nosaltresllegim.cat

Títol: L’ombra del vent
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 490
ISBN: 978-84-9708-104-7
Preu: 22€

L’Adrià ens ha fet la ressenya de L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Com que d’aquí molt poquet podreu trobar en català la tercera part de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats d’en Zafón, comencem pel començament. Va bé?

Segur que tots els amants dels llibres algun cop a la seva vida han viscut o viuran el tancament d’una llibreria –més ara amb la famosa crisis- i pensaran: com m’hagués agradat haver-hi pogut comprar una última novel·la o manuscrit… I sents llàstima.

Doncs en la Barcelona de la postguerra, un noi anomenat Daniel està a punt de descobrir un secret zelosament guardat amb el pas dels segles i que potser avui continua viu. Un secret pel qual molts matarien per poder ser en el seu lloc i/o poder-se’n assabentar. Jo inclòs. Li descobreixen una biblioteca. Una biblioteca enorme excavada sota la nostra Barcelona. Però aquesta biblioteca és més exactament un cementiri: el Cementiri dels Llibres Oblidats. Perquè quan la llibreria anomenada anteriorment, per exemple, tanca les portes al món, els guardians de la biblioteca s’asseguren que el llibre que hauries volgut llegir s’uneixi a les files del Cementiri esperant, potser durant segles, un nou amo, un nou company.

En Daniel, com és costum entre tots els nous coneixedors del Cementiri, adopta un llibre, un llibre anomenat “L’Ombra del Vent” d’un tal Julià Carax.

El Daniel entra en una investigació de l’autor del llibre; però aquesta partida no la jugarà sol: un inspector que ha anat canviant de bàndol durant la guerra, un misteriós personatge que es dedica a cremar les obres de Carax, un arrogant llibreter amic de la família i molts altres estrambòtics però perfectament creïbles personatges ajudaran o impediran que en Daniel descobreixi el secret que guarda aquesta obra.

És un llibre apassionant que captiva, que tots els amants de la lectura de llibres situats en la postguerra i bibliòmans agrairan.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La razón de las piedras
Autor: Luis Béjar
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7669-997-3
Preu: 19€

En Pablo s’ha llegit La razón de las piedras, de Luis Béjar. Aquí en teniu la ressenya:

M’agradaria introduir-vos en la nova novel·la de Luis Béjar, La razón de las piedras, i recomanar-vos-la com a propera compra. Aquella adquisició literària que feu, de ben segur, aprofitant les primeres setmanes d’any, quan ens proposem embarcar-nos en la lectura de noves ficcions i històries que ens commoguin.

La razón de las piedras adquireix una dimensió profunda i turmentosa en presentar-nos, com a punt de partida, l’obra de tres diferents personatges. Dos amics que comparteixen molt, que s’assemblen i tenen les mateixes preguntes i inquietuds artístiques i personals, l’Álvaro i el Germán, que veuen com la seva vida queda enllaçada encara més i s’encamina a la destrucció, en enamorar-se de la mateixa noia, la Laura.

Toledo en decadència, abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola és el marc d’aquesta història pessimista i fosca.

És una història construïda des d’un punt de vista molt personal i intimista, tot i tenir un toc humorístic present en alguns punts de la novel·la. Presenta uns personatges profunds i en constant evolució.

Luis Béjar va presentar, abans la seva mort, aquesta ficció en el qual queda en evidència la seva passió per la poesia. Una novel·la, amena en quant a lectura, però rica en vocabulari i que traspúa compassió per uns personatges que s’enamoren, sobreviuen i pateixen.

Estic segur que gaudireu amb La razón de las piedras.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La petita ciència de la salut
Autor: Valentí Fuster
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-9708-229-7
Preu: 18,90€

Us heu sentit mai com si estiguéssiu dalt del púlpit predicant el sermó aquell tan avorrit de “has de menjar més fruita”, “esmorza una mica més”, “no mengis patates fregides abans de dinar” i, la gran estrella, “acaba’t la verdura del plat”. Oi que sí? Doncs jo ja tinc la manera de fer-ho en millors condicions: he baixat del pedestal de les mares i els pares paparres per permetre que hi pugi un gran orador i divulgador científic: en Valentí Fuster.

Aquest extraordinari i reputadíssim cardiòleg s’ha posat a la nostra pell i ha fet un llibre genial: La petita ciència de la salut. No és ni més ni menys que això: un llibre amè, il·lustrat amb uns dibuixos molt divertits, que explica amb tot luxe de detall les virtuts d’una dieta equilibrada, amb una important presència de fuites i verdures.

Però no només d’enciam i taronges viu l’home (o el nen!). Tot i que l’alimentació ocupi el gruix principal de l’obra, també tracta temes més relacionats amb la higiene (si ens donessin 1€ per cada vegada que preguntem “t’has rentat les dents?” seríem milionaris, oi?) o l’esport.

Per cert, el còmic de l’enciam és divertidíssim! A casa ha tingut gran predicament… i ens ha predisposat més l’ànim cap a les amanides, tot i que he de reconèixer que en aquest terreny “no estamos tan mal”!

Títol: El bolígraf de tinta verda
Autor: Eloy Moreno
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-6641-418-0
Preu: 16,90€

L’Eloy Moreno va recórrer un camí molt llarg amb el seu llibre sota el braç fins que aquest va acabar a una llibreria. I és gràcies a la seva tenacitat que ha caigut a les meves mans. Ja feia temps que El bolígraf de tinta verda em cridava l’atenció, tot eren i són bones crítiques, així que un dia, algú (segurament a causa de la meva insistència) me’l va regalar.

Algun cop heu pensat en quants metres quadrats viviu? I no em refereixo només a la vostra llar, sinó a l’espai que ocupeu a la feina, al del bar que sovintegeu, al del vostre mitjà de transport, al de casa dels pares, els sogres o qualsevol altre espai on passeu el temps. Us heu adonat que segurament sempre són, si fa o no fa, els mateixos metres quadrats? Això és el que ens planteja la novel·la. El seu protagonista té una vida com la nostra, de fet podríem ser nosaltres: una dona, un fill, un cotxe i una feina. Però què passa quan amb això no en tens prou? Quan te n’adones que el que vols no és el que tens? Que al llevar-te cada dia sabràs exactament com transcorrerà…

Tots estarem d’acord que la nostra vida, sobtadament, pot donar un gir. Però el que segurament no sabem és que de vegades aquest gir pot tenir un preu massa alt. I això és el que li pot passar al protagonista de la nostra història.

No us explicaré l’argument perquè crec que és una d’aquelles novel·les que s’ha de descobrir a poc a poc. Una d’aquelles històries amb les quals t’identifiques. Un personatge que podries ser tu o el del teu costat.

L’Eloy Moreno ha estat capaç de plasmar diversos sentiments en aquesta novel·la. M’ha fet riure i m’ha emocionat, però el que sobretot he fet en llegir-la, ha estat reflexionar.

Us convido a viure una vida que potser ja heu viscut… només heu d’obrir aquesta novel·la i cercar El bolígraf de tinta verda. Qui sap? Potser ell també us canviarà la vida a vosaltres.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.