Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Tal com érem, de Sílvia Tarragona

Feia temps que la Mireia no passava pels Nosaltresllegim! Però quan vam rebre el Tal com érem, de Sílvia Tarragona, ens vam dir: aquest, per la Mireia! I aquí teniu el seu escrit. Torna la Tarragona!

Som molts els que coneixem la Sílvia Tarragona per la seva veu, per les moltes nits que ens va acompanyar en nits d’insomni o quan ens havíem de quedar desperts fins a les mil per acabar de repassar pels exàmens de la facultat. I és que la carrera radiofònica de la Sílvia és molt llarga, però no és aquesta l’única vessant cultural que ha desenvolupat, sinó que ara també s’estrena com a novel·lista.

I, alerta, que no dic escriptora, perquè de la Sílvia ja havíem pogut llegir aventures i desventures a T’ha tocat la grossa, on ens explicava les seves experiències personals per la lluita contra els tòpics que sovint ens trobem les dones en el nostre dia a dia, però especialment, en la batalla contra les tendències (per no dir esclavitud) de la moda. En fi, no ens despistem. Hem vingut a parlar de la novel·la que acaba de publicar amb Columna, Tal com érem. I us he de dir que tinc sentiments contraposats.

Mirant el llibre en el seu conjunt, us he de dir que és una novel·la entretinguda, on s’explica la història d’una dona, la Sandra, una periodista tocant a la quarantena que es troba entre l’espasa i la paret en l’aspecte econòmic. I és que la Sandra i la seva família han viscut una època dolorosa: el pare va morir de càncer i el tractament de la malaltia els ha deixat pràcticament escurats. Així doncs, la Sandra es troba en la necessitat de vendre la casa on viu amb la seva mare, sense que els coneguts en coneguin la situació real. Les aparences manen.

És en aquest punt de la seva vida que apareix l’Edmond, un home pel qual se sent immediatament atreta i de qui s’enamora perdudament, tot i que, com veurem, l’Edmond no és aigua clara i la seva vida tampoc no és tan fantàstica com podria semblar. Però tot i així, l’Edmond arrossega la Sandra al seu món i ella el deixa fer sense oposar gaire resistència.
I és aquí on jo agafaria la Sandra per les espatlles i després de sacsejar-la li diria: espavila, noia! Perquè hi ha moments en què el seu comportament em sembla tebi o massa sobrepassat per les circumstàncies.

Amb tot, Tal com érem és una història d’amor a la família, a la parella, als amics i una història per a tothom que intenta superar els entrebancs que la vida ens va posant en el camí, perquè la vida ja és això, superar a cada moment els obstacles i fer-nos més forts a mida que ens anem fent grans.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest Tal com érem de la Sílvia Tarragona.

Títol: Tal com érem
Autor: Sílvia Tarragona
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-2340-3
Preu: 19,50€

Share

El que pensen els altres, de Clara Queraltó

Clara Queraltó ha guanyat el premi Mercè Rodoreda (2017) amb aquest recull de divuit narracions curtes. El títol del llibre no correspon a cap de les narracions sinó que anuncia el caràcter d’exploració i descripció de tot allò que va passant pel cap de diferents personatges que, com diu encertadament la contraportada, “semblen els altres, els secundaris, que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions íntimes lligades a sentiments universals.”.

Que l’autora és una dona es fa evident des de les primeres planes i no en presumeix ni ho dissimula, com la Mimí, un dels seus personatges “no vol alliçonar ni provocar. Ho diu amb naturalitat i amb el cap alt”.

Sovint el conte comença amb un to suau, delicat, com de noia preadolescent i l’autora ens va transportant cap a unes realitats que no tenen res de delicat; és com si en començar el revelat d’una foto creiem que les imatges seran una aquarel·la bonica i una mica naïf i anem descobrint al final que el que hi ha és un aiguafort de Goya. Tot això en poques pàgines i amb gran domini del llenguatge i dels seus registres.

