Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en castellà

Llibres escrits en llengua castellana.

Els petons al pa, d’Almudena Grandes

elspetonsalpaBenvolguts Nosaltres, abans de començar a parlar d’Els petons al pa, us he de confessar que amb el temps, m’he convertit en una incondicional de la literatura d’Almudena Grandes. No ho he llegit tot d’ella, però amb cada nova lectura refermo l’opinió que és una de les grans autores de la Literatura d’aquest país. Vaig conèixer la seva obra fa molts anys a través del cinema quan el 1995 Gerardo Herrero va fer l’adaptació de Malena es un nombre de tango, interpretada per una jove Ariadna Gil i estic entusiasmada amb la sèrie que va iniciar amb Inés y la alegría i va continuar amb El lector de Julio Verne i Las tres bodas de Manolita.

Amb Els petons al pa sembla que es pren un petit descans dels Episodios de una Guerra Interminable per parlar més del present que del passat, perquè aquesta novel·la ens parla d’uns fets i d’unes persones que podem trobar-nos cada dia caminant pel carrer. Ella els posa un nom -Diana, Sofia, Pepe, Amalia…- però els podríem anomenar de qualsevol manera perquè són més estereotips que personatges en si mateixos.

A Els petons al pa ens situem a Madrid, en un barri obrer on -com a tot arreu- la crisi ha fet estralls. Els seus habitants veuen com els joves han d’emigrar a l’estranger, famílies senceres es veuen abocades a ocupar pisos buits després de ser desallotjats de les seves cases, propietaris de petits comerços que es veuen obligats a replantejar-se els seus ideals respecte els immigrants i nens petits que passen gana en no tenir els seus pares un sou per pagar l’entrepà del matí o el berenar. La història es localitza a Madrid però la podríem ubicar a Barcelona, Sevilla, Roma, Lisboa… qualsevol ciutat d’Europa ens valdria: a tot arreu es pateix aquesta crisi econòmica.

Les històries de cadascun dels personatges es van teixint i enllaçant entre elles de manera subtil. Cadascú té els seus problemes i maldecaps, però tot queda finament lligat de manera que cada personatge complementa la història dels altres. Algunes històries són tendres i en d’altres tenen un final amargant, però totes elles ens fan pensar que hi ha esperança i que la solidaritat entre les persones és el que ens ajudarà a tots plegats a sortir d’aquestes situacions tant desesperades. L’única pega que li trobo és que hi ha molts personatges i a vegades costa recordar tants noms, o que els personatges són tan bons que a vegades es fan difícils de creure -s’entreveu algun personatge amb moral més que dubtosa, però desapareix prou ràpid com per tornar-nos aviat el bon gust de boca-. Per la resta, no ho dubteu, Els petons al pa és una bona lectura.

Estic convençuda que no us decebrà.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els petons al pa
Autor: Almudena Grandes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-2068-6
Preu: 19€

Abans de gairebé tot, de Víctor del Árbol

abansdegairebetotNosaltres, estic en ratxa. Porto una temporada d’allò més bona amb els llibres que llegeixo. Aquest darrer Premi Nadal del Víctor del Árbol és una joia que no us podeu perdre.

És una història aparentment complexa però que es va aclarint a mesura que t’endinses en la profunditat de les ments dels personatges que habiten les seves pàgines. Personatges que arrosseguen unes càrregues que fan de molt mal portar a munt i avall, la veritat.

En Germinal Ibarra es un policia que ha passat per una experiència que d’alguna manera li ha fotut la vida enlaire. Està casat i te un fill amb una estranya malaltia que requereix atenció permanent. La seva dona està tipa de la solitud en la que te que viure li agradi o no, les nits eternes sense el marit, les trucades de matinada per dir… vindré quan pugui, tinc molta feina…

En un altre ordre de coses, en un remot indret d’A Corunya anomenat Punta Caliente -tot hi que fa un fred que pela-, hi apareix una dona que es fa dir Paola. Apareix de nit, amb un descapotable vermell i amb la por marcada al rostre. La Paola diu que ha vingut a fer fotos, que es quedarà una temporada, que no molestarà, i la Dolores, que prou feina té amagant les seves penes i les seves inquietuds, l’acull a casa seva sense voler saber gaire coses, tot i que nota que hi ha quelcom d’obscur.

