Arxiu d'etiquetes: Flavia Company

Segona pell, de Flàvia Company

@Ed_Proa @Grup62

Sempre s’ha dit que l’amor fa pupa, que hi ha amors que maten, que la frontera que separa l’amor de l’odi és fina com un paper de fumar.

Aquest és el cas de Segona pell de Flàvia Company, un llibre que ens parla d’una dona embogida per la passió que explica la seva història a la seva psicoanalista, sabent del cert i per endavant que el seu és un cas perdut.

Es tracta d’una història d’amor i sexe entre dues dones purament passional. Després entra una tercera en discòrdia que fa que tot allò que s’ha anat aguantant amb pinces salti definitivament pels aires.

Mentre explica la seva història, es reconeix a sí mateixa que allò que acaba passant es veia a venir de lluny…

Les mossegades massa fortes, els cops donats estratègicament perquè els blaus quedin amagats sota la roba encara que això passi amb consentiment de les parts… Arriba un moment en què la cosa s’escapa de les mans i es precipita cap a un camí sense retorn.

Llavors, quan comença el desamor, l’absència i els records, tot i que siguin tan amargs… Llavors, tot això és l’únic que li queda a aquesta dona per anar consumint-se lentament.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Segona pell
Autor: Flàvia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-7588-392-2
Preu: 17€

Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

@Ed_Proa @Grup62

L’Enzo i el Víctor són íntims amics encara que no s’assemblen en res.

L’Enzo és tranquil, bohemi, un home pausat que es guanya la vida traduint llibres i gaudint de les dones que de tant en tant es lliga.

El Víctor té dona i dues filles, és un banquer ben posicionat que viu única i exclusivament pels diners. En sap treure de sota les pedres! Fins i tot la vida és un negoci.

De cop i volta l’Enzo es posa molt malalt i quan va a veure el metge aquest li diu que té els dies comptats. Quan el Víctor se n’assabenta veu clarament que la mort imminent del seu amic li va de conya per netejar una taca d’un passat que semblava que estava net i polit… Però no, no i no: tot torna.

Per tant, li demana al seu amic que, abans de morir-se, a veure si seria tan amable de fer-li un últim favor. Però que sigui rapidet, eh? Quin paio mes bèstia!

El cas és que l’Enzo té un deute molt gran amb en Víctor i es troba lligat de mans i peus, tot i que això que li demana el seu amic no és precisament que el convidi a una cigarreta. És quelcom molt mes perillós.

És una novel·la que necessita de ben poques pàgines per obrir molts fronts diferents. És un text original, enigmàtic, atent al màxim a la qualitat humana dels personatges que transiten per les seves pàgines.

M’ha agradat molt aquesta Flavia Company a qui tot just acabo de descobrir amb aquesta excel·lent novel·la: Que ningú no et salvi la vida

Títol: Que ningú no et salvi la vida
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-324-3
Preu: 17,90€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

@Ed_Proa @Grup62

Ah, que bé! Hem començat setembre amb bon peu! Sí, sí, ja sé que pot semblar ridícul dir això, especialment si acabes de plegar el diari, però és que acabo de llegir una novel·la que m’ha deixat molt bon gust de boca… Més ben dit, m’ha deixat amb la boca oberta! Només tinc un problema: no us en puc explicar gairebé res.

Si vau llegir l’anterior novel·la de la Flavia Company, L’illa de l’última veritat, ja sabreu que l’autora domina els finals inesperats millor que l’Alfred Hitchcock ho feia a les Històries imprevistes, així que qualsevol comentari sobre l’Enzo, el Víctor i tota la comitiva de personatges principals o secundaris està de més.

