Les aigües de l’eterna joventut, de Donna Leon

lesaiguesdeleternajoventutAmics, la Donna Leon, la gran dama de la novel·la negra aquest cop ens fa patir de valent amb aquest nou cas del comissari Brunetti i els seus companys de la Qüestura.

Tot comença amb un sopar a casa de la sogra d’en Brunetti, que cedeix el seu palauet a la seva íntima amiga, la comtessa Demetriana Lando-Continui. És una dona gran, rica i generosa que pateix per Venècia i la seva degradació a causa de les marees contínues de turistes i de la fugida massiva dels joves per no poder pagar els lloguers exorbitants que els hi demanen.

Per això el motiu d’aquests sopar, és reunir-se amb una sèrie de banquers, enginyers, dissenyadors i tota mena de personatges adients per tal de construir uns habitatges petits i accessibles perquè el jovent es quedi a Venècia enlloc de marxar a buscar fortuna fora de la ciutat. En Guido Brunetti, com és lògic, assisteix a aquest sopar en qualitat de convidat. El que no sap és que la Demetriana té un interès especial per parlar amb ell a causa d’un lamentable accident que es va produir ara fa quinze anys.

Els maldecaps de la dama se centren en la Manuela, la seva néta, una noia que després de caure al canal en circumstàncies poc clares, queda tocada per sempre més. Han passat molt anys però ella continua anclada en el passat. A dia d’avui, la Manuela té 30 anys però mentalment s’ha convertit en una nena petita.

A partir d’aquí, en Brunetti lluita per anar estirant els fils que li donin alguna pista sobre un tema tan poc definit i que a més ha passat fa una pila d’anys. A Les aigües de l’eterna joventut en Brunetti tornarà a comptar amb l’ajut de la sempre eficaç senyoreta Elettra, el fidel Vianello i la seva col·lega napolitana, Claudia Griffonni.

El que és evident és que la comtessa Demetriana té tota la raó del món al sospitar que la caiguda a l’aigua de la Manuela, una noia amb autèntic terror a l’aigua (que ja és mala sort vivint a Venècia), és molt estranya. En Brunetti i els seus col·laboradors aconseguiran arribar al quid de la qüestió i donar pau al esperit de la comtessa?

És sempre un plaer llegir la Donna Leon, Premi Pepe Carvalho d’enguany a la BCNegra 2016, i els seus personatges tan carregats d’humanitat, tan cultes, tan familiars, tan… venecians!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les aigües de l’eterna joventut
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7490-0
Preu: 18,50€

Sang o amor, de Donna Leon

sangoamorDonna Leon situa, naturalment, a Venècia el nou cas a resoldre per l’inspector Brunetti però la peculiaritat d’aquest cas és que els fidels lectors de l’escriptora americana es trobaran amb un personatge que ja va tenir un paper protagonista a dues de les primeres novel·les (Mort a La Fenice i Acqua alta): la soprano Flavia Petrelli, ara plenament consolidada com a gran diva, i el món de l’òpera com a eix important de la trama.

Ja per començar, ens submergeix en el trepidant final de “Tosca”, que provoca juntament amb els aplaudiments i bravos una indescriptible -excessiva i tot- pluja de roses grogues sobre l’escenari. Quan entra al camerino Flavia se’l troba ple de dotzenes de roses grogues i, en arribar a l’apartament on s’hostatja, troba encara més roses tot i que no és gens fàcil entrar en aquell palau. Totes les flors sense targeta.

D’aquesta manera comença una història d’angoixa i aprensió: qui envia tot allò sense identificar-se? Què pretén?

Brunetti continua amb la seva encantadora família i la no tan encantadora comissaria. La signorina Elettra, que fa bullyng al seu cap, l’inefable Patta, en protesta per una injustícia, ajuda Brunetti, com sempre, a sortir dels atzucacs de la investigació.

I, per fi, tornem a l’escenari de La Fenice i a l’òpera “Tosca” per presenciar un final que sembla destinat a convertir-se en un film de suspens… Això també passava a Acqua alta, us en recordeu? El títol en anglès -Falling in love- cobra aquí un oportú doble sentit que inevitablement es perd en la traducció.

A qui recomano el llibre?

A la legió de lectors de Donna Leon que no se sentiran decebuts, als interessats en el món de l’òpera dins i fora dels escenaris i els camerinos, i tots els qui hem visitat i estimat Venècia. O que tenim ganes de fer-ho.