La Dolores té un veí, en Mauricio, un home ja gran que ha hagut que tornar de la seva Argentina natal per fer-se càrrec del seu nét, en Dani, que s’ha quedat sol després de l’incendi de la casa familiar on van perdre la vida els pares i el germà gran. La Paola es una dona atractiva però madura i en Dani és un adolescent, però entre tots dos s’inicia una relació que va entre l’atracció i rebuig, entre la necessitat i el despreci, entre l’amor i l’odi. Òbviament l’avi Mauricio no pot quedar-se de braços plegats veient el que veu, i a la seva manera intenta posar fi a una relació que només pot ser nociva i perjudicial, per no dir perillosa, per tothom.

Mentre va fent, l’acompanyen els records de joventut, quan el seu millor amic es va començar a fer anomenar Comandante i es va convertir en un torturador implacable. El seu amic era un sàdic sense entranyes, capaç de fregir els testicles d’un adolescent, de donar mil cops al cap amb una tovallola mullada amb una pastilla de sabó a dins, de trencar les dents de qualsevol pobre diable a puntades de peu.

I aquí hi ha la màgia: tots aquest personatges aparentment tan dispars, mica en mica van trobant el seu nexe, la seva parella, el seu sentit. De la mà de l’autor, veiem de què és capaç una persona al límit de les seves forces, com n’és de forta la pressió del passat al nostre cervell i, sobretot, que per un fill es poden fer autentiques bogeries.

Un llibre que de ben segur us arribarà al cor i que silenciosament us farà aplaudir per la justícia.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Abans de gairebé tot
Autor: Víctor del Árbol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Nadal 2016
Traducció: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2060-0
Preu: 20,50€

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaLa Joana Valls se’ns estrena al Nosaltres amb una lectura molt exclusiva d’un llibre del que només n’hem sentit bones paraules: es tracta de L’última sortida, de Federico Axat. Aquí teniu el text que ens ha enviat:

Tanco el llibre, me l’he acabat. La sensació d’angoixa que m’ha acompanyat durant tota la lectura desemboca en incredulitat, sorpresa, admiració, eufòria. M’he llegit un thriller majestuós, immens. Un d’aquells llibres que t’atrapen però que et fan pensar, reflexionar perquè provoca en el lector la recerca desesperant d’una sortida d’un laberint complex i inimaginable que quasi desespera. Llegiu aquest llibre. Sigueu els primers en fer-ho i si algú us el vol explicar tapeu-vos les orelles, tanqueu els ulls i crideu. Us espera un dels llibres més impactants de la temporada.

Com que al Nosaltres figura que expliquem de què van els llibres i la Joana no vol fer-ho per no aixafar res, nosaltres com a mínim us posarem la sinopsi:

«En Ted McKay està a punt d’engegar-se un tret quan el timbre de casa seva comença a sonar amb insistència».
En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues fi lles adorables. Ningú no imagina què l’ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se.
Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafia que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit:

OBRE LA PORTA
ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.

I Nosaltres només podem dir una cosa: si això no és un thriller, que vingui un Dan Brown i ens ho expliqui…
La veritat és que té una pinta fabulosa!! I si ens ha deixat la Joana així… per alguna cosa serà!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Un gos, d’Alejandro Palomas

ungosalejandropalomasUn gos és l’última novel·la publicada per Alejandro Palomas on l’escriptor recupera alguns dels personatges que va presentar a Una mare, editada primer en castellà fa poc més d’un any, i que ara Columna també publica en català.

Els que hàgiu llegit Una mare us retrobareu amb l’Amàlia, en Fer i les seves dues germanes, l’Emma i la Sílvia tres anys després dels fets que van succeir al sopar de Nadal que organitzava l’Amàlia en la novel·la anterior.

