Els vells amics, de Sílvia Soler

Finals dels anys 80, cinc estudiants de Belles Arts que s’acaben de conèixer i un viatge a París per descobrir la màgia de les obres de Gauguin.

Aquest és el punt de partida de la nova novel·la de Sílvia Soler, amb la qual se submergeix de nou en les relacions personals, però aquest cop sortint de l’àmbit familiar per entrar de ple en la forma i fons dels grups d’amics, i en concret, aquells que passen els anys i aguanten ben ferms els embats que la vida depara.

A Els vells amics ens trobem amb l’Ada, el Mateu, el Marc, el Santi i la Lídia, cinc joves que acaben d’entrar a la facultat de Belles Arts units pel destí quan s’organitzen per seguir la proposta d’un professor d’anar a visitar una exposició de pintura de Gauguin a París. Serà un viatge curt. En total, quatre dies durant els quals els somnis de convertir-se en grans artistes els uniran per sempre més.

La narració ens anirà descobrint com són cadascun d’aquests joves. Els seus desitjos, els secrets més profunds, i els seus caràcters aniran desfilant al llarg d’uns capítols que es constitueixen com petits microcosmos dins el conjunt del grup. I és que la Sílvia Soler ha aconseguit fer un retrat bastant precís del funcionament dels grups d’amics perquè, ¿oi que no compartim el mateix ni ens comportem igual amb una persona o una altra encara que formin part de la mateixa colla?

Sílvia Soler recupera l’estil de Un estiu que comença i Un any i mig, les seves anteriors novel·les, i se la veu còmoda fent històries d’aquesta mena. Tal i com ella mateixa diu,

M’agrada la psicologia i les relacions personals i per tant és el terreny on em moc amb més facilitat i no sento la necessitat de moure’m d’aquesta línia.
– L’illa dels llibres, 15 desembre 2016

M’ha agradat molt aquesta història. És una història bonica, senzilla, propera, sense excessos. Els vells amics m’ha portat a pensar en la meva pròpia colla d’amics, aquells que fa mil anys que estan al meu costat i que, passi el que passi, sigui bo o sigui dolent, continuaran ben a prop per donar-me suport.

Gràcies, Sílvia!

 

P.D. Nosaltres, tots sabeu que hi ha llibres d’estiu per llegir a la platja o a una gandula al costat de la piscina, oi? Jo crec que aquest és llibre de Primavera, per llegir sense presses… i s’acosta Sant Jordi! Us el deixareu perdre?

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre en pdf.

Títol: Els vells amics
Autor: Sílvia Soler i Guasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2198-0
Preu: 20,50€

De què fuges, qui et persegueix?, d’Empar Moliner

¿No us passa que com més us aficioneu a un tema, més voleu saber i llegir sobre el mateix? Segurament ens passa a tots: ens agrada fer alguna activitat i a mesura que anem aprenent a fer-la, volem conèixer i saber-ne més, i busquem informació sobre altres aficionats per veure com els altres enfoquen la nostra mateixa dèria.

A mi em passa amb això del córrer.

Vaig començar ara ja fa un temps i mica en mica, a mesura que anava aconseguint fites -petites, eh?-, m’interessava per trobar literatura sobre el tema. Un bon dia, vaig assabentar-me que un tal Murakami a més d’escriure novel·les i vendre-les com a xurros i esperar any rere any que li donin el Nobel de Literatura, era corredor de maratons. I resulta que a més de les novel·les va escriure un llibre anomenat De què parlo quan parlo de córrer.

Amb el temps, han anat caient llibres sobre això del córrer, manuals per preparar curses curtes i llargues, llibres que parlen de la vida d’excepcionals corredors de casa com en Kilian Jornet o la Núria Picas, llibres de corredors populars que han fet més quilòmetres corrent que en cotxe com l’Arcadi Alibés i, ara fa un any, em vaig trobar amb la història del Pucu i el seu Mai no és tard, el maratonià més entranyable i més nostrat.

I és que això del córrer dóna per a molt i enganxa molt fort i això és el que una altra corredora popular com l’Empar Moliner ens explica en aquest De què fuges, qui et persegueix?.