Sovint Queraltó juga molt hàbilment amb ambigüitats sobre el sexe i l’orientació sexual dels personatges originant la sorpresa del lector que es veu obligat a enfrontar-se als seus prejudicis.

La coberta és la foto d’uns peus de nena amb sabatetes de xarol que li van grans i ens introdueix al món d’un dels contes. Un món vist amb ulls de nena de sis anys. Però la gràcia amb què l’autora es mou en aquest registre no ens impedeix veure la cara fosca i oculta d’aquest món.

Els escenaris solen situar-se en pobles on els joves es desplacen amb cotxes d’un lloc a l’altre en arriscades expedicions nocturnes a la recerca de l’ambient que els resulta més grat. Els accidents de carretera són molt presents a les narracions i són la causa d’algunes de les situacions dramàtiques.

Molt, molt bona entrada de Clara Queraltó en el món de la narrativa catalana. Segur que en sentirem a parlar. Preneu-ne nota que val molt la pena.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf del Premi Mercè Rodoreda de la Clara Queraltó.

Títol: La fugitiva
Autor: Clara Queraltó
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Premi Mercè Rodoreda 2017
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-702-9
Preu: 18,50€

Share

Els romanents, de Victor Garcia Tur

Quan vaig comprar aquest llibre, la llibretera em va dir somrient: “tens bon gust”. Era un llibre prim, d’aquests que, si t’agraden, te’ls pots cruspir en un dia i així va ser.

Quan l’he acabat l’única cosa que m’ha vingut a la ment ha estat que “és normal que haja estat premiat”.

Cada llibre té unes virtuts: ben narrat, lèxic ric, personatges humans…, però aquest els té tots i, a més a més, la dificultat de fer-nos connectar entre les generacions. Si aquest llibre el llegeix una mare, podrà veure’s reflectida en les actituds, però també l’ajudarà a comprendre millor el seu fill.

El fil conductor és particular, dividit en tres.

En primer lloc trobem el dietari d’un fill que entra a una mena de tribu urbana, tots amb el cap rapat (sense cap sentit polític), vestits de blanc i buscant el contacte directe amb la natura. Un fill intel·ligent, per sota de la mitjana, amb unes reflexions pròpies d’un cervell molt evolucionat.

En segon lloc, una mare moderna i progressista que intenta entendre allò que fa el seu fill amb l’ajuda de llegir el seu diari. Per últim, uns fragments d’un assaig titulat “Brevíssima relació de les heretgies”, amb un vocabulari acadèmic i dens que et fa entendre algunes actituds del xic protagonista i, en general, de l’evolució o involució de la societat.

-¿Així que vot de silenci? -li va preguntar P. F va fer que sí amb un gest lleu.
-Em sembla fenomenal, nano -va afegir P-. Un vot de silenci és la millor manera de no dir collonades. Això del vot de silenci hauria de prosperar. Conec un munt de subnormals que ens farien un favor si prenguessin exemple i callessin una bona temporada.

Al llibre hi trobem un pare i un fill que tenen visions diferents del món, mentre que la mare intenta fer d’adhesiu familiar entre ambdós, entenen per una banda la maduresa paterna, i per l’altra, les ganes d’innovació juvenils. Per separat es complementen però la convivència resulta cada cop més abocada al trencament, fet que ens aporta diàlegs amb ironies i reflexions que, i això m’encanta, ens fan pensar.

Pegues? Cap ni una. Bo, sí: volia que el llibre no acabés, però aquesta és virtut de l’autor que, amb una narració àgil i un dietari suculent, ha fet que desitge un llibre de 500 pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’Els romanents de Víctor García Tur. Gaudiu del Premi Just Manuel Casero!!

Títol: Els romanents
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2017
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-17016-31-9
Preu: 16,50€

Share

Alejandro Palomas ens explica el seu llibre ‘Un amor’

Avui és un dia meravellós pel Nosaltresllegim! I és que, si bé demanem sovint textos a autors perquè ens expliquin de què van els seus llibres, poques vegades tenim l’oportunitat de poder publicar aquesta mena d’escrits el dia que surten els seus llibres. I si a sobre és el Premi Nadal…

El nostre estimadíssim Alejandro Palomas ens explica el seu Premi Nadal: Un amor.