Jo no havia llegit Una mare abans d’endinsar-me en aquesta història, però havia sentit i llegit meravelles d’aquell llibre i de l’Amàlia, la seva protagonista. I he de dir que em feia un no-se-què… perquè tant la crítica com els lectors en general la qualificaven de surrealista, i em deia: “a veure si ara no t’agradarà això”. Doncs no us podeu arribar a imaginar com n’estava d’equivocada. Perquè l’Amàlia és surrealista, sí, però també és encantadora, divertida, carinyosa, no s’hi veu gairebé, però que en realitat ho veu tot. Un dels millors personatges amb qui m’he trobat en molt de temps, d’aquells que es fan estimar.

A Un gos els fets es desenvolupen entre la tarda i el matí del dia següent, després d’un nou esdeveniment familiar: un berenar a casa de l’Amàlia amb una convidada especial vinguda des de l’altra banda de l’oceà. Un cop acabat el berenar, l’Amàlia, que ha sortit a passejar amb la Shirley, la seva gosseta, es troba en Fer per casualitat en una cafeteria i poc després hi apareixen també l’Emma i la Silvia, les dues germanes. I és aquesta trobada a la cafeteria la que ens permetrà conèixer una mica més aquesta peculiar família amb una mare albina, divorciada i amb tres fills, cadascun d’ells amb una història personal en ocasions dolorosa, però per als qui la família és el pilar que els sustenta i els uneix, encara que no sempre ho veuen del tot clar.

M’he enganxat a Un gos com feia temps que no m’enganxava a cap llibre. I és que com el seu títol indica, el personatge al voltant del qual es mou tota la història és l’R, el gos d’en Fer. A través de les seves reflexions coneixerem la història de l’R i què representa per a cadascú dels que tenim animalons a casa la presència d’aquests peludets pels que molts donaríem gairebé tot el que tenim. Si teniu gossos o gats a casa no us deixeu perdre aquesta meravella de novel·la i, si no en teniu, tampoc.

Però no us penseu que tota l’estona estarem llegint sobre com ens podem arribar a estimar un animal els que en tenim un a casa, no. Mentre en Fer va repassant esdeveniments viscuts amb les seves germanes i amb la seva mare, se’ns anirà dibuixant davant dels ulls, paraula a paraula, la vida:

L’àvia tenia raó quan deia que la vida està feta de viatges menors units per transicions de descans i que són aquests viatges menors, aquests cops d’intensitat, el que recordaran els qui ens han conegut i ens han compartit.

Però també la família, una família peculiar, però que en realitat no és tant diferent de la de qualsevol de nosaltres:

La família és un contínuum de naufragis marcats per les morts i els naixements (…). Ser família és ser-ho també dels nostres vius i dels nostres morts, del records, del que hauria pogut ser i no ha estat, i de les converses que han quedat a mitges i que repetim en veu alta quan estem sols.

Voldria acabar aquest escrit amb unes paraules d’agraïment. Gràcies a Alejandro Palomas, perquè amb la seva narració ràpida, àgil i sobre tot emocionant m’ha fet riure, pensar i plorar intensament. I gràcies, Martí, per pensar que aquesta història m’agradaria. L’has ben encertat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un gos
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2042-6
Preu: 18,90€

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoLa història se centra en una parella nonagenària, els Simonson que estan “farcits” de diners. Aquest matrimoni va a buscar la parella formada per l’Ottavia Salina i el seu marit Farag, dos reputats especialistes en temes arqueològics, per tal de trobar nou ossaris on se suposa que està enterrat Jesús i tota la seva parentela més propera.

Després de molts i molts estira i arronsa, la parella decideix assumir el repte amb l’ajuda del Cató -o més ben dit, l’excató- Kaspar, conegut també com “la Roca”. Després de moltes desgràcies i desavinences, posen fil a l’agulla i surten a la recerca dels ossaris de marres. A partir d’aquí la cosa agafa unes dimensions, com diria jo, fantàstiques.

