Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Lili i Marlene, d’Anna Tortajada Orriols

liliimarlenePoc em pensava jo que aquest llibre seria tan sorprenent, tan deliciós, tan trist i tan bo.

La història va de dues nenes bessones que no han conegut mai el seu pare. Per decisió de la seva mare, una berlinesa somiadora i temperamental, les nenes neixen per inseminació. Algun donant ha posat la seva llavor perquè vinguin al món i ja està. Fins aquí tot bé.

La mare és fan devota de la Greta Garbo i pensa batejar amb aquest nom la nena però com que en surten dues, la millor alternativa que se li acut és la de Lili i Marlene, substituint així la Garbo per la mítica Dietrich.

Les nenes a Berlín són felices. El fred, les excursions al riu amb bicicleta, l’oloreta dels pastissos fets a casa amb canyella… En fi, és el món que coneixen i al que estan plenament adaptades. Però unes vacances a Menorca tot ho trastoquen. La mama coneix allà a la que serà “la nova parella de la mama” de la que mai no coneixerem el nom. I la mama es penja tant, tantíssim de la seva nova parella, que deixa la feina, la casa, la família i la ciutat per venir a viure a “la ciutat de les cotorres”, és a dir a Barcelona, per estar prop del seu amor.

Al principi tot són flors i violes. Les nenes s’adapten més o menys bé a la seva nova vida. La “parella de la mama” és aficionada a donar sorpreses i les nenes van d’aquí cap allà com pilotes però bàsicament, encantades de la vida: ara una revetlla a la platja, que si les coques, que si els focs artificials… Ara una excursió amb pícnic inclòs, ara una escapada llarguíssima fins a arribar a Horta de Sant Joan amb casa llogada per tot l’any… De mica en mica i sense que pràcticament tinguin temps d’adonar-se’n, la nova parella de la mama cada cop les va aïllant més de tot i tothom.

La mama i les nenes es queden incomunicades a Horta de Sant Joan sense cotxe, sense cobertura del mòbil, sense amics, ni coneguts, mentre “la parella de la mama” se’n va un mes a l’Àfrica a fer un reportatge fotogràfic. Però la mama tot ho justifica, tot ho perdona, tot ho dóna per bo, tot i que cada cop riu menys, cada cop està més trista, més sola, més deprimida.

Passen moltes coses que no us puc explicar perquè la gràcia és llegir aquest magnífic llibre.

Resumint, es tracta d’una història d’amor amb la bogeria que això pot arribar a comportar.

L’amor portat a l’extrem, com totes les coses, pot arribar a ser molt dolent i molt perillós. Aquí no hi ha bons i dolents, encara que hi ha moments en què vénen ganes de preguntar-li a “la parella de la mama” que de què va i al mateix temps de dir-li a la mama que afluixi una mica i que deixi de fer volar coloms i toqui una mica de peus a terra, que té dues nenes molt petites, home!!

De veritat, llegir aquest llibre et fa veure que les notícies que llegim o veiem a la tele, moltes, moltes vegades, passen al costat de casa nostra sense que siguem capaços de sentir l’olor de la desgràcia i del desamor.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Lili i Marlene
Autor: Anna Tortajada Orriols
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1968-0
Preu: 18,50€

La filla estrangera, de Najat El Hachmi

lafillaestrangeraLa novel·la està escrita en rigorosa primera persona. Tan rigorosa que l’he rellegit i no he sabut trobar el nom de la protagonista-narradora enlloc.

Comença quan la protagonista, amb uns 17 anys d’edat, acaba els estudis a un institut de Vic. Ha tret notes brillants als estudis i s’ha fet una mica famosa perquè ha tret una de les millors notes a la Selectivitat i un periodista es va fixar en els cognoms i la va entrevistar, després n’hi va haver d’altres que també ho van fer i al final la Televisió i tot. És, doncs, “la noia marroquina del nou i mig de la Selectivitat”. Ella no en fa gaire cabal, ja que no li costa gens aprendre: té el cap lleuger, que és la traducció aproximada d’espavilat en la llengua de la mare.

