De què parlo quan parlo d’escriure, de Haruki Murakami

Haruki Murakami torna abans de Sant Jordi -el que fora d’aquí en diuen el Dia del Llibre- per parlar-nos de com entén això de l’escriure. El llibre es titula De què parlo quan parlo d’escriure, un títol que recorda misteriosament el seu anterior De què parlo quan parlo de córrer que vam ressenyar aquí, ja fa temps, al Nosaltresllegim.

És per això que podem arribar a deduir que el fet d’escriure i el córrer són de la mateixa família; no en farà un de respirar perquè això ja li surt sol, peró la qüestió és que el córrer i l’escriure són el que el motiven a fer coses i a assolir uns objectius. Quins objectius? Després us ho explicarà ell en una cita que teniu més avall.

Murakami, etern candidat al Premi Nobel de Literatura, comença explicant-nos per què va començar a escriure i ens deixa molt clar que els novel·listes són un tipus de gent molt especial a qui no els importa gaire la competència literària: quan apareixen nous novel·listes que no són fabulosos, no els critiquen perquè, al cap i a la fi, la novel·la -com a gènere- és molt amable: “qualsevol pot escriure una novel·la”, diu Murakami. El més important, segons el japonès, és que si en fas una de bona, has de mantenir el nivell i seguir al ring, per molts “contrincants literaris” que pugin.

Una de les curiositats que podreu descobrir en aquest assaig és que a ell, això d’escriure una novel·la li va venir, de cop, un dia que mirava un partit de beisbol.

Però parlant d’un altre esport del qual és molt fan, afirma que això d’escriure és com una cursa de llarga distància, de resistència, que requereix entrenament i dedicació durant molt de temps. El talent pot portar a un èxit ràpid… però no és garantia de que et mantindràs gaire temps amb els que la lideren.

Un altre dels temes que aborda Murakami és el dels premis literaris -“el Premio Nobel, por la puerta asoma”-, dels quals afirma que li importen un rave. Ell és fan d’autors com Chandler o Algren, que van tenir un reconeixement important però que van passar olímpicament de la parafernàlia i la pompositat del premi en sí. En particular, Algren es va quedar prenent una copa, lligant amb una noia, perquè li interessava més la noia que la medalla que li havien de donar  ¿Podem arribar a deduir que deu ser fan del que ha estat fent Bob Dylan fins ara, potser?

No oblideu que Murakami va guanyar un premi important amb la seva primera novel·la, Escolta la cançó del vent, així que ell és dels que ha guanyat al ring i després s’ha hagut de mantenir. O més que mantenir, ha anat cap amunt amb el seus Tòquio Blues, Homes sense dones, Underground, elefants desapareguts i caceres d’ovelles.

No oblideu que Murakami va rebre no fa tant un Premi Catalunya

Durant l’assaig també va abordant temes sobre l’escriptura i la Literatura -com Lodge, Salter o Eagleton- com són l’originalitat. I és aquí, enmig d’aquest assaig-autobiografia, on l’escriptor de Kyoto admet les seves influències, que van des de la música pop dels 60 i 70 -i en particular la lluita entre Beatles i Beach Boys que acaba amb Brian Wilson en un frenopàtic-, el jazz com a una música amb una obertura de mires sense rival, o els músics de Clàssica com Stravinski o Mahler -¿era en Jaume Cabré que va dir que volia viure en un acord de Mahler durant la presentació de ‘Quan arriba la penombra’?-.

El seu resum? Les coses es veuen originals amb el pas del temps.

Sobre l’escriure quan parla d’escriure, però sobretot sobre Murakami quan parla del Murakami escriptor, que us ho expliqui ell mateix:

Per naturalesa, quan una cosa m’agrada o m’interessa m’hi fico de ple i vaig fins al final. No la deixo a mitges perquè me n’hagi cansat: hi persisteixo fins que arribo on volia. Però quan no m’interessa no m’hi dedico gaire, perquè no hi ha manera de fer-me’n entrar ganes.