Els nostres protagonistes han de passar tota una sèrie de proves per arribar allà on són els ossaris -jo crec que l’autora s’ha inspirat en més d’una pel·lícula d’Indiana Jones-, i són tantes proves com són les benaventurances: grutes secretes, portes amagades a la roca que necessiten del seu enginy per obrir-se, muntanyes de sorra que fan cruixir les entranyes de la terra però que es desplacen subtilment fent que porta rera porta es vaigin obrint al seu pas.

L’expedició, al final, està formada per sis persones. Tots ells especialistes tremendament preparats per la tasca que han de desenvolupar. Però cap d’ells està preparat per passar-les tan “canutes” com les han de passar. I no ho negarem… ja no tenen edat per tanta aventura!

No vull de cap manera explicar-vos com acaba l’aventura. Perquè es tracta d’això: una aventura en tota regla carregada d’efectes especials, personatges cinematogràfics, guapos, atrevits, intel·ligents i capaços de llençar-se de cap allà on faci falta.

El retorn del Cató és un llibre per llegir i veure amb crispetes, begudes refrescants, hores per endavant… i a gaudir!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoSóc fan de Matilde Asensi, ho reconec. Em va agradar des del dia que vaig llegir L’últim cató (2001), vaig continuar amb L’origen perdut (2003) i em vaig enredar amb la trilogia de Martín Ull de Plata (2007- 2012). Des d’aquella primera troballa, cada cert temps vaig a la llibreria a buscar algun “Asensi” que em distregui del meu dia a dia i m’enganxi a una aventura més o menys increïble. Aquest cop no m’ha calgut anar a buscar una obra publicada anys enrere perquè acaba de sortir del forn El retorn del Cató.

Els qui ja vau llegir L’últim Cató us retrobareu amb l’Ottavia, en Farag i en Kaspar. Això sí, una mica més madurs perquè han passat quinze anys des de la seva última aventura i la vida els ha anat passant una mínima factura (no farem spoilers, no patiu). Si hi ha algú que comença per aquest retorn sense haver llegit l’anterior novel·la o fa tan de temps que la va llegir que no se’n recorda de com anava, que no pateixi: hi ha prou pinzellades per posar-nos al dia per ajudar-nos a fer memòria i, a més, la nova història conviu sense problemes amb l’antiga.

I què ens trobarem? Doncs una aventura trepidant, un misteri no resolt i un argument d’aquells que fan dubtar de tot a l’estil (salvant les distàncies) d’un autor com ara Dan Brown. Aquest cop però, no tenim ni sant sudari, ni evangelis apòcrifs, ni sant grial sinó que els protagonistes perseguiran uns ossaris molt i molt especials que faran trontollar de forma catastròfica els ciments de la religió cristiana. Veieu per on vaig?

Com sempre, destaca la gran feina de recerca que hi ha al darrere -no vull ni pensar la quantitat de llibres i documents que aquesta dona deu haver fet servir per a contextualitzar la trama- que ens permet fer-nos una idea clara dels espais que els protagonistes visiten, i creure’ns una mica més que són perfectament capaços de sortir-se’n de totes i cadascuna de les trampes que troben pel camí.

S’ha fet esperar. L’alacantina Matilde Asensi ens ha fet gruar catorze anys i sis llibres per tornar-nos a regalar una aventura del trio protagonista de L’últim Cató. Només queda dir-li: “Gràcies un cop més, Matilde. Perquè altra vegada ens portes a mons llunyans i ens fas viure amb humor, nerviosisme i misteri el temps que ens duren les teves novel·les”. I això té molt de mèrit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

cuinaambjoanrocaTots sabem que els germans Roca són l’equip del Celler de Can Roca, restaurant que ha merescut no solament estrelles Michelin i Premis Nacionals de Gastronomia, sinó també ser reconegut el 2013 com el millor restaurant del món. És també conegut que en realitat cada un dels germans té un paper diferent i rellevant: Joan, el cuiner; Josep el sommelier i Jordi el pastisser.

