Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

El camí dels perfums, de Cristina Caboni

elcamidelsperfumsHeu llegit El perfum, de Patrick Suskind? Doncs perquè us pugueu imaginar una mica la flaire d’El camí dels perfums de la  us hauríeu d’imaginar que al davant hi teniu un personatge similar a aquell assassí sense pietat… però sense sang, entranyes i tot el que faci olor de thriller i posar-hi un component molt més femení.

Per dir-ho d’alguna manera, el que ha aconseguit la Cristina Caboni és fer una novel·la a l’estil de la Luz Gabás o la María Dueñas però en clau de perfum.

La nostra protagonista es diu Elena i és una privilegiada a l’hora de distingir olors, colors en l’olor, i sobretot, a l’hora de mesclar-los per fer-ne perfums i fragàncies que no només maquillen olors sinó que també fan recordar moments, aconsegueixen retornar i fer tornar amors perduts,… És l’última baula d’una generació de dones perfumistes que s’han dedicat a això i que sempre han hagut de criar les seves filles elles soles després de tenir una criatura fruit d’una aventura amorosa.

Una dels objectius de l’Elena serà trencar amb aquesta terrible tradició familiar tot portant una vida en parella amb algú que l’estimi i que s’estimi. El problema és que aquest amor el trobarà en un moment inadequat… però això ho haureu de descobrir vosaltres.

És un llibre que em vaig cruspir en 3 dies. Està ben escrit, enganxa i deixa un bon sabor de boca.

Amants dels perfums, em fa l’efecte que no cal que us digui gaire res més, oi?

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: El camí dels perfums
Autor: Cristina Caboni
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-297-7401-6
PVP: 18,90€

Matar un rossinyol, de Harper Lee

matarunrossinyolCosta aproximar-se a una novel·la com Matar un rossinyol net d’imatges prèvies. Publicada als Estats Units el 1960 obté un gran èxit i difusió mundial en convertir-se en film i oferir a Gregory Peck l’ocasió d’interpretar magistralment el paper d’Atticus (Oscar al millor actor 1962).

L’acció està situada a Maycomb, un poble de l’estat d’Alabama, transcorre entre 1931 i 1935 i ens és narrada a través dels ulls d’una nena -la Jean Louise, que tothom coneix com a Scout-, que quan comença la novel·la té “quasi sis anys”. Si sabem que Harper Lee va néixer a Alabama el 1926 i fem comptes no és gens difícil imaginar que trobarem un fort component autobiogràfic o, com a mínim, de records viscuts en l’entorn de la infantesa de l’autora.

Aquesta nena i el seu germà Jem, quatre anys més gran que ella, orfes de mare, viuen a càrrec del seu pare Atticus, advocat, i de Cal (Calpúrnia), una dona de color que s’ocupa de la casa, la cuina i molt sovint de fer anar drets els dos germanets. Tenen un amic amb gran fantasia, Dill, amb qui comparteixen aventures i petites malifetes els estius. El marc queda complet amb una extensa galeria de personatges, adults principalment, blancs i de color. I l’entorn natural del Sud xafogós.

A la primera part del llibre ens introduïm en tot aquest món, sempre a través dels ulls de la nena i a la segona pren protagonisme el pare que assumeix la defensa d’un home negre acusat d’agressió i violació d’una noia blanca. Assistim al “bullying” que pateixen a l’escola els fills de l’advocat, al intents de linxament frustrats del jove negre per la digna actitud de l’advocat, al judici amb previsible desenllaç i a un final que ens connecta amb les primeres planes del llibre i amb els jocs fantasiosos dels nens.

No és estrany que esdevingués un fenomen editorial i cinematogràfic quan va aparèixer fa més de cinquanta anys, ja que es llegeix amb ganes.

A mi m’ha provocat un parell de reflexions: és un dels casos en què un personatge literari esdevé un referent de manera que podem dir “Atticus” sabent que tothom, o gairebé tothom, sap de quina mena de persona estem parlant (salvant les distàncies que calgui) com ens passa amb la Colometa, Don Corleone, Sherlock Holmes o Quixot.

