A la caça de l’ovella, de Haruki Murakami

A la caça de l'ovella, de Haruki Murakami - Nosaltresllegim.catHola a tots, Nosaltres! Acabo de llegir la primera obra que va escriure el gran Haruki Murakami i que es va publicar al Japó, per primer cop, l’any 1982. Ara, per fi, tenim el gran plaer de poder llegir-la nosaltres també traduïda al català!

El cas es que aquest llibre va ser escrit volent ser un thriller i no seré pas jo qui us digui que no té el seu puntet d’intriga, aquell de a veure què passarà… però Nosaltres, tractant-se de Haruki Murakami les coses mai no poden ser tan senzilles, oi?

En aquest A la caça de l’ovella, que ningú esperi trobar-hi assassinats, sang i fetge, o estranys individus amb un passat fosc i marginal. No, no… de cap manera! En aquesta novel·la de misteri á la Haruki Murakami, la història la protagonitza un jove publicista del qual mai no en sabrem el nom.

El noi, tria una foto per fer una campanya publicitària. És una foto en la qual apareix un prat ple d’ovelles: uns bedolls i unes muntanyes al fons. La imatge no pot ser mes pastoral i inofensiva oi? Doncs no, senyor! Aquí comença la peregrinació d’aquest noi en busca d’una ovella absolutament mitològica i especial. Seria, perquè us en feu una idea, el que vindria a ser… “l’ovella”. M’enteneu, oi?

Aquesta recerca el farà marxar del seu Tokio natal fins a les remotes muntanyes nevades de Hokkaido, al nord del Japó. Allà hi trobarà més o menys el que està cercant.

I és aquí on entra Haruki Murakami: tot això està explicat per un autor que pot escriure el que li doni la gana sense perdre mai aquesta meravellosa pàtina estranya i poètica que el caracteritza.

És un llibre cent per cent Murakami! Gaudiu-lo, Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir-lo.

Títol: A la caça de l’ovella
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-73-3
Preu: 19,90€

L’elefant desapareix, de Haruki Murakami

lelefantdesapareixL’Eulàlia se’ns estrena al Nosaltres amb un autor que cada any sona pel Nobel de Literatura: Haruki Murakami.

A veure què ens explica d’aquest L’elefant desapareix que acaba d’arribar a les llibreries:

Haruki Murakami torna, si es pot dir així, en català amb L’elefant desapareix. Un recull d’articles que va escriure entre els anys 1980 i 1991 que, agrupats en aquest llibre, conformen un còctel d’històries, aparentment, inconnexes entre sí però que guarden un símil, un fil continu i un rerefons molt semblant.

La rutina de cada personatge i famílies que hi apareixen és transformada per Murakami cap un univers surrealista i molts cops sense cap mena de sentit. Tot i així, arriba un punt que el seu imaginari infinit creat per aquests contes -que és el cap i a la fi el que són- no se t’acaba fent estrany. Fins i tot, t’hi adeqües i acceptes sense qüestionar que, per exemple, un dels protagonistes tingui la mania de cremar graners un cop cada dos mesos.

Murakami doncs, posa per escrit tot aquell seguit de pensaments que tots tenim generats per la monotonia diària. És a dir, fa actuar els seus personatges per instints, de vegades els més bàsics, abans que la racionalitat i la reflexió els freni d’actuar. Potser per això el llibre es titula L’elefant desapareix, perquè com a humans a vegades ens oblidem que seguir els instints és igual de lícit que asseure’ns per valorar quin ha de ser el següent pas.

Personalment, aquesta ha estat la meva estrena dins del món Murakami i m’ha quedat clar un aspecte: ens convida a fer volar la imaginació deixant inacabades i al punt més àlgid gairebé cadascuna de les 17 històries que ens presenta.

Continuarà…

Esperem tornar-te a veure i a llegir-te aviat, Eulàlia!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’elefant desapareix
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marina Bornas Montaña
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-16367-51-1
Preu: 19,90€

Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973, de Haruki Murakami

escoltalacancodelventpinball1973Em vaig alegrar molt quan vaig tenir a les mans un altre llibre pendent de llegir d’en Murakami. I més encara quan vaig veure que en realitat no era un, sinó dos!

I és que, per sort, Empúries ha posat al nostre abast i en català les seves dues primeres novel·les: Escolta la cançó del vent i Pinball 1973. No ocupen més de 283 pàgines i són una delícia… I més en saber que durant anys es va negar a acceptar la seva traducció a qualsevol altre idioma. Ara, per sort, s’ha decidit a acceptar-ho i Nosaltres podem gaudir de tan boníssima decisió.

L’argument de les petites novel·les és, al meu parer, irrellevant. El que realment és important a destacar és que en les seves pàgines podem començar a albirar el Haruki Murakami que coneixem, però quan encara “ell no era ell”. Ens serveix com a pista per tal d’entreveure el seu camí com a escriptor quan encara no acabava ni de reconèixer-se com a tal.

Hi trobem gran part dels ingredients que caracteritzen el seu estil, malgrat que els trobem barrejats d’una manera una mica diferent. En un altre ordre i sense trobar-los tots, encara… Però intuint els que falten. L’univers Murakami hi és present: la individualitat del noi protagonista, aquella solitud forçada però no rebutjada en la qual s’emmarquen la majoria dels seus personatges, la quotidianitat que sempre envolta les seves històries, aquella sensació d’irrealitat i d’atemporalitat malgrat que situa les històries sempre en geografies i contextos ben marcats, el misteri tranquil… Però tot amb un aire molt més fresc que en les anteriors novel·les que hàgim pogut llegir. Molt iniciàtic.