Esperem que segueixi tenint ganes d’escriure, oi?
El Nobel ja li donaran, tard o d’hora. O no.

I si li donen, veurem quina novel·la ens munta perquè ho puguem explicar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir sobre què és escriure per Haruki Murakami quan parla d’escriure

Títol: De què parlo quan parlo d’escriure
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Mas
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-17016-00-5
Preu: 19,90€

A la caça de l’ovella, de Haruki Murakami

A la caça de l'ovella, de Haruki Murakami - Nosaltresllegim.catHola a tots, Nosaltres! Acabo de llegir la primera obra que va escriure el gran Haruki Murakami i que es va publicar al Japó, per primer cop, l’any 1982. Ara, per fi, tenim el gran plaer de poder llegir-la nosaltres també traduïda al català!

El cas es que aquest llibre va ser escrit volent ser un thriller i no seré pas jo qui us digui que no té el seu puntet d’intriga, aquell de a veure què passarà… però Nosaltres, tractant-se de Haruki Murakami les coses mai no poden ser tan senzilles, oi?

En aquest A la caça de l’ovella, que ningú esperi trobar-hi assassinats, sang i fetge, o estranys individus amb un passat fosc i marginal. No, no… de cap manera! En aquesta novel·la de misteri á la Haruki Murakami, la història la protagonitza un jove publicista del qual mai no en sabrem el nom.

El noi, tria una foto per fer una campanya publicitària. És una foto en la qual apareix un prat ple d’ovelles: uns bedolls i unes muntanyes al fons. La imatge no pot ser mes pastoral i inofensiva oi? Doncs no, senyor! Aquí comença la peregrinació d’aquest noi en busca d’una ovella absolutament mitològica i especial. Seria, perquè us en feu una idea, el que vindria a ser… “l’ovella”. M’enteneu, oi?

Aquesta recerca el farà marxar del seu Tokio natal fins a les remotes muntanyes nevades de Hokkaido, al nord del Japó. Allà hi trobarà més o menys el que està cercant.

I és aquí on entra Haruki Murakami: tot això està explicat per un autor que pot escriure el que li doni la gana sense perdre mai aquesta meravellosa pàtina estranya i poètica que el caracteritza.

És un llibre cent per cent Murakami! Gaudiu-lo, Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir-lo.

Títol: A la caça de l’ovella
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-73-3
Preu: 19,90€

L’elefant desapareix, de Haruki Murakami

lelefantdesapareixL’Eulàlia se’ns estrena al Nosaltres amb un autor que cada any sona pel Nobel de Literatura: Haruki Murakami.

A veure què ens explica d’aquest L’elefant desapareix que acaba d’arribar a les llibreries:

Haruki Murakami torna, si es pot dir així, en català amb L’elefant desapareix. Un recull d’articles que va escriure entre els anys 1980 i 1991 que, agrupats en aquest llibre, conformen un còctel d’històries, aparentment, inconnexes entre sí però que guarden un símil, un fil continu i un rerefons molt semblant.

La rutina de cada personatge i famílies que hi apareixen és transformada per Murakami cap un univers surrealista i molts cops sense cap mena de sentit. Tot i així, arriba un punt que el seu imaginari infinit creat per aquests contes -que és el cap i a la fi el que són- no se t’acaba fent estrany. Fins i tot, t’hi adeqües i acceptes sense qüestionar que, per exemple, un dels protagonistes tingui la mania de cremar graners un cop cada dos mesos.

Murakami doncs, posa per escrit tot aquell seguit de pensaments que tots tenim generats per la monotonia diària. És a dir, fa actuar els seus personatges per instints, de vegades els més bàsics, abans que la racionalitat i la reflexió els freni d’actuar. Potser per això el llibre es titula L’elefant desapareix, perquè com a humans a vegades ens oblidem que seguir els instints és igual de lícit que asseure’ns per valorar quin ha de ser el següent pas.