Llegeix apassionadament des de Nietzsche i Fromm fins a Montserrat Roig, Joyce, Marçal, Rodoreda i Pla, i té llargues converses sobre aquests temes amb un company de l’Institut, que anomena A i prou, per qui sent un cert enamorament adolescent, tot i que acabarà descobrint que no serà capaç de “deslliurar-la del drac”.

Després d’un moment crític s’adona que no és capaç de trencar amb la seva mare i el seu món de marroquina rifenya analfabeta, que fa servir una llengua que és “del tot aliena al paper, que es transmet per l’aire sense deixar rastres de cap mena”.

Decideix, per amor a la mare, seguir el camí que ella, i tota la comunitat, esperen d’una dona com cal. Abandona la lectura, els estudis, busca feina i es disposa a casar-se amb l’home que des de petita li ha estat destinat: el seu cosí El Driss, vint anys més gran, no pas un vell. D’aquesta manera farà feliç la mare que viu pendent de la consideració que en tinguin al poble, el cosí podrà tenir papers mitjançant el reagrupament familiar i la mare quedarà alliberada de la responsabilitat de pujar la noia: ara la responsabilitat recaurà en el marit.

Intenta convertir-se en analfabeta però no se’n surt. I la llengua per ella és una cosa omnipresent. Sempre parla de la llengua de la mare i la llengua d’aquí que és en la que ella pensa, escriu i parla perfectament, amb el deix de la Plana ben perceptible. I constantment fa observacions de com es diuen les coses, els objectes, els menjars, els girs, buscant-ne les equivalències sovint per aproximació. No una ni dues; no les he comptat però segur que sobrepassen de molt el centenar.

No continuaré amb l’argument. No vull fer allò d’aixafar la guitarra, traducció poc afortunada del mot “spoiler”.

Jo crec que el llibre es pot definir de diverses maneres. En primer lloc la dona, les dones, ocupen gairebé tot l’espai. La dona marroquina, però també -i molt- la dona genèricament. Tot llegint el llibre anem descobrint que les formes d’organització social radicalment masclistes dels marroquins -quan viuen aquí i quan continuen al poble- no fa tant les teníem ben a la vora.

La nostra protagonista cita Maria Mercè Marçal i diu que ella també “pot agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”. I ella creu que ha d’afegir un quart do. No l’explicita però no cal: òbviament es refereix a formar part d’un col·lectiu estrany en llengua, tradicions, vestits, religió…

Del món dels homes marroquins immigrats, “dels cabells arrissats i bigotis” que diu ella, en parla poc i en surt ben mal parat. I els homes, al poble, no gaire millor.

Naturalment el llibre se’l pot definir com un inestimable testimoni d’una realitat, la comunitat marroquina (concretament rifenya) vivint en una ciutat petita on ningú no es considera racista (a la novel·la no hi surten energúmens) però amb més barreres i subtils humiliacions de les que sembla: els episodis de la recerca de pis, la ETT o el Primer Fòrum Intercultural, al qual la convoquen perquè parli sobre els problemes dels marroquins i on acaba veient que es tracta dels problemes que provoquen els marroquins.

A mi, que no sóc dona, m’ha interessat moltíssim. Haig de reconèixer que compartir la passió per les paraules m’ha provocat una altíssima empatia. I el tema de la cosificació de la dona en gairebé totes les cultures i nivells socials, també.

Si tot això creieu que és del vostre interès llegiu i recomaneu aquest llibre. Jo ho estic fent.

Títol: La filla estrangera
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Premi Sant Joan 2015
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-297-7468-9
Preu: 20,50€

Un dinar, un dia qualsevol, de Ferran Torrent

undinarundiaqualsevolNingú com Ferran Torrent per reflectir tot el que passa dins de la societat valenciana. Tampoc hi ha ningú com ell per poder explicar, a part de la sòrdida vida dels baixos fons de la ciutat de València, “els negocis” i les suposades corrupteles protagonitzades per la part més dretana de la política valenciana i això és el que torna a fer en aquest seu darrer llibre, com amb gran mestria va a començar a fer en obres anteriors com: Societat Limitada, Espècies Protegides o Judici Final.