Amb el seu estil inconfusible, l’Empar s’endinsa en la quotidianitat habitual de les seves històries però aquest cop ho fa des de la seva pròpia perspectiva per explicar-nos què és això de córrer, el perquè de córrer i per què als que comencem a córrer, tard o d’hora, ens pica el cuc de fer una marató -més enllà del famós “a que no hi ha pebrots?”.

M’ho he passat molt bé llegint aquest recull d’experiències i com a corredora m’hi he vist reflectida en moltes de les frases que anava llegint. L’Empar no es presenta com una experta en fer maratons; simplement és una dona que ha trobat que fer quilòmetres és una forma fantàstica de cremar energia negativa i de viure més positivament. I, ves per on, té gràcia explicant-ho i els que compartim aquesta afició ens hi veiem representats!

Empar, gràcies! Ens veiem a la sortida!

Aquí teniu els primers capítols del llibre de l’Empar Moliner per començar a escalfar la lectura!

Algú dirà (i amb raó) que tot això que explico, aquestes èpiques nicieses, podria explicar-les si només passegés. És cert. Però mentre pugui correré, perquè córrer m’apropa de manera diferent a les coses. Quan torno de passejar estic contenta, però quan torno de córrer estic eufòrica. M’agrada anar de pressa. De què fujo? De tot. Qui em persegueix? Tots els altres. Per què? Per si de cas.

Això té molt bona pinta, oi? Correu a buscar-lo a la vostra llibreria!

Títol: De què fuges, qui et persegueix?
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-2221-5
Preu: 17,50€

El setè àngel, de David Cirici

el-sete-angel-david-cirici-premi-sant-jordi-2016El setè àngel, el nou Premi Sant Jordi, és una novel·la de David Cirici on apareixen diversos temes -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc.-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

El nostre protagonista és un publicitari d’èxit que navega per les costes gregues amb la seva dona, un fill en comú i un altre d’un matrimoni anterior del publicista. En una excursió a bord del veler a la cova de Patmos, se’ls fa tard, es gira mal temps i el veler topa amb les restes d’una embarcació -potser una pastera?-, la nau fa una forta estrebada i el fill gran cau a l’aigua. La mar està moguda, l’hèlix encallada amb les restes de la pastera… passen les hores i no hi ha manera de trobar el fill, que mig inconscient pel fred, desesperat per la por i aguantat per l’armilla salvavides, va a la deriva fins que una embarcació de migrants el rescata del mar i el salva. El refugiat que el faci passar per un fill seu ho tindrà millor per entrar a Europa.

Aquest és el plantejament inicial d’una novel·la que ens enfronta a les pors més íntimes, però també a les pors col·lectives davant d’uns homes i dones que tenen uns costums i una cultura diferents, però que necessiten refer la seva vida en un lloc segur, com és casa nostra… si és que hi ha cases d’algú, com bé explicava Jaume Sisa.

Nosaltres, benvinguts al Premi Sant Jordi 2016!

Si voleu començar a llegir El setè àngel, aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

En aquesta peça de del Telenotícies de TV3, en David Cirici us dóna més detalls sobre aquest Premi Sant Jordi:

Títol: El setè àngel
Autor: David Cirici
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Premi Sant Jordi 2016
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-659-6
Preu: 20€

Vida familiar, de Jenn Díaz

vida-familiar-jenn-diaz-premi-merce-rodoreda-2016Després de posar-nos en contacte amb la Maria Cabrera perquè ens expliqués els poemes que li han valgut el Premi Carles Riba de Poesia vam posar tota la Nostra maquinària en marxa per aconseguir que una de les escriptores amb més projecció de casa nostra ens expliqués el seu Premi Mercè Rodoreda de la literària Nit de Santa Llúcia.

I ho hem aconseguit.

