nosaltresllegim.cat

L’altre dia a la sobretaula parlàvem amb un grup d’amics sobre l’arribada del mundial de futbol. Va ser una de les dones qui va dir que des del seu punt de vista el futbol seguia sent “cosa d’homes” i que la majoria de dones que ella coneixia eren incapaces, potser no de seguir un partit important, però sí d’empassar-se dia sí, dia també, un matx de seleccions com ara Paraguai o Corea del Nord…

D’aquí, amb una mica d’ajuda d’un excel·lent gintònic, vam passar als llibres. Jo vaig preguntar, no amb certa malícia, si creien que és possible fer una analogia i es podrien separar els llibres entre per a homes | per a dones.

Si voleu que us digui la meva opinió, sempre m’ha fet molta ràbia pensar que novel·les com ara Perdona però vull casar-me amb tu són “per a senyores” (o senyoretes!!) i en canvi Els secrets del Barça és “per a senyors”, per dir-ne només un parell d’exemples.

Jo m’ho vaig passar molt bé llegint el Viatge d’anada i tornada i és fulboler 100% (ADN Barça, com diuen ara) i, en canvi, amb una novel·la romàntica d’escocesos d’aquelles de 700 pàgines que em vaig llegir fa dos anys més per devoció per per afició, vaig acabar avorrida com una ostra…

M’ho hauria de fer mirar o això que hi ha lectures per a homes o dones és una ximpleria monumental? Què en penseu, nosaltres?

Per cert, tinc curiositat per saber on posaria Angelology, la meva amiga…
Li preguntaré sobre el sexe dels àngels!

Títol: Tinc ganes de tu
Autor:  Federico Moccia
Editorial: labutxaca
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-9930-044-3
PVP: 9,95 €

Federico Moccia s’ha convertit en un dels fenòmens mediàtics més espectaculars dels últims anys, primer a Itàlia i després a Espanya. Perquè? Què té aquest escriptor que enganxa tant? Pot ser el seu estil fàcil i proper? O bé les seves històries d’amors impossibles que sempre acaben triomfant?

Perdoneu-me pel comentari següent però em ve al cap una cançó adient pel rerefons de la novel·la – és de la pel·lícula El Rey León 2, de Disney (vaig créixer amb Disney i això sempre deixa seqüeles!),-  “Al fin, triunfará el amor y estará  mi hogar allá en donde estemos juntos… y así ya no habrá dolor y amanecerá…  porque junto a ti, triunfará el amor”. Ja veieu que, com diuen, de tal palo tal astilla…

La segona part d’A tres metres sobre el cel, Tinc ganes de tu, ens parla d’una història d’amor apassionada però alhora impossible entre dos adolescents que es retroben després de dos anys distanciats. Els dos joves lluiten contra els obstacles interposats, en part per les males influències de l’entorn, en part pels camins diferenciats que han seguit. Una història entretinguda. Els personatges tenen caràcters molt marcats, clarament distingits entre el bé i el mal. A més, ens trobem davant d’una galeria de personatges molt amplis que ens parlen de l’amor, l’amistat…

L’èxit dels llibres de Federico Moccia ha tingut també repercussions fora de la lectura. I és que, ni més ni menys, ha posat de moda el fet de col·locar cadenats que simbolitzin l’amor entre una parella a diferents llocs, tan en el Pont Milvio de Roma (hi surt, a la novel·la) com a altres llocs del món.

A mi m’ha deixat amb un regust a suc de poma amb eucaliptus…  “y hasta aquí puedo leer!”

No em puc estar de comentar-vos que ja he enganxat el primer codi de barres! M’he estrenat amb Tinc ganes de tu, com ja us vaig dir a Llegiu i escolteu… Ja he fet el primer pas per aconseguir el walkman que regala labutxaca!

He de dir que Tinc ganes de tu, de Federico Moccia està sent una lectura molt planera! En general no m’agrada la novel·la romàntica però amb Federico Moccia tot es veu de color rosa… Vigileu perquè es contagia!

Nois, noies, nosaltres tots: Els de Columna han decidit que la passió no té fronteres i han preparat un concurs per anar a ROMA a viure una història d’AMOR. No em direu que no és bonic: la ciutat eterna, la primavera i Perdona però vull casar-me amb tu, de Federico Moccia, a la maleta!

Ara que, ben mirat, en aquesta circumstància, no sé si es deu llegir gaire… mmmm… En tot cas, potser que la lectura ja la portem feta de casa i així, a més, se’ns farà més curta l’espera per saber si ens toca el viatge!

Bé, mireu les bases aquí i que tingueu molta sort (i dic tingueU perquè es veu que jo no hi puc participar. Paciència i resignació! Hauré de seguir penjant candaus a Nova Icària!! vegeu Sí, ho confesso…).