nosaltresllegim.cat

Títol: Els Convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 255
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

En aquest llibre Emili Teixidor ens porta a la seva Osona natal, de la mateixa manera que ho va fer en la seva cèlebre i exitosa obra Pa Negre, la qual ha estat duta al cinema i es troba a punt de ser estrenada a Barcelona, després d’alguna exhibició prèvia a comarques.

Els Convidats com Pa Negre transcorre en un poble d’Osona, possiblement  Vic  i poblets dels voltants, en una època immediatament posterior a la guerra civil. En una Osona de color gris, amb olor a naftalina i a resclosit i plena de les tristors i malfiances que havia deixat com a pòsit omnipresent un franquisme que festejava els primers anys de la seva victòria contra el legítim govern de la II República.

En aquesta obra l’autor ens posa, en el marc dels preparatius del casament entre un cacic i una noia locals,  davant de la cara i sense manies la constatació que hi va haver molts catalans que desinteressadament o a canvi de petits favors, van col·laborar amb el règim autoanomenat “nacional” i que sense el suport d’aquests catalans difícilment el govern del dictador hauria penetrat tant dins de la societat catalana d’aquells temps i d’uns temps no massa llunyans. Un franquisme sociològic que ha arribat fins als nostres dies en forma de grupuscles més nombrosos i presents del que seria desitjable.

El llibre està estructurat en capítols i subcapítols llargs, amb molta descripció dels personatges i de les situacions, la qual cosa i sota la meva particular opinió, alenteix una mica la seva lectura.

Però, ah, quin plaer llegir el ric vocabulari de l’autor. Hom hi troba localismes com xarbascat (tempesta), o mots normatius però malauradament caiguts en desús, com barrumba (riuada), sacotell (sac petit) o aquell musical estalvis (conjunt d’estovalles i tovallons) que tantes vegades havia escoltat a la meva àvia paterna. En resum, un festival per als malalts de llengua.

Us deixem amb un vídeo on Emili Teixidor parla d’Els Convidats.

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

La pell de gallina d’un fred que mai marxa del tot, amagat al cos dels  morts i dels  vius, que en comptes de no morir per poder viure, viuen per anar morint.

Amb l’excusa d’una gran festa, d’una celebració  que s’intueix colossal, l’Emili Teixidor separa un a un, com si fossin el grans d’una magrana els “coms” i els “perquès” de la vida de la gent d’un petit poble a la comarca d’Osona.

La decepció, la tristesa, l’abatiment infinit dels vençuts és tan plàstica que gairebé es pot tocar a mesura que anem llegint.

Alhora, es pot fer el mateix amb l’arrogància dels guanyadors, la lluentor de les seves sabates ben llustrades i el color incofusible de les seves “camises blaves”.

I mentretant, la por circula pels carrers, per les cases, per tot el poble sencer, mentre el riu creix, creix, creix, i gairebé s’ho emporta tot.

Un llibre que val la pena. Molt i molt “Teixidor“. Millor llegir-ho quan no esteu especialment tristos, perquè de veritat: toca la fibra.

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

Dos bons amics, la Rocío i el Cèsar han comentat prèviament Els convidats (vegeu Els convidats i Uns convidats…) i han elogiat aquesta novel·la  amb tanta vehemència que per Sant Jordi no vaig poder deixar de comprar-me-la i demanar a l’Emili Teixidor que me la signés. Va fer una dedicatòria preciosa a la meva filla que us vull transcriure “De part de la mare! Perquè creixis i llegeixis molt! Llarga vida!“. Tot i que és evident que a hores d’ara la meva filla només llegeix de l’autor la sèrie de La formiga Piga, unes novel·les excel·lents de les quals algun dia en parlaré, la dedicatòria és completament escaient. No hi ha res en el món que desitgi més que ella creixi feliç, tingui una llarga vida i aprengui del passat amb novel·les com Els convidats. Indiscutiblement, la literatura d’aquest mestre que és l’Emili Teixidor l’ajudarà a mirar el futur lliure i valenta, amb responsabilitat i esperit crític.

Per acabar, us deixo amb Bach i un dels personatges més interessants des del meu punt de vista, el rector del poble. Diu en un moment de la novel·la:

Practicava l’art de la fuga. Feia dies que hi pensava, en el paral·lelisme entre la situació política que vivien i la música de Bach. Les composicions de Bach exigien una sortida, la repetició d’una línia melòdica, la serenor del to, la musicalitat controlada, tenien sempre la redempció de la fuga, de la melodia que resumia i resolia totes les contradiccions proposades abans. I aquesta fuga era un respir, un aflat com li agradava dir a ell, un alè d’esperança cap amunt, una escapada cap a la llibertat.

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

Em vaig decidir a llegir Els convidats després del comentari que va fer la Rocío (vegeu Els convidats) i ho celebro. He de dir que jo no he somiat que fos un convidat més però sí que m’he sentit com un habitant més del poble i, en certa mida, partícip de la història.

Sota el pretext d’un fort aiguat i de la boda de la filla del nou alcalde, a Els convidats Emili Teixidor ens mostra la vida diària a un poble -que podria ser qualsevol poble que puguem conèixer- a les acaballes de la Guerra Civil. I és una vida nova, en canvi continu donades les noves circumstàncies. Canvi d’alcalde, de mossèn i de mestre per uns altres més afins al règim, canvis de mentalitat, de costums, etc., que provoquen moltes xerrameques entre els habitants que, bé per una raó o bé per una altra, tots es coneixen i tot s’acaba sabent tard o d’hora.

I l’Emili Teixidor, amb el seu saber fer de sobres conegut, narra la història principal i totes les altres que l’envolten donant-li cos a la novel·la amb un vocabulari acurat i exquisit, i una estructura àgil i molt ben pensada, entrellaçant cadascuna de les històries i col·locant-les en el moment oportú de la narració per tal que els lectors no perdem cap detall del fil conductor. En aquest sentit m’ha agradat moltíssim la novel·la.

Vull fer una última reflexió sobre “els convidats” que he vist que a la sinopsi de la contraportada també apareix. D’una primera ullada es pot identificar “els convidats” amb aquells que vindran a la boda de la filla de l’alcalde. Però referent a la vida del poble -aspecte molt important de la novel·la- crec que es pot entendre i interpretar “els convidats” com tots els canvis i a tots els nivells que va suposar el nou règim imposat. Uns convidats que, malauradament, es van quedar durant molts anys.