nosaltresllegim.cat

@ColumnaEdicions @Grup62

Si la nova novel·la de la Bea Cabezas em produeix el mateix efecte que l’anterior, La ciutat vertical, ja em puc anar preparant… I és que després de llegir la primera no només em vaig enamorar de Nova York sinó que vaig agafar un avió i em vaig plantar al vell mig de Times Square, enamorant-me de Manhattan. Ara però, ens porta quelcom ben diferent: Em prenyades. Una novel·la fresca, divertida i que crea addicció. Ens parla d’embarassos simples, dobles i d’altres que a vegades es fan més complicats, però també de les qui seran les protagonistes de la novel·la:  les embarassades i el periple del que suposa conviure durant 9 mesos amb una vida al teu ventre mentre el teu cos pateix tot mena de canvis que, sovint, no acabes d’entendre.

Escrita en clau d’humor però capaç d’emocionar, l’autora ens presenta la Laura, la Rita, la Sílvia i l’Emma, quatre embarassades i uns mons aptes per a qualsevol públic. La Laura ja en té dos, una setmana sí, una setmana no. L’Emma és arquitecte i per fi, just ara que està embarassada, li arriba l’oportunitat laboral de la seva vida. La Sílvia ja té experiència, però aquestes coses a vegades poden diferir una mica del que ja s’ha viscut. I finalment, la Rita, que als seus 40 anys decideix que ja n’hi ha prou d’esperar.

Totes quatre tenen una història per explicar i estic segura que Nosaltres gaudireu d’allò més amb el seu viatge. Rieu i emocioneu-vos amb elles.  La nova novel·la de la Bea Cabezas no us deixarà indiferents!

Títol: Em prenyades
Autor: Bea Cabezas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-648-1
Preu: 18,95€

@Ed_Portic @Grup62

Quan vam rebre A micròfon tancat, de Lluís Urpí, vam decidir passar-li a la Mireia. Per parlar d’un llibre de periodisme, qui millor que una periodista? Aquí teniu la seva ressenya:

L’inici de Lluís Urpí va ser silenciós. De fet, els seus pares van pensar que potser era mut perquè quan va néixer no plorava. No s’imaginaven pas que aquest “nen mut”, el periodista Lluís Urpí, acabaria essent un dels màxims responsables de la ràdio en català. Amb només tretze anys ja va tenir el seu primer contacte amb el món de la comunicació a Ràdio Tàrrega però se’l coneix per la seva llarga estància a diferents programes i informatius de Catalunya Ràdio. Diuen que les paraules se les emporta el vent. Fruit d’aquesta inquietud, Urpí decideix plasmar en el llibre A micròfon tancat les seves experiències, anècdotes i consells, tant professionals com personals, que ha viscut en el món de la ràdio.

Des dels primers contactes amb el micròfon, els inicis com a aprenent, les mil i una anècdotes de trobades amb personatges com l’expresident Jordi Pujol o les errades i riallades més simpàtiques que ha hagut de combatre en directe a la ràdio. Tanmateix, també reflexiona sobre la funció i el futur de Catalunya Ràdio.

Un llibre fet a mida per a estudiants de comunicació i per a tots aquells que vulguin descobrir els secrets, trucs i consells més sorprenents de la ràdio.

“Si un té il·lusió per ser periodista, endavant, sempre endavant, malgrat  tots els obstacles i condicionants.”

Títol: A micròfon tancat
Autor: Lluís Urpí
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-229-5
Preu: 19€

@EditorialGalera @Grup62

L’Albert es va endur el llibre El cos, de la Susanna Arànega i en Joan Portell, per llegir-lo amb les seves filles. Aquí teniu la seva ressenya.

El cos humà forma part dels continguts de la descoberta d’un mateix i les ciències naturals a l’escola. El que no és tan habitual és que des de la llar tinguem un llibre que ajudi al coneixement de les parts del cos i les diferències entre les persones.

