Arxiu d'etiquetes: Federico Moccia

Federico Moccia, autor italià amb una legió de fans

La Babi i jo, de Federico Moccia

En Federico Moccia és el responsable que molts de Nosaltres ens hàgim topat en algun moment o altre, en alguna ciutat, amb uns candaus penjats en un pont. Fins i tot és el responsable de que en Màrius Serra, en el seu Res no és perfecte a Hawaii tingués un personatge que obsessionat en treure candaus d’estructures de ferro. En qualsevol cas, i candaus a part, havia passat massa temps entre les dues primeres entregues de la serie de llibres que unien una de les parelles romàntiques més importants de les últimes dues dècades: la Babi i en Step. Teníem ganes de Moccia!

Els protagonistes, la parella principal dels llibres A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu, i que enguany han resolt el seu destí en un supervendes anomenat Tres vegades tu que us vam recomanar per Sant Jordi, treuen de nou el nas a les llibreries amb un relat inèdit de l’escriptor italià.

Aquest La Babi i jo és pur Federico Moccia. És veure aquesta parella única des d’un forat del pany. Concretament, des del cor ferit del Step, tot recordant la Babi i què era ser “la Babi i jo”. Ella és la noia, la dona que el fa “ser menys”. La dona que el fa ser menys animalot, que el fa ser menys mascle, que el fa ser menys segur de sí mateix, que el fa sentir menys incòmode davant de gent d’una classe diferent, que el fa sentir menys destrossat per una família que no funciona, i que, en el moment en què el llegim, encara compta amb el seu inseparable Pollo.

Situat abans d’un fet -molt- desgraciat del primer episodi de la sèrie, Moccia explora el món més íntim, el dia a dia romàntic, les escapades a la platja i a sopar, els moments més tendres i sensuals d’aquesta parella que ja forma part de l’estrellat del gènere de la novel·la romàntica.

A La Babi i jo, Federico Moccia juga amb Nosaltres fent-nos saber que d’aquella història ens en pot explicar mil històries més i que Nosaltres, inexorablement, en voldrem més. Ell, en voldrà donar-nos-en més?

Si no n’heu llegit res, comenceu pel començament i deixeu-vos de pelis. Federico Moccia només es pot llegir i viure’l d’una manera: romànticament entre pàgines de llibre. I La Babi i jo és un relat inèdit. És a dir, un regal.

Si voleu començar a llegir les primeres pàgines d’aquest La Babi i jo de Federico Moccia, seguiu aquest enllaç i gaudiu de la lectura.

Títol: La Babi i jo
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-664-2270-3
Preu: 9,95€

Tres vegades tu, de Federico Moccia

La Gisela torna al Nosaltresllegim per explicar-nos un dels retorns més esperats de l’última dècada: Tres vegades tu, de Federico Moccia; la tercera part d’una trilogia que va començar amb A tres metres sobre el cel, va seguir amb Tinc ganes de tu i que ara, per fi, es resol amb Tres vegades tu.

A veure què ens explica la Gisela!

Feia anys que esperàvem aquest llibre. A tres metres sobre el cel ens va obrir les portes a una de les històries d’amor més importants de les últimes dècades i Tinc ganes de tu ens va permetre conèixer encara més els seus personatges, deixant-nos, amb el seu final, amb un regust i un mono de “vull més Step, vull més Babi, vull més Gin” que… uf!!

Després d’anys de súpliques a Federico Moccia, tenim tercera part. I d’entrada, a la pregunta que fa estona que feu mentre llegiu: aquest llibre enamora.

Federico Moccia ho ha tornat a fer. Aquest llibre enamora.

En aquest Tres vegades tu però, no hi ha motos, carpetes d’institut o mirades adolescents. Moccia ens planteja els tres personatges, ja adults, i ens permet tornar a gaudir d’aquest triangle: Step, un dels protagonistes masculins del món de la novel·la romàntica més importants dels últims temps, atrapat de nou entre el primer amor (i potser el més pur?), la Babi; i aquell amor que va lluitar per ell com ningú, la Gin.

Moccia ho ha tornat a fer perquè atrapa, enamora, ens sorprèn ja d’entrada amb alguna cosa que no ens hauríem esperat, i durant tota la novel·la ens va recordant la intensitat d’aquests dos amors que turmenten, enamoren i fan parar boig l’Step…

No us puc dir gaire més de com va la novel·la perquè us estaria aixafant 10 anys d’espera. Hem estat 10 anys desitjant aquesta novel·la… I Federico Moccia ho ha tornat a fer.