Personalment, aquesta ha estat la meva estrena dins del món Murakami i m’ha quedat clar un aspecte: ens convida a fer volar la imaginació deixant inacabades i al punt més àlgid gairebé cadascuna de les 17 històries que ens presenta.

Continuarà…

Esperem tornar-te a veure i a llegir-te aviat, Eulàlia!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’elefant desapareix
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marina Bornas Montaña
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-16367-51-1
Preu: 19,90€

Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973, de Haruki Murakami

escoltalacancodelventpinball1973Em vaig alegrar molt quan vaig tenir a les mans un altre llibre pendent de llegir d’en Murakami. I més encara quan vaig veure que en realitat no era un, sinó dos!

I és que, per sort, Empúries ha posat al nostre abast i en català les seves dues primeres novel·les: Escolta la cançó del vent i Pinball 1973. No ocupen més de 283 pàgines i són una delícia… I més en saber que durant anys es va negar a acceptar la seva traducció a qualsevol altre idioma. Ara, per sort, s’ha decidit a acceptar-ho i Nosaltres podem gaudir de tan boníssima decisió.

L’argument de les petites novel·les és, al meu parer, irrellevant. El que realment és important a destacar és que en les seves pàgines podem començar a albirar el Haruki Murakami que coneixem, però quan encara “ell no era ell”. Ens serveix com a pista per tal d’entreveure el seu camí com a escriptor quan encara no acabava ni de reconèixer-se com a tal.

Hi trobem gran part dels ingredients que caracteritzen el seu estil, malgrat que els trobem barrejats d’una manera una mica diferent. En un altre ordre i sense trobar-los tots, encara… Però intuint els que falten. L’univers Murakami hi és present: la individualitat del noi protagonista, aquella solitud forçada però no rebutjada en la qual s’emmarquen la majoria dels seus personatges, la quotidianitat que sempre envolta les seves històries, aquella sensació d’irrealitat i d’atemporalitat malgrat que situa les històries sempre en geografies i contextos ben marcats, el misteri tranquil… Però tot amb un aire molt més fresc que en les anteriors novel·les que hàgim pogut llegir. Molt iniciàtic.

El fet que estiguin editades les dues en un únic volum té sentit: la segona parteix de la primera. I m’aventuraria a dir que d’aquestes dues en sorgeix gran part del seu món literari. Llegint-les m’ha estat inevitable recordar alguns moments de Tòquio blues, de Balla, balla, balla, o fins i tot de l’estranya Despietat país de les meravelles i la Fi del Món. Tenen la seva poètica, et retornen les mateixes sensacions.

Us recomano fermament que aprofiteu l’oportunitat de gaudir d’aquestes dues novel·les. La sensació de reconèixer en un escriptor jove -el que era quan va escriure aquests dos relats- l’escriptor consagrat que ja coneixeu és un goig difícil de descriure.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-16367-23-8
Preu: 19€

Homes sense dones, de Haruki Murakami

homessensedonesFans, adeptes i seguidors de Haruki Murakami en general, doneu gràcies al cel i piqueu de mans, que ha tornat el gurú!!

Tot just acabo de llegir la seva última entrega, anomenada Homes sense dones, que és un recull de set relats, sis dels quals han estat publicats prèviament en diaris i mitjans japonesos i un d’ells és original. Tots aquests escrits que publica Murakami estan basats en la complexitat de les relacions entre homes i dones. En això, l’amic Haruki és un mestre… Se li ha de reconèixer.

L’autor japonès no pot evitar donar unes pinzellades entre surrealistes i oníriques a les seves obres. Ho ha fet sempre i ho fa aquí també. Les coses més senzilles, com ara l’acte d’anar a comprar, el de fer la bugada, el sortir a fer un volt o el fer l’amor… Sigui el que sigui, tot sempre acaba impregnat, tot acaba tenint com una mena de sensació i d’aire de “si però no”. Ha passat realment? I si ha passat, per què? Què acabo de fer? I… he estat jo?