Un dinar un dia qualsevol aprofundeix en la denúncia d’uns personatges (generalment polítics), que no tenen miraments a l’hora d’embrutar-se les mans amb negocis tèrbols.

El principal protagonista d’aquest llibre és en Marc Sendra, un periodista veterà, reconvertit a treballador autònom per l’empresa periodística per la qual treballava. El nostre personatge vol fer un article sobre la crisi econòmica d’un València CF empantanat amb la venda dels terrenys del vell camp de Mestalla i la construcció d’un nou estadi.

La troballa del cadàver d’un jove magrebí dins d’un abocador posa en evidència com l’empresa concessionària de la recollida d’escombraries incompleix els termes del contracte i una certa indolència de les autoritats valencianes per a investigar aquesta mort.

A partir d’aquest fet en Marc Sendra, ajudat per una colla de peculiars personatges com el Llargo, el Messié, el Mític Regino, el pare Rafel o la Magda -la companya d’en Marc-, va topant amb una munt de secrets inconfessables que l’escriptor de Sedaví va fent fluir amb el seu conegut i apreciat estil.

El llibre, en la meva opinió, no tracta un tema nou en l’extensa obra d’en Ferran Torrent però sí que ens permet endinsar-nos una mica més en l’envitricollada societat valenciana. Una societat que sortosament sembla que comença a veure un profund canvi en els seus protagonistes. El constant anar i venir de diversos personatges en el desenvolupament de la història, que m’atreveixo a anomenar coral, pot despistar una mica el lector i fer que el seguiment de la trama esdevingui una mica difícil.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un dinar un dia qualsevol
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1938-3
Preu: 20,50€

Aniversari, d’Alba Sabaté

aniversarialbasabateAlba Sabaté ha abocat en la construcció d’aquesta novel·la una molt notable dosi de reflexió, tècnica narrativa, cura en el llenguatge i capacitat d’observació. En altres paraules diríem que està molt ben escrita posant la capacitat literària al servei de la descripció del cos i l’ànima dels protagonistes.

L’Antònia i el Frederic, fa més de quaranta anys que viuen a la part alta de Gràcia. La botiga de queviures que regentaven l’han traspassat fa poc a una parella jove paquistanesa. No se saben estar, especialment ell, de passar cada dia a donar un cop de mà: posar bé els pots, arrenglerar les capses,… I l’Antònia es queda el Ramzi, el nen de pocs mesos, mentre la mare fa feines.

La narració d’Aniversari transcorre en els quatre o cinc mesos que van des del final de la primavera al final de l’estiu de 2011. Però el pensament del Frederic i, sobretot, de l’Antònia, viatja constantment pel temps de les seves vides. Reveuen i reviuen, sovint sense voler, el seu passat. El Miquel, el fill mort quan era petit, retorna amb insistència. I la pregunta recurrent: qui dels dos es morirà primer? Molt poques vegades en parlen entre ells, però, d’això.

Són espectadors dels estralls que el pas dels anys -la vellesa- ha fet i continua fent en els seus cossos. La consciència que en tenen, ella potser més, és d’un realisme i una lucidesa que fa pensar en els darrers autoretrats de Rembrand en què sembla que el pintor ens digui: no ens enganyem, la vida és això.

Sabaté ens mostra unes vides petites, d’un barri de carrers petits (el de la Colometa, vuitanta anys després), amb les amargors, les tendreses, els secrets amagats que trobaríem en qualsevol vida si la miréssim amb el microscopi com ella ha fet magistralment.

Recomano molt sincerament el llibre que, insisteixo, està molt ben escrit (llegiu per exemple el capítol de la passejada per la fageda). Ja s’endevina, però, que és un llibre dur i sense concessions que us deixarà tocats, en especial si ja us volen a l’Imserso.