“Un amor” és la història de l’amor en les múltiples versions i veus –l’amor amant, l’amor germà, l’amor de fill, l’amor de mare, l’amor esgotat, el que neix, l’inventat-, i és també allò que no es diu, allò que només es pot escriure o llegir, perquè si es diu, si ens sentim dient-ho, potser es converteix en veritat i toca aleshores revisitar zones del passat i del present més íntim, que ningú no coneix. Aquest és un viatge de vida en vena, intens, sense retorn, a allò que és més nostre: no és, per tant, la història d’UN amor, sinó la història de l’amor.

El casament de l’Emma –la mitjana dels tres germans- i l’aniversari de l’Amàlia, la seva mare, són, casualment, el mateix dia de primavera i l’alegria de la celebració és, doncs, doble. Tot i això, després de mesos immersos en els preparatius per a l’ocasió, una trucada telefònica cau com una bomba i estripa, la nit abans, l’harmonia familiar.

Durant les 24 hores següents, l’Emma i la resta de la família intentaran ocultar per tots els mitjans a l’Amàlia una veritat el contingut de la qual pot arribar a ser devastador, no només per ella, sinó també per al fràgil equilibri de la unitat familiar.

Comèdia, drama, intensitat familiar, humor hilarant… Un amor és entrar en el “Món Amàlia” per la porta gran i formar part en primera persona d’un viatge a allò més silenciat de la naturalesa humana: el viatge sense retorn a una veritat que no sempre ens deixa indemnes.

Però alerta: Sovint, la veritat, tan temuda sempre, és més bella que no ens pensem. I té veu pròpia. “Un amor” invoca un idil·li: el d’un autor amb el seu lector/a, per tal que la companyia, mentre descobrim junts aquesta veritat, sigui bona. I el viatge, únic.

I irrepetible.

Sempre.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Alejandro, pel teu escrit. Enhorabona per aquest merescudíssim Premi Nadal i tota la sort del món! De tot cor, de part de part de tots Nosaltres!

En aquest “Món Amàlia”, no ho oblideu, hi ha Una mare adorable i Un gos meravellós que ja han format part del Nosaltresllegim.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest Un amor de l’Alejandro Palomas.

Títol: Un amor
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Nadal 2018
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2352-6
Preu: 20,50€

 

Share

La fugitiva, de Blanca Busquets

Llegisc a la Blanca Busquets amb cura, amb les expectatives prou altes com a conseqüència d’un «t’encantarà» d’un bon amic, cosa que no m’agrada d’inici perquè després, llibres que són bons no arriben a les meues expectatives. La Blanca les ha complides totes, fent que siga jo qui en cree a les meues amistats.

Ho admet, feia temps que no m’enamorava d’un personatge, des d’aquell Adrià Ardèvol a un Jo Confesso i ara ho he fet de Mireia. La forma de caracteritzar-la, de fer-la nostra i de fer-me pensat ha estat sublim. Després de conèixer a aquella àvia de més de 90 anys vaig anar a casa de la meua iaia i li vaig començar a preguntar coses de quan era joveneta. Quanta saviesa, quantes experiències que, de no ser per aquesta conscienciació, m’hauria perdut. Tanmateix com diu la mateixa autora:

Amb la Mireia he fet una dolenta. Però jo no crec en els dolents-dolents: ho són per les circumstàncies, i per això m’agrada que tinguin un raig de llum.

Jo tampoc. Sempre he pensat que les circumstàncies fan les persones, i que quan una persona és així ve donat per fets que desconeixem. També em planteja el problema de fins a quin punt hem de suportar a persones marcades per esdeveniments dels quals som aliés. En general, ha fet que em replantegés moltes actituds, moltes reaccions que gent del meu voltant ha tingut amb mi, i m’ha fet pensar en el perquè d’aquestes.

