Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en castellà

Llibres escrits en llengua castellana.

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaNosaltres, si sou molt llaminers aquest és un llibre per a gent que no es queda tipa amb poca cosa!

El començament ja és d’alt impacte: en Ted McKay, el protagonista d’aquesta història, és un paio que ho té tot a favor: és ric, té una dona i dues filles precioses, una bona feina… i en canvi està a punt d’engegar-se un tret a la templa!

En Ted ho ha previst tot de forma minuciosa. Fins i tot ha deixat una nota de comiat per la seva dona i perquè les nenes puguin estalviar-se el resultat del que està a punt de fer. Però just en el moment de disparar, comença a sonar insistentment el timbre de la porta.

Al principi en Ted té la intenció de tirar endavant amb el seu pla però el paio que truca sembla saber tant o més que ell del que es porta entre mans. Sap que vol treure’s la vida, sap que en aquell precís moment s’està apuntant a la templa,… sap fins i tot quin és el calibre de l’arma que té a la mà!

La curiositat pot més que ell i… i al final es decideix a obrir la porta.

Allà hi troba un paio que li resulta vagament familiar que li proposa una mena de joc macabre que consisteix en entrar a formar part d’una roda de suïcides. Ell, en Ted, haurà de matar un paio que es mereix la mort perquè, segons les noticies, és una mala bèstia que acaba de carregar-se la seva xicota i, després, un altre ja s’ocuparà de pelar en Ted. Així doncs, tots contents, perquè en Ted aconseguirà el seu propòsit de marxar d’aquest món i alhora farà que la desolació que provocarà la seva mort, sigui de més bon portar per aquells que deixa enrere. No és el mateix suïcidar-se que morir assassinat per un sonat que et fot un tret a sang freda, oi?

Així doncs, en Ted, sense saber com ni de quina manera, comença a patir una sèrie de flaixos on és molt difícil diferenciar què hi ha de veritat o de mentida entre el que passa o el que ell creu que està passant. Amb l’ajuda de la Laura Hill, la seva terapeuta, mirarà de posar en ordre els seus pensaments i records, però també el seu cap, cosa que sens dubte és moooolt complicada.

En Ted té un passat com a jugador d’escacs bastant prometedor. Segons la Laura no és inusual que els escaquistes tinguin brots paranoides aguts. Per descomptat els escacs no en son la causa però sí que és cert que els jugadors d’aquest joc poden ser una mica bojos… Són ments brillants que analitzen constantment les variacions del que podrien ser les properes jugades amb ramificacions que no tenen límit. Això és el que en Ted té al cap en aquests moments. Un ventall infinit de paranoies i de jocs de miralls que es reprodueixen creant-li un desconcert i una desconfiança en sí mateix que no li dóna descans…

Us asseguro que aquest és un llibre que val la pena llegir!

Té quelcom d’inquietant. No saps a qui creure. En Ted pot arribar a ser digne de compassió i aconseguir fer-se estimar i… i tot d’un plegat semblar un ésser menyspreable i maquiavèl·lic.

Sigui com sigui, aquest llibre és tan bo, tan absorbent i tan original que… de veritat: llegiu-lo i ja em direu si tinc o no raó.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Share

Una mare, d’Alejandro Palomas

unamarealejandropalomasFa unes quantes setmanes, aquí mateix vaig parlar-vos d’en Fer, en Rulfo, l’Amàlia i la resta de personatges que formaven l’univers d’Un gos, l’última novel·la d’Alejandro Palomas. Aleshores, us comentava que els fets que es narraven a Un gos succeïen uns quatre anys després dels que es narraven a Una mare, el llibre del qual us parlo avui.

És curiós llegir i parlar d’un llibre que es la primera part d’un altre, la veritat. És com si al cine algú hagués començat a rodar pel·lícules començant una història per la meitat i un temps després es decidís a explicar el perquè de tot plegat amb una sèrie de pel·lícules noves… (ah, espera! Que això ja ha passat en una galàxia molt i molt llunyana, oi?).

