Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Un any i mig, de Sílvia Soler

unanyimigDes que vaig descobrir la Sílvia Soler que no he deixat de seguir-li la pista. És ben cert que hi ha llibres seus que m’agraden més que no pas d’altres però tots i cadascun d’ells tenen quelcom que queda a la memòria, que queda al meu voltant, com un tel invisible tremendament agradable i reconfortant.

En aquesta darrera novel·la, Un any i mig, ens explica la història d’una família que podria ser la nostra pròpia història, la de qualsevol de nosaltres.

Es tracta d’un matrimoni que ja ronda la seixantena. Tenen quatre fills: en Martí, la Berta, la Cèlia i el petit Roger. Ara els nanos ja no són petits i com és lògic i natural han decidit triar el seu destí i buscar-se la vida com bonament han pogut.

El cas és que el gran marxa a Canadà, l’altra després d’un desengany amorós, ha marxat a París, la Cèlia a Mallorca i en Roger, que ja té 27 anys, continua cavalcant onades a la platja de Badalona per desesperació dels seus pares.

L’absència dels fills, el marit que es fa gran, les coses que no són ni com un les recorda ni com li agradaria que fossin, si no que són com són… tot això posa dels nervis a la Tina, la mare de les criatures. I al pobre Jaume, el sofert pare de família, el té al límit de la seva resistència.

No és fàcil bregar amb tot això, fer-ho amb bona cara, renunciar al propi caràcter, sortejar els entrebancs i les proves d’esforç que dia a dia et posa la vida.
La Sílvia Soler, amb una tendresa i una sensibilitat magistral, ens explica coses que no per sabudes deixen indiferent. Ans al contrari, a mi, que reconec que davant de segons quin text sóc una autentica bleda, m’ha fet caure la llagrimeta en més d’una ocasió.

Regaleu-li a la vostra mare, a la vostra amiga o la vostra germana. Segur que són dignes d’un premi així de bonic!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

48 braçades, de Miquel Sunyer

48bracadesAquesta és la història d’un nen que li té verdadera aversió a l’aigua. Fa una pena horrorosa quan en Miquel Sunyer explica que de ben menut anava a la piscina del seu poble deixant-se arrossegar de la mà de la seva germana. Els plors, les llàgrimes i el desconsol que tenia cada cop que tocava posar-se en remull, eren cèlebres al poble de Talaià, a tocar de Girona, però de ben poc li servien, aquesta es la veritat. En última instancia, mirava de fer veure que es trobava malament, que tenia vòmits i el que fes falta, però res de res: a can Sunyer eren implacables i no podia ser que ni un sol nen al poble no sabés nedar.

Arriba el dia de la veritat i toca que en Miquel s’estreni a la piscina dels grans, allà on l’aigua és negra com els seus pensaments i no es veu el fons. L’entrenador l’agafa i el deixa anar… com si fos un gatet, i ell, sense saber gaire com, desprès de pensar que s’ensorrarà com una pedra, tot d’una comença a pujar i sura. És viu!!

Un cop fora de l’aigua, envoltat d’amics i família, en Miquel, encara amb l’ensurt al cor, es mira amb uns altres ulls el fons negre de la piscina. Se li acaba de despertar el cuc que ja mai més l’abandonarà.

Un Miquel ja més crescudet, adopta una disciplina fèrria amb tot allò que té a veure amb l’aigua. Acompanyat pel seu pare, cada matí fa tot el faci falta per anar entrenar i és evident que el nano promet.

El títol del llibre fa referència a les 48 braçades per minut que el Miquel és capaç de fer. Mare meva! Jo que em canso fins i tot fent el mort…! Òbviament això no s’aconsegueix així com així. Darrere del Miquel hi ha un entrenament i una disciplina paramilitar. L’actitud mental, la dieta, el dejuni, el ioga, la concentració, les jornades d’absoluta solitud abans d’una competició.

Estem parlant d’un individu que s’ha fet tot solet i sense vestit de neoprè les tres proves de natació en aigües obertes més dures del món: creuar el canal de la Mànega, donar la volta a l’illa de Manhattan i travessar el canal de Catalina a Los Angeles. I tot això sense comptar que les temperatures, les corrents de les aigües són les que són, i un munt de variables d’aquestes que posen la pell de gallina.

En Miquel no es cansa de repetir que sense l’ajuda de la família, els amics i els professionals del món de l’aigua, hagués estat impossible aconseguir aquestes fites.