El fet que estiguin editades les dues en un únic volum té sentit: la segona parteix de la primera. I m’aventuraria a dir que d’aquestes dues en sorgeix gran part del seu món literari. Llegint-les m’ha estat inevitable recordar alguns moments de Tòquio blues, de Balla, balla, balla, o fins i tot de l’estranya Despietat país de les meravelles i la Fi del Món. Tenen la seva poètica, et retornen les mateixes sensacions.

Us recomano fermament que aprofiteu l’oportunitat de gaudir d’aquestes dues novel·les. La sensació de reconèixer en un escriptor jove -el que era quan va escriure aquests dos relats- l’escriptor consagrat que ja coneixeu és un goig difícil de descriure.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-16367-23-8
Preu: 19€

Homes sense dones, de Haruki Murakami

homessensedonesFans, adeptes i seguidors de Haruki Murakami en general, doneu gràcies al cel i piqueu de mans, que ha tornat el gurú!!

Tot just acabo de llegir la seva última entrega, anomenada Homes sense dones, que és un recull de set relats, sis dels quals han estat publicats prèviament en diaris i mitjans japonesos i un d’ells és original. Tots aquests escrits que publica Murakami estan basats en la complexitat de les relacions entre homes i dones. En això, l’amic Haruki és un mestre… Se li ha de reconèixer.

L’autor japonès no pot evitar donar unes pinzellades entre surrealistes i oníriques a les seves obres. Ho ha fet sempre i ho fa aquí també. Les coses més senzilles, com ara l’acte d’anar a comprar, el de fer la bugada, el sortir a fer un volt o el fer l’amor… Sigui el que sigui, tot sempre acaba impregnat, tot acaba tenint com una mena de sensació i d’aire de “si però no”. Ha passat realment? I si ha passat, per què? Què acabo de fer? I… he estat jo?

Cadascun d’aquest relats, per marcià que pugui semblar, està dotat d’una sensibilitat creïble i emotiva, i d’unes maneres tan elegants que costa resistir-se, un cop acabat un escrit, a encetar el que hi ha una pàgina més enllà.

El resultat és un llibre que es fa curt. Segur que no decebrà cap dels seus fans.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Homes sense dones
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductors: Albert Nolla Cabellos | Jordi Mas López
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-985-9
PVP: 19€

Underground, de Haruki Murakami

undergroundUn relat, evidentment, és una història. I una història no té per què ser lògica, ni ètica, ni filosòfica. És un somni que anem tenint potser sense ni tan sols ser-ne conscients. Però el cert és que mentre respirem no deixem de tenir aquest somni.

El 20 de març del 1995, membres de la secta Aum van perpetrar un atemptat amb gas sarín a 5 trens del metro de Tòquio. Un any més tard, , encuriosit per la manera com els mitjans de comunicació havien enfocat la notícia, però sobretot, pel com havien tractat a les víctimes. Es decideix a fer-ne una investigació, es podria dir que antropològica, dels fets.

Empúries ens presenta ara aquest treball amb el títol Underground, rere el qual hi trobem una primera part amb 34 de les 62 converses que va mantenir l’autor, tant amb persones que van resultar afectades, com amb familiars d’algunes de les 11 víctimes mortals; totes aquestes entrevistes, realitzades un any després de l’atemptat. La segona part són entrevistes a 8 seguidors i exseguidors de la secta Aum, que van ser publicades el 1998, compilades sota el títol “El lloc que em van prometre” i que acaben d’arrodonir el relat iniciat per aquelles veus afectades.

L’estructura del llibre és senzilla. Totes dues parts segueixen la mateixa lògica. Un pròleg a mode de presentació, d’argumentari i de situació dels fets. Un cos teixit a partir de veus i de personatges presentats “a la manera Murakami” que ja coneixeu -aquella presentació suau, càlida i detallista, i que l’ajuda a donar pas al relat explicat des del jo del personatge-, i finalment, un epíleg que funciona perfectament com a conclusió. Només hi ha una petita variació entre totes dues parts: en la segona fase d’entrevistes ja no ens trobem amb un relat en format monòleg, sinó que anem sentint al propi autor interpel·lant l’entrevistat.

Murakami és una aposta segura. Per això no vaig dubtar gens quan des del Nosaltres me’n van proposar la lectura. Malgrat que no tenia coneixements de l’atemptat, ni del tipus de llibre al que m’enfrontava. Tampoc tinc especials coneixements sobre la manera de ser de la societat japonesa. Però va passar que una vegada que vaig acabar Undeground, vaig voler més Murakami. Així que vaig començar la seva última novel·la, El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge i interiorment em vaig aferrar a ella com si en fos una continuació. Sense que tinguin res a veure. Malgrat que he arribat a la conclusió que en realitat sí que tenen molt a veure. I és que havent llegit l’assaig sobre el metro de Tòquio, els personatges de la novel·la se’m van confonen amb aquelles veus que sentia. La sensació de formar part de la societat japonesa, com si ja la conegués una mica més (tot i quedar tan allunyada del mi) és aclaparadora. Llegir Murakami amb aquesta nova perspectiva és molt més plaent.

Si teniu l’ocasió, llegiu Underground. Malgrat que de tant en tant la història us pot resultar repetitiva, ja que el relat és el mateix però explicat des de diferents veus. Al final, la sensació és que no sobra cap de les entrevistes perquè totes van aportant matisos que acaben conformant un tot compacte molt i molt interessant.

Títol: Underground
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos | Jordi Mas López
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-9787-965-1
Preu: 22€