La narració és fluida, dolça i atractiva, interconnectant records del passat i l’immediat present, clarament diferenciat per l’estat d’ànim de Mireia. No et pots perdre per la novel·la, la Blanca t’agafa de la mà i et va conduint fent petits zig-zags per la vida de la protagonista fins a creure que aquella senyora de més de 90 anys és real, agafant-li estima i entristint quan veus que l’autora et solta la mà perquè, malauradament, t’has acabat el llibre.

Havia llegit més d’ella, un Jardí a l’obaga que em va deixar amb ganes de més. Allà veus com, sense adonar-te’n, fa una anàlisi dels diferents pensaments de la societat reflectits en forma de personatge: aquell que jutja per la classe social, les persones que es mouen per diners, aquelles que pensen que un home sense estudis no és vàlid…, actituds del dia a dia que la Blanca sap analitzar amb cura i subtilesa.

Recomanaria aquest llibre per desconnectar, perquè és un d’aquells llibres que et molesta quan acaba perquè ja no tens res a llegir.

La Blanca Busquets ha fet de la vellesa un pou d’experiència on mirar-se per créixer.

Aquí teniu els primers capítols en pdf de La fugitiva de Blanca Busquets.

Títol: La fugitiva
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-601-5
Preu: 18,50€

Share

Melissa & Nicole, de David Nel·lo

Les famílies de la Melissa i la Nicole, dues joves de setze anys, estan de vacances a l’illa sueca de Gotland i a la veïna Farö, unes illes del mar Bàltic on va viure el director i escriptor Ingmar Bergman. En aquest indret, un fet inesperat farà que les seves vides canviïn per sempre.

Richard Callahan és un prestigiós ginecòleg que sembla tenir pocs escrúpols; la seva dona, la Carol, viu turmentada i s’aferra a la fe religiosa. La Sophie Vinyals sent que no ha sabut exercir prou bé “l’ofici de mare”. El Martí Vinyals se sent superat per la situació a què ha de fer front i remuga en una llengua que no entén ningú. La filla dels Callahan, la Melissa, és una noia americana; la Nicole Vinyals és una jove parisina. Aparentment no els uneix res, però al Bergmancenter es troben i es coneixen. I descobreixen que són germanes bessones.

Melissa & Nicole, de David Nel·lo, descriu com afecta a cadascun dels personatges aquesta trobada fortuïta que sacsejarà completament la seva existència. La novel·la no té capítols i està escrita en present narratiu. El text es va succeint de forma continuada, sense diàlegs. A cada part adopta el punt de vista d’un dels personatges, cosa que fa que empatitzem amb els seus sentiments i comprenguem perquè ha actuat d’una manera o d’una altra. Alhora, narra la cerca de la millor solució, quan cap dels personatges té el poder d’esborrar el camí que els ha dut fins on són ara.

Com podem posar remei a aquest allunyament que les ha vistes créixer en nius diferents, com si fossin dos ocells de la mateixa espècie, però sense el mateix cant, sense el mateix cel i sense els mateixos arbres?

La novel·la aborda la temàtica de la paternitat i de l’ètica, fent que el lector o lectora es pregunti què seria capaç de fer per amor o per desesperació o bé, què passaria si allò que has fet, t’ho fessin a tu. Tots els protagonistes experimenten sentiments contraposats: de ràbia, d’incredulitat, de llàstima i fins i tot de complicitat.

Tant l’ambientació i la recreació dels espais són un element clau a destacar al relat, especialment el de l’illa de Farö, un paisatge idíl·lic on la Melissa i la Nicole viuran la descomposició de la seva vida familiar. La data, la nit del solstici d’estiu, també és molt especial i significativa.

Els personatges joves de la novel·la representen l’esperança, mentre que els seus pares comparteixen sentiments i històries més fosques i tèrboles. Sigui com sigui, aquesta trobada suposarà un punt d’inflexió en la vida de tots i totes elles. Què passarà a partir d’ara? Què és allò que se suposa que han de fer per solucionar-ho tot? El desenllaç és un fidel reflex de la realitat:

Simplement hi ha coses que no es poden recompondre del tot perquè no hi ha una solució única i perfecta que posi a zero el comptador de la vida.