Així doncs, què us sembla? Us animeu a fer unes quantes braçades? Us atreviu a tirar-vos a la piscina? Encara que sigui a fer la bomba a la primera bassa que trobem?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 48 braçades
Autor: Miquel Sunyer
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-1641-2
Preu: 16,90€

Quan siguis lliure, de Maria de la Pau Janer

quansiguislliureFeia cinc anys que Maria de la Pau Janer no publicava cap novel·la. Els seus seguidors esperaven des del 2010, quan va aparéixer Cartes que sempre he esperat i el Passions Romanes que el 2005 va guanyar el premi Planeta. Sí, just aquell any que alguns membres del jurat (Marsé, Regàs o Posadas) van carregar contra els participants, considerant que era un any amb poca qualitat literària.

En qualsevol cas, està clar que a María de la Pau Janer aquelles opinions no van afectar-la gaire i ha seguit escrivint de la mateixa manera que sempre ho ha fet: amb cura pels detalls i amb una narració fluida que absorbeix el lector. La meva primera trobada amb la seva literatura va ser amb Orient, Occident i -casualment- ara m’hi retrobo amb Quan siguis lliure, una novel·la protagonitzada també per una dona i que ens porta altra vegada a l’Orient, en concret a Bagdad, de la mà de n’Aroa i Xarahzad, la famosa protagonista de Les mil i una nits.

La novel·la comença quan n’Aroa, una dona de mitjana edat que havia nascut i viscut en un harem a Bagdad, és detinguda i empresonada per un delicte de tràfic de blanques a Barcelona. N’Aroa té, a més, una missió: ha de protegir un camafeu centenari que ha heretat de la seva àvia, la dona més poderosa de l’harem. En aquesta missió l’acompanyaran na Rebecca i na Milena, també relacionades amb en Henry -l’autèntic delinqüent- amb qui mantenen una relació difícil. No us explico gaire més perquè hi ha també un component d’intriga que ens fa, com a lectors, estar pendents de la narració.

Quan siguis lliure és una història de dones però sobretot és una història sobre l’amistat i sobre com els vincles que es creen generen un sentiment de solidaritat, generositat i amor entre les persones. A destacar l’habilitat de Janer per fer una adaptació de la llegenda de Xahrazad, la dona que va aconseguir salvar-se d’una mort segura mantenint l’interès del sultà de Bagdad explicant-li històries fantàstiques durant mil i una nits. I és que aquest fil argumental ens presenta un altre dels temes de la novel·la, la força de les paraules que, com la música amb les feres, aconsegueix transformar els sentiments més obscurs de les persones i aconsegueix que aquestes es moguin per la generositat, l’altruisme o l’amistat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Quan siguis lliure
Autor: María de la Pau Janer Mulet
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-1974-1
Preu: 21€

Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom, de Joan Lluís Bozzo

memoriestrobadesenunafurgonetaÉs impossible escriure la crònica de què ha estat el teatre català i espanyol d’aquests darrers quaranta anys sense reservar un espai molt rellevant a Dagoll Dagom. Amb aquest nom estrambòtic, l’origen del qual ens revela el llibre, es van reunir una colla de joves que volien fer teatre a començaments dels anys setanta. Els components han anat canviant, tot i que alguns com el mateix Bozzo en formen part gairebé des del començament, però l’aventura ha resistit el pas dels anys. I l’aventura continua.

Bozzo, que com hem dit, forma part de Dagoll Dagom des de molt aviat, s’ha proposat mirar enrere i aixecar acta de tot el que ha anat succeint a la companyia i al teatre en general durant aquest temps.

Sembla que amb aquest llibre ens trobem davant de la primera part d’una sèrie que promet molt: el període que va des del 1977 fins el 1985. O dit d’una altra manera, els quatre primers muntatges, exitosos tots quatre: “No hablaré en clase”, “Antaviana”, “La Nit de Sant Joan” i “Glups”.

El fil conductor d’aquesta primera part el defineix el títol del llibre: Memòries trobades en una furgoneta. Arriba a ser tan definitori aquest mitjà de transport per Dagoll Dagom, que quan es plantegen un nou muntatge una de les condicions és que cal que pugui fer-se amb nou actors, els que caben a la “furgo”.

Bozzo disposa, és evident, d’un bon arxiu i de bona memòria, encara que lamenta que l’alegre incúria dels primers temps hagi impedit tornar a muntar el mític “No hablaré en clase”. Era una obra col·lectiva que s’anava creant en el curs dels assaigs i ningú no va pensar a prendre nota dels textos definitius…

La gran quantitat d’informació que rep el lector i que va des de les anècdotes fins a interessantíssimes reflexions sobre què és, què pot ser i què ha de ser un espectacle teatral que vol arribar a tots els públics, fan d’aquest llibre una font i un referent indispensable per a tots aquells que estiguin interessats en el fet teatral.