Cadascun d’aquest relats, per marcià que pugui semblar, està dotat d’una sensibilitat creïble i emotiva, i d’unes maneres tan elegants que costa resistir-se, un cop acabat un escrit, a encetar el que hi ha una pàgina més enllà.

El resultat és un llibre que es fa curt. Segur que no decebrà cap dels seus fans.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Homes sense dones
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductors: Albert Nolla Cabellos | Jordi Mas López
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-985-9
PVP: 19€

Underground, de Haruki Murakami

undergroundUn relat, evidentment, és una història. I una història no té per què ser lògica, ni ètica, ni filosòfica. És un somni que anem tenint potser sense ni tan sols ser-ne conscients. Però el cert és que mentre respirem no deixem de tenir aquest somni.

El 20 de març del 1995, membres de la secta Aum van perpetrar un atemptat amb gas sarín a 5 trens del metro de Tòquio. Un any més tard, , encuriosit per la manera com els mitjans de comunicació havien enfocat la notícia, però sobretot, pel com havien tractat a les víctimes. Es decideix a fer-ne una investigació, es podria dir que antropològica, dels fets.

Empúries ens presenta ara aquest treball amb el títol Underground, rere el qual hi trobem una primera part amb 34 de les 62 converses que va mantenir l’autor, tant amb persones que van resultar afectades, com amb familiars d’algunes de les 11 víctimes mortals; totes aquestes entrevistes, realitzades un any després de l’atemptat. La segona part són entrevistes a 8 seguidors i exseguidors de la secta Aum, que van ser publicades el 1998, compilades sota el títol “El lloc que em van prometre” i que acaben d’arrodonir el relat iniciat per aquelles veus afectades.

L’estructura del llibre és senzilla. Totes dues parts segueixen la mateixa lògica. Un pròleg a mode de presentació, d’argumentari i de situació dels fets. Un cos teixit a partir de veus i de personatges presentats “a la manera Murakami” que ja coneixeu -aquella presentació suau, càlida i detallista, i que l’ajuda a donar pas al relat explicat des del jo del personatge-, i finalment, un epíleg que funciona perfectament com a conclusió. Només hi ha una petita variació entre totes dues parts: en la segona fase d’entrevistes ja no ens trobem amb un relat en format monòleg, sinó que anem sentint al propi autor interpel·lant l’entrevistat.

Murakami és una aposta segura. Per això no vaig dubtar gens quan des del Nosaltres me’n van proposar la lectura. Malgrat que no tenia coneixements de l’atemptat, ni del tipus de llibre al que m’enfrontava. Tampoc tinc especials coneixements sobre la manera de ser de la societat japonesa. Però va passar que una vegada que vaig acabar Undeground, vaig voler més Murakami. Així que vaig començar la seva última novel·la, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge i interiorment em vaig aferrar a ella com si en fos una continuació. Sense que tinguin res a veure. Malgrat que he arribat a la conclusió que en realitat sí que tenen molt a veure. I és que havent llegit l’assaig sobre el metro de Tòquio, els personatges de la novel·la se’m van confonen amb aquelles veus que sentia. La sensació de formar part de la societat japonesa, com si ja la conegués una mica més (tot i quedar tan allunyada del mi) és aclaparadora. Llegir Murakami amb aquesta nova perspectiva és molt més plaent.

Si teniu l’ocasió, llegiu Underground. Malgrat que de tant en tant la història us pot resultar repetitiva, ja que el relat és el mateix però explicat des de diferents veus. Al final, la sensació és que no sobra cap de les entrevistes perquè totes van aportant matisos que acaben conformant un tot compacte molt i molt interessant.

Títol: Underground
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos | Jordi Mas López
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-9787-965-1
Preu: 22€

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami

ballaballaballaLB

@labutxaca @Grup62

Balla. Nopensis. Balla. Ballatanbécompuguis, comsiendepenguéslatevavida. Hasdeballar

Tinc la sensació que explicar l’argument de Balla, balla, balla de  és com reduir-lo a una dimensió que no li correspon. Com si en realitat, importés ben poc si us dic que el nostre protagonista sent la necessitat d’anar fins a Sapporo a la recerca de vés a saber què a l’Hotel Dolphin, que passa més de dues setmanes a Hawaii o que visita el cine infinites vegades per veure una pel·lícula absurda. Això no importa, malgrat que aquests siguin elements bàsics en el desenvolupament de la història.