En qualsevol cas, aquesta nova lectura ha servit per refermar-me en el que ja vaig dir en el seu moment amb Un gos. Si voleu passar unes quantes hores en una muntanya russa d’emocions, compartint amb l’Amàlia, en Fer i la resta de la seva família una estona, no ho dubteu: comenceu amb Una mare i continueu amb Un gos, no us en penedireu.

Ens situem en una nit de Cap d’Any d’un any indefinit a la ciutat de Barcelona. L’Amàlia ha aconseguit reunir tota la seva família, els seus tres fills -en Fer, la Sílvia i l’Emma- i el seu germà Eduard, per passar junts l’última nit de l’any. Per a l’Amàlia aquest és un esdeveniment molt important, perquè amb els anys, reunir-los a tots s’ha convertit en una proesa: el seu germà viu a Lisboa, l’Emma en una casa rural a la muntanya i la Sílvia té una feina que l’obliga a viatjar constantment.

Aquest és el punt de partida d’aquesta narració familiar en què Alejandro Palomas, el seu autor, va desfilant mica en mica la història de cada un dels personatges que seuen a taula en una seqüència que va saltant pels records d’en Fer, la Sílvia i l’Emma, els fills de l’Amàlia que es converteixen en uns actors secundaris i principals al mateix temps perquè, tot i que són ells els implicats directes en les seves pròpies vides, en un moment donat deixen pas a l’autèntica protagonista, l’Amàlia, que quan cal exerceix de mare amb una força descomunal, però que també és capaç de desdoblar-se en una altra Amàlia, la que necessita evadir-se del paper que li ha tocat viure durant gairebé tota la vida, a l’ombra d’un pare i un marit que la van engolir fins a gairebé desaparèixer.

Abans us deia que aquest llibre és com una muntanya russa d’emocions. I és que al llarg de les seves pàgines he rigut, he plorat, m’he enrabiat, he sentit nostàlgia i ho he fet de forma molt i molt profunda. Perquè a través d’aquesta troupe de personatges, Alejandro Palomas és capaç de descriure la ràbia, el riure, la nostàlgia i els moments més tristos d’una manera que poques vegades he vist en altres narradors.

No puc fer res més que recomanar-vos aquesta lectura. És senzillament deliciosa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Una mare
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2028-0
Preu: 18,90€

Share

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaBenvolguts Nosaltres,

Esteu disposats a perdre hores de son? A arriscar-vos a una ensopegada al carrer? Doncs no us ho penseu dues vegades, L’última sortida ha de ser la vostra tria per aquest Sant Jordi!

No us puc donar massa detalls perquè aquest és d’aquells llibres que comencen d’una manera, et pinten una situació i passa un terratrèmol pel mig que fa que tot i tots els personatges canviïn un munt de vegades al llarg de la novel·la. La gràcia està en que al final, tot i que la història es mou en el terreny pantanós de la psicosi, amb enganys i subterfugis, acaba sent un argument sòlid i consistent. I que mentrestant, pàgina a pàgina, només tens ganes d’anar avançant per veure com acaba!

El plantejament inicial és xocant, ja ho veureu: la història comença amb en Ted, un empresari d’èxit, que ha planificat fins a l’últim detall el seu suïcidi -així, tal com raja-. El que passa és que a l’últim moment, quan ja està a punt de disparar-se un tret al cap, un home comença a donar cops a la porta del seu despatx i l’insta a deixar per un altre moment la idea del suïcidi.

I no us dic gaire més. I no és que no en tingui ganes… però explicar-vos més coses seria com dir-vos que en Darth Vader és el pare d’aquell que ja sabeu i us aixafaria unes molt bones hores de lectura.