L’altra reflexió és que es demostra una vegada més que una bona novel·la centrada en un món molt local, fins i tot amb trets autobiogràfics, la podem llegir al cap de molt de temps en llocs ben allunyats, i seguim trobant-hi les mateixes grandeses i misèries que avui i aquí trobarem quan tanquem el llibre i sortim al carrer. O quan llegim el diari. O quan ens mirem al mirall.

La recomano sense reserves. M’agraireu el consell.

Títol: Matar un rossinyol
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Xavier Pàmies Giménez
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-297-7449-8
PVP: 19€

Això ho canvia tot. El capitalisme Vs. el clima, de Naomi Klein

aixohocanviatotHi ha llibres de ficció i n’hi ha de no-ficció.

Hi ha llibres d’usar i llençar -abans en dèiem cigarreta i ara kleenex-, i hi ha llibres que guardarem a la biblioteca i a la memòria; per tornar-hi, per consultar-los, per fruir, per reflexionar.

Quan apareix un nou llibre de Naomi Klein ja sabem que serà de no ficció (què més voldríem!) i dels de relectura, consulta i reflexió.

El llibre Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima apareix set anys després de la publicació de La doctrina del xoc i quinze de la de No logo. Són llibres elaborats, treballats i gruixuts però es fan llegir. I oportuns.

Aquesta vegada la investigació està centrada en el canvi climàtic. L’autora confessa haver estat molt de temps entre els que buscaven una fórmula que permetés avançar gradualment en la lluita contra el canvi climàtic. Ara se’n penedeix.

Perquè el que realment demanen els “moderats” que constantment proven de reformular l’acció climàtica perquè sigui més llaminera és: Com podem generar canvi de manera que els responsables de la crisi no se sentin amenaçats per les solucions?  Com, pregunten, es pot tranquil·litzar els membres d’una elit aterrida i megalòmana que encara són els amos de l’univers, malgrat les aclaparadores proves que demostren el contrari?

La resposta és: no es pot. (…) (p. 91)

El llibre no és un pamflet abrandat. L’afirmació contundent que hem reproduït la trobem després de 91 planes de lectura apassionant (amb 94 notes que trobem al final del llibre). Klein escriu apassionadament, amb paraules entenedores de bona periodista però per arribar a les conclusions que exposa ha treballat amb mètode i rigor durant cinc anys amb un impressionant bagatge de fonts consultades i bibliografia que trobem detallada en les més de 160 planes que clouen el volum (que en té 812 en total).

I no parla d’un futur a mig termini. Parla del que el 95% de la comunitat científica més qualificada creu que passarà, inexorablement si no ens hi posem tots plegats, d’aquí… CINC ANYS!

I ella creu que, com que “no es pot”, cal assegurar-se que es compta amb prou gent com per canviar l’equilibri de poder.

Reconeix que és un repte molt difícil però canvis tan radicals com va ser l’abolició de l’esclavitud, que era un pilar fonamental en què descansava l’economia de la seva època, li fan pensar que canviar la visió del món és possible. I altres exemples més recents com el reconeixement dels drets civils als EUA, la supressió de l’apartheid o els avenços en el reconeixement dels drets de les dones li permeten un cert optimisme.

El llibre va aportant arguments que o bé ens deixen aclaparats i pessimistes o bé -i és el que Klein es proposa- ens empenyen a arremangar-nos i posar fil a l’agulla: descriu la relació entre el que anomena fonamentalisme del lliure mercat que tot ho confia a  la mà invisible i el procés cada vegada més ràpid de sobreescalfament del planeta, i explica com l’estratègia del que anomena la dreta oscil·la entre la negació –amb grans aportacions a les campanyes de desprestigi de les evidències que aporten els científics- i el pla B que consisteix a aprofitar les noves oportunitats de negoci que obre el canvi climàtic per als que es poden escapar de les seves conseqüències. I a més, ens adverteix del fracàs de les vies que confiaven en filantrops ecologistes multimilionaris en el que anomena somni trencat.

La seva esperança descansa en moviments que algú ha batejat com Blockadia protagonitzats per persones poc sospitoses de radicalisme: àvies, botiguers, pagesos de la zona, estudiants d’institut o professors d’universitat que interposen els seus cossos davant les excavadores i aturant autèntics crims climàtics.