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom
Autor: Joan Lluís Bozzo
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-16367-08-5
Preu: 18€

El bilingüisme mata, de Pau Vidal

elbilinguismemataEls llibres de lingüística a causa de la seva especialització poden esdevenir espessos i difícils de llegir per als profans, però hi ha lingüistes com en Pau Vidal que, amb el seu estil planer i didàctic, aconsegueixen que tothom pugui llegir un llibre com aquest facilitant-ne la comprensió.

En aquesta obra sense un excés de  dramatisme (però sí amb molta preocupació), el filòleg Pau Vidal ens avisa com 30 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, la llengua catalana, a causa de la immensa força del castellà, es troba en perill de despersonalització.

Ens fa veure com cada vegada més el català que parlem està ple de paraules traduïdes directament del castellà i amb construccions típiques d’aquesta darrera llengua (per exemple pati de llums per celobert, tarda nit per capvespre, etc.).

“El català no s’està morint per falta de parlants sinó per falta de català” va dir el desaparegut i enyorat lingüista Joan Solà en el discurs amb què va cloure l’acte en què el govern català va atorgar-li el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A partir d’aquest avís de Solà, en Pau Vidal ens alerta del canvi idiomàtic que estem patint i de la disminució en l’ús social de la nostra llengua. Actualment sols un 36% de parlants habituals, segons la darrera EUL (Enquesta d’Usos Lingüístics), mentre que l’any 2003 n’eren un 40%. I això malgrat l’existència de TV3 i que les emissores de ràdio líders a Catalunya són emissores en català.

També reflexiona sobre la incidència que tindria sobre l’ús i la bona salut del català una possible independència de  la nostra nació. I també envers el controvertit afer de la conveniència o no de la cooficialitat del castellà en una Catalunya independent.

El llibre està farcit d’exemples de com es pot arribar a aquesta substitució lingüística i està a l’abast no sols dels professionals de la matèria sinó de qualsevol que es preocupa per la bona salut de la llengua catalana.

Quan el passat mes de febrer en Lluís-Emili va comentar-lo, vaig respondre-li dient que, pel que deia, el llibre feia molt bona fila i que pel meu sant intentaria que algú me’l regalés. Així ha estat, en aquest proppassat Sant Jordi. I més que llegir-lo, l’he devorat amb inusitada rapidesa.

Lluís-Emili, gràcies per haver despertat el meu interès vers aquest interessant llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Autor: Pau Vidal Gavilan
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9809-318-6
Preu: 18€

Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó

elshomesdelaterraielmarNo coneixia l’obra de Sebastià Juan Arbó. És el primer que llegeixo d’ell i la veritat és que és un autor que si infon alguna cosa és, sobretot, calma.

Té unes maneres pausades, lentes, harmonioses… Es recrea en els paisatges de la seva infantesa. El llibre, tot ell, és un recull biogràfic des del seu naixement a Sant Carles de la Ràpita fins al moment en què perd l’edat de la innocència, si és que la perd en algun moment.

Explica com era la vida al poble, les festes, els correbous, les excursions per anar al riu a banyar-se (encara que gairebé ningú no sabia nedar), la manera que tenien els homes en aquells temps -inicis del 1900- de dirimir les seves diferències a base de pedrades o, en el seu defecte, a ganivetades.

En aquest llibre hi descobrim l’eterna rivalitat entre els homes de la terra i el mar: la gent de terra endins, els pagesos, no podien aguantar els de baix a mar, els mariners. I aquesta rivalitat sovint s’acabava amb algú cementiri.

Arbó també parla de l’amor incondicional que sentia pels seus pares, sobretot per sa mare. El pare, quan en Sebastià es va fer una mica mes grandet, va començar a perdre punts a ulls del Sebastià tot i que era un bon home, just i comprensiu. Però les tavernes… les tavernes l’atreien més del compte. A ell i a tots els homes de la seva generació.

El desgavell familiar que va suposar perdre, per culpa d’una malaltia, el seu germà petit. La tragèdia d’abandonar Sant Carles de la Ràpita per anar a viure a Amposta, un lloc sense coneguts, sense amics, sense cap referència on poder agafar-se. Tots aquests temes van desfilant de tots Nosaltres en aquest Els homes de la terra i el mar.

En Sebastià era un nen poruc. Li feien por moltes coses, tot i que ho compensava amb una inquietud, una curiositat i una audàcia innates. I així, mica en mica, ens va explicant com eren les cases per dins, com eren les persones que les habitaven i com era anar a ajudar els grans amb les galledes per la recollida de l’arròs.