Però no ens podem enganyar: la vida és això.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Aniversari
Autor: Alba Sabaté
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premi Marian Vayreda de Prosa Narrativa

Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-928-6
PVP: 17€

El lladre del Guernica, de David Cirici

ellladredelguernicaEn plena Guerra Civil, la República Espanyola va participar a l’Exposició Internacional de París del 1937. Les dificultats polítiques i econòmiques eren moltes, però els dirigents de la República van considerar que la presència a l’Expo podia servir de crit d’alerta sobre la participació nazi i feixista al costat dels militars rebels (els que després en deien els “nacionals”) a unes potències europees que s’havien decantat per la “neutralitat” davant del conflicte. A més es perseguia que al costat d’aquesta sensibilització hi hagués un moviment de solidaritat i d’ajuda econòmica i material al govern legalment constituït.

És per això que es decideix buscar als arquitectes, pintors i escultors més coneguts i famosos per a la construcció i decoració del “Pavelló de la República”: Josep Lluís Sert i Luis Lacasa dissenyen un edifici senzill de materials però de línies modernes (sempre apareix reproduït als llibres d’”Arquitectura Moderna”), i Picasso i Joan Miró col·laboren amb pintures monumentals juntament amb Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González que hi aporten escultura.

Ja sabem com segueix la història: Picasso pinta el conegut Guernica que després de ser exhibit en diferents llocs del món retorna a Espanya, no sense polèmica, quan la democràcia -que no la república- es va considerar consolidada. Joan Miró havia pintat també un gran mural sobre 6 panells d’aglomerat anomenat El segador (també anomenat Pagès català revoltat), obra notable de la qual hi ha testimonis fotogràfics i també de gran impacte emocional com el quadre de Picasso. La pintura de Miró va desaparèixer en ser desmuntat el Pavelló. No sé sap si a París, durant el trasllat o a València, quan era la capital de la República.

Fins aquí la realitat. Ara comença la ficció. David Cirici ha creat el que ha posat com a subtítol al seu llibre: “Novel·la d’intriga sobre un episodi real a l’Exposició de París del 1937”. Una intriga que es mou entre l’any 1937 i el moment present.

Una galerista i una pintora, antigues amants, un professor d’art, també antic amant de la galerista, un noi francès que l’any 1937 va col·laborar amb una organització pro-nazi i la seva cosina són els personatges que aniran bastint una història d’enganys i falsificacions (com la que volen fer de l’obra de Miró) amb amors i desamors; i al fons de l’escena, Miró i Picasso, amb els seus temperaments i les seves circumstàncies van fent el contrapunt, fent que el lector vagi de la realitat a la ficció i de la ficció versemblant (hi ha una documentació força completa a la base de la història) a la realitat que sembla superada per la ficció.

Hi ha intriga, sentiments de tota mena, il·lusions, desenganys i … quasi no us n’adonareu i estareu arribant al final del llibre i encara quedaran girs inesperats…

Qualsevol dia pot sortir la notícia als diaris de l’aparició del famós mural de Miró. Per quan això arribi fareu bé d’haver llegit aquest llibre tan entretingut i ben teixit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí so l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€

Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent

barcelonaambbicicletaLa Gisela ens ressenya un llibre pràctic -un món a part!-. En aquest cas es tracta de descobrir la ciutat de Barcelona sobre dues rodes i pedalant. Es tracta de Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau i Eliseu T. Climent:

Conec molta gent que, amb el temps i el sobrepès, ha substituït els metros, autobusos i motocicletes per les bicicletes. Diuen que fa salut, que arribes a l’hora i que és més barat. Jo no sóc gaire de bicicleta però sí que he estat durant molt de temps usuari d’un servei de… lloguer? de bicicletes. D’aquestes amb estacions amb aplicació al telèfon i de les de pregar que hi hagi lloc on deixar-la o hi hagi bicicleta. M’explico?

Sobre aquest llibre de Gabriel Pernau -un expert en les guies en bicicleta amb diversos llibres sobre el tema ja publicats- i Eliseu T. Climent, és ben bé el que diu la portada que és: una guia pràctica de Barcelona per anar amb la bicicleta per 20 itineraris comentats -i molt ben comentats. El llibre està pensat tan per a persones que no agafen quasi mai una bici com pels que ja són més experts i volen portar a les amistats i als fills a donar un volt per llocs que, segons com, pot ser que siguin una mica desconeguts per a tots Nosaltres.

