Arxiu per a l'etiqueta ‘Francesc Miralles’

Falta menys d’una setmana per Sant Jordi!

17-04-2010 publicat per Montserrat Brau

Aquest matí he anat amb la família a Granollers i hem volgut passar per La Gralla, on tot estava ja preparat per la imminent arribada de Sant Jordi. Hem aprofitat per fer una repassada a l’oferta de llibres i la veritat és que he sortit feta un embolic!! Hi ha un bé de Déu de títols on triar i, evidentment, no podran venir tots cap a casa, així que la selecció  definitiva promet ser dura.

He decidit començar la llista pels dos menys compromesos: el de l’amic invisible de la meva filla per Sant Jordi i el de la noia de 16 anys que li fa de cangur de vegades.

Com que l’altre dia vaig estar veient el Miralles i per la crítica que en va fer la Sílvia em va semblar molt interessant (vegeu “Nosaltres”, perdoneu que no m’aixequi: Retrum), em sembla que a la cangur li acabaré comprant Retrum.

Em va comentar un dia que li agrada molt el Moccia, però  em sembla que els d’aquest autor ja els té tots, o sigui que  una mica d’amor regat amb misteri li pot agradar.

Per a l’amic invisible, dubtàvem entre el llibre il·lustrat d’Alícia al país de les meravelles, de Xavier Collette, o bé El Crackòvia de les 6 copes, que ja us vaig comentar que a la meva filla li havia agradat d’allò més (vegeu Enguany, lliga, Champions i El Crackòvia de les 6 copes). Finalment, al cotxe hem resolt que com que li ha tocat un nen “futbolero”, el llibre del Barça serà l’escollit.

I vosaltres, ja hi heu començat a pensar? Sabeu quin/-s llibre/-s comprareu per Sant Jordi? Ens agradaria molt que ens ho expliquéssiu. Potser els vostres comentaris poden ajudar “persones-a-la-recerca-del-llibre-adequat” com ara jo en aquest precís moment!!

Si Judes no et falla, escriure a quatre mans és possible…

16-04-2010 publicat per Montserrat Brau

el llegat de judesBé, ja em perdonareu el títol, una mica esbiaixat, sí, però és que ahir vaig anar a la presentació d’El llegat de Judes, que es va celebrar a la tarda a l’FNAC de l’Illa Diagonal de Barcelona i va ser una de les idees que vaig treure’n en clar. Bé, per ser exactes, la cosa no va anar ben bé així…  Una de les dades curioses que van explicar en Joan Bruna i en Francesc Miralles és que per escriure a quatre mans es van repartir la feina: en Joan va escriure el Testament de Judes i en Francesc la trama actual, la que porta els personatges a la recerca de les set monedes (vegeu El personatge de Judes m’ha seduït i Judes, la millor companyia de Divendres Sant). Així no hi va haver conflicte estilístic i, a més, es van poder centrar esforços en les tasques de documentació.

Una altra de les curiositats de la trobada va ser que en Francesc va confessar que l’anècdota de la botiga de samarretes que apareix al llibre li va passar realment a ell. No us l’explicaré aquí per no avorrir-vos, però llegida (i sentida!) tal com ell ho fa té molta gràcia!

Finalment, com que anava amb la meva filla, no vaig poder resistir la temptació de demanar-los que li signessin el llibre, la qual cosa vam agrair de tot cor. Tan és així que a la nena li va faltar temps per ensenyar-li l’avi la novel·la dedicada; ell la va agafar, va llegir-ne la dedicatòria amb deteniment, li va donar la volta, va llegir la contra… i ja m’ha aixafat el regal de Sant Jordi perquè se l’ha quedada a la tauleta de nit! En fi, és el que tothom comentava ahir, que enganxa, enganxa!

Bé, us deixo amb algunes fotos que vaig fer. Ja veureu que sóc una pèssima reportera!

No voldria descuidar-me de dir que assistir a la presentació em va permetre conèixer en persona en X. R.. Trigo! Va ser una gran alegria, que espero repetir aviat quan ell presenti la seva propera novel·la (Xulio, tots “nosaltres” en volem més i aviat!).

