Arxiu d'etiquetes: Haruki Murakami

Haruki Murakami m’agrada molt!

Despietat país de les meravelles i la Fi del MónTítol: Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9787-446-5
Preu: 19,90€

Irònic, però encertat. País de les meravelles; ciutat caòtica amb patiment, maldat, consciència, records, rancor… Fi del Món; ciutat pausada i tranquil·la, buida. Lloc sense sentiments on un podria viure tristament feliç per una eternitat.

A Despietat país de les meravelles i la Fi del Món Murakami ens presenta la ment humana com una gran incògnita però, alhora, com allò més manejable i domesticable. Dues històries amb un mateix protagonista que s’entrellacen al final.

Els capítols parells ens parlen de la Fi del Món, una ciutat perfecta envoltada d’una muralla on el protagonista és un nouvingut sota el títol de “lector de somnis”. Per entrar en aquest món cal primer desfer-se de la pròpia ombra. En els capítols senars la història succeeix a Despietat país de les meravelles on l’ésser humà té ment i, com a tal, barreja sentiments amb raó. En aquest món, el protagonista és un calcutec (un processador de dades) que es veu embolicat en una guerra d’informació entre el Sistema i la Factoria.

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món va ser la novel·la que va llançar a la fama Haruki Murakami al Japó l’any 1985 i, per tant, cal situar-la com a precedent de novel·les tant reconegudes com Kafka a la platja o La crònica de l’ocell que fa girar el món. És, doncs, un petit tast del surrealisme més impenetrable que acompanya el món de Murakami.

Un llibre inquietant, sens dubte. Una interessant visió de la consciència i la identitat humana. Reflexiu, sense moralitats previsibles, ple de petits detalls que evoquen a pensar que un té entre les mans un llibre peculiar.

Per acabar us deixo un fragment d’una conversa entre el protagonista i la seva ombra:

Em dius que no hi ha lluites ni odi ni desig, a la Ciutat. Això és un somni bonic, i jo vull la teva felicitat. Però l’absència de lluites o d’odi també significa el contrari de no existir. Ni alegria, ni comunió, ni amor. La felicitat solament creix allà on hi ha desil•lusió, depressió i pena; sense la desesperació de la pèrdua, no hi ha esperança

Per cert, no volia acabar el que potser serà rel meu darrer comentari abans de Sant Jordi sense dir-vos quina crec que serà la meva propera compra el dia 23… 1Q84. No podia ser d’una altra manera, no trobeu? Tenint en compte com m’ha enganxat aquesta lectura, tinc el convenciment que aquest títol, que surt com a número 1 en vendes a pràcticament totes les llistes, m’agradarà d’allò més!

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-9787-686-5
Preu: 26,00 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf!

Jo ja me’l sé de memòria! Hehehe…

Share

Haruki Murakami guanya el XXIII Premi Internacional Catalunya 2011

L’escriptor japonès Haruki Murakami acaba de ser reconegut amb el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Aquest guardó es concedeix cada any a aquelles persones que han contribuït amb el seu treball a desenvolupar els valors culturals, humans o científics arreu del món.

Després d’examinar les 196 candidatures, el jurat ha decidit, per majoria absoluta, atorgar aquest premi a l’escriptor japonès. I ho ha fet en reconeixement a la seva obra narrativa, que ha transcendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor i el fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals forànies.

Haruki Murakami, llicenciat en literatura, va néixer al Japó l’any 1949 i ha guanyat prestigiosos premis com ara el Premi Noma, el Premi Tanizaki i el Premi Literari Yomiuri. A més, el nom de Murakami, autor de llibres tan coneguts com ara Tòquio Blues, El meu amor Sputnik o Kafka a la platja, ha sonat sovint com a candidat al Nobel.

L’escriptor japonès, que sovint parla de les insatisfaccions de la vida urbana i de la pèrdua de l’amor, rebrà el guardó el proper dia 9 de juny de mans del president de la Generalitat Artur Mas.

Si voleu més informació, podeu llegir aquesta notícia a La Vanguardia.

Share

De què parlo quan parlo de córrer

Títol: De què parlo quan parlo de córrer
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-9787-621-6
Preu: 17 euros

A vegades esculls un llibre pensant que serà una lectura de la que aprendràs alguna cosa i quan vas per les primeres pàgines ja veus que allò no rutlla, que no l’has encertat però, tot i així, continues llegint a veure si la cosa canvia. Això m’ha passat amb De què parlo quan parlo de córrer, del reconegut escriptor japonès Haruki Murakami. I la cosa no va canviar…

De què parlo quan parlo de córrer no és una novel·la ni un assaig ni una biografia, dit pel mateix autor. Llavors, què vol o pretén ser? és la pregunta que em ve al cap. I trobo la resposta a la pàgina onze: “una mena de memòries centrades en el fet de córrer”. Doncs bé, en aquesta mena de memòries Murakami exposa la relació que  troba entre el fet de córrer i d’escriure, que no és una altra que l’equilibri entre la capacitat de concentració i de resistència enfront de l’exercici físic i del paper en blanc. I ho explica basant-se en la seva experiència personal d’una manera irregular, amb alts i baixos a l’hora de captar l’atenció del lector. Us puc assegurar que si hagués passat de la lectura del pròleg o del primer capítol directament a l’epíleg no hauria perdut gairebé res de l’argument que m’hagués privat d’entendre la idea que intenta reflectir el llibre.

Quan jo era jovencell sonava una cançó que deia “corre, corre, corre que te van a echar el guante”. Doncs no hauria hagut de córrer per llegir aquest llibre. Que em perdonin els fans d’en Murakami.

Us deixem amb un article de El Periódico i una entrevista a El País.