La faixa del llibre diu: “el millor thriller que llegiràs aquest any”. No sé si serà el millor però estic segura que sí que serà difícil de superar i que el proper escriptor que vulgui aconseguir enganxar els lectors d’aquesta manera s’ho haurà de treballar, i molt, perquè en Federico Axat, l’autor d’aquest trepidant thriller, ha aconseguit convèncer a un bon nombre d’editorials i fins i tot algun productor de Hollywood de que val la pena apostar fort per aquesta història.

I amb raó! Això enganxa de mala manera!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Share

Els petons al pa, d’Almudena Grandes

elspetonsalpaBenvolguts Nosaltres, abans de començar a parlar d’Els petons al pa, us he de confessar que amb el temps, m’he convertit en una incondicional de la literatura d’Almudena Grandes. No ho he llegit tot d’ella, però amb cada nova lectura refermo l’opinió que és una de les grans autores de la Literatura d’aquest país. Vaig conèixer la seva obra fa molts anys a través del cinema quan el 1995 Gerardo Herrero va fer l’adaptació de Malena es un nombre de tango, interpretada per una jove Ariadna Gil i estic entusiasmada amb la sèrie que va iniciar amb Inés y la alegría i va continuar amb El lector de Julio Verne i Las tres bodas de Manolita.

Amb Els petons al pa sembla que es pren un petit descans dels Episodios de una Guerra Interminable per parlar més del present que del passat, perquè aquesta novel·la ens parla d’uns fets i d’unes persones que podem trobar-nos cada dia caminant pel carrer. Ella els posa un nom -Diana, Sofia, Pepe, Amalia…- però els podríem anomenar de qualsevol manera perquè són més estereotips que personatges en si mateixos.

A Els petons al pa ens situem a Madrid, en un barri obrer on -com a tot arreu- la crisi ha fet estralls. Els seus habitants veuen com els joves han d’emigrar a l’estranger, famílies senceres es veuen abocades a ocupar pisos buits després de ser desallotjats de les seves cases, propietaris de petits comerços que es veuen obligats a replantejar-se els seus ideals respecte els immigrants i nens petits que passen gana en no tenir els seus pares un sou per pagar l’entrepà del matí o el berenar. La història es localitza a Madrid però la podríem ubicar a Barcelona, Sevilla, Roma, Lisboa… qualsevol ciutat d’Europa ens valdria: a tot arreu es pateix aquesta crisi econòmica.

Les històries de cadascun dels personatges es van teixint i enllaçant entre elles de manera subtil. Cadascú té els seus problemes i maldecaps, però tot queda finament lligat de manera que cada personatge complementa la història dels altres. Algunes històries són tendres i en d’altres tenen un final amargant, però totes elles ens fan pensar que hi ha esperança i que la solidaritat entre les persones és el que ens ajudarà a tots plegats a sortir d’aquestes situacions tant desesperades. L’única pega que li trobo és que hi ha molts personatges i a vegades costa recordar tants noms, o que els personatges són tan bons que a vegades es fan difícils de creure -s’entreveu algun personatge amb moral més que dubtosa, però desapareix prou ràpid com per tornar-nos aviat el bon gust de boca-. Per la resta, no ho dubteu, Els petons al pa és una bona lectura.

Estic convençuda que no us decebrà.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els petons al pa
Autor: Almudena Grandes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-2068-6
Preu: 19€

Share

Abans de gairebé tot, de Víctor del Árbol

abansdegairebetotNosaltres, estic en ratxa. Porto una temporada d’allò més bona amb els llibres que llegeixo. Aquest darrer Premi Nadal del Víctor del Árbol és una joia que no us podeu perdre.

És una història aparentment complexa però que es va aclarint a mesura que t’endinses en la profunditat de les ments dels personatges que habiten les seves pàgines. Personatges que arrosseguen unes càrregues que fan de molt mal portar a munt i avall, la veritat.