Si sou fans, us encantarà.

Si no l’heu llegit, aquí teniu la tercera part que llegireu un cop us hàgiu ventilat A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu.

Carai, Gisela! Això té molt bona pinta!!

Al Nosaltres ja coneixem l’obra de Federico Moccia i si voleu descobrir els llibres d’aquest autor romà, aquí teniu un enllaç a tota la seva bibliografia ressenyada al Nosaltresllegim.

Com diu aquell, enamócciate!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per tornar a sentir-vos a tres metres sobre el cel.

Títol: Tres vegades tu
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 832
ISBN: 978-84-664-2205-5
Preu: 18,90€

Aquell instant de felicitat, de Federico Moccia

aquellinstantdefelicitat

@ColumnaEdicions @Grup62

La Gisela s’ha cruspit Aquell instant de felicitat, de Federico Moccia i ens el ressenya per a tots Nosaltres. Aquí el teniu!

He de confessar que la primera vegada que vaig topar amb l’univers Moccia va ser a través de les seves pel·lícules. De fet, no va ser ni tan sols amb les adaptacions amb el Mario Casas que s’han fet a Espanya, sinó amb les que ha dirigit ell de Perdona si et dic amor i Perdona però vull casar-me amb tu. Sincerament, vaig trobar que eren unes bones pel·lícules romàntiques i que sempre val la pena seguir aquella dita que diu que “el llibre sempre és millor”. Dit i fet! I em van agradar molt!

Aquest cop, en Federico Moccia ha fet diversos canvis en el tipus d’història que ha escrit i, sincerament, crec que és d’agrair! M’hi he sentit identificada. En primer lloc -i no és una tonteria!-, els personatges no són “benestants”. En Nicco i el seu amic Gio són nois sense gaire diners, a diferència d’altres personatges de l’univers Moccia. En Nicco és un noi que ha perdut el pare fa molt poc, a qui la seva xicota l’acaba de deixar -i ho ha fet molt malament, la veritat-, que té una germana petita molt tarambana, una germana gran que està molt desorientada, i una mare que encara no s’ha acabat d’ubicar després del cop que ha suposat la mort del seu marit.

En Nicco es troba que, de cop, és “l’home de la casa” (és una figura que li reclamen que sigui!)… i tot això, treballant al quiosc familiar al matí, estudiant quan pot i treballant en una agència immobiliària a la tarda. En Gio, el seu millor amic, és un personatge impagable, pirata informàtic indomable i més tarambana que totes les germanes d’en Nicco juntes… però és molt bon tio.

I vet aquí que un dia… Vet aquí que un dia, en Nicco i en Gio coneixen dues noies: la Maria i la Paula. I d’on són? Són espanyoles!

La coneixença, com us podeu imaginar, va a més, a més, a més,… i no us puc explicar gaire res més per una raó molt senzilla: Federico Moccia ha ideat que la primera part d’aquesta història d’amor entre en Nicco i la Maria sigui a Roma i la segona part sigui a Espanya. He vist a Twitter que l’autor encara ha de decidir exactament on, i que després d’una votació popular té com a finalistes les ciutats d’Hondarribia (a Euskadi), Vic (que sigui Vic, per favor!!), i Vejer de la Frontera (a Andalusia).

Quan la Maria desaparegui de Roma, en Nicco ho tindrà molt clar. L’anirà a buscar. Perquè com afirma el nostre protagonista, “necessito desesperadament un somni, perquè sense un somni no es va enlloc”.

Esperem que sigui Vic! Fem una porra?

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Aquell instant de felicitat
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-664-1547-7
Preu: 18,90€

On voleu llegir llibres signats per en Federico Moccia? Contesteu i feu-ho realitat!

@labutxaca  @grup62

Nosaltres, des de Labutxaca ens han informat que tenen dos llibres fantàstics per regalar.

Però el que encara és més fantàstic –i no només fantàstic, sinó que a més és romàntic- és que estan signats pel seu autor, el bestsellser italià Federico Moccia.

És per això que des del Nosaltresllegim hem decidit convocar-vos perquè participeu i ens digueu…

Quin és el millor lloc per llegir els llibres durant l’estiu?