Avui en Joan, el cuiner, arriba al Nosaltres com a autor d’un llibre, luxós, pulcre, acompanyat d’unes magnífiques fotos de Joan Pujol-Creus.

El llibre no és en absolut un repertori de receptes de cuina ordenades per entrants, primers, carns, peixos, salses, etc. Conté quasi un centenar de receptes ben explicades, amb els ingredients i les mesures precises. (Res de les imprecisions que sovint trobem als receptaris: un “rajolí”, o un “grapat”, o “una miqueta” o “bullir una estoneta” que generen dubtes al que està seguint la recepta). Van, a més, acompanyades de la fotografia del plat resultant i de vegades amb les fotos del procés, que són clarificadores, així com un breu i senzill comentari valoratiu. Les receptes les anem trobant al llarg del llibre i més concentrades en els capítols de “Coccions” o de “Bases”.

I si no és un receptari tradicional, què és? Podríem dir que és “un curs de cuina imprès i fotografiat impartit per un cuiner de categoria”. De fet l’autor ha impartit cursos molts anys a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona.

Comença parlant sobre els nutrients, segueix per com organitzar la cuina, com cal planificar, seguir uns criteris raonables a l’hora de comprar i tenir també clars els criteris per a la correcta conservació dels aliments.

Després fa l’enumeració dels productes: vegetals, bolets i tòfones, fruites, peix, carn,… amb les descripcions i, sobretot, uns quadres que indiquen quines són les temporades (els mesos) en què seran millors.

A continuació descriu l’utillatge i maquinària necessaris per fer les elaboracions. Comença per les Preelaboracions (netejar, tallar els aliments …) i segueix amb les Coccions, què és la meitat del llibre en extensió i on il·lustra com bullir els diferents aliments, com coure al vapor, fer el bany maria, fregir, confitar, saltar… etc. I aquesta part és on les receptes il·lustren les explicacions. I per acabar, el que ell anomena, Bases: fons bàsics, salses i complements.

El llibre es tanca amb un glossari i un índex de les receptes.Tot el llibre està impregnat d’una visió de la cuina molt respectuosa amb els ingredients, amb els procediments i les tradicions, però també amb la innovació i l’experimentació. Està escrit amb el convenciment ferm que conèixer bé tots els elements quan cuinem pot permetre tothom treure el màxim partit, qualitatiu, gustatiu i nutritiu dels productes. El comentari que afegeix a la recepta del “Lluç amb vinagreta d’alls tendres” ho diu molt bé:

“En el repertori de la cuina tradicional sempre tenim una font inesgotable de bones receptes que, revisades des de les tècniques actuals, més precises pel que fa als temps de cocció, i més equilibrades nutricionalment, poden oferir elaboracions tan assequibles com exquisides. Aquesta n’és una” p. 286

Com deia aquell: bona cuina!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos

GlanoveladeGaudiEn Gabriel Camarasa i la seva família es troben forçats a abandonar Barcelona i marxar cap a Londres, a causa d’uns negocis combinats amb un escenari polític, diguem-ne no gaire adients per en Semproni Camarasa, el gran senyor d’aquesta família benestant.

La novel·la comença quan aquesta família torna a Barcelona després d’anys d’exili -a finals de 1874. La primera benvinguda que rep en Gabriel es un aparatós incendi al bell mig de la Rambla. S’està cremant ni mes ni menys que el diari La Gaceta de la tarde, competència directa de Las Noticias Ilustradas. Entre aquestes dues publicacions existeix una rivalitat d’aquelles d’ai mare!! La Gaceta, es considera a sí mateixa el diari dels senyors. Seriós, gens agosarat, poc amant de que el llegeixi el tipus de públic a qui no va destinat.