En Germinal Ibarra es un policia que ha passat per una experiència que d’alguna manera li ha fotut la vida enlaire. Està casat i te un fill amb una estranya malaltia que requereix atenció permanent. La seva dona està tipa de la solitud en la que te que viure li agradi o no, les nits eternes sense el marit, les trucades de matinada per dir… vindré quan pugui, tinc molta feina…

En un altre ordre de coses, en un remot indret d’A Corunya anomenat Punta Caliente -tot hi que fa un fred que pela-, hi apareix una dona que es fa dir Paola. Apareix de nit, amb un descapotable vermell i amb la por marcada al rostre. La Paola diu que ha vingut a fer fotos, que es quedarà una temporada, que no molestarà, i la Dolores, que prou feina té amagant les seves penes i les seves inquietuds, l’acull a casa seva sense voler saber gaire coses, tot i que nota que hi ha quelcom d’obscur.

La Dolores té un veí, en Mauricio, un home ja gran que ha hagut que tornar de la seva Argentina natal per fer-se càrrec del seu nét, en Dani, que s’ha quedat sol després de l’incendi de la casa familiar on van perdre la vida els pares i el germà gran. La Paola es una dona atractiva però madura i en Dani és un adolescent, però entre tots dos s’inicia una relació que va entre l’atracció i rebuig, entre la necessitat i el despreci, entre l’amor i l’odi. Òbviament l’avi Mauricio no pot quedar-se de braços plegats veient el que veu, i a la seva manera intenta posar fi a una relació que només pot ser nociva i perjudicial, per no dir perillosa, per tothom.

Mentre va fent, l’acompanyen els records de joventut, quan el seu millor amic es va començar a fer anomenar Comandante i es va convertir en un torturador implacable. El seu amic era un sàdic sense entranyes, capaç de fregir els testicles d’un adolescent, de donar mil cops al cap amb una tovallola mullada amb una pastilla de sabó a dins, de trencar les dents de qualsevol pobre diable a puntades de peu.

I aquí hi ha la màgia: tots aquest personatges aparentment tan dispars, mica en mica van trobant el seu nexe, la seva parella, el seu sentit. De la mà de l’autor, veiem de què és capaç una persona al límit de les seves forces, com n’és de forta la pressió del passat al nostre cervell i, sobretot, que per un fill es poden fer autentiques bogeries.

Un llibre que de ben segur us arribarà al cor i que silenciosament us farà aplaudir per la justícia.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Abans de gairebé tot
Autor: Víctor del Árbol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Nadal 2016
Traducció: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2060-0
Preu: 20,50€

Share

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaLa Joana Valls se’ns estrena al Nosaltres amb una lectura molt exclusiva d’un llibre del que només n’hem sentit bones paraules: es tracta de L’última sortida, de Federico Axat. Aquí teniu el text que ens ha enviat:

Tanco el llibre, me l’he acabat. La sensació d’angoixa que m’ha acompanyat durant tota la lectura desemboca en incredulitat, sorpresa, admiració, eufòria. M’he llegit un thriller majestuós, immens. Un d’aquells llibres que t’atrapen però que et fan pensar, reflexionar perquè provoca en el lector la recerca desesperant d’una sortida d’un laberint complex i inimaginable que quasi desespera. Llegiu aquest llibre. Sigueu els primers en fer-ho i si algú us el vol explicar tapeu-vos les orelles, tanqueu els ulls i crideu. Us espera un dels llibres més impactants de la temporada.

Com que al Nosaltres figura que expliquem de què van els llibres i la Joana no vol fer-ho per no aixafar res, nosaltres com a mínim us posarem la sinopsi:

«En Ted McKay està a punt d’engegar-se un tret quan el timbre de casa seva comença a sonar amb insistència».
En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues fi lles adorables. Ningú no imagina què l’ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se.
Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafia que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit:

OBRE LA PORTA
ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.