Klein passa llista de diferents indrets on aquests moviments han assolit victòries: contra el fracking o contra l’extracció de carbó i altres batalles encara obertes contra l’extracció d’arenes bituminoses a llocs que van des del Canadà, la Xina, Grècia, Bulgària, Sud-àfrica, França, els EUA…

El desembre d’enguany -2015- tindrà lloc a París una reunió per debatre de nou el tema del canvi climàtic. I segur que passaran coses… Si voleu estar informats i documentats, llegiu aquest llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Això ho canvia tot
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductors: Mercè Santaularia Campillo | Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-16367-00-9
PVP: 24€

Assassinat en directe, de Mary Higgins Clark

assassinatendirecteEl doctor Greg Moran va al parc amb el seu fill petit, en Timmy, per passar una estona amb ell: gronxar-lo amb suavitat, riure i passar un dia feliç. Poc s’imagina que “l’assassí d’ulls blaus”, com per sempre més l’anomena en Timmy, està preparat per llevar-li la vida d’un tret.

En Timmy assisteix en directe a l’assassinat del seu pare i no només això. “L’ulls blaus” li diu: la propera serà la teva mare i desprès et tocarà a tu, Timmy.

D’això ja fa cinc anys. Cinc anys d’angoixa i desesperació per part de la Laurie, la mare del Timmy i del Leo Farley, l’avi policia retirat. A banda d’aquesta tragèdia, la vida continua. La Laurie ha de fer la seva vida i la seva feina que no és altra que la de productora de sèries de televisió. El seu nou projecte consisteix a llançar un serial que es dirà “Sota sospita” i que ve a ésser un reality basat en crims reals no resolts.

El crim que trien els de la productora va passar fa més de vint anys i encara no se sap qui va ser l’assassí. L’han batejat com el crim de la “Gala de Graduació” i es basa en l’assassinat de la Betsy Powell, la mare d’una de les quatre noies objecte de la festa de la gala.

Totes quatre noies, inclosa la filla de la víctima, tenien motius sobrats per odiar la Betsy Powell. La Mary Higgins Clark fa que aquestes noies facin un exercici de memòria i de voluntat per tal de posar ordre a les seves vides, malmeses des d’aquella tràgica nit.

Assassinat en directe de la , és una novel·la fàcil de llegir, apta per a gairebé tots el públics i idònia per passar un cap de setmana ben distret a la caça de l’assassí o assassina…

Serà el marit? Serà una de les quatre noies? Serà el xofer? Pot ser qualsevol d’ells. Ara toca que ho esbrineu vosaltres mateixos!!

Títol: Assassinat en directe
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 20,50€

 

Gran Cabaret, de David Grossman

grancabaretEls llibres de David Grossman -els que jo he llegit si més no: Tota una vida i Caigut fora del temps– es mouen en un univers propi: l’Israel actual poblat per personatges absolutament versemblants que tenen el denominador comú de tenir l’ànima plena de cicatrius.

Si fa no fa com a tot arreu però amb les particularitats d’aquest poble: un passat llunyà però omnipresent marcat per l’Holocaust, un de més recent ja viscut pels protagonistes com a infants o adolescents: l’arribada com a colons amb el que va suposar l’experiència de l’arrelament a una nova realitat, la presència constant de l’amenaça de guerra amb els veïns i, encara més recent, la traumàtica vivència d’estar infligint als àrabs un tracte que recorda el que ells han rebut fa ben poc com a col·lectiu.

La novel·la no va d’això però és un feixuc teló de fons que tots, poc o molt, traginen com poden i que s’afegeix a biografies que podrien estar situades en qualsevol altre escenari del món que en diem occidental.

De què va, doncs, aquest Gran Cabaret?

En un cabaret més aviat tronat, situat a Natanya, a la Cesarea, zona no gaire privilegiada d’Israel, hi actua Dóvale, un còmic de cinquanta-set anys, un one-man show, capaç de combinar la gestualitat d’un pallasso, la pirueta d’un saltimbanqui, el dramatisme d’un actor fent un monòleg i el torrent d’acudits enginyosos d’humor gruixut, lligat tot sense pausa.