També és d’agrair que a l’inici del llibre hi hagi un petit recorregut pel “món ciclista” amb l’esperit més sa que existeix, que es resumiria en “no cal que siguis un participant del Tour de França per gaudir d’aquest llibre i no tinguis por si a tu també et costa, que hem preparat coses per criatures de 10 anys, també”.

En els 20 itineraris que recorren la ciutat comtal hi trobareu de tot. Rutes que costen, rutes que no costen tant, pujades i baixades que recorren un munt de barris de la ciutat i, sobretot i el que és més d’agrair, molta informació de què podem veure tot pedalant amunt i avall. I és que Barcelona, a més de ser una ciutat que puja i que baixa força, és una ciutat on es poden visitar un munt de coses que de tant veure-les tan sovint se’ns oblida que hi són.

També crec que és molt adequat que els autors d’aquesta guia hagin tingut la cura, no només d’explicar les coses de memòria -“aquí hi trobareu Catalunya Ràdio i podeu saludar la Mònica Terribas” o “l’anella olímpica és un dels espais més reeixits que s’han construït a Barcelona els últims vint anys”-, sinó que també s’han dedicat a indicar i a apuntar detalls que són molt útils per als menys hàbils o petits, com ara que en un tram concret el terra-l’asfalt està una mica deixat, de manera que cal anar amb compte. Això i el fet que els autors hagin pedalat aquestes rutes que ens proposen 4 o 5 vegades, i com a mínim, les hagin fet fer a persones que potser no estan tan avesades a anar amb bicicleta per anotar detalls que a ells se’ls podrien escapar, em fan pensar que aquesta és una de les guies més completes per anar amb bicicleta per Barcelona.

Sols, en parella, amb criatures, de dia o de nit. I amb casc!

Prenem nota, Gisela! Amants de la bici, a pedalar! I alerta! Llegir i anar amb bicicleta alhora és perillós!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí us podreu descarregar les rutes que us proposen els autors.

Títol:  Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant
Autor: Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1980-2
Preu: 18€

El secret de Vesalius, de Jordi Llobregat

elsecretdevesaliusHeus aquí El secret de Vesalius, la primera novel·la de Jordi Llobregat… i déu n’hi dó, quina manera de començar!!

Aquesta estrena del director del Festival València Negra, té, al meu parer, aquells ingredients necessaris i imprescindibles per tal de convertir un llibre en un bestseller: assassinats, intriga, amor, passió, molta sang, personatges que et fan dubtar -dels baixos fons i de l’alta burgesia-, prostitutes i periodistes. No necessàriament en aquest ordre però sí que hi són tots. I tots els que hi són, hi són en bona mesura.

L’escenari que ha triat Llobregat per situar la novel·la és atractiu i el moment és especial i ple de significats. Es tracta de la Barcelona de finals del segle XIX, dies previs a la inauguració de l’Exposició Universal de 1888. En aquesta ciutat que viu contrarellotge per preparar-se a mostrar els darrers prodigis de la tecnologia, i alhora rebre caps de govern i membres de cases reials, hi van apareixent, misteriosament, els cossos mutilats de unes quantes noies d’origen humil. La imatge, terrorífica.

Aquests cadàvers que van apareixent per una ciutat comtal en ebullició fa reaparèixer una antiga llegenda sobre un monstre assassí del passat.

Nosaltres, aquest és un bon llibre per passar l’estiu perquè, sens dubte, enganxa com una mala cosa. El que passa és que no és un llibre adequat per a tots aquells a qui la truculència no us vingui gaire de gust en una lectura a la platja. Hi ha certs detalls escabrosos -i molt minuciosos, casi a nivell mèdic- que fan que sigui un thriller/novel·la negra històrica més apta pels fans dels Nesbo’s, Larsson’s i la nòrdica sanguinolenta que no pas amb els Camilleri’s i Donna’s Leon.