Imatges i paraules separades cada dos fulls en diferents regions de l’anatomia. Les meves filles se’l miren encuriosides a l’hora de sopar (on sempre cal un cert plus de distracció a partir dels primers deu minuts quan la gana baixa). Això ha donat peu a situacions divertides “de contrast” amb nens de la seva escola o que hagin confós els noms de les parts del cos en anglès, en el cas de la més petita.

Des que van néixer les meves dues filles he anat “recopilant” llibres i llibres d’aquest estil -aniversaris seus, aniversaris meus…- i, francament, no tots valen la pena encara que tinguin molt de cartró o es puguin mossegar amb tota la tranquil·litat que necessita un pare.

Aquest és un llibre d’aquells que van amb l’edat però que, vulguis o no, acabes necessitant per les coses que expliquen o perquè necessites alguna cosa que es pugui rosegar bé. De tota manera, em decanto per la primera opció quan es tracta d’aquest tipus llibres.

En resum, és un dels que jo anomeno “de fons d’armari”. D’aquells que s’ha de tenir dins les moltes temàtiques literàries infantils. El millor d’aquest cas és que és un bon llibre de temàtica infantil. Va més enllà del sobreberenar literari!

Títol: El cos
Autor: Susanna Arànega i Joan Portell
Editorial: La Galera
Col·lecció: Aprenem, 7
ISBN: 978-84-2463-235-9
Pàgines: 24
Preu: 6,50 €

@Ed_Portic @Grup62

El diumenge 19 de maig de 1960 es va celebrar al Palau de la Música Catalana (Barcelona) un concert a càrrec de l’Orfeó Català que s’emmarcava en els actes commemoratius del centenari del naixement de l’insigne poeta Joan Maragall. Aquells dies, el general Franco era a Barcelona en el marc d’una operació d’aproximació del règim franquista a la societat catalana. Per aquest motiu, en aquest concert hi havia la presència d’alguns ministres franquistes.

En un principi, en el programa del concert hi havia prevista la interpretació d’El Cant de la Senyera, peça que posteriorment va ser eliminada del programa per la fèrria censura franquista a causa del seu innegable significat patriòtic. En finalitzar el concert, el públic, dempeus, va demanar-ne la interpretació mentre un grup de patriotes n’entonava el cant i llençava fulls volants contra el règim franquista i la presència del general Franco en terres catalanes.

De tot el que va succeir aquella nit al Palau de la Música i les seves conseqüències posteriors que van portar a la detenció, empresonament (4 anys a la presó saragossana de Torrero), tortura i condemna (7 anys) de Jordi Pujol i altres patriotes, l’Enric Canals en fa un relat trepidant, a Pujol Catalunya, que atraparà el lector com si fos un thriller des de l’inici del llibre, que més compta amb un pròleg de Josep M. Solé i Sabaté.

L’autor fa una interessant introducció en què emmarca els fets del Palau, la seva preparació i l’estada del general Franco a Barcelona, en la realitat social catalana d’aquelles dates. Malgrat que l’Enric Canals s’estalvia els detalls morbosos dels salvatges interrogatoris i tortures que van patir tots els detinguts per  haver participat en la causa penal I-IV-60 per “rebelión militar por equiparación”, sí que queden clars els mètodes interrogatoris que feia servir Vicente Juan Creix, l’aleshores Cap de la Brigada Social de la 6ª Región. La brutalitat del seus mètodes va donar lloc, entre els opositors al règim franquista, a una dita que feia així: “Creix però no et multipliquis”.

El que no manquen són els detalls de l’afer Galinsoga. Qui era director de La Vanguardia Española va ser destituït del seu càrrec a causa de la pressió popular per haver dit “todos los catalanes són una mierda”, després d’haver assistit a una missa oficiada en català.

La lectura del llibre s’alenteix cap al final, per repetició de conceptes, quan l’autor hi reprodueix les diferents actes dels interrogatoris i dels judicis militars sumaríssims.

Alguns d’aquests documents, malgrat ser-ne reproduccions, veuen la llum pública per primera vegada.

Títol: Pujol Catalunya
Autor: Enric Canals
Editorial: Edicions Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9809-253-0
Preu: 18€