Nosaltres, gaudiu de l’espectacle: la Jenn Díaz ens explica Vida familiar:

No t’he explicat gairebé res de nou. Moltes d’aquestes coses ja les saps perquè te les he explicat milers de vegades. Només volia dir-te com era jo i què em va passar quan tenia vint-i-cinc anys. Aquesta cita de Natalia Ginzburg (que introdueix el conte L’error) és una bona explicació de tot el que representa Vida familiar. Els setze relats no diuen gairebé res de nou, en aquest llibre s’hi poden trobar els temes que fa temps que em preocupen, com la maternitat, la infantesa, els conflictes familiars i la veu adolescent… però en aquest cas potser explico més com era jo i què em va passar quan tenia vint-i-cinc anys. Però no només a vint-i-cinc anys, sinó que parlo de la meva última dècada, que és la dècada delicada de l’última joventut i la primera etapa de l’edat madura. Les cites, com sempre, tenen una gran importància.

No només Natalia Ginzburg m’explica el meu propi llibre, sinó que Carson McCullers per començar hi diu: Tot allò que succeeix als meus relats, m’ha passat, o em passarà. No cal dir que tota escriptura té picades d’ullet amb la realitat i amb l’experiència pròpia, però tot allò que no he dit a les meves novel·les, apareix en aquests contes de manera natural, sense premeditació. Per això, tot i aparèixer els temes de sempre, aquesta vegada els temes de sempre no parlen dels altres, sinó de mi mateixa. El desordre, La burgesia, La nit, L’error, La vergonya o El sanatori són contes que podrien explicar algunes de les ensopegades que he tingut els darrers anys, que no han estat poques. Algunes encara duren.

Són contes que volen parlar de la incomunicació, d’una certa incomoditat vital (de la qual parlo a El desordre i que també du una bona cita de la Liv Ullman). Els personatges dels relats no són heroics, ni de bon tros, i gairebé la majoria han patit algun trencament que els obliga a reconstruir la seva vida quotidiana, més rutinària. Els conflictes familiars que van de generació en generació, les parelles joves que es desenamoren, les custòdies compartides o el desarrelament no parlen de ningú més que de mi.

Per això és un llibre íntim, personal, que he escrit intentant que la veu dels altres —els qui s’ofendran, els qui es buscaran en els personatges, els qui veuran una venjança, els qui sabran reconèixer la seva participació— hagi quedat per sota de la meva. És un llibre escrit en silenci, sense tenir en compte totes aquelles persones que em podrien dur a l’autocensura: jo inclosa.

Moltíssimes gràcies, Jenn, per obrir-nos les portes de la teva Vida familiar i una felicitació enorme i una grandíssima enhorabona per aquest Premi Mercè Rodoreda!!

Això ho volem més sovint! Volem més autors explicant-nos els seus llibres!

Jenn, t’esperem aviat al Nosaltresllegim. Sigui amb un llibre nou o explicant-nos més llibres!

Si voleu començar a llegir Vida familiar, de Jenn Díaz, aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

Títol: Vida familiar
Autor: Jenn Díaz
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Premi Mercè Rodoreda 2016
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-7588-660-2
Preu: 18,50€

El càtar proscrit, de Jaume Clotet

el-catar-proscrit-jaume-clotet-premi-nestor-lujan-de-novella-historica-2016Els càtars no ho van tenir gens fàcil. El catarisme va tenir el seu origen a Bulgària i a través de les rutes comercials va tenir una gran difusió en diversos països europeus. Va ser a Occitània que va tenir un arrelament extraordinari. Una de les premisses mes importants dels càtars era precisament rebutjar de manera absoluta l’església de Roma. I apa! Ja hi som!

Tot i tractar-se d’uns bons paios que volien arribar al màxim grau de puresa, evitar la violència, les relacions sexuals, i el fet de menjar carn, l’església no veia amb gaire bons ulls que aquesta gent anés pel seu compte i -el que es pitjor- que cada cop en fossin més.

Com era de esperar, la Santa Croada no es va fer esperar i, en nom del Sant Pare i de Déu Nostre Senyor, els càtars van començar a ser perseguits, les seves dones cremades vives, i els seus infants, en el millor dels casos, confinats en algun convent per reconvertir aquells petits heretges en homes i dones de bé.