Comptat i debatut, mitja humanitat

Títol: Sang o amor
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7426-9
PVP: 18,50€

Mort entre línies, de Donna Leon

mortentrelinies

@Ed_62 @Grup62

La  farà el pregó de Sant Jordi d’aquest any! I la veritat és que s’ho mereix perquè el seu recorregut i els seus llibres protagonitzats pel comissari Brunetti, sempre a la màgica ciutat de Venècia, són un referent de la novel·la negra i la Literatura contemporània.

En aquesta Mort entre línies, la Donna Leon ens planteja un nou cas del Brunetti, en aquest cas un robatori d’una biblioteca… però no llibres qualssevol: són llibres molt valuosos que formaven part de la biblioteca d’un personatge de la noblesa veneciana, el marit de la comtessa Morosini-Albani.

El robatori es descobreix el mateix dia que un estudiós nord-americà, en Joseph Nickerson, desapareix. A més, hi ha altres llibres que sí que segueixen a la biblioteca però als quals els falten algunes pàgines… sobretot mapes! En Brunetti comença a investigar el cas a la biblioteca, intentant localitzar un ex-capellà anomenat Aldo Franchini que es dedica a anar cada dia allà per llegir llibres molt antics i als quals només ell hi té accés. Poc després d’iniciar la investigació troben el cos d’aquest ex-capellà, que ha estat assassinat de forma violenta. En Brunetti es posa en contacte amb el germà del mort però al fer-ho no el descriu precisament com un ex-capellà gaire sant: era un estafador? Un mentider? Un penques? Un xantatgista?

El nostre protagonista haurà de descobrir quina és la relació que tenien l’estudiós nord-americà i aquest suposat ex-capellà, què ha passat amb aquest Joseph Nickerson i, sobretot, qui s’ha carregat aquest Franchini. Gràcies a l’ajuda del guardià de la biblioteca en Brunetti podrà anar estirant el fil d’una trama complicada que ens mostra les misèries humanes més… miserables. Fins on estan disposats a arribar aquests foscos personatges per tal de treure profit de la venda il·legal d’uns llibres que són extremadament valuosos?

Això no li servirà de res en aquest cas. No hi ha res a entendre. La gent roba aquests llibres per diners.
-Però… -va començar en Brunetti, però ella el va interrompre.
-Aquesta és l’única raó que motiva els lladres. Oblidi’s dels articles que parlen d’homes que pateixen una passió boja pels mapes, els llibres i els manuscrits: això són ximpleries romàntiques. Freud a la biblioteca. -Es va inclinar cap endavant i va alçar la mà, tot i que no calia, per captar l’atenció.- La gent roba llibres, mapes i manuscrits, i tallen pàgines soltes o capítols sencers perquè els poden vendre.
A en Brunetti no li va costar gens creure en la cobdícia com a mòbil per cometre un delicte, de manera que va preguntar, tranquil·lament:
-I qui els compra?
-Persones que volen coses boniques però a preus rebaixats.
-Està parlant de persones que vostè coneix?
-Probablement estic parlant de persones que vostè coneix -va respondre.

En aquesta Mort entre línies, la Donna Leon ens presenta una trama que potser és una mica diferent que altres llibres de la saga del comissari Brunetti però que, com sempre, garanteix una lectura trepidant i d’aquelles que enganxa de mala manera.

Nosaltres, la recepta d’aquest Sant Jordi té uns ingredients que no fallen mai: sang, Brunetti, Venècia i Leon. I en aquesta Mort entre línies, llibres! Què més voleu?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mort entre línies
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7279-1
PVP: 18,50€

L’ou d’or, de Donna Leon

@Ed_62 @Grup62

Ja tenim aquí la Donna Leon del 2013 i amb un títol una mica desconcertant: L’ou d’or. En realitat, per com va l’argument, crec que s’hauria de dir La gallina dels ous d’or, fent referència a la faula de l’escriptor grec Isop. Tothom coneix el missatge moral i educatiu d’aquesta faula:  l’avarícia desmesurada trenca el sac de la riquesa.

