Josep Pla torna a la tardor amb ‘Fer-se totes les il·lusions possibles’

Nosaltres, avui hem sabut una notícia fabulosa! Un dels escriptors més brillants de la història de la llengua catalana tornarà a les llibreries aquesta pròxima tardor amb un llibre de textos inèdits.

Aquí teniu la informació que hem pogut saber de part de l’Editorial Destino, que és qui s’encarregarà de publicar Fer-se totes les il·lusions possibles, de Josep Pla:

Fer-se totes les il·lusions possibles arribarà a llibreries el pròxim mes de novembre.
El gran escriptor empordanès preveia incloure aquest material en un nou volum de l’Obra Completa.

El 1969 va aparèixer el dotzè volum de l’Obra Completa de Pla, que recollia un seguit d’anotacions d’èpoques diverses, desiguals en extensió i en intenció (des de l’aforisme mínim fins a l’assaig curt, passant per l’anotació de dietari) sota el títol Notes disperses.

El material inèdit que l’investigador Francesc Montero (Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona) edita ara a Fer-se totes les il·lusions possibles és el que el mateix autor havia previst incloure en un nou volum de l’Obra Completa, que s’hauria titulat Noves notes disperses o Vagues notes disperses. No sabem per quines raons aquell projecte no es va arribar a concretar, ni si Pla tenia previst d’afegir-hi més textos.

El que sí que sabem és que les pàgines que finalment avui podem llegir corresponen al Pla més memorable: l’observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme més ben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, l’escriptor capaç de donar la màxima vivacitat als personatges i els paisatges que retrata, el prosista més convincent i més amable amb els lectors…

«L’ideal consisteix a fer-se totes les il·lusions possibles
i no creure en cap»

Fer-se totes les il·lusions possibles arribarà a les llibreries el mes de novembre a la col·lecció L’Àncora de Destino. Paral·lelament també se’n publicarà l’edició en castellà, també a Destino.

Nosaltres l’estem esperant amb candeletes!! Quina il·lusió poder tornar a gaudir d’un autor tan brillant com en Josep Pla!!

Marques que marquen, de Ramon Solsona

marquesquemarquenEn Ramon Solsona, al pròleg del llibre, ens proposa un joc que dóna molt la pista de què és i per què resulta tan atractiu aquest llibre.

Les marques delimiten franges generacionals senceres.
Fem una prova: què us suggereixen noms com Mirinda, Bultaco, Duralex, Rotring, Elgorriaga, Elena Francis, Dr. Martens, Juegos Reunidos, Gallina Blanca, Swatch, El Caserio, Biscúter, DDT, Barriguitas, Tumilet, Cinzano, Can Jorba, Mercromina, Vinçon, Calippo, Custo, Meccano, Norit, Varon Dandy, Mobylette, Bic Cristal, Ikea, Meyba, Cinexin, Nocilla, Famobil, Kelme, Nokia, Conguitos, Haribo…? Per les respostes, és fàcil endevinar la vostra edat.

Segurament podríem fer un joc semblant amb altres coses, com per exemple quines cançons canteu quan sou una colla de la mateixa “quinta”: Venid y vaamos todos/as; Quince, quince, años, años tiene mi amooor; En un pueblo de montaña….; Eran uno dos y tres los tres mosqueperros. En voleu una d’intergeneracional? Asturias, patria querida…

La lectura de Marques que marquen és un exercici divertit i estimulant que ens permet descobrir un munt de coses que no sabíem sobre l’origen d’aquestes paraules que, sense adonar-nos-en, han configurat una part important del nostre vocabulari.

I a més, segur que provoca unes ganes irrefrenables de fer com els inefables Dupond i Dupont afegint tot sovint un “Jo encara diria més!” de manera que si llegim amb una llibreteta al costat podem acabar manuscrivint un llibre gairebé tan llarg com el que ha confegit Ramon Solsona fet a base de les memòries personals de cada lector.

Si busqueu encaparrar-vos amb una història recaragolada i sanguinolenta del gènere negre, aquest no és el vostre llibre.

Però si voleu llegir amb un somriure una mica nostàlgic una crònica breu i ben escrita de la nostra petita història, fareu bé de llegir, d’una tirada o a petites dosis, aquesta curiosa història de les Marques que marquen.

I després, si voleu, podeu agafar una novel·la ben negra o un assaig ben saberut.

Ja m’ho sabreu dir.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Marques que marquen
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9809-347-6
Preu: 17€

La forma d’un sentit, de David Carabén

laformadunsentitAixò d’escriure és una cosa molt… qui era aquell que deia que “la vida és estranya”? Doncs si resulta que la vida és estranya, imagina’t com ha de ser narrar-la o intentar explicar-la. Si a més ho intentes fer amb una cançó, i a sobre te’n surts, déu n’hi doret!

Recordo que fa molt de temps vaig estar llegint amb un delit espectacular un llibre que el que feia era explicar com els Beatles havien gravat cadascuna de les seves cançons: qui tocava què i d’on havien sortit temes com Taxman de George Harrison. Es veu que quan aquest va descobrir la quantitat d’impostos que pagava per fer cançons es va emprenyar tant que va decidir escriure’n una sobre la qüestió.

Jo hauria volgut que un Lennon o un McCartney hagués escrit La forma d’un sentit. Però haver-ho llegit per part de David Carabén, està molt i molt bé.

Aquest llibre és un exercici molt i molt íntim. Suposo que per ell ha estat obrir unes portes que no s’obren ni tan sols a unes entrevistes de promoció de disc en un temps en què ja no es venen discos. És una exposició de què són, d’on són, d’on vénen, com han crescut i què fan aquestes coses desconegudes que surten de llocs molt diferent i que anomenem cançons.

A La forma d’un sentit, en David Carabén comenta les cançons de Mishima i ens explica, com si quedéssim per fer un cafè i ell un “carajillo”, d’on van sortir i com van sortir aquestes cançons que, com ens comenta a l’inici del llibre, tant costen d’escriure:

És com allò de no mirar fixament l’estrella per poder-la veure. Emet una llum tan fràgil, de tan lluny com està que, quan li reclames el fulgor amb tota l’atenció, no te’n pot donar prou per satisfer-la. Només veus que hi és quan desvies l’atenció cap a alguna altra cosa i converteixes aquell fulgor escàs en soroll, contaminació lateral.
Les cançons arriben de la mateixa manera. Es tracta de no mirar-les fixament. Mira cap a una altra banda. Distreu-te.
He de provocar l’error. He d’invertir, ser sistemàtic i ambiciós en la distracció. Per això, escriure cançons surt caríssim. No hi ha sistema econòmic que s’ho pugui permetre!

A més d’aquest inici, de les lletres i dels comentaris, un epíleg deliciós del Sergi Pàmies.

Fans de Mishima però també del procés creatiu, sigui musical o poètic, no us perdeu La forma d’un sentit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La forma d’un sentit
Autor: David Carabén
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-16367-01-6
PVP: 16€