Els encarregats de descobrir qui hi ha al darrera d’aquests espantosos assassinats amb amputacions i tota mena de truculències que fan no parar de llegir són en Daniel Amat, un prometedor i jove professor que es veu obligat a tornar a Barcelona, el Bernat Fleixa, periodista de successos d’El Correo Catalán, i en Pau Gilbert, un estudiant de medicina que… l’haureu de llegir per entendre’l millor del tot. Amb això us ho dic tot.

Si necessiteu fer-vos una idea dels escenaris i l’aire que ens acaba explicant en Jordi Llobregat, a El secret de Vesalius hi trobareu un aire d’El Perfum de Süskind amb la Barcelona màgica i gòtica de Carlos Ruiz Zafón.

Enganxa. Molt. No us estranyeu si veieu Vesalius per tot arreu aquest estiu.
El llibre, no el metge… I amb això us ho dic tot!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre.

Títol: El secret de Vesalius
Autor: Jordi Llobregat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1970-3
PVP: 20€

Enamorats de l’Audrey Hepburn, de Manuel Cuyás

enamoratsdelaudreyhepburnSegur que molts de vosaltres ja coneixeu Manuel Cuyás. És, probablement, una de les persones que per la seva dedicació més coneix el món cultural, ja que al llarg de la seva vida ha treballat en alguna de les entitats més rellevants d’aquest àmbit. Ara el reconeixem per la seva participació a diversos programes on, com a tertulià, participa aportant coneixement i opinió i, els lectors del Punt Avui, el reconeixen entre altres coses pels seus articles diaris.

Tot i això, la trajectòria de Cuyás es defineix per altres coses a banda de les tertúlies. Va ser director de les edicions Maresme i Catalunya d’El Punt, va participar en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona i la seva participació com a articulista li permet donar un punt de vista propi de l’actualitat cultural i política del país.

I és aquí on tot això enllaça amb Enamorats de l’Audrey Hepburn, perquè el llibre editat per Proa és ni més ni menys que un recull d’alguns dels articles que ha escrit en Cuyás. I direu, quina gràcia té el tema? Doncs, sobretot, que no es tracta d’un recull i punt. Perquè seria fàcil fer això, però no. El que s’ha aconseguit és, via els articles, fer una repassada per diversos temes que han servit a Cuyás de motiu per als seus escrits i on, sobretot, es parla de la vida i del que passa a la vida.

Posem per cas el capítol que dóna títol al llibre: Enamorats de l’Audrey Hepburn. Una actriu que hi apareix de passada, com a excusa per a parlar de moltes coses, però sobretot de cine, de les dèries dels actors o directors o de com els espectadors ens emmirallem en aquells actors o actrius que veiem a les pel·lícules.

Tant si us agrada el Cuyás tertulià com si no, val la pena endinsar-se en aquest recull. És poc probable que d’aquí en surtin cites que siguin recordades d’aquí molts anys, però segur que gaudireu d’un periodista que si una cosa sap és retratar els fets del dia a dia d’una forma irònica i simpàtica deixant-nos un bon regust i, sovint, un somriure als llavis.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Enamorats de l’Audrey Hepburn
Autor: Manuel Cuyàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-534-6
PVP: 17,50€

Tots els contes, de Pere Calders

totselscontesperecaldersAhir, dimarts 21, es van complir 21 anys de la mort d’un escriptor fabulós: Pere Calders.

És per això que avui li fem un petit homenatge recuperant un escrit de la Montserrat Brau. És un text que va escriure quan l’editorial de butxaca del Grup 62, labutxaca, va editar Tots els contes de Pere Calders.

Aquí el teniu. Era un dissabte i jugava el Barça… però l’ànsia per compartir un llibre fabulós es va apoderar de la Montserrat:

Nosaltres, ja sabeu que en general no actualitzem en dissabte, però avui no m’he pogut estar d’entrar a escriure sobre aquest volum que recull Tots els contes d’en Calders. No sabem la sort que tenim! Per menys de 15€, gairebé 1000 pàgines escrites per un dels autors més notables del s.XX en la nostra llengua!