Las Noticias Ilustradas, en canvi, el que volen es vendre diaris. I si toca ser sensacionalista, doncs fum-li fort!! I si convé que les notícies vagin acompanyades d’unes il·lustracions ben explícites, doncs millor encara!! Quedi clar que aquesta última publicació te com a propietari el senyor Semproni Camarasa.

El cas és que en Gabriel queda tan atònit davant l’enrenou del incendi que li va de pèls que un cotxe de cavalls desbocats, no el faci miques. El seu àngel de la guarda no es altre que Antoni Gaudí. La casualitat vol que els dos joves cultivin la seva incipient amistat al coincidir tots dos a l’Escola d’Arquitectes. Els dinars al restaurant 7 Portes es converteixen en un clàssic dels dos amics. Allà, amb un bon tiberi i un bon veure, comparteixen punts de vista sobre la vida, la condició humana i, lògicament, sobre Arquitectura.

Mentrestant, sembla que les cendres de l’incendi segueixen cremant a foc lent. S’està tramant alguna cosa grossa grossa. Els dos diaris, ja de per sí enfrontats, ara s’han declarat la guerra obertament. Però el rerefons fons de tot això no es altre que una trama política estudiada al mil·límetre per situar de nou un borbó perquè faci de rei, i enderrocar la República. El senyor Semproni, gran amic de la causa borbònica, sembla que té alguna cosa a veure amb tot aquest disbarat. De moment, comencen a caure caps…

La figura que té en Gaudí en tot aquest sarau és, si mes no, ben original. És un paio pagat de sí mateix, confia cegament en les seves capacitats de deducció -tot i que no sempre fa diana-, va impecablement vestit i sempre porta calés a la butxaca. L’origen d’aquest calés, pel que es veu té connotacions tirant a delictives. En Gaudí es relaciona amb la flor i nata dels quinquis del Raval, té un parell de xoriços a la seva disposició per fer encàrrecs, i per si això fos poc, es dedica a la fabricació i posterior distribució en forma de petits flascons d’un derivat de la metadona. Apa!! A veure si això no es de traca i mocador!!

És un llibre original e innovador. Parla de la figura de Gaudí trencant esquemes i sent capaç, al mateix temps, de respectar la seva imatge honorable, la seva humilitat, i la seva gran passió pels temes místics i esotèrics.

A més, el desenllaç us farà picar de mans! Ja ho veureu!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí teniu el booktràiler del llibre:

Títol: G (la novel·la de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos
Autor: Daniel Sánchez Pardos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Pelfort
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-1990-1
Preu: 20,90€

Port amagat, de María Oruña

portamagatA la vila marinera de Suances, a Cantàbria, hi arriba un jove anglès, l’Oliver Gordon. La seva mare ha mort fa poc, atropellada en un absurd accident. La seva xicota, després de sortir guanyadora d’un combat amb el càncer, el deixa per anar-se’n a la Índia amb una ONG. El seu pare està tocat per la mort de la dona… En fi: la vida de l’Oliver no és precisament un camí de roses.

El cas és que el noi arriba a Suances per fer el seguiment de les obres de remodelació de Villa Marina, el casalot a tocar del mar on de petit venia a estiuejar amb la família. Però és ben cert que les desgràcies mai vénen soles i només en arribar a terres càntabres el cap d’obra li diu que aquestes s’han hagut d’aturar perquè ha passat una cosa. I el que ha passat és que amb les feines d’enderrocament s’han trobat una sorpresa gens agradable: el cadàver d’un nadó -amb un estrany símbol maçó americà penjat al coll.

A partir d’aquesta troballa, s’obre la caixa dels trons! La Guàrdia Civil entra en acció, les obres lògicament s’aturen d’immediat -no sigui que apareguin més sorpreses- i comencen a passar coses… La història, a partir d’aquest moment, es reparteix entre el temps actual i els anys sinistres de la Guerra amb els nacionals llençant bombes a tort i a dret i tenint la població en un estat de terror, fam i misèria permanent.