El protagonista d’aquest El càtar proscrit és un cavaller càtar, en Jasper de Barbera, que després de perdre les seves terres, busca un escuder que l’ajudi en els seus afers. Aquest escuder es l’Artal, un vailet que acaba de perdre el seu germà i la seva cunyada a punt de parir, en mans dels croats.

L’Artal és un bon nano que, això sí, ha tingut una mala sort a la vida d’aquelles que no hi ha dret. Només ha vist misèria, guerres, fam i massa sang per ser tant jove. Per això no s’ho pensa dues vegades i accepta instantàniament l’oferta del cavaller que no li promet riqueses, però sí certa seguretat i protecció.

Amb el pas dels temps quedarà demostrat que l’Artal va prendre la millor decisió de la seva vida en el moment en què va decidir seguir en Jasper de Barbera. Aquest cavaller ho era en tots els sentits! Un home cult, seriós, i al mateix temps, amant d’una ironia fina que desespera al pobre escuder.  Un home que sap escoltar i que té un bon cor.

Seguint el passos del cavaller i el seu fidel escuder viurem mil aventures, assistirem a la conquesta de Mallorca, que estava en mans dels sarraïns, passarem nits al ras morts de fred, i fins i tot rescatarem la neboda de l’Artal, confinada en un monestir regentat pels dominics.

En Jaume Clotet parla d’història d’una manera que ja el voldrien de mestre a més d’una escola! Perquè de ben segur que els nanos n’aprendrien una barbaritat, amb ell. Té la capacitat de donar-li a la història una pinzellada com de conte que fa tot el llibre molt digerible, amè i senzill de llegir. Ja ho va fer a Lliures o Morts i ara o ha tornat a fer. És un llibre que es llegeix sense esforç i que un cop l’acabes et fa pensar allò de “bé… he tingut la sort d’aprendre una cosa més!”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 2016.

Títol: Lliures o morts
Autor: Jaume Clotet
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 2016
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2143-0
Preu: 20€

Llibres per dir que ‘casa nostra és casa vostra’ – El setè àngel, de David Cirici & Lesbos a cor obert, d’Arantza Diez

Aquest cap de setmana se celebra al Palau Sant Jordi el Gran Concert per a les persones refugiades. Així és com ho expliquen ells:

El GRAN CONCERT PER A LES PERSONES REFUGIADES al Palau Sant Jordi és la nit més esperada de la campanya Casa nostra, casa vostra. Una nit en què hem de ser-hi tots per cridar ben fort que volem acollir. Volem acollir refugiats i refugiades i totes aquelles persones que s’han vist obligades a fugir forçosament de casa seva, jugant-se la vida al Mar Mediterrani o en altres rutes. Volem acollir els que han d’arribar i els que ja són aquí.

Des del Nosaltres volem reivindicar que els llibres, com a fruit del seu temps i producte cultural, també ens ofereixen l’oportunitat de descobrir qui són aquests refugiats que es juguen la vida al Mediterrani i què els passa quan arriben a Europa. Si és que hi arriben.

I per descobrir-ho, llibres de ficció i llibres de no-ficció:

El de ficció és El setè àngel, de David Cirici, que la Nit de Santa Llúcia va rebre el Premi Sant Jordi. I de què va?

el-sete-angel-david-cirici-premi-sant-jordi-2016A la novel·la de David Cirici hi apareixen diversos temes -la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família, etc-, però també el xoc entre el Primer Món i el Tercer Món i, concretament, el drama dels fugitius de la guerra, que truquen a les portes d’una Europa que es resisteix a donar-los refugi.

És una pastera destruïda pel mal temps la que fa que el protagonista de la novel·la, un publicitari d’èxit, tingui un accident amb el seu veler i per aquesta raó el seu fill acabi perdut al mig del mar amb només una armilla salvavides. També és gràcies a una pastera de refugiats que el recullen, que podrà salvar la vida. I aquest noi també serà la raó per la qual els refugiats ho tindran millor per entrar a aquesta Europa que tanca portes.