Feu el vostre comentari explicant-nos-ho i nosaltres enviarem les respostes a l’autor, qui decidirà quins són els dos que més li agraden. Un dels guanyadors s’emportarà un exemplar de Carolina s’enamora i l’altre guanyador un de Perdona però vull casar-me amb tu.

Signats per Federico Moccia!

Esperem les vostres respostes!

Celebreu Sant Valentí? Feu-ho amb el Moccia!

Títol: Aquesta nit digues que m’estimes
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-452-4
PVP: 18,90€

A casa nostra tenim un dia, de fet una magnífica Diada, per poder dir “t’estimo” i, a sobre, tenir una excusa per regalar una rosa o un llibre (Nosaltres som molt partidaris d’aquesta segona opció!).

D’aquesta Diada se’n diu Sant Jordi. Però, siguem sincers, n’hi ha una altra que també celebra molta gent que és Sant Valentí. I nosaltres hem pensat “i per què no celebrar-ho dues vegades?”. És fantàstic poder dir t’estimo dues vegades (com a mínim!) regalant un llibre, oi?

Així doncs, com que fa molt poquet que s’ha publicat l’últim llibre d’un fenomen de la literatura romàntica que prové d’Itàlia i que es diu Federico Moccia, ens hem dit que estaria molt bé regalar un dels seus Aquesta nit digues que m’estimes.

Per aquells qui vulgueu celebrar el Sant Valentí amb Nosaltres, i fer-ho amb un regal, estigueu atents al nostre Twitter perquè regalarem un exemplar d’Aquesta nit digues que m’estimes a tots aquells que facin retwit de la nostra última piulada a Twitter.com/Nosaltresllegim.

A través d’un sistema de tria a l’atzar de Random.org, escollirem el guanyador/a i ens hi posarem en contacte perquè ens faciliti l’adreça postal per enviar-li el llibre d’en Federico Moccia.

Repiuleu i, si el celebreu, gaudiu de l’amor sigui quan sigui!

—————————–

S’ha acabat el dia i ja tenim guanyadora! La Carme Dolz, que ha fet RT a les 10:24 d’avui. Tan bon punt tinguem la seva adreça postal (que podem rebre a través d’un missatge privat de Twitter, d’un comentari al blog que no publicaríem o un correu a nosaltresllegim@clickart.cat)  li farem arribar Aquesta nit, digues que m’estimes, la nova novel·la de Federico Moccia. Felicitats i moltes gràcies a tots els qui heu participat!

No sóc jo qui afirma haver gaudit d’Aquesta nit digues que m’estimes, d’en Federico Moccia

Títol: Aquesta nit digues que m’estimes
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-452-4
PVP: 18,90€

No, amics, això és una equivocació. Recordeu allò que en dèiem “un error d’impremta” quan anàvem a l’escola i ens trobàvem el conte corrent en el llibre de català? Doncs igual! Això és un error de blocaire, perquè tot i que el meu nom és el que apareix com a signant d’aquest post, no puc ser jo mai de la vida!

Mireu, jo sóc una dona a punt de fer-ne 40, gaudeixo amb Jaume Cabré o amb J.L. Borges, acompanyo la meva neboda al Bershka però sé que “tot allò no fa per mi”, porto la meva filla al McDonald’s màxim un cop l’any i perquè no sigui dit, prefereixo Puccini als Catarres… Així les coses, ¿com podria jo admetre, aquí, davant de tots nosaltres, que he llegit la darrera novel·la del fenomen supervendes que és Federico Moccia i, més encara, que m’he distret d’allò més? Impossible! Aquesta nit digues que m’estimes no s’ha fet per a mi! Per aquesta raó he demanat l’opinió a una amiga i em comenta això:

En aquesta novel·la trobem el Moccia que vam deixar després de Perdona, però vull casar-me amb tu, presentant-nos uns conflictes humans i sentimentals de persones adultes -queden enrere les aventures on les protagonistes no superen els 20 anys-. Es tracta d’un triangle amorós entre una noia pianista que ha abandonat l’exercici d’aquesta professió per una promesa feta in extremis després d’un greu accident del seu promès; aquest xicot, que va en cadira de rodes; i un “galán” guapo, guapo, guapo, atent, atent, atent, ric, ric, ric i catxes, catxes, catxes… Ja us podeu imaginar que al voltant hi ha una galeria de secundaris que acompanyen l’acció de tal manera que ofereixen el contrapunt quan la protagonista es troba en el dilema de si tenir una aventura amb Mr. Perfecte o seguir amb el marit paralític, fidelment avorrida.