Un home de la mateixa edat, Avishai Lézer, jutge en excedència des de fa poc, assisteix a l’espectacle atenent a la demanda explícita que el còmic li ha fet amb una estranya telefonada.

I el llibre, narració curta -190 pàgines-, ens va submergint en el que ha estat la vida del còmic amb un crescendo a la segona meitat que ens atrapa en un suspens molt ben treballat. També ens dóna pistes suficients de la vida del jutge i del que relaciona dos personatges tan diferents.

Quan he acabat la lectura, m’ha passat com amb els altres llibres d’aquest autor. Els personatges s’han fet de carn i ossos davant meu; he rigut una mica, he compadit molt i voldria haver pogut desitjar-los més sort a la vida.

I com n’és d’entranyable Euriclea, la dona petitona. Jo li donaria l’Oscar al paper secundari.

Es nota, oi, que m’ha agradat i que el recomano?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Gran Cabaret
Autor: David Grossman
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Roser Lluch Oms
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7430-6
PVP: 17,90€

After. Ànimes perdudes (Sèrie After 3), d’Anna Todd

after3L’Anna Todd torna al Nosaltresllegim amb la tercera part de la sèrie After amb una Tessa i un Hardin lluitant pel seu amor contra totes les circumstàncies. Ens ho explica la Gisela!

Després d’After i After, en mil bocins, en aquesta nova entrega de la sèrie que ha escrit l’Anna Todd hi anirem descobrint com la Tessa y en Hardin, la parella protagonista, vol demostrar a tots els que els envolten, i també demostrar-se a sí mateixos, que són capaços de canviar… encara que cadascú té el seu ritme i això no sempre ajuda!

En aquesta tercera entrega hi trobareu nous personatges i escenaris, però sobretot descobrireu alguns personatges secundaris que us sorprendran -traïcions, màscares que amaguen persones terribles,… I és que en Hardin i la Tessa viuran una separació geogràfica entre ells d’una manera molt profunda: ella decideix marxar a una altra ciutat sense en Hardin cap a la recerca d’un futur millor encara que el seu cor està trencat en mil bocins, i ell no baixa del burro: tots aquells que el coneixeu -i que heu llegit els llibres anteriors- sabeu que és molt tossut… encara que si hi ha algú que li pot fer canviar de parer és la Tessa.

No és novetat que Anna Todd hagi aconseguit fer un llibre de més de 900 pàgines que es llegeix en un moment: ja ho havia aconseguit abans i ho ha tornat a fer. Així doncs, benvinguts a la tercera entrega d’un llibre 360º i que, afortunadament pels fans de la sèrie, té una quarta part. I arriba d’aquí molt poc!

No us el perdeu!

Gràcies pel teu escrit, Gisela! T’esperem aviat! Potser amb la quarta part de la Sèrie After?

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquesta tercera part.

Títol: After. Ànimes perdudes (Sèrie After 3)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Esther Roig Giménez
Pàgines: 806
ISBN: 978-84-664-1936-9
Preu: 17,90€

 

Les bones intencions, d’Amity Gaige

lesbonesintencionsÚltimament, Empúries està fent bé, si no molt bé, les coses. Publica llibres arriscats, atrevits, una mica diferents, no necessàriament especialitzats en un gènere, i aposta per la qualitat i els llibres que “es fan” llegir. Tot això, per què? Perquè aquest llibre de l’, Les bones intencions, podria ser farregós, recargolat, dens… i no.

Ens trobem amb un protagonista anomenat Eric -Schroder, fins que en uns campaments infantils decideix canviar-se el cognom per Kennedy amb la millor de les intencions- que té una custòdia compartida amb la seva dona de la seva filla.

I arriba un moment en què l’Eric decideix, durant els dies que li toca la seva filla, anar-se’n de viatge amb ella sense cap mena d’intenció de “tornar-li” la filla a la seva exdona. Aquesta fugida endavant acompanyat de la seva filla podria resultar-nos terrorífica o angoixant… però el que hi trobem és un amor molt profund cap a la Meadow, la filla de l’Eric.

Arriba un moment en què tant és els problemes que pugui generar aquest segrest, que tant és que les bones intencions que té siguin la pitjor de les idees, i que tant és si la teva cara comença a sortir a totes les televisions per un segrest d’una menor i que això sigui un problema per a tu o la teva filla. Tant se val. L’Eric només vol una cosa: estar amb la seva filla.