El de no-ficció és Lesbos a cor obert, d’Arantza Díez, i la Marta Gil -fa un temps- ens explicava de què va:

lesbos-a-cor-obert-arantza-diez10 quilòmetres. La distància que milers de corredors fan gairebé cada cap de setmana en una cursa homologada en qualsevol ciutat o poble de Catalunya, menys d’una quarta part d’una marató, la distància que té la Diagonal de Barcelona des del Parc de Cervantes fins el centre comercial Diagonal Mar. Una distància que corrent a ritme mig es pot fer en poc menys d’una hora o caminant en una mica més de dues hores o en cotxe en uns 15 minuts.

(…)

Lesbos, a cor obert és brutal, colpidor, terriblement dolorós, però al mateix temps deixa la porta oberta a l’esperança. És meravellós poder pensar que encara queda gent al món capaç de fer la motxilla i lluitar per ajudar els que ho necessiten, superant totes les dificultats burocràtiques que convingui i fent una feina que els governs no han estat capaços de fer, no perquè no hagin pogut, sinó -encara pitjor- perquè no han volgut.

 

I ara que estem tant pendents de murs de Trump i de cantar el This land is your land, this land is my land, no ho oblideu: de les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.

Gaudiu de la lectura i que ens sentin, també, com llegim.

 

La ciutat cansada, de Maria Cabrera

la-ciutat-cansada-maria-cabreraAl Nosaltresllegim sovint ens sap greu no parlar prou de Poesia. És per això que quan vam poder, vam contactar amb la Maria Cabrera Callís, que ha estat la guanyadora del premi de poesia més important de la Nit Literària de Santa Llúcia: el Premi Carles Riba.

Al Nosaltres volíem que la premiada ens expliqués La ciutat cansada amb les seves pròpies paraules. I aquí teniu el seu escrit. Imperdible!

La ciutat cansada és el relat poètic d’un esgotament. De les relacions, l’amor, les emocions i els pensaments recurrents que, com les llambordes gastades pel frec dels passos, perden el gravat i els contorns. O un plany pel sentiment que es vincla, esgotat per l’excés. I és, també, una oda singular a una ciutat, i als carrers per on aquesta emoció lenta, feixuga, avança.

La ciutat cansada pren el títol d’un llibre de Pere Calders i se l’emporta per un altre camí: explica la desemparança en què ens col·loca l’esgotament de les emocions i de les paraules amb què les expliquem. En aquest sentit, la idea de l’absència, la impossibilitat de dir-la i —tanmateix— la pruïja de fer-ho són una constant, perquè «de tant tocar-nos el buit, de tant fer-nos-el costella», acabem parlant-nos estèrilment: «¿què volies dir quan ja no ens dèiem res?». I palpem la mancança, «sola en una cambra d’hotel / com en una intempèrie».

El llibre combina estils poètics i registres diversos: des de poemes amb rima i ritme fins a proses poètiques. I, encara, entre les proses poètiques —que són, per a mi, els escrits més representatius del to i la voluntat del llibre—, n’hi ha que recolzen molt obertament en els recursos de la poesia (amb rimes internes, alteració de la sintaxi, etc.) i n’hi ha que, en canvi, empren estrictament els recursos formals de la narrativa, però per posar-los al servei de la poesia: per explicar una història que no és una història sinó un símbol, com si d’una llavor coneguda en brostés una flor rara.

No sóc jo qui ha de recomanar-vos el llibre, esclar. El que sí que us en puc dir, però, perquè us feu una idea del to amb què m’explico, és que, entre altres autors i obres, dialogo obertament amb Mercè Rodoreda —i, obrint-li pas, Víctor Català—, Blanca Llum Vidal i el Diccionari General de la Llengua Catalana de Fabra. Això darrer no és una broma, ni una vacil·lada: m’importa molt la forma i el so de les paraules, i m’hi capfico i m’hi capbusso. Què fa que el sorollet que és dir una paraula, clinc-clinc, insisteixi i fremeixi i faci el trau, faci el hiat i ens escindeixi.

Maria Cabrera Callís
Febrer i 2017

Nosaltres, això sí que és un luxe! Una poetessa, guanyadora del Premi Carles Riba, ens explica d’on ha sortit la seva obra. Maria, enhorabona pel premi i moltíssimes gràcies! Volem més autors explicant-nos els seus llibres!