Judes, la millor companyia per Divendres Sant

29-03-2010 publicat per Montserrat Brau

Vaig llegir el comentari de la Núria fa uns quants dies (vegeu Atenció: el personatge de Judes m’ha seduït) i em va fer venir ganes de saber-ne més. Com que és una ressenya absolutament entusiasta em va picar la curiositat i vaig pensar que, ara que ens acostàvem a la Setmana Santa, s’esqueia aquesta lectura. Bé, us he de confessar que em pensava que em duraria fins al Divendres Sant, però per Diumenge de Rams ja la tenia dada i beneïda!

Títol: El llegat de Judes
Autor: Joan Bruna i Francesc Miralles
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 835 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6640-866-0
PVP: 21,50€

Tenia raó la Núria en què és una novel·la que enganxa des del principi. És un thriller amb tots els ingredients per mantenir-te les parpelles ben obertes: bons, dolents, lluites de poder, passions… I tot salpebrat amb dosis d’història sagrada “alternativa” que et fan descobrir un Judes turmentat, solitari, enamorat, dubtós.

De fet, crec que enganxa tant que l’únic retret que se li pot fer a l’obra és que quan l’acabes tens la sensació que en voldries més! Llàstima que en comptes de 30 monedes (per a la novel·la n’acaben sent rellevants 7) no fos un desfalc amb totes les de la llei!

Què us sembla? Voleu que aprofitem l’avinentesa que s’acosten vacances per recomanar-nos algun bon llibre? Jo començaré la llista amb aquest: Si teniu ganes de passar uns dies de vacances sense maldecaps, distrets i pendents només de què passarà quan gireu full, El llegat de Judes, de Francesc Miralles i Joan Bruna es una opció que no traeix les expectatives!

“Nosaltres”, perdoneu que no m’aixequi: Retrum

26-03-2010 publicat per Silvia

Avui estem de festa: presentem una nova lectora que vol compartir amb nosaltres les seves lectures. Es diu Sílvia, vol ser escriptora i estic segura que ho aconseguirà perquè ho desitja amb totes les forces!! De moment, ens porta de visita per zones una mica fúnebres…Segur que després de llegir el comentari us vindran ganes de “més enllà”, o sigui que podeu visitar el web de la novel·la per anar-vos preparant i, de passada, escriure el vostre epitafi! (eps que hi ha un concurs per això, eh?!).

Títol: Retrum
Autor: Francesc Miralles
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-9932-105-9
PVP: 17′95€

Aquest llibre ha caigut a les meves mans per casualitat. Anava a fer un encàrrec i m’he l’han regalat. M’ha cridat molt l’atenció amb la seva coberta negra , un títol rosa xiclet al mig i les pàgines tacades de negre. He pensat que estava a la moda i una veïna de 14 anys m’ha confirmat la sospita: és molt guai! Mola molt! Després de dir-li que si es portava bé li deixaria llegir he anat a casa. L’he començat després de dinar. Sense la panxa plena no puc fer feina. És una norma que segueixo des de fa anys.

Retrum. Què diantres vol dir aquest títol? El resum del darrera m’ha fet saber que és un orde secret que es comunica amb els morts. Hmmm, la mort! En general em crida l’atenció tot el que té relació amb la mort. M’agradaria no arribar mai als seus braços però el misteri que l’envolta és més que interessant. Llegir sobre ella, veure pel·lícules ambientades en llocs sinistres fa que la comprengui una mica millor.

Els integrants de Retrum són peculiars. Una noia amb cabells vermells, un noi esprimatxat i una noia molt guapa (no podia faltar en una novel·la juvenil). El protagonista és un indecís que no sap ben bé què vol ni què sent. Cau simpàtic. És la famosa “empatia”. Ben aviat ens posem en el seu lloc i pensem què faríem si d’un dia per l’altre se’ns apareixen tres individus i ens fan passar una prova per entrar en el seu grup misteriós.

Intriga, mort, cementiris i oh l’amour! La passió adolescent barrejada amb la passió pel desconegut. Retrum conté tot això i més. És una novel·la per a joves i no tant joves (a mi m’ha agradat molt i fa una mica de temps que em va passar aquesta etapa) amb un disseny impressionant.

El final que ens regala l’autor provoca un gir de 180 graus a la història. Jo ja el sé. I tu, te’n quedaràs amb les ganes? Si et decideixes i ets d’aquells que quan van al cinema a veure una pel·lícula de terror després es pensen que l’assassí està a casa, no ho dubtis: llegeix Retrum de dia i a prop d’una sortida d’emergència.