He vist el lliurament de premis i, sí, finalment fins i tot la millor pel·lícula ha estat Pa negre.
Es mereixia una gran adaptació, aquest grandíssim text, i sembla ser que ja comença a reconèixer-se més enllà de la recaptació. Des de nosaltresllegim estem molt contents, especialment perquè l’Emili Teixidor s’ha tornat a posar de moda (si és que mai ha deixat d’estar-ho!!).
Estimats Nosaltres, acabo de tornar del cinema després d’unes quantes setmanes de no haver-hi anat i he reprès el bon hàbit amb Pa negre. Dóna gust!
És una pel·lícula profunda, reflexiva però no per això lenta ni pesada, amb unes interpretacions colpidores… en fi, què us diré que no soni a tòpic? Potser la millor defensa que en puc fer és que ara, a les 0:51 minuts sóc aquí escrivint en comptes d’obrint el llit per anar a dormir. De debò, no us la perdeu!
Acabo de trobar el Twitter de la pel·licula Pa negre i he pensat que potser us faria gràcia veure’l, junt amb el tràiler.
No sé si alguns de nosaltres heu tingut ocasió de llegir (o rellegir) el llibre aquests dies abans d’anar al cinema a veure la pel·lícula. Jo confesso que no ho he fet. I admeto que em sap molt de greu, perquè l’Emili Teixidor m’agrada d’allò més i aquesta novel·la -de la que tothom en diu meravelles- és de les que fa temps que tinc pendents. Confio que m’esperarà uns dies més a la prestatgeria…
Ara bé, la pregunta que ens vull plantejar és: és bo anar abans a veure una pel·lícula basada en una novel·la si tens ganes de llegir el llibre? És preferible esperar-se o no importa? La visió de la pel·li mediatitza la posterior lectura? I a la inversa? Gaudim menys d’una pel·lícula quan ja hem llegit el llibre?
Crec que, darrerament, els exemples del Dan Brown, el Larssono el Ken Follet (amb Els Pilars de la Terra en forma de sèrie) ens poden haver fet pensar en aquest sentit… Ho voleu compartir amb nosaltres? Jo ja noto l’olor de les crispetes!!!
Pa Negre és un gran llibre, un clàssic modern de la literatura catalana. Des que la vam publicar el 2003, ha rebut el reconeixement del públic (més de 70.000 exemplars venuts) i de la crítica (nombrosos premis a obra publicada), i no hem parat de reeditar-la. Emili Teixidor és un dels grans. Sovint li han dit que sempre escriu la mateixa novel.la; el cert és que té un món propi. Ara, aquesta obra viu un moment de revifada esplendorosa: la seva versió cinematogràfica, impressionant, de la mà del director Agustí Villaronga, de l’entusiasta productora Isona Passola, d’un equip entregat i uns actors brillants. En estat de gràcia apareix Nora Navas, l’actriu que ha estat guardonada amb la Concha de Plata. El món d’Emili Teixidor no podia estar en millors mans. A partir del dia 15 d’octubre ho podran comprovar: la pel·lícula s’estrena als cinemes. Abans, recuperin el seu exemplar de la novel·la i rellegeixin-la. Una obra mestra.