L’autor, en David Nel·lo és un escriptor especialitzat en literatura juvenil que aquest mes de setembre passat va guanyar el prestigiós 50è premi Prudenci Bertrana amb aquesta novel·la. Un premi més que merescut!

Comenceu a llegir els primers capítols en pdf del Premi Prudenci i Bertrana del David Nel·lo.

Títol: Melissa & Nicole
Autor: David Nel·lo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Prudenci Bertrana 2017
Pàgines: 270
ISBN: 978-84-664-2098-3
Preu: 20€

 

Share

Laia Vicens i Xavi Tedó ens expliquen el seu llibre ‘Operació urnes’

És un dels fenòmens editorials de l’any passat. Havia de ser un dels llibres del Nadal i s’ha convertit en un dels llibres de l’any. Al Nosaltres hem contactat amb els autors de Operació urnes perquè ens expliquin el llibre. I la Laia Vicens i en Xavi Tedó ens responen a unes quantes preguntes.

Els hem preguntat «d’on surt, com hi arribeu, com el feu, com decidiu fer un llibre d’això. Quan decidiu que això té un llibre, com ho feu de forma simultània mentre esteu treballant al diari, qui us empeny,… (…) I sobretot, com heu viscut vosaltres aquest Operació urnes

I això és el que ens expliquen la Laia Vicens i en Xavi Tedó:

El dia 2 publiquem un article al diari que és el més llegit de la història de l’ARA des de la seva fundació el 2010 on expliquem resumidament com es va portar a terme l’operació urnes i el cervell de l’operatiu es posa en contacte amb nosaltres. El cervell de l’operació vol saber d’on hem obtingut la informació.

Diferents editorials i productores es posen en contacte amb nosaltres i quan el cap de l’operatiu ens diu que parlarà sempre i quan es respecti el seu anonimat decidim impulsar el llibre.

El llibre explica com es porta  a terme l’operatiu. Qui compra les urnes, on es fa la compra, on es porten en un primer moment i com es distribueixen posteriorment a Catalunya. Parlem de la xarxa clandestina que va fer possible que l’1-O hi haguessin urnes a tots els col·legis electorals parlant amb els caps de l’operatiu i amb persones que van tenir-ne a casa o al cotxe els darrers dies. És un llibre que posa en relleu l’auto-organització popular: com gent anònima va assumir la responsabilitat de liderar el referèndum per la persecució a la que es veia sotmesa el Govern.

El llibre permet descobrir quines són les claus de l’èxit per realitzar una operació d’aquesta envergadura davant l’oposició d’un estat.

L’èxit del llibre rau en què som els únics que hem parlat amb el cervell de l’operatiu, que coneixen poquíssimes persones. De fet, hi ha membres del Govern que encara no saben qui és.

El que no ens pensàvem pas és que en quatre setmanes arribaríem a les cinc edicions. La mateixa editorial està sorpresa perquè és un èxit sense precedents. Un llibre que va sortir a finals de novembre s’ha situat entre els  més venuts del 2017. Aquest inesperat èxit ha fet que costés trobar-lo a les llibreries, però ara ja és més fàcil trobar-lo.

El fet de ser periodistes dóna un rigor a l’obra perquè ens hem limitat a explicar els fets sense opinar, sense fer judicis, a relatar amb el màxim de detalls com va funcionar l’engranatge que va ser capaç de burlar els aparells de l’estat. La principal dificultat ha estat compaginar la realització del llibre amb el dia a dia a la secció de política perquè vam tenir només un mes per fer-lo i l’actualitat no donava treva amb la proclamació de la república, els empresonaments i l’aplicació del 155.

El llibre és un homenatge als milers de persones que van participar en l’operatiu perquè la gent pogués votar l’1-O i que ho tornarien a fer si calgués, de nou. Un tribut als catalans i catalanes que es van arriscar en defensa de la democràcia, tot i saber que s’enfrontaven -com estem veient- a la intransigència de l’estat.