Tot plegat és molt distret perquè, en aquesta novel·la d’alt voltatge sexual, en Moccia posa les coses fàcils perquè el lector (més aviat la lectora) es deixi anar i gaudeixi a cor què vols d’una situació morbosa i excitant… És allò que passa amb Pretty woman, que sempre que la fan per la tele és un èxit de share. Per què? Doncs perquè de vegades ens agrada La ventafocs amb una mica de sal i pebre, potser… Creieu-me, si teniu ganes de desconnectar, aquesta novel·la és la vostra!

Us ho imagineu? Jo llegint una novel·la romàntica així… calúmnies! I a sobre, corre el rumor que m’han vist al bus amb un llibre folrat amb paper gruixut i molt opac i escoltant Jenifer!! On s’és vist!

Shht! Aquí teniu el primer capítol en pdf!

Carolina s’enamoccia

Títol: Carolina s’enamora
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 867 ]
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-331-2
PVP: 18,50€

That’s amore és una cançó que canta Dean Martin i m’ha vingut al cap just quan he començat a escriure aquest comentari…

Segurament no és una ocurrència massa encertada, perquè en Dean Martin no apareix a la novel·la ni de bon tros!! En Federico Moccia és bo posant música en les seves novel·les -molt!- i sempre acompanya les escenes més intenses amb música molt ben escollida, però no recordo que en cap cas hagi recorregut als crooners nordamericans dels cinquanta… I doncs, per què he triat aquesta música? Més encara, per què estic jo parlant d’una novel·la d’una noia de tretze anys i mig (en fa catorze mentre es desenvolupa la trama) quan jo ja en fa vint-i-cinc que els vaig deixar enrere? Doncs, si teniu uns minutets, us ho explico.

Vaig conèixer en Moccia amb Perdona si et dic amor, deu fer uns tres anys. Amb franquesa us confessaré que per iniciativa pròpia mai no hagués arribat a aquest autor, perquè la comèdia romàntica no és exactament el meu gènere preferit, però per circumstàncies de feina m’he trobat tots els seus llibres entre les mans, i, a poc a poc, l’he anat coneixent. I gaudint!

Amb Carolina s’enamora, en Moccia torna a la història de la noia que s’enamora, però la noia en qüestió és una mica més jove que en les anteriors novel·les, perquè – com us deia al principi – tot just està a punt de fer els catorze. En una mena de flashback ens explica com és la relació amb les seves amigues més íntimes, amb els companys de classe, amb la família (especialment rellevants són el germà de vint i els avis) i, no cal dir, amb els nois que li agraden. N’hi ha un, en Massi, que és l’autèntic objecte del desig de la noia. Es coneixen, es perden de vista i… haureu de llegir la novel·la per saber què passa, però ja us avanço que no és tan ensucrat com podria semblar a priori.

M’ha semblat una història distreta, d’aquelles que et llegeixes després d’un dia una mica agobiat i et permeten desconnectar, evadir-te i pensar que la vida és bella… en certa manera com la cançó del Dean Martin! Per cert, el llibre surt a la venda el proper dimarts 25; a veure si a les cues inicials per comprar-lo hi ha el Casillas i la Carbonero, jeje…

La cosa va de romàntics

Us agraden les novel·les romàntiques? Sembla que a l’estiu ve més de gust llegir llibres entretinguts sota el sol, vora la mar… La ment està de vacances i demana coses fresques! Suposo que per aquest motiu, entre d’altres, aquests dies de relaxació he vist una proliferació de llibres best-seller com Tinc ganes de tu, de Federico Moccia (vegeu Tinc ganes de tu, i Sí, ho confesso…), Totes les coses que no ens vam dir, de Marc Levy (vegeu Entre un dia…, i Totes les coses…) o Un dia, de David Nicholls (vegeu El 15 de juliol…).