És un llibre deliciós, d’aquells que cal llegir sense pressa per poder gaudir dels records d’una persona que escriu com aquell que parla i sap fer-se escoltar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els homes de la terra i el mar
Autor: Sebastià Juan Arbó
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Traductor: Joan Todó Cortiella
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-568-1
Preu: 18€

Si t’hi atreveixes, de Pere Antoni Pons

sithiatreveixesQuè passa quan ens fem grans i veiem que les coses no són ben bé com voldríem que fossin? I si el teu millor amic, a qui fa anys que no veus i amb qui vau separar-vos després d’una discussió, et convida a casa seva, ben lluny d’allà on havíeu compartit pis, vida i somnis?

En Robert emprèn aquest camí de retorn al seu amic, en Marcus. I tan bon punt hi arriba, es troba que en el poble on viu ara el seu company de joventut hi ha hagut un assassinat fosc i tèrbol d’un exprofessor de l’escola, a qui anys enrere van acusar d’abusos a menors.

Amb aquest panorama, en Robert veu com se li obre l’oportunitat de recuperar, no només la seva amistat, sinó també el seu amic. La possibilitat de tornar a l’època en què els dos vivien al dia i somiaven en ser uns grans autors, l’un de novel·les i l’altre de guions de cinema.

Però no sempre tots creixem de la mateixa manera i el que volem pot no ser sempre el que la resta vol. Què passa quan s’arriba a aquesta situació? Quan ho has compartit i viscut tot amb algú, pots demanar-li que deixi el que té per tornar a ser? Et poden demanar que renunciïs a qui vols ser per esdevenir algú altre?

Creixem sempre cap a fer-nos grans, madurs i seriosos? O potser volem ser sempre qui érem i qui creiem que som? I si se’ns plantegen dilemes morals, policíacs i ciutadans alhora, ¿qui pren les nostres decisions, el jo adult seriós o el jo adult dispers?

Si t’hi atreveixes és això. Dubtes constants del perquè som com som, com podem salvar qui érem, què podem fer per seguir sent sense perdre’ns a nosaltres mateixos. I també, quin és el nostre límit per saber, per descobrir, per investigar… Què estem disposats a perdre a canvi de guanyar alguna cosa insegura?

Una novel·la interessant, molt i molt actual, no només per la temàtica, sinó també pels referents literaris, cinematogràfics i musicals. Una obra que et fa pensar i passar una bona estona.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Si t’hi atreveixes
Autor: Pere Antoni Pons Tortella
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-940-8
Preu: 18€

La teranyina, de Jaume Cabré

lateranyinaLa familia Rigau és tot un referent al Vallès, al poble de Feixes concretament. Aquesta il·lustre família, que ha fet molts calers dedicant-se al mon del tèxtil, té una fàbrica que es diu Vapor Rigau i un grapat de treballadors convenientment explotats.

Resulta que el cap de la família i dels negocis de la família, el gran capo, és en Francesc Rigau, que per desgràcia per a tothom, passa a millor vida deixant a les mans del seu germà Julià, un tarambana professional, la casa, l’herència i els negocis. És evident que Vapor Rigau, aviat deixarà de fer fum!

La tercera en discòrdia és la germana, la senyora Mercè Rigau, una dona eternament vestida de negre rigorós, amb una maragda al pit com a senyal de distinció. La Mercè passa els dies confiant les seves penes a la seva amiga i confident, la Madroneta, i sobre tot, confessant-se amb Mossèn Vicenç.

La Mercè i en Julià s’odien a mort. La primera es desespera per la mala gestió que en Julià fa del llegat deixat en Francesc -és una dona decidida!- i té clar que cal posar ordre en el desastre cada cop més gran que està a punt de provocar aquella gestió.

I el disbarat arriba i la cosa peta. I tant que peta! I ho fa en forma de comanda per fer roba per als soldats que han d’anar si-us-plau-per-força a la guerra de Marroc.

Tot d’una, les parets de la fàbrica de Vapor Rigau apareixen guarnides amb unes pintades que no deixen en gaire bon lloc al senyor Julià. I a més algú s’ha ocupat de calar foc a la roba per tal que la comanda no tiri endavant.

Al voltant de tota aquesta colla, apareixen tot de personatges que posen el punt just de sal, pebre i vinagre a un relat que té tela… Molta tela!

Un cop més, llegir en Jaume Cabré ha estat un plaer. Una autèntica delícia…

Títol: La teranyina
Autor: Jaume Cabré
Premi Sant Jordi
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-576-6
Preu: 17€

Coses que no podrem evitar, de Verónica Sánchez Orpella

cosesquenopodremevitarEl Premi Carlemany l’ha guanyat un llibre difícil de ressenyar. És una novel·la aparentment per a un públic jove però no és tan senzill. És molt més que això.