I Maria! T’esperem aviat perquè ens expliquis més llibres i més Poesia. I ens és igual fer-nos pesats i tornar-ho a dir: enhorabona pel premi!

Si voleu començar a llegir La ciutat cansada, aquí teniu els primers poemes del llibre en pdf.

Títol: La ciutat cansada
Autor: Maria Cabrera
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Premi Carles Riba 2016
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-7588-661-9
Preu: 15€

La nit contra tu, de Ferran Sáez Mateu

la-nit-contra-tu-ferran-saez-mateuL’acció de La nit contra tu, de Ferran Sáez Mateu transcorre, fonamentalment a Barcelona, i molt especialment a la zona alta de la Barcelona dels primers anys vuitanta del segle passat. Una ciutat comtal que Sàez caracteritza repetidament com a grisa, bruta, decadent i plena de ionquis i que és, gairebé, un personatge més de la novel·la.

No és l’únic escenari ni l’única cronologia: els fets tenen l’arrel als anys vint a París i a Om, un poble situat a la depressió lleidatana, i es perllonguen fins a l’eufòrica Barcelona preolímpica del 1992.

El fil de la narració el mantenen, principalment, el testimoni de l’advocat Pròsper Gualba, que mira de trobar una línia de defensa per alliberar el seu client, Josep Alenta, que és a la presó incriminat per tots els indicis que fan creure que és culpable d’uns crims esgarrifosos descoberts en el jardí de la casa que ha heretat.

L’altre fil és allò que anem sabent a través del que explica el mateix Alenta.

Hi ha també un personatge important i omnipresent, de característiques que podríem assimilar a un zombi. No és ni viu ni mort però té uns estranys poders que permeten que les persones amb qui té tractes hagin de fer allò que ell disposa. Aquest personatge té un nom molt peculiar: Procopi Drop.

Passen moltes coses, moltes relacionades amb el consum d’heroïna que tants estralls va fer entre la generació que va ser adolescent en els primers anys vuitanta, i altres que potser hi tenen relació si en fem una lectura metafòrica -penso en el paper que juguen uns misteriosos blocs de marbre, precisament de color blanc.

Com cal en les bones novel·les del gènere gòtic i fantàstic, tots els detalls que envolten l’acció, per més inversemblants que resultin, estan descrits amb tanta precisió literària que esdevenen creïbles. Penso, per exemple en el despatx d’advocats “Gualba, Palacios I Ylla, advocats” que, tant pel que fa als personatges com a l’entorn físic podria ser una descripció fidel d’un bufet que conec molt. Potser és que Sàez té poders sobre mi…!

El llibre enganxa molt i no us explico el tema explícit ni quin és el final per no aixafar-vos la guitarra. El regust amarg que queda a la boca en reviure aquella època que va devastar tota una generació de joves és, paradoxalment, un dels principals actius de la novel·la.

Si no teniu edat per recordar-ho, llegiu-lo. I si, a més us agrada el gènere gòtic escrit per un molt bon escriptor amb ofici, no us la deixeu perdre.

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar-lo a llegir.

I aquí teniu l’entrevista que li han fet la Mònica Terribas i en Màrius Serra al Ferran Sàez per parlar d’aquest llibre i d’aquesta Barcelona grisa!

 

Títol: La nit contra tu
Autor: Ferran Saez Mateu
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-7588-632-9
Preu: 19,50€

El clàssic del sud, de Rodrigo Mira

el-classic-del-sud-rodrigo-miraLa Meri torna al Nosaltres amb la ressenya d’El clàssic del sud, de Rodrigo Mira Illescas, guardonat amb la Beca a la Creació Literària Emili Teixidor!

Aquí teniu el seu escrit:

El clàssic del sud, de Rodrigo Mira, és la colpidora descripció de la pèrdua des dels ulls dels seus dos protagonistes: en Dídac i el seu padrí.