I Nosaltres només podem dir una cosa: si això no és un thriller, que vingui un Dan Brown i ens ho expliqui…
La veritat és que té una pinta fabulosa!! I si ens ha deixat la Joana així… per alguna cosa serà!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Share

Un gos, d’Alejandro Palomas

ungosalejandropalomasUn gos és l’última novel·la publicada per Alejandro Palomas on l’escriptor recupera alguns dels personatges que va presentar a Una mare, editada primer en castellà fa poc més d’un any, i que ara Columna també publica en català.

Els que hàgiu llegit Una mare us retrobareu amb l’Amàlia, en Fer i les seves dues germanes, l’Emma i la Sílvia tres anys després dels fets que van succeir al sopar de Nadal que organitzava l’Amàlia en la novel·la anterior.

Jo no havia llegit Una mare abans d’endinsar-me en aquesta història, però havia sentit i llegit meravelles d’aquell llibre i de l’Amàlia, la seva protagonista. I he de dir que em feia un no-se-què… perquè tant la crítica com els lectors en general la qualificaven de surrealista, i em deia: “a veure si ara no t’agradarà això”. Doncs no us podeu arribar a imaginar com n’estava d’equivocada. Perquè l’Amàlia és surrealista, sí, però també és encantadora, divertida, carinyosa, no s’hi veu gairebé, però que en realitat ho veu tot. Un dels millors personatges amb qui m’he trobat en molt de temps, d’aquells que es fan estimar.

A Un gos els fets es desenvolupen entre la tarda i el matí del dia següent, després d’un nou esdeveniment familiar: un berenar a casa de l’Amàlia amb una convidada especial vinguda des de l’altra banda de l’oceà. Un cop acabat el berenar, l’Amàlia, que ha sortit a passejar amb la Shirley, la seva gosseta, es troba en Fer per casualitat en una cafeteria i poc després hi apareixen també l’Emma i la Silvia, les dues germanes. I és aquesta trobada a la cafeteria la que ens permetrà conèixer una mica més aquesta peculiar família amb una mare albina, divorciada i amb tres fills, cadascun d’ells amb una història personal en ocasions dolorosa, però per als qui la família és el pilar que els sustenta i els uneix, encara que no sempre ho veuen del tot clar.

M’he enganxat a Un gos com feia temps que no m’enganxava a cap llibre. I és que com el seu títol indica, el personatge al voltant del qual es mou tota la història és l’R, el gos d’en Fer. A través de les seves reflexions coneixerem la història de l’R i què representa per a cadascú dels que tenim animalons a casa la presència d’aquests peludets pels que molts donaríem gairebé tot el que tenim. Si teniu gossos o gats a casa no us deixeu perdre aquesta meravella de novel·la i, si no en teniu, tampoc.

Però no us penseu que tota l’estona estarem llegint sobre com ens podem arribar a estimar un animal els que en tenim un a casa, no. Mentre en Fer va repassant esdeveniments viscuts amb les seves germanes i amb la seva mare, se’ns anirà dibuixant davant dels ulls, paraula a paraula, la vida:

L’àvia tenia raó quan deia que la vida està feta de viatges menors units per transicions de descans i que són aquests viatges menors, aquests cops d’intensitat, el que recordaran els qui ens han conegut i ens han compartit.

Però també la família, una família peculiar, però que en realitat no és tant diferent de la de qualsevol de nosaltres:

La família és un contínuum de naufragis marcats per les morts i els naixements (…). Ser família és ser-ho també dels nostres vius i dels nostres morts, del records, del que hauria pogut ser i no ha estat, i de les converses que han quedat a mitges i que repetim en veu alta quan estem sols.

Voldria acabar aquest escrit amb unes paraules d’agraïment. Gràcies a Alejandro Palomas, perquè amb la seva narració ràpida, àgil i sobre tot emocionant m’ha fet riure, pensar i plorar intensament. I gràcies, Martí, per pensar que aquesta història m’agradaria. L’has ben encertat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un gos
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2042-6
Preu: 18,90€

Share

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoLa història se centra en una parella nonagenària, els Simonson que estan “farcits” de diners. Aquest matrimoni va a buscar la parella formada per l’Ottavia Salina i el seu marit Farag, dos reputats especialistes en temes arqueològics, per tal de trobar nou ossaris on se suposa que està enterrat Jesús i tota la seva parentela més propera.