La cosa va d’un adolescent brillant, un nano guapo, el més guapo de la classe, bon estudiant i de casa més o menys bona. El nano te unes inquietuds i un tarannà que va més enllà de la tonteria pròpia de la seva edat i dels seus companys de classe. Per dir-ho d’una forma fàcil i ràpida… és un raret.

Lliga quan i com vol. A més, la seva mare, la seva germana i les noies en general l’adoren. Però ell nomès te ulls per una noia, l’Ariadna, que vés per on, se li resisteix.

Enmig del garbuix emocional que d’alguna manera el té atrapat, rep una trucada del somia-truites del seu pare que li diu: “Tinc una proposta per a tu: Deixa l’escola. Pots perdre un any de classe però guanyaràs un any de vida. Anirem a fer un viatge que ens portarà a Rússia, Mongòlia, la Xina, Tibet i Nepal. Que hi dius?”.

I el noi diu que sí. I allà que se n’hi van! A partir d’aquí, la novel·la ens fa viatjar per Àsia, ens fa entendre el compromís i l’essencia del viatge i dels viatgers. Ens fa angoixar pels tràngols que han de patir. Ens fa entendre que viatjar no és pujar a un avió i fer fotos boniques. És aixó i moltes, moltíssimes, coses més.

És un d’aquells llibres que et deixen sobtat. De principi a fi, és una novel·la altament recomanable.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i la playlist de Spotify del llibre.

Títol: Coses que no podrem evitar
Autor: Verónica Sánchez Orpella
Premi Carlemany per al foment de la lectura
Editorial: Columna
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1958-1
PVP: 18€

El lladre del Guernica, de David Cirici

ellladredelguernicaLa Carla Pons se’ns estrena al Nosaltres amb un llibre que acaba de sortir i que estem bastant segurs que portarà cua… Té una pinta fabulosa! Coneixeu una obra de Joan Miró que es diu El Segador? Llegiu, llegiu…

No coneixia la història d’El Segador de Joan Miró. No en sabia res i m’ha semblat apassionant. Potser per això he llegit amb tant d’interès aquesta novel·la, entretinguda, àgil i fins i tot divertida.

L’any 1937, Miró va rebre l’encàrrec d’aportar una obra artística al Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de París. Ell ja havia vist els primers esbossos del magnífic Guernica, obra en què Picasso volia utilitzar tots els recursos de la seva trajectòria artística. Miró, que exposaria al mateix pavelló, volia estripar, sacsejar l’espectador, fer una obra de lluita, no un lament per la previsible derrota.

En els plafons d’una paret del Pavelló Espanyol i amb l’única ajuda d’un croquis guixat en un petit paper que duia a la butxaca, Miró va fer la seva obra més contundent i agressiva: un segador iracund alçant la falç en actitud de lluita.

Què va passar amb una obra tan singular com El Segador? Doncs que va desaparèixer. Mai més no se n’ha sabut res. Algú pot recordar que l’any 37 els serveis secrets de l’Alemanya nazi assetjaven París, i que tant el Guernica com El Segador els semblaven dues expressions d’un art “degenerat” i de denúncia intolerable. Però això no vol dir que tinguessin res a veure amb la desaparició.

Qui va robar El Segador? Apareixerà algun dia? Setanta anys després, una galerista d’art i una pintora donen voltes sobre aquesta qüestió. Totes dues tenen molt de talent, cadascuna en el seu terreny, però la seva relació és molt tensa des que van deixar de ser amants… Amb tot, inicien la investigació, que va agafant un cert regust de revenja personal.

No puc explicar gaire més. La novel·la està plena d’enigmes i d’acció. S’hi trenen històries i personatges reals i ficticis, històrics i actuals. M’ha semblat una aventura apassionant i m’ha obert els ulls a un episodi clau d’uns personatges que no oblidaré mai: l’enèrgic Picasso; la inquietant fotògrafa Dora Maar, el tímid i alhora atrevit Joan Miró, i una galeria de personatges secundaris boníssims.

Quin seria el referent artístic de Catalunya si aquest mural de Miró no hagués desaparegut? Jo ho tinc clar: El SegadorBusqueu-lo a Google, si us plau.

Mare meva, quina bona pinta! Això ho haurem de tornar a ressenyar… Necessitem una segona opinió!! Potser la Fita, que va ser professora d’Història de l’Art…? Ja ho veurem!

De moment, aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€