Moltes gràcies pel vostre escrit, Laia i Xavi!

Sempre que vulgueu, tindreu les portes obertes del Nosaltresllegim!

Títol: Operació urnes
Autor: Xavier Tedó Gratacós | Laia Vicens Estaran
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7554-9
PVP: 15,90€

Share

Rellotges de sol, de Sílvia Soler

Llegeixo amb assiduïtat els articles (o n’hem de dir peces literàries?) que Sílvia Soler publica al diari Ara. Sempre és un plaer trobar que hi ha algú amb la sensibilitat i capacitat d’observació que té la Sílvia i que li permet escriure -i escriure molt bé- aquestes breus cròniques de la vida que li passa pel costat.

El llibre Rellotges de sol recull 108 d’aquestes peces curtes (una plana i mitja) ordenades en sis blocs.

Fora del primer bloc que aplega les peces publicades cada dia durant la darrera quinzena d’agost del 2016, de contingut homogèniament vacacional i estival, no hi trobem una ordenació cronològica: són escrits publicats en moments diversos al llarg d’un període que va del 2014 al 2017.

Aquests blocs, d’extensió variable, reben un nom cadascun: algun és el títol d’algun article com passa amb el llibre -“Rellotges de Sol”-, altres tenen títols críptics i juganers com ara “La gallina pensarosa” o més descriptius dels continguts com “Fils i nusos”, “El retrovisor” i “Recances i bons propòsits”.

El resultat és un llibre que ens confirma que Sílvia Soler és una molt rellevant continuadora d’un gènere que ha tingut molt il·lustres conreadors (aquí la referència a Josep Maria Espinàs és inevitable). Aplegar els articles posa de manifest que al darrere hi ha una persona capaç de veure, mirar, rememorar, emocionar-se i transmetre aquestes emocions sense carrincloneria a través de micro-relats protagonitzats per gent de carn i ossos.

Ara, un consell:

Llegiu els relats sense presses, amb una actitud propera a la de la lectura de poesia. En acabar un article pareu, tanqueu els ulls si us ve de gust, deixeu que al vostre cervell s’hi formi lentament la fotografia que Soler us ha proposat, poseu els personatges en moviment, poseu-los cara -segur que en trobareu en el vostre entorn immediat- i continueu l’acció. Quan les imatges s’hagin esfumat podeu obrir els ulls i, si us abelleix, enceteu un altre article.

Teniu feina per a tot l’any.

I per cert; bon any 2018! Nosaltres seguirem llegint!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre en pdf.

Títol: Rellotges de sol
Autor: Sílvia Soler i Guasch
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2323-6
Preu: 17€

Share

Natura d’infinit, de Josep Maria Fulquet

Darrere d’una simple portada blava he descobert la complexitat d’una poesia ben feta. Com diu el mateix autor, amb certa humilitat i un àpex a la infravaloració «Dos llibres en deu anys, per tant, no és gaire, certament, sobretot quan hi ha autors que solen treure un llibre a l’any».

Sí, té raó, però a la literatura, per sort, es premia la qualitat i no la quantitat, i, com amb els Storioni, tota peça requereix darrere un cert treball, que al teu llibre és innegable.

Duresa mineral
del temps irrecobrable.
Veure com tot el que et passa lluny,
i que el corrent s’emporta
imatges, veus, olors
de saba immemorial.
La seva ombra
vanament abastada
et va fugint de les mans
com un oreig lleuger,
semblant a un somni que s’envola.

La natura sempre serà d’infinit, i la poesia de Fulquet serà eterna. La millor definició de l’obra de Fulquet la fa ell mateix: «Escriure poesia és intentar reproduir amb paraules el batec de l’espai interior del món». Doncs, si m’ho permeteu, diré que aquest llibre és de Poesia, en majúscula, perquè no només descriu el món interior, sinó que ho fa d’una forma que ho externalitza i ens dibuixa amb paraules la bellesa de la natura. D’una que nosaltres mateixos estem destruint, i que, només pel simple fet de ser la inspiració de poetes, hauria de ser patrimoni literari.