I no hi ha angoixa. Hi ha amor. Amor i bones intencions. Tant en el segrest de la filla com en el segrest del cognom d’un nen alemany que vol assolir el somni americà.

I tot això, narrat a través d’una carta, a la mare de la Meadow, des de la presó.

Molt d’amor i bones intencions.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les bones intencions
Autor: Amity Gaige
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Marta Pera
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787-945-3
PVP: 18€

Sang o amor, de Donna Leon

sangoamorDonna Leon situa, naturalment, a Venècia el nou cas a resoldre per l’inspector Brunetti però la peculiaritat d’aquest cas és que els fidels lectors de l’escriptora americana es trobaran amb un personatge que ja va tenir un paper protagonista a dues de les primeres novel·les (Mort a La Fenice i Acqua alta): la soprano Flavia Petrelli, ara plenament consolidada com a gran diva, i el món de l’òpera com a eix important de la trama.

Ja per començar, ens submergeix en el trepidant final de “Tosca”, que provoca juntament amb els aplaudiments i bravos una indescriptible -excessiva i tot- pluja de roses grogues sobre l’escenari. Quan entra al camerino Flavia se’l troba ple de dotzenes de roses grogues i, en arribar a l’apartament on s’hostatja, troba encara més roses tot i que no és gens fàcil entrar en aquell palau. Totes les flors sense targeta.

D’aquesta manera comença una història d’angoixa i aprensió: qui envia tot allò sense identificar-se? Què pretén?

Brunetti continua amb la seva encantadora família i la no tan encantadora comissaria. La signorina Elettra, que fa bullyng al seu cap, l’inefable Patta, en protesta per una injustícia, ajuda Brunetti, com sempre, a sortir dels atzucacs de la investigació.

I, per fi, tornem a l’escenari de La Fenice i a l’òpera “Tosca” per presenciar un final que sembla destinat a convertir-se en un film de suspens… Això també passava a Acqua alta, us en recordeu? El títol en anglès -Falling in love- cobra aquí un oportú doble sentit que inevitablement es perd en la traducció.

A qui recomano el llibre?

A la legió de lectors de Donna Leon que no se sentiran decebuts, als interessats en el món de l’òpera dins i fora dels escenaris i els camerinos, i tots els qui hem visitat i estimat Venècia. O que tenim ganes de fer-ho.

Comptat i debatut, mitja humanitat

Títol: Sang o amor
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7426-9
PVP: 18,50€

Nosaltres, de David Nicholls

nosaltresdavidnichollsHola amics, torno a ser amb vosaltres. El motiu es aquesta novel.la del  anomenada Nosaltres. Ben mirat, el títol sempre pensat espressament per el Nosaltresllegim, oi?.

Doncs bé, us diré la veritat: al principi m’ha costat bastant ferme-la meva, no acabava de trobar-li el què. Però mica en mica, ostres, toca reconèixer que val la pena.

Us en faig cinc cèntims:
 
la cosa va d’una parella que porta vint-i-escaig anys casada i tenen un fill adolescent. Un bon dia la Connie desperta el seu marit, en Douglas, a mitjanit per dir-li que potser tocaria replantejar-se la seva situació. Que no es que ja no l’estimi, que no es que s’avorreixi, que no es que no sigui feliç pero… Ai, senyor!! El maleït però… Queda en l’aire com una brossa impertinent d’aquelles que no es poden apartar bufant així com així.

Resulta que el fill que tenen en comú, l’Albie, està a punt d’emancipar-se, anar a la universitat, etc., etc. i per celebrar-ho tenien previst fer tots tres junts un viatge per Europa que anomenen “El Gran Tour”. Es tractava de visitar llocs emblemàtics i que de pas el nano es culturitzés una miqueta. Qui il·lusió veure París, Roma, Florència, Venècia, Praga… Visitar museus i menjar en llocs acollidors!!

Però ves per on, la idea de la Connie de replantejar-se la relació amb el seu marit posa en perill aquest viatge tan llargament esperat. En Douglas proposa d’anular-lo però la seva dona li diu que que cap manera. Que potser no tornaran a tenir mai més una altra oportunitat com aquesta per estar junts i que “El Gran Tour” s’ha de fer peti qui peti.