M’ho he passat la mar de bé, francament! Tot i que molts ja me’ls havia llegit, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho en l’ordre en què van ser publicats i m’ha agradat aquesta visió de com en Pere Calders va anar madurant com a narrador. Comencem per El primer arlequí (del ’36) i acabem amb L’honor a la deriva (’92) i un seguit de contes breus (brevíssims). Enmig, una llarga corrua de títols que ningú a qui li agradin els relats breus no s’hauria de perdre: Aquí descansa Nevares (més aviat una novel·la breu), Demà a les tres de la matinada, De teves a meves… Alguns eren (confio que encara ho siguin!) de recomanació escolar, de manera que han esdevingut molt populars.

Espero que aquest humor “a l’estil Sisa” -si se’m permet la lleugeresa-, cínic, agre, subtil, absurd, us faci el pes. Si és així, aquí n’hi ha un bé de Déu. Mireu quina frase, adreçada a un home, aparentment corrent, que decideix anar a la lluna pel seu compte en un coet casolà (Demà, a les tres de la matinada):

-Has arreglat els papers? No necessites cap placa de l’Ajuntament? Tens llicència de conductor de coets?

I aquesta, sobre el moment de crisi pel qual està passant una empresa? (Amb l’ajut de la informàtica):

-[L’empresari] (…) no podem matar la gallina dels ous d’or.
-Home, senyor Pardellans -remugà algú-. Tant com d’or…
-És igual. Del que sigui. Fins ara ha estat una gallina ponedora.
Van sortir tots del despatx amb una espurna d’il·lusió renovada. Bé, tots no: en Rodasarà estava emmurriat.
-I tu què tens, ara? – va preguntar-li l’Esteve Lluçanès -. Trobo que ens n’hem sortit millor que no esperàvem.
El vell sindicalista se’l va mirar fixament i digué:
-No ho sé, no ho sé… Tinc la sensació que ens tornen a amagar l’ou.

I per acabar, perquè està jugant el Barça, un de breu, breu (Val més no tocar-ho):

Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va aconseguir.
I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.

No em cansaré d’agrair a labutxaca que editi aquestes obres d’art! No hi ha excuses per no llegir-les!

Nosaltres no ens cansarem mai de recomanar la lectura de Calders. És un autor imprescindible!

Títol: Tots els contes
Autor: Pere Calders
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-96863-47-7
PVP: 14,90€

Un any i mig, de Sílvia Soler

unanyimigDes que vaig descobrir la Sílvia Soler que no he deixat de seguir-li la pista. És ben cert que hi ha llibres seus que m’agraden més que no pas d’altres però tots i cadascun d’ells tenen quelcom que queda a la memòria, que queda al meu voltant, com un tel invisible tremendament agradable i reconfortant.

En aquesta darrera novel·la, Un any i mig, ens explica la història d’una família que podria ser la nostra pròpia història, la de qualsevol de nosaltres.

Es tracta d’un matrimoni que ja ronda la seixantena. Tenen quatre fills: en Martí, la Berta, la Cèlia i el petit Roger. Ara els nanos ja no són petits i com és lògic i natural han decidit triar el seu destí i buscar-se la vida com bonament han pogut.

El cas és que el gran marxa a Canadà, l’altra després d’un desengany amorós, ha marxat a París, la Cèlia a Mallorca i en Roger, que ja té 27 anys, continua cavalcant onades a la platja de Badalona per desesperació dels seus pares.

L’absència dels fills, el marit que es fa gran, les coses que no són ni com un les recorda ni com li agradaria que fossin, si no que són com són… tot això posa dels nervis a la Tina, la mare de les criatures. I al pobre Jaume, el sofert pare de família, el té al límit de la seva resistència.

No és fàcil bregar amb tot això, fer-ho amb bona cara, renunciar al propi caràcter, sortejar els entrebancs i les proves d’esforç que dia a dia et posa la vida.
La Sílvia Soler, amb una tendresa i una sensibilitat magistral, ens explica coses que no per sabudes deixen indiferent. Ans al contrari, a mi, que reconec que davant de segons quin text sóc una autentica bleda, m’ha fet caure la llagrimeta en més d’una ocasió.

Regaleu-li a la vostra mare, a la vostra amiga o la vostra germana. Segur que són dignes d’un premi així de bonic!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€