En aquest nou cas del comissari Brunetti no espereu una novel·la trepidant d’intriga o de persecucions per l’estimada Venècia, que fa sempre de teló de fons. Aquest llibre té un altre estil…

“Brunetti en tenia prou amb la possiblitat d’estar-se dret i contemplar els edificis i la llum, fascinat, com li passava sovint, per la bellesa infinita. Pedra, cel, or, marbre, espai, proporció, caos, desordre, glòria.” P. 154

“… quan passaven per davant de Sant Giorgio, es va girar cap a Brunetti i li va preguntar amb una veu totalment normal: -No es cansa mai de tanta bellesa?
Ell va mirar més enllà de la dona, cap als núvols que corrien darrere la cúpula.
–Mai.  –La resposta era automàtica, espontània, sincera.” … p. 225

La novel·la planteja un cas que investiga Brunetti, impressionat per la mort d’un discapacitat que sembla no existir en els registres oficials on tots nosaltres entrem des del moment que naixem: DNI, targeta sanitària, documentació fiscal. La Paola coneixia aquest discapacitat i és la seva compassió la que incitarà l’inspector a iniciar i prosseguir les investigacions, tot i no haver-hi cap cas obert. La impossibilitat de parlar i d’escoltar del discapacitat és una altre motiu afegit de compassió: per a Brunetti el llenguatge és un element que ens humanitza i que és objecte de joc familiar. Com molts en les nostres cases, on tenim paraules, termes i expressions pròpies, el significat de les quals s’escapa a qui no forma part del cercle íntim.

La novel·la és menys negra i més social que les anteriors. Brunetti, com Donna Leon, va madurant i observa i reflexiona contínuament sobre el comportament dels altres des d’una perspectiva moral. La crítica social i política, especialment pel que fa a la corrupció, va apareixent sovint en el llibre.

“—El tresorer d’un partit polític roba tretze milions d’euros, i els polítics es posen histèrics amb la immigració il·legal  –va dir Brunetti amb veu cansada.
–S’ha ofert a tornar-ne cinc –va dir ella, amb veu de prudent honestedat.” p. 132

Aquestes crítiques políticosocials i reflexions morals, juntament amb algunes prolixes descripcions d’actes quotidians com el de prendre una camamilla o un cafè, resten ritme a la novel·la, però en qualsevol cas, els fans de Donna Leon se sentiran, com sempre, còmodes de retrobar tots els elements i personatges de les seves novel·les. De fet, n’hi ha un de nou… la comissària Griffoni!

Aquí teniu el booktràiler del nou llibre de Donna Leon:

Títol: L’ou d’or
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-297-7122-0
Preu: 18,50€

Les joies del paradís, de Donna Leon

@Ed_62 @Grup62

Música. Intriga. Venècia

Donna Leon ens ha portat una nova novel·la: Les joies del Paradís. Però enguany no ha vingut de bracet del comissari Brunetti i els seus col·laboradors, sinó que aquesta vegada l’acompanya Caterina Pellegrini, una musicòloga que investigarà a la seva ciutat natal, Venècia, la vida d’un oblidat compositor d’òperes barroc, Agostino Steffani, a partir de dos misteriosos baguls de contingut incert que han de servir per dirimir quin dels dos cosins, parents llunyans, tenen dret a rebre l’herència de qui en vida va arribar a ser bisbe, va viure entre nobles i va dur a terme les relacions diplomàtiques del Vaticà per tal de retornar al catolicisme les zones del nord d’Alemanya que s’havien passat al protestantisme.

L’escenari és com sempre, Venècia i en aquest cas, sovint, la Biblioteca Marciana (el magnífic edifici que tanca la piazza de San Marco per l’esquerra) a més de la sempre omnipresent poètica barreja de decadència i bellesa absoluta de la ciutat.

El llibre és una novel·la senzilla d’intriga. Farà descobrir als lectors algunes característiques de la música del barroc, com els cantants castrati, o constatar com els vells papers ens poden explicar històries d’amor i mort del passat i on l’avarícia és el pecat capital que hi predomina.

La novel·la també és una declaració d’amor a la música:

-Què és el que t’atrau tant de la música?
-És tan bella. És la cosa més bella que haguem fet mai  -va contestar sense pensar-s’ho gaire.
-Nosaltres, vols dir els humans?
-Sí -va fer ella-. Ho crec de debò. –Estava sorpresa de parlar amb aquella contundència tan poc habitual en ella. -O potser és tan sols que la música és l’art que més aconsegueix emocionar-me. Més que la poesia o la pintura.”
p. 149

És tal l’amor de Donna Leon per la música (especialment la barroca) que la novel·la s’ha publicat conjuntament amb un CD (Mission) de l’extraordinària mezzosoprano Cecília Bartoli, amiga de l’autora. En aquest CD s’han tret de l’oblit fragments d’òperes de Steffani. Sembla que la cantant ha estat, precisament, qui va animar la seva amiga a construir la ficció sobre aquest compositor.

Si voleu passar una bona estona, escolteu la Bartoli i les seves piruetes vocals mentre llegiu la novel·la.

Títol: Les joies del Paradís
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-2976-993-7
Preu: 13,99€