Després de molts i molts estira i arronsa, la parella decideix assumir el repte amb l’ajuda del Cató -o més ben dit, l’excató- Kaspar, conegut també com “la Roca”. Després de moltes desgràcies i desavinences, posen fil a l’agulla i surten a la recerca dels ossaris de marres. A partir d’aquí la cosa agafa unes dimensions, com diria jo, fantàstiques.

Els nostres protagonistes han de passar tota una sèrie de proves per arribar allà on són els ossaris -jo crec que l’autora s’ha inspirat en més d’una pel·lícula d’Indiana Jones-, i són tantes proves com són les benaventurances: grutes secretes, portes amagades a la roca que necessiten del seu enginy per obrir-se, muntanyes de sorra que fan cruixir les entranyes de la terra però que es desplacen subtilment fent que porta rera porta es vaigin obrint al seu pas.

L’expedició, al final, està formada per sis persones. Tots ells especialistes tremendament preparats per la tasca que han de desenvolupar. Però cap d’ells està preparat per passar-les tan “canutes” com les han de passar. I no ho negarem… ja no tenen edat per tanta aventura!

No vull de cap manera explicar-vos com acaba l’aventura. Perquè es tracta d’això: una aventura en tota regla carregada d’efectes especials, personatges cinematogràfics, guapos, atrevits, intel·ligents i capaços de llençar-se de cap allà on faci falta.

El retorn del Cató és un llibre per llegir i veure amb crispetes, begudes refrescants, hores per endavant… i a gaudir!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Share

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoSóc fan de Matilde Asensi, ho reconec. Em va agradar des del dia que vaig llegir L’últim cató (2001), vaig continuar amb L’origen perdut (2003) i em vaig enredar amb la trilogia de Martín Ull de Plata (2007- 2012). Des d’aquella primera troballa, cada cert temps vaig a la llibreria a buscar algun “Asensi” que em distregui del meu dia a dia i m’enganxi a una aventura més o menys increïble. Aquest cop no m’ha calgut anar a buscar una obra publicada anys enrere perquè acaba de sortir del forn El retorn del Cató.

Els qui ja vau llegir L’últim Cató us retrobareu amb l’Ottavia, en Farag i en Kaspar. Això sí, una mica més madurs perquè han passat quinze anys des de la seva última aventura i la vida els ha anat passant una mínima factura (no farem spoilers, no patiu). Si hi ha algú que comença per aquest retorn sense haver llegit l’anterior novel·la o fa tan de temps que la va llegir que no se’n recorda de com anava, que no pateixi: hi ha prou pinzellades per posar-nos al dia per ajudar-nos a fer memòria i, a més, la nova història conviu sense problemes amb l’antiga.

I què ens trobarem? Doncs una aventura trepidant, un misteri no resolt i un argument d’aquells que fan dubtar de tot a l’estil (salvant les distàncies) d’un autor com ara Dan Brown. Aquest cop però, no tenim ni sant sudari, ni evangelis apòcrifs, ni sant grial sinó que els protagonistes perseguiran uns ossaris molt i molt especials que faran trontollar de forma catastròfica els ciments de la religió cristiana. Veieu per on vaig?

Com sempre, destaca la gran feina de recerca que hi ha al darrere -no vull ni pensar la quantitat de llibres i documents que aquesta dona deu haver fet servir per a contextualitzar la trama- que ens permet fer-nos una idea clara dels espais que els protagonistes visiten, i creure’ns una mica més que són perfectament capaços de sortir-se’n de totes i cadascuna de les trampes que troben pel camí.