No cal fer una aproximació a l’argument perquè en Murakami crea un relat que podria existir necessàriament sense aquest, tot i que estigui, al mateix temps, ben lligat a una molt bona trama.

L’obra està farcida de descripcions senzilles i bàsiques sobre fets quotidians que, malgrat que en algun moment ens puguin fer allunyar de la lectura, en global li donen continuïtat, serenor i un punt de realitat a la història. Té un discurs sincer creat amb matisos de seguretat, de girs i preguntes necessàries en tot camí de recerca personal, de nous descrobriments, d’incoherències personals, d’enyors i de desitjos inconfessables.

L’Hotel Dolphin, l’Home Ovella, la Yuki, el poeta manco, la Mei, en Gotanda, la Kiki, la Yumiyoshi, el protagonista sense nom,… fils que teixeixen moments, parts del somni o de la realitat, o d’alguna cosa semblant.

Balla, balla, balla és un somni constant. Una realitat constant. Una faula. Una banda sonora. Un assaig. És metafísica literària. Surrealisme. És un thriller. Un conte magnífic. Un relat sobre la quotidianitat de la soledat, de les relacions humanes. És un molt bon llibre.

Fa uns dies que l’he acabat i encara ara quan baixo al metro ho faig amb aquella sensació d’alegria de poder imaginar que faré el viatge acompanyada de les paraules d’en Murakami. Ja fa dies que l’he acabat però els personatges, una barreja de tots ells i les sensacions que creen, encara m’acompanyen. Els trobo a faltar.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9930-739-8
Preu: 9,95€

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, de Haruki Murakami

elnoisensecolorielsseusanysdepelegrinatge

@Ed_Empuries @Grup62

En Tsukuro es un jove de 36 anys, arquitecte, que aparentment gaudeix d’una vida a priori exitosa però solitària. No obstant, a la vida d’en Tsukuro hi ha alguna cosa que no funciona, quelcom que té a veure amb el passat, amb el moment de destrucció d’unes amistats que van construir una unió que ell creia infranquejable.

En Tsukuro tornarà, poc a poc, a retrobar-se amb aquell passat per entendre el moment en què tot es va trencar i perquè va passar. D’aquesta manera intentarà retrobar-se i entendre el seu “jo”.

L’escriptura d’El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge és fascinant. Haruki Murakami no ens descriu gairebé en cap moment l’espai on se situa l’acció, cosa que em va cridar molt l’atenció. Tot i això, la cirurgia a la qual sotmet els estats d’ànim i les emocions dels personatges ens fa comprendre en tot moment on i quan estem, ja que durant el pelegrinatge d’en Tsukuro passarem per diverses etapes de la vida del jove arquitecte.

Murakami ens convida a escoltar la banda sonora de la novel·la: Les années de Pèlerinage de Franz Listz. Les reflexions d’en Tsukuro i de la resta de personatges sobre la peça i els seus diferents intèrprets actuen com a fil conductor en el record de Tsukuro, que es va reconstruint lentament però amb pas ferm.

Personalment, no vaig escoltar Les années de Pèlerinage fins a finalitzar la novel·la. No sé per quina raó. I em va semblar una peça tècnicament molt senzilla però dificilíssima de tocar bé. Aquesta és la sensació que em dóna l’escriptura de Murakami. No sembla que faci floritures però el que explica i com ho explica… Fer-ho bé és una cosa summament difícil.

Una novel·la fantàstica que va molt més enllà dels problemes urbans. Una novel·la que parla de l’amistat, d’allò que és i d’allò que creiem que és, de la creació d’una personalitat, i de la superació del passat.

