’hora de la veritat”… Així és, si fa o no fa, com resava la publicitat d’El símbol perdut; bé doncs, res més autèntic que això en aquesta circumstància que ens ocupa!

Aquest és el post que estrena els comentaris de Nosaltresllegim.cat i estic una mica nerviosa. M’agradaria trobar un to que us agradés, que us resultés proper, que us convidés a participar… i, ben mirat, estic posant “us” pensant en una massa crítica que a hores d’ara deu cenyir-se al meu marit, els meus germans, els companys de feina… Quin “us” tan ambiciós i tan escarransit alhora!

En qualsevol cas, ja cal que em posi les piles si vull que per Sant Jordi aquest Nosaltresllegim.cat estigui ple de lectors i lectores que, com jo, ens morim de les ganes de parlar d’un llibre quan l’hem acabat de llegir!!!
Però val més que vagi al gra o tindrem posts de 3000 línies!

He triat Dan Brown per començar perquè he pensat allò del “valor segur”… un home que ven milions de llibres deu tenir alguna cosa, no? Jo no me n’havia llegit mai cap d’ell (tot i que m’ho havia passat bé amb les pel·lis del Tom Hanks) i el vaig agafar una mica escèptica. La veritat és que a la novel·la el protagonista no para. L’expert en simbologia Robert Langdon recorre tots els racons maçònics de Washington a la recerca de les claus que li permetin trobar el seu amic Peter Solomon i, de passada, mostrar a ulls del lector les ciències noètiques.

L’argument està bé; la trama t’enganxa des de la primera pàgina: els esdeveniments se succeeixen a un ritme que no et deixa pensar en res més i estàs tot el dia donant voltes a quin secret s’amagarà en aquell laboratori megaultrasecretíssim (no direm més per no ser “spoilers” ja el primer dia!). A més, no he estat mai a Washington i no m’he preocupat a contrastar les dades, però em penso que les localitzacions són MOLT fidedignes.

Quan vaig acabar el llibre vaig pensar “ostres, quina pel·li més bona que en sortirà”, perquè el llibre té substància i tornarà a fer que el Tom Hanks s’ho hagi de treballar molt per resoldre el cas que se li plenteja… Pobre noi! En definitiva, El símbol perdut distreu a base de bé i, tot i les 672 pàgines, ha resultat molt ràpid de llegir per a totes persones que conec que s’hi han posat (jo me’l vaig cruspir en 3 dies però al final del tercer ja començava a estar una mica empatxada…).

Si em permeteu -i si heu arribat fins aquí suposo que m’ho permeteu!- que posi un exemple lligat amb el menjar (una de les meves grans aficions vitals) us diré que us passarà com amb les patates fregides de bossa: un cop comences, ja no pots parar! I és que hi ha autors que tenen sempre aquell punt irresistible, no?

Per cert, si en voleu saber més coses, us deixo uns quants vincles:

• Fitxa a Empúries
• Pàgina oficial de la novel·la en català, amb jocs i descàrregues
• Pàgina de l’autor (en anglès)
• Antoni Bassas entrevista Dan Brown