S’ha fet esperar. L’alacantina Matilde Asensi ens ha fet gruar catorze anys i sis llibres per tornar-nos a regalar una aventura del trio protagonista de L’últim Cató. Només queda dir-li: “Gràcies un cop més, Matilde. Perquè altra vegada ens portes a mons llunyans i ens fas viure amb humor, nerviosisme i misteri el temps que ens duren les teves novel·les”. I això té molt de mèrit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Share

Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca

cuinaambjoanrocaTots sabem que els germans Roca són l’equip del Celler de Can Roca, restaurant que ha merescut no solament estrelles Michelin i Premis Nacionals de Gastronomia, sinó també ser reconegut el 2013 com el millor restaurant del món. És també conegut que en realitat cada un dels germans té un paper diferent i rellevant: Joan, el cuiner; Josep el sommelier i Jordi el pastisser.

Avui en Joan, el cuiner, arriba al Nosaltres com a autor d’un llibre, luxós, pulcre, acompanyat d’unes magnífiques fotos de Joan Pujol-Creus.

El llibre no és en absolut un repertori de receptes de cuina ordenades per entrants, primers, carns, peixos, salses, etc. Conté quasi un centenar de receptes ben explicades, amb els ingredients i les mesures precises. (Res de les imprecisions que sovint trobem als receptaris: un “rajolí”, o un “grapat”, o “una miqueta” o “bullir una estoneta” que generen dubtes al que està seguint la recepta). Van, a més, acompanyades de la fotografia del plat resultant i de vegades amb les fotos del procés, que són clarificadores, així com un breu i senzill comentari valoratiu. Les receptes les anem trobant al llarg del llibre i més concentrades en els capítols de “Coccions” o de “Bases”.

I si no és un receptari tradicional, què és? Podríem dir que és “un curs de cuina imprès i fotografiat impartit per un cuiner de categoria”. De fet l’autor ha impartit cursos molts anys a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona.

Comença parlant sobre els nutrients, segueix per com organitzar la cuina, com cal planificar, seguir uns criteris raonables a l’hora de comprar i tenir també clars els criteris per a la correcta conservació dels aliments.

Després fa l’enumeració dels productes: vegetals, bolets i tòfones, fruites, peix, carn,… amb les descripcions i, sobretot, uns quadres que indiquen quines són les temporades (els mesos) en què seran millors.

A continuació descriu l’utillatge i maquinària necessaris per fer les elaboracions. Comença per les Preelaboracions (netejar, tallar els aliments …) i segueix amb les Coccions, què és la meitat del llibre en extensió i on il·lustra com bullir els diferents aliments, com coure al vapor, fer el bany maria, fregir, confitar, saltar… etc. I aquesta part és on les receptes il·lustren les explicacions. I per acabar, el que ell anomena, Bases: fons bàsics, salses i complements.

El llibre es tanca amb un glossari i un índex de les receptes.Tot el llibre està impregnat d’una visió de la cuina molt respectuosa amb els ingredients, amb els procediments i les tradicions, però també amb la innovació i l’experimentació. Està escrit amb el convenciment ferm que conèixer bé tots els elements quan cuinem pot permetre tothom treure el màxim partit, qualitatiu, gustatiu i nutritiu dels productes. El comentari que afegeix a la recepta del “Lluç amb vinagreta d’alls tendres” ho diu molt bé:

“En el repertori de la cuina tradicional sempre tenim una font inesgotable de bones receptes que, revisades des de les tècniques actuals, més precises pel que fa als temps de cocció, i més equilibrades nutricionalment, poden oferir elaboracions tan assequibles com exquisides. Aquesta n’és una” p. 286

Com deia aquell: bona cuina!

Títol: Cuina amb Joan Roca
Autor: Joan Roca Fontané
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traducció: Gemma Garrigosa Alegre
Pàgines: 350
ISBN: 978-84-9708-264-8
PVP: 24,95€

Share