I arriba el gran dia. El que passa és que una cosa és el que t’imagines i una altra molt diferent el que passa en realitat. I el que passa és que només iniciar el viatge, comencen els problemes. El nano passa olímpicament d’anar al Louvre, ell el que vol es conèixer alguna franceseta que estigui de bon veure, beure com un pirata i que els pares el deixin estar.

Els problemes es van acumulant, posant en una situació encara més compromesa la ja de per sí delicada situació de la Connie i el Douglas fins que, estant a Amsterdam, hi ha una moguda de tal magnitud que el nano fot el camp emprenyat com una mona acompanyat d’una australiana excèntrica que toca l’acordió. Apa, visca “El Gran Tour”!

L’autor fa un retrat tragicòmic de la vida en parella, de la vida en família i de la vida que arrosseguem segons les ensenyances dels nostres pares. Això, vulguis o no, es reflecteix amb els nostres actes. De vegades, fent les coses amb la millor de les intencions, ja que resulta que no ho hem fet bé… i lògicament això té conseqüències!

Recomano aquest llibre perquè, a banda de fer-vos passar una molt bona estona, de ben segur que també us farà reflexionar. Perquè segurament hi trobareu una petita part de vosaltres en aquestes pàgines.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Nosaltres
Autor: David Nicholls
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-9787-989-7
PVP: 20,00€

Captivada per tu, de Sylvia Day

captivadapertuLa Gisela torna al Nosaltres per explicar-nos un dels fenòmens de la Literatura eròtica actual: i el seu Captivada per tu.

Aquests dies no he parat de veure (males) crítiques de la que segurament és la novel·la que va fer popular el gènere pel qual Sylvia Day és mundialment coneguda. Aquests dies en què no parem de veure crítiques d’unes 50 ombres molt galdoses jo us vull reivindicar aquest Captivada per tu.

I és que un dels problemes més grans que té una part d’aquesta mena de literatura és que la trama, en sí, desapareix. Ja hi pot haver mil descripcions i imaginacions, que si a mi no m’hi posen una mica de guió… marramiau! I això, la Sylvia Day, sí que ho té. També us he de dir que respecte altres entregues de la Saga Crossfire, aquesta afluixa una mica en el tema de l’acció en sí i es concentra una mica més en la relació entre els nostres ja coneguts protagonistes.

En el cas de Captivada per tu, ens retrobem amb en Gideon i l’Eva, i la seva historia d’amor, sexe desenfrenat, gelosia, malestars i pors que va començar amb No t’amago res, va continuar a Reflectida en tu, i a continuació, a Lligada a tu. Aquest cop però, intentant gestionar velles ferides en la construcció d’una relació entre dos personatges que ni són tan dominants ni es deixen dominar tant com altres autores plasmen als seus llibres.

Aquesta saga, ja imprescindible del gènere eròtic, potser no tindrà una adaptació al cine amb recaptacions milionàries però el que no farà és decebre ni en pantalla ni als seus lectors habituals.

I aquí vull recuperar què va explicar la Montserrat Brau al post de No t’amago res. Per què? Perquè segueix essent veritat:

No voldria acabar aquest comentari sense fer un “acte de contrició” públic. Fa uns quants dies una amiga MOLT lectora em va dir “M’he comprat novel·la eròtica per veure què tal i tot plegat no és gran cosa, però m’està enganxant cosa sèria”. Jo li vaig dir amb un to burleta de descreguda allò de “Vols dir? No serà que t’enganxes amb qualsevol cosa? Que ja tenim una edat…”. Bé, doncs, avui li dono la raó! 442 pàgines van caure dissabte entre les 10:00 i les 17:45! Deu ser que sí, que tenim una edat i ens hem cansat que la ventafocs no portés mai condons a la carrossa!

Ai, Montse! Quanta raó! Menys carrosses i més alegries! I que no siguin totes en paper!

Fins aviat, Gisela! I gaudeix de la Sylvia Day!

Títol: Captivada per tu
Autor: Sylvia Day
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-1910-9
Preu: 17,90