Hi ha una família amb quatre fills que té un paper importantíssim en aquest relat. En Benigno i la Carmen tenen quatre fills: el David, la Clara la Jana i l’Antonio que és el més petit dels seus fills. Són gent senzilla, de muntanya, es guanyen la vida amb el bestiar, les quatre fruites i verdures que poden arrencar de la terra i poca cosa més. Però la guerra ho fot tot enlaire. En una de les batudes del avions en Benigno perd la dona i el fill petit. Això trastoca la vida d’aquesta família: un home sol i pobre no pot tirar endavant a tres fills tan petits!!

Total, que en David -el gran- l’envien a pencar a un altre poble. I les dues nenes, la Clara i la Jana, a servir a cases bones, a Comillas i a Santillana del Mar, que diuen que és la ciutat de les tres mentides perquè ni es santa, ni es plana ni té mar!!

La idea principal és que, amb una mica de sort, les nenes -que són guapes i eixerides- puguin donar caça a algun senyoret… A veure si algú els treu de la misèria. I les nenes creixen, fan de les seves… i la vida es complica d’una manera brutal.

No puc explicar-vos tots el secrets que amaga aquesta magnífica novel·la. El que sí que puc dir-vos és que està perfectament estructurada. Et fa estar pendent fins a l’última pàgina… I us puc garantir que fins a l’últim instant quedareu ben sorpresos!

Una joia amagada dins d’aquest petit… Port Amagat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Port amagat
Autor: María Oruña
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Alemany
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-664-1984-0
Preu: 18,50€

Tan senzill com tuitejar t’estimo, de Blue Jeans

tansenzillcomtuitejartestimoLa Teodora se’ns estrena al Nosaltres amb el Tan senzill com tuitejar t’estimo, de Blue Jeans. Hem fitxat una lectora molt (molt!) jove! I sembla que l’hem encertat de ple amb el llibre que li hem encarregat!

En Francisco de Paula Fernández, més conegut amb el pseudònim de Blue Jeans, autor de la saga de Bon dia, princesa -amb una adaptació cinematogràfica coneguda com ‘El club dels incompresos’-, ens presenta un altre més que probable bestseller de la literatura romàntica titulat Tan senzill com tuitejar t’estimo.

Aquesta novel·la ens ensenya que el primer any d’universitat marca la vida de moltes persones i ens explica les experiències d’un grup d’amics que es coneixen quan arriben a la Universitat Benjamin Franklin de Madrid i que tenen una cosa en comú: tots nou conviuran en el passadís 1B tot l’any.

Al llibre de Francisco de Paula anirem descobrint com uns nois i noies de diferents nacionalitats i amb passats molt diferents han de seguir afrontant, superant i intentant oblidar, cadascun a la seva manera, els nous reptes, les il·lusions i els nombrosos canvis que no tenien previstos i que no deixaran de sorprendre’ns.

L’Elena té clar que no es vol enamorar, té clar que contarà fins a cent o fins a mil si fa falta per oblidar-se de l’amor i recordar que està a la universitat per a estudiar, però sembla que es sense números, fins i tot els decimals, si ha de continuar contant per oblidar-se del que comença a sentir un cop arriba a la facultat. Cadascun dels personatges té un “repte” i una dificultat, per dir-ho d’alguna manera: en Toni amb el que ell creu que és una relació per internet, la Nicole que sempre té un somriure a la cara encara que li facin “bullying” per ser estrangera, l’Ainhoa intentant superar els seus complexos d’una manera potser no del tot adequada, l’Iria amb una relació a distància que creu poder superar, en David amb un passat molt fosc… Entre d’altres.

Una època de plena intensitat. Una època universitària en la qual coneixeran el gust dolç i amarg de la vida en tota la seva plenitud.
Un gust agredolç que començaran a degustar des de la primera nit…

Definitivament, t’esperem més sovint al Nosaltres, Teodora!

Aquí primers capítols en pdf.

Títol: Tan senzill com tuitejar t’estimo
Autor: Blue Jeans
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Núria Parés Sellarès
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-664-1969-7
PVP: 18,90€