Pots esborrar els records però no canviar la història.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El noi sense color i els seus anys de peregrinatge
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7146-6
Preu: 19,95€

Després del terratrèmol, d’Haruki Murakami

@Ed_Empuries @Grup62

Després del terratrèmol ha estat el meu primer Murakami, però no crec que sigui l’últim. Tenia moltes ganes de valorar per mi mateixa aquest autor, que sempre veig a les travesses per al Nobel. És evident, tot just encetar el llibre, que té un estil propi, depurat, poètic, blanc, que ens permet entrar en el relat des de molt a prop i amb la mateixa cadència que viuen els personatges. Un ritme lent que es veu sacsejat per l’arribada del terratrèmol de Kobe. Recordo bé les imatges de la desgràcia, tot i que ja fa gairebé vint anys que va passar. Tanmateix, us dic amb franquesa que no tinc clar si les recordo perquè les vaig enregistrar a la memòria visual o bé perquè en Murakami me les hi acaba de posar. I no és que en parli massa directament, del terratrèmol. No ens l’explica… senzillament hi és.

En aquests sis relats –alguns més estrafolaris que altres- hi ha alguna cosa que es trenca. No només ho fa la terra sota els peus, sinó també les parelles (us recomano el darrer conte i el primer), les rutines, les relacions de cadascú amb les seves misèries més íntimes… Si voleu que us digui, mentre el llegia –intercalat amb una altra obra de no ficció- pensava “vols dir que anem bé?”, perquè hi ha moments que és molt… no sé com dir-vos-ho… rar. Ara bé, vist amb perspectiva, trobo que les imatges que troba l’autor són bones, memorables. Estic recordant ara mateix un fragment on es descriu com es construeix una foguera a la platja i és una filigrana, plena de bellesa plàstica i ordre narratiu: l’acció transcorre en primer pla però pel fons va passant el foc, la calor, la creació i la destrucció… bellíssim!

Us he triat una cita del relat que es titula Tailàndia. Li diu un xofer tailandès a una doctora japonesa que du un pes enorme a dins, “una pedra”:

És una cosa ben curiosa, això dels terratrèmols. Ens pensem que el terra que trepitgem és dur i inamovible. Fins i tot hi ha l’expressió “tocar de peus a terra”. Però un dia, de sobte, ens adonem que no és així. El terra i les roques, que ens pensàvem que eren ben sòlids, es desfan com si fossin líquids.

La literatura, per sort, roman.

Títol: Després del terratrèmol
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9787-834-0
Preu: 17€

Tòquio blues, de Haruki Murakami

@labutxaca @Grup62

Crec que en Haruki Murakami té un do per relatar històries i fer que hi quedis atrapat. Tot i no ser una especial entusiasta d’aquest autor, n’he llegit algunes, però la que us porto avui m’ha sorprès gratament. Els llibres que et desperten els sentits ja ho tenen això!

Tòquio Blues narra la història d’en Toru Watanabe, un noi senzill, introvertit i solitari que acaba enamorant-se de la noia del seu millor amic mort, la Naoko. Els dos, però, s’assemblen massa i aquesta relació acaba abocant el noi a la recerca nocturna de sexe esporàdic. Un dia, però, coneix la Midori i el món sembla canviar quan està al seu costat. Ella és alegre, divertida i abocada a la recerca de qualsevol cosa excitant. Arriba un punt en què en Toru es veu empès a l’aïllament social per poder prendre una decisió sobre la seva vida. I és que arriba un punt en què tots, tard o d’hora, ens hem de fer grans.

En Murakami utilitza un llenguatge senzill i un ritme àgil que fa que no t’adonis que passes i passes pàgines i, de cop, ja has arribat al final. La tria de les paraules fa d’aquest llibre una obra plena de melancolia que farà impossible que no l’aprecieu.

Títol: Tòquio Blues
Autor: Haruki Murakami
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Biblioteca Haruki Murakami
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9930-555-4
Preu: 9,99€