En Dídac ha perdut els seus tres millors amics en un accident que s’emporta també les seves ganes de viure. En una fugida endavant per trobar respostes, marxa a Elx, a casa del seu padrí, amb l’esperança de trobar una nova terra que l’aculli i l’ajudi a superar el passat.

Les descripcions són tan precises, tan reals, que és impossible no posar-se en la seva pell i viure amb ells els diferents sentiments de pèrdua que relata el llibre. La mort, la pèrdua de les arrels, la infidelitat, la fugida… viscuts a través dels ulls de dos personatges de la mateixa familia, i situats a Elx, una ciutat que els acull i amb la qual mantenen una relació d’amor i odi a la vegada.

El sud es converteix en l’indret on el Dídac i el seu padrí relaten la seva història i busquen respostes.

Em vaig llegir el llibre d’una tirada. Des del primer moment et trobes immers en les emocions viscudes pels personatges i cada vegada vols entendre millor com se senten, perquè són com són i com afronten les pèrdues que els van colpejant.

Quan vaig llegir que El clàssic del sud era el debut literari de Rodrigo Mira em vaig sorprendre molt ja que té un estil molt propi i genuí. Ja estic esperant el següent llibre per conèixer nous personatges i viatjar amb ells a través dels seus sentiments!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir.

Títol: El clàssic del sud
Autor: Rodrigo Mira
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-2163-8
Preu: 19€

Continents, d’Andreu Gomila

continents-andreu-gomilaAvui estem d’estrena de lectora! La Carla Pons s’ha posat en contacte amb Nosaltres perquè ha trobat un llibre que -citem- li ha sacsejat l’esperit i ens el vol explicar. Ep! Això va més enllà d’un simple llegir!! A veure què ens explica la Carla d’aquest Continents de l’Andreu Gomila Llobera:

Vull parlar d’un llibre que, per dir-ho d’alguna manera, m’ha sacsejat l’esperit. És una novel·la breu, frenètica, fosca i d’una rara intensitat. A la solapa diu que l’autor és poeta: potser per això cada pàgina té tanta substància i hi ha tantes frases que subratllaries.

He subratllat, per exemple: “El rellotge no diu les hores, sóc jo qui assenyala les hores”. O bé: “Només els homes maten altres homes per motius altruistes”. O aquesta altra: “Em creus capaç de degollar una dona? Això ho fan els editors, no pas els poetes”.

L’acció transcorre en set poblacions concretes de diversos continents: Barcelona, Londres, París, Buenos Aires, Zuric, Ciutat de Mèxic i Felanitx. Els protagonistes són igualment set, però es belluguen d’un lloc a l’altre i alguns coincideixen en més d’una ciutat. Són periodistes, poetes, especuladors, gent poc clara, entre els 32 i els 52, tots desubicats, inquiets, errants.

Hi trobareu morts, persecucions, enigmes, drogues i prostitució, però Continents no és cap novel·la negra. Per entendre’ns: quan descobreixes el criminal, el misteri continua. Més aviat diria que és una història de recerca, d’aprenentatge, de personatges ambigus que busquen el seu lloc, entre el cel i l’infern, entre l’acte creatiu i la violència. El millor i el pitjor de l’actitud adolescent.

La contracoberta relaciona aquesta novel·la amb les de Roberto Bolaño i les de Patrick Modiano. Jo no els he llegit. A mi m’ha recordat Les tribulacions del jove Torless, de Robert Musil, que vaig llegir fa uns quants mesos.

Hi apareixen poetes com Charles Baudelaire i Blai Bonet, juntament amb músics com Kurt Cobain o David Bowie, en un teló de fons de poesia i música. Certa poesia i certa música. I cadascun dels breus capítols està titulat amb una cançó que retrobareu al final en una playlist i que us recomano d’escoltar.

La Carla ens ha recomanat que posem el vídeo d’una cançó que és una peça clau de la banda sonora del llibre, així que… li farem cas!!

T’esperem més sovint al Nosaltres, Carla!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir el llibre de l’Andreu Gomila.

Títol: Continents
Autor: Andreu Gomila Llobera
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-16367-69-6
Preu: 16,50€