Els tres escriptors ens han demostrat que dominen amb escreix la temàtica amorosa, un terreny sovint complicat i tortuós. Un espai on pocs homes s’atreveixen a entrar-hi. Agradin o no, s’ha de reconèixer que els seus llibres aconsegueixen treure un sospir a milers de noies (d’entre 16 i 60!). I és que, a qui no li agradaria viure una història com la de Gin i Step a Tinc ganes de tu?

Si l’altre dia no vau llegir l’article que sobre ells tres publicava El Periódico, us en deixem els vincles perquè ho pugueu fer! Ai, l’amor!!!

FEDERICO MOCCIA: El ‘culpable’ de los candados del amor
MARC LEVY: Romanticismo con gran dosis de aventura
DAVID NICHOLLS: Historias para ellas y también para ellos

La comèdia romàntica és per a dones i la literatura empresarial per a homes?

Els secrets del BarcaL’altre dia a la sobretaula parlàvem amb un grup d’amics sobre l’arribada del mundial de futbol. Va ser una de les dones qui va dir que des del seu punt de vista el futbol seguia sent “cosa d’homes” i que la majoria de dones que ella coneixia eren incapaces, potser no de seguir un partit important, però sí d’empassar-se dia sí, dia també, un matx de seleccions com ara Paraguai o Corea del Nord…

D’aquí, amb una mica d’ajuda d’un excel·lent gintònic, vam passar als llibres. Jo vaig preguntar, no amb certa malícia, si creien que és possible fer una analogia i es podrien separar els llibres entre per a homes | per a dones.

perdona pero vull casar-me amb tuSi voleu que us digui la meva opinió, sempre m’ha fet molta ràbia pensar que novel·les com ara Perdona però vull casar-me amb tu són “per a senyores” (o senyoretes!!) i en canvi Els secrets del Barça és “per a senyors”, per dir-ne només un parell d’exemples.

Viatge d'anada i tornadaJo m’ho vaig passar molt bé llegint el Viatge d’anada i tornada i és fulboler 100% (ADN Barça, com diuen ara) i, en canvi, amb una novel·la romàntica d’escocesos d’aquelles de 700 pàgines que em vaig llegir fa dos anys més per devoció per per afició, vaig acabar avorrida com una ostra…

M’ho hauria de fer mirar o això que hi ha lectures per a homes o dones és una ximpleria monumental? Què en penseu, nosaltres?

Per cert, tinc curiositat per saber on posaria Angelology, la meva amiga…
Li preguntaré sobre el sexe dels àngels!

Tinc ganes de tu

Títol: Tinc ganes de tu
Autor:  Federico Moccia
Editorial: labutxaca
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-9930-044-3
PVP: 9,95 €

Federico Moccia s’ha convertit en un dels fenòmens mediàtics més espectaculars dels últims anys, primer a Itàlia i després a Espanya. Perquè? Què té aquest escriptor que enganxa tant? Pot ser el seu estil fàcil i proper? O bé les seves històries d’amors impossibles que sempre acaben triomfant?

Perdoneu-me pel comentari següent però em ve al cap una cançó adient pel rerefons de la novel·la – és de la pel·lícula El Rey León 2, de Disney (vaig créixer amb Disney i això sempre deixa seqüeles!),-  “Al fin, triunfará el amor y estará  mi hogar allá en donde estemos juntos… y así ya no habrá dolor y amanecerá…  porque junto a ti, triunfará el amor”. Ja veieu que, com diuen, de tal palo tal astilla…

La segona part d’A tres metres sobre el cel, Tinc ganes de tu, ens parla d’una història d’amor apassionada però alhora impossible entre dos adolescents que es retroben després de dos anys distanciats. Els dos joves lluiten contra els obstacles interposats, en part per les males influències de l’entorn, en part pels camins diferenciats que han seguit. Una història entretinguda. Els personatges tenen caràcters molt marcats, clarament distingits entre el bé i el mal. A més, ens trobem davant d’una galeria de personatges molt amplis que ens parlen de l’amor, l’amistat…

L’èxit dels llibres de Federico Moccia ha tingut també repercussions fora de la lectura. I és que, ni més ni menys, ha posat de moda el fet de col·locar cadenats que simbolitzin l’amor entre una parella a diferents llocs, tan en el Pont Milvio de Roma (hi surt, a la novel·la) com a altres llocs del món.

A mi m’ha deixat amb un regust a suc de poma amb eucaliptus…  “y hasta aquí puedo leer!”