I que consti que em moro de ganes per explicar-vos-en el final, perquè aquesta novel·la és de les que et deixa amb una voluntat impacient de fer-ne tertúlia amb els amics i debatre, per exemple, què deuen dir les cartes de l’antiquària (no patiu, aquesta frase no us portarà enlloc…). El títol és tot el que em veig en cor de subratllar: Que ningú no et salvi la vida. Quin gran deute contret, amb qui te l’ha salvada! Fins a quin punt, és gran? Això és un dels temes de la novel·la, però n’hi ha mes: el perdó, el penediment, la mentida… Ja veieu que no són banals, però la Flavia Company ens els presenta amb tanta suavitat que fins que no ens hem empassat l’ham de la novel·la no ens adonem que el pes que arrossenguen ens enfonsa igual que els passa als protagonistes.

Si us plau, llegiu-la i comentem, encara que sigui encriptant els missatges!

Títol: Que ningú no et salvi la vida
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-331-1
Preu: 14,99€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Ai, la veritat és sempre tan complexa!!

Ahir al vespre vaig acabar-me de llegir L’illa de l’última veritat, la novel·la que vaig regalar, dedicada, al meu pare (he de dir que no l’he vist fins avui, a ell, o sigui que li he lliurat llegida, però, com diuen amb els cotxes de segona mà, en perfecte estat!).

Títol: “L’illa de l’última veritat”
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 529 ]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 17,00€

La vaig començar a les 10 i a les 20h ja estava vista per a sentència… ni tan sols el partit del Barça em va fer deixar aquesta fascinant història.
Ja m’ho havien dit, la Geòrgia i el Cèsar (vegeu Nàufrags…), que era una gran història, però no m’imaginava que m’arribés a agradar tant. Si em permeteu que us torni a fer un símil gastronòmic, diria que és com les postres del Celler de Can Roca: semblen molt bones, semblen senzilles i, efectivament, són molt bones però de senzilles no en tenen res… Tot està mesurat per sorprendre el comensal fins a la darrera cullerada.

No us en vull dir res més d’aquesta gran història. Crec que, més enllà d’un argument rodó, on no hi ha res accessori, jo hi he trobat un llibre que m’ha fet pensar sobre la condició humana i l’esperit de supervivència en el sentit més brutal.
De debò, si teniu ganes d’un gran llibre, feu com jo: regaleu L’illa de l’última veritat i garantiu-vos, així, que tindreu algú amb qui comentar-lo. Segur que quan l’acabeu en tindreu moltes ganes!!
Us deixo amb el blog de la Flavia Company.

Nàufrags del segle XXI

Us deixem amb un escrit sobre L’illa de l’última veritat que ens ha enviat la Geòrgia. A gaudir-ne!

Títol: “L’illa de l’última veritat”
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 529 ]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 17,00€

Si ens diuen les paraules: naufragi, illa i home sol… segur que pensem de seguida en la figura d’en Robinson Crusoe i, ens ve al cap la cara barbuda d’en Tom Hanks.

Ara bé, aquesta és la clàssica història; no és la que ens vol explicar l’escriptora argentina Flavia Company, quan ens parla del naufragi del cirurgià Matthew Prendel, a la seva última novel·la L’illa de l’última veritat.

A la portada ja ens ha posat una bona frase per fer-nos rumiar, ens diu: “Hi ha secrets amb què es pot viure, però amb què no es pot morir”.

Això és el que li passa al doctor i professor Prendel: perdut en la immensa mar blava de l’Atlàntic, trobarà com a refugi un illot; allà descobrirà el valor de la vida, la importància de l’aquí i l’ara i que, per sobre de tot, s’ha de tenir esperit de lluita, ja que ‘un home sense un objectiu comença a abandonar la seva condició d’home i s’acosta a la d’animal’. D’aquest viatge però, en guarda un secret.

Li traspassarà en vida aquest tresor a la seva amant Phoebe i, un cop ell mor, ella ens l’explica i es converteix així, en la narradora de dues històries: la seva pròpia i la que va resultar de l’atac d’un vaixell pirata en ple segle XXI.

És una novel·la curta, que durant l’estona que la tens entre les mans, t’aïlla per què sentis el gust salat de l’oceà, l’olor de la solitud i, al final, una ràfega forta de tramuntana.

Aquí teniu una interessant entrevista a Flavia Company al programa Els matins de TV3, de Josep Cuní.