La bellesa de les descripcions, contraresta amb el fil conductor del llibre, que ens guia per dos camins clarament diferenciats en extensió i en temàtica. D’una primer, breu, on la negativitat i el dolor en són protagonistes. D’altra banda, a la segona part trobem al Fulquet més moralista, que sap com fer que lector i autor caminen de la mà pel mateix camí, guiant-nos per l’obra fins a deixar-nos a soles al final.

Ens mires ara,
des de tel dels teus ulls
—tu mateix de lluny de tu—,
qui sap si per donar-nos
encara un argument,
una ombra de consol
amb què puguem entendre
que el teu alè ja és u amb el vent,
que mai no tornaràs,
mai més, mai més,
i les parets, els gestos,
ressonen tots de tu.

L’autor acaba un pròleg molt personal amb una explicació de què seria la poesia, i fa un incís «potser hauria de dir: la poesia que a mi m’agrada», doncs m’agradaria felicitar-te, si em llegeixes, perquè has aconseguit que «la poesia que a mi m’agrada» siga la que m’agrade a mi.

Comenceu a llegir els primers capítols en pdf seguint aquest enllaç!

Títol: Natura d’infinit
Autor: Josep Maria Fulquet
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-297-7557-0
Preu: 17,50€

Share

Tres suites, de Carles Miralles

Amb un ull cap a Riba, i l’altre cap a Miralles, vaig començar a llegir aquest llibre sabedor que seria el seu últim. Amb la delicadesa de qui vol que un instant esdevinga etern, anava fullejant fins a arribar a la fatal pàgina 70, que marcava un final de llibre, i d’obra.

Tres Suites és d’aquelles lectures que deixes de costat al metro perquè vols gaudir-la sense perdre’n cap detall. Com la forma musical barroca, el llibre és una successió de dansa en forma de lletres que cauen en vertical creant poemes.

És, si més no, l’adéu d’aquell poeta ribià, que, com diu en Jordi Cornudella, mai renuncia als trets elegíacs que el caracteritzaven des de l’inici (reflexió cívica, meditació sàvia sobre la vida, i fins i tot, la denúncia combativa). El progrés de la seua obra fa palesa que compta amb una evolució de la franquesa a l’hora d’escriure. A aquests últims sospirs literaris hem pogut observar una presència autobiogràfica que, si m’ho permeteu, m’ha fet estar al costat de l’autor malgrat que estiga lluny. La vinculació amb el desconegut és un sentiment que pocs cops puc sentir, i la subtilesa de les creacions de Miralles et condueixen pels camins dels millors narradors novel·lístics.

I l’escultor va obrar
Una fulla de bronze
Com si l’aspra tardor
l’hagués fet caure d’algun arbre,
i el poeta va escriure
que l’escultor l’havia obrat, la fulla,
vegetal i de bronze,
i escultor i poeta
es varen convertir tots dos en arbres.

A les moltes ressenyes que he fet, he destacat molts trets dels autors: precisió, fidelitat, beutat…, tenia moltes ganes d’adjuntar-ne un més: “sensibilitat”. És la paraula amb la qual podria englobar tot el llibre. El tracte que fa d’elements quotidians, esdevé simfonia per a la vista sota la seua batuta.

Cap rugit no se sentí de cap fera d’aquelles
Quan les tombes que protegien
foren saquejades i orbats
els morts de tot allò que els vius
Hi havien deixat perquè se’n servissin
en l’altra vida. Quan ningú
no resta que hagi conegut el mort,
Només coses sense ànima,
incorruptibles, entre els ossos,
damunt la pols, perduren.

Per sort, Carles, hi ha persones que coneixen la mort i ens deixen més que ànima, òssos, i que damunt la pols, perduren. Gràcies per la teua obra.

Comenceu a llegir els primers capítols en pdf seguint aquest enllaç!

Títol: Tres suites
Autor: Carles Miralles
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-297-7633-1
Preu: 15,50€

Share