Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

L’amic retrobat, de Fred Uhlman

La Clara torna al Nosaltresllegim amb un llibre que no és alegre o jovial però que és d’aquells títols indispensables. Un llibre que no és nou -dels 60 del segle passat- però que no pot caducar. Aquí el teniu: L’amic retrobat, de Fred Uhlman.

 L’amic retrobat ens trasllada a l’Alemanya d’entreguerres del segle XX i ens explica l’amistat entre dos adolescents de Stuttgart que es coneixen a l’escola. Els protagonistes són Hans Schwarz, fill d’un metge jueu i Konradin von Hohenfels, membre d’una distingida família aristocràtica de Suàbia. Malauradament, els esdeveniments històrics convertiran aquesta amistat en quelcom impossible.

La novel·la transcorre en el moment en què el nazisme comença a guanyar força a Alemanya. Les condicions desfavorables del país com a resultes del Tractat de Versalles, sumeixen Alemanya en una greu crisi econòmica i social.

Abans de conèixer Konradin, en Hans no tenia amics. Buscava algú digne del seu ideal romàntic de l’amistat, “algú a qui admirés i per qui estigués disposat a morir”. I aquest ideal es materialitza en Konradin von Hohenfels. Tots dos viuran al marge de la situació política del país fins que aquesta esdevé completament insostenible. De fet, cada vegada costa més d’ignorar-la, en Hans la palpa de ben a prop, fins i tot per part de la família del seu amic de l’ànima.

A través del relat de Hans Schwarz ens traslladem a una època en què la població alemanya no era conscient ni es podia arribar a imaginar el perill potencial que suposava Hitler i el nazisme. En aquest sentit, el pare de Hans titlla el nazisme de malaltia passatgera dins d’un cosa sa.

Jo conec la meva Alemanya. Això és una malaltia temporal, una cosa així com el xarampió, que quedarà enrere tan bon punt millori la situació econòmica.

És impensable que el país per qui el pare de Hans ha lluitat a la Primera Guerra Mundial (i per qui ho tornaria a fer) els farà culpables de la situació que viu Alemanya aleshores… Tant en Hans com la seva família se senten, en primer lloc suabis, després alemanys i després jueus. Aquell és el seu país, casa seva, i, tal i com ens explica Hans, “el fet de ser jueu no era més significatiu que el fet de néixer amb el cabell negre i no roig”. Sense anar més lluny, el pare de Hans odia el sionisme i Palestina els sembla un indret tan llunyà i desvinculat de les seves vides com qualsevol altre. Davant l’escalada de tensió i l’augment de manifestacions antisemites, la família del noi jueu decideix enviar-lo als Estats Units a estudiar.

L’últim capítol ens retorna al present quan, trenta anys després, els amics es “retroben” en un desenllaç sorprenent.

La novel·la ens situa en el punt de vista de Hans. Coneixerem de ben a prop els seus desitjos, motivacions, valors, pors, il·lusions… i a través d’ell descobrirem en Konradin i la resta de personatges que conformen el seu món.

L’autor fa referències a la cultura de l’època i al ser i sentir del poble alemany: el caràcter nacionalista i orgullós, l’admiració envers el llinatges nobles… A mesura que avancem en la lectura el cor se’ns va encongint. No pel que s’explica, sinó per allò que queda implícit. Es tracta d’un relat de recels, d’odis i de desolació d’aquells que confiaven cegament en el seu país. És el testimoni d’una època convulsa, on aquell món que semblava tan profundament segur i que havia de durar sempre es va esfondrant de mica en mica.

L’amic retrobat és una mirada a les petites històries de sofriment individual que degueren poblar l’Europa de l’època. L’èxit de la novel·la recau en el seu punt de vista intimista, el to proper i quotidià, que té la mateixa capacitat de commoure a dia d’avui que quan es va publicar per primera vegada, a la dècada dels 60 del segle passat.

Sense dubte, una novel·la brillant.

Moltes gràcies per la teva ressenya, Clara!! T’esperem aviat al Nosaltres!

Aquí teniu un enllaç per poder començar a llegir els primers capítols en pdf d’aquest amic retrobat de Fred Uhlman.

Títol: L’amic retrobat
Autor: Fred Uhlman
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Dolors Udina Abelló
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-664-2275-8
Preu: 16€

Pedrera, Sagrada Família i Montserrat, escenaris d’Origen, de Dan Brown

Columna Edicions ha anunciat que la pròxima novel·la de Dan Brown, titulada Origen, tindrà com a escenari llocs com La Pedrera, la Sagrada Família i Montserrat, i que es publicarà el 5 d’octubre.

 L’autor d”El Codi da Vinci’ ha anat canviant de localització a cada llibre protagonitzat pel professor d’iconografia i simbologia de Harvard Robert Langdon: París, Roma, Washington, Florència,… i ara situarà el seu nou llibre a Barcelona, Bilbao, Madrid i Sevilla. I quan passi per Barcelona, visitarà La Pedrera, Montserrat i La Sagrada Família!

Aquí teniu el booktràiler que tenim!!

I aquí teniu la informació que hem trobat a la fitxa del llibre a Columna Edicions:

En Robert Langdon, professor de simbologia i iconografia religiosa de la Universitat de Harvard, va fins al museu Guggenheim de Bilbao on es farà un anunci transcendental que «canviarà per sempre com entenem la ciència». L’amfitrió de la vetllada és l’Edmond Kirsch, un jove multimilionari convertit en figura de renom mundial arran dels seus visionaris invents tecnològics i prediccions arriscades. En Kirsch, un dels alumnes més brillants que va tenir en Langdon, es disposa a revelar un descobriment extraordinari que donarà resposta a les dues preguntes que han obssesionat la humanitat des del principi dels temps.

D’on venim? A on anem?

Durant la presentació, perfectament orquestrada per l’Edmond Kirsch i la directora del museu, l’Ambra Vidal, es desencadena un caos davant la mirada atònita dels nombrosos convidats i els milions d’espectadors de tot el món. Davant la imminent  amenaça que la troballa es perdi per sempre, en Langdon i l’Ambra han de fugir desesperadament a Barcelona i començar una carrera  contrarellotge per localitzar la críptica contrasenya que els donarà accés al revolucionari secret d’en Kirsch.

Perseguits per un enemic turmentat i perillós, el poder del qual sembla provenir directament del mateix Palau Reial de Madrid, en Langdon i l’Ambra descobriran els episodis més obscurs de la història i l’extremisme religiós. Seguint un rastre de pistes format per obres d’art modern i símbols enigmàtics, disposaran de poques hores per intentar desvelar la investigació d’en Kirsch i la seva colpidora revelació sobre l’origen i el destí de la Humanitat.

La història d’Origen es desenvolupa íntegrament a Espanya, on Robert Langdon recorrerà Bilbao, Madrid i Sevilla, a més de Barcelona. Amb l’autor d’ El codi Da Vinci, els lectors visitaran llocs tan emblemàtics com el Museu Guggenheim Bilbao, el Palau Reial de Madrid, la Casa Milà (la Pedrera), la Sagrada Família, el monestir de Montserrat o la catedral de Sevilla.

Com ja va passar amb París a El codi Da Vinci, amb Roma a Àngels i dimonis o amb Florència a Inferno, els escenaris de les novel·les de Dan Brown sempre han estat un element clau en les seves trames.

Què, Nosaltres? Teniu tantes ganes com Nosaltres de llegir-lo? Volem saber-ho tot d’aquest Origen!!

El llibre, a les llibreries, el 5 d’octubre de 2017. Aquí teniu més informació.

Esperem poder-vos-en explicar algunes coses més, abans!!

Sobre la tirania, de Timothy Snyder

Tinc un amic molt fan dels còmics i les pelis de Batman a qui no li va agradar gaire la tercera adaptació que va fer Christopher Nolan de la figura del caballer més fosc de la Literatura contemporània. I no perquè després del Joker de Heath Ledger, el que feia de Bane -aquell tio de la màscara, el dolent- semblés un nebot calb de Hulk Hogan amb els problemes de respiració de Darth Vader.

No li va agradar la pel·lícula, especialment, perquè en veure algunes de les imatges dels dolents ocupant Gotham City hi va veure mala fe: ell hi veia recreacions del moviment d’Occupy Wall Street, un moviment que havia intentat canviar les coses.

Ara us explicaré què té a veure Batman amb Snyder, no patiu.

D’ençà d’aquell Ocuppy Wall de 2011 i aquella peli de 2012, a Estats Units i al món les coses han canviat però alguns diran que no tant. I es tracta d’això. Han canviat d’una manera diferent: Trump president, Le Pen en una segona volta, Brexit a la cantonada, ultradreta aflorant misteriosament per tot arreu, casos de corrupció encara més a tot arreu, atemptats terroristes a països que fins ara no havien patit aquests atacs… i una lleugera baixada de braços de la població indignada, bàsicament perquè ara està treballant a les institucions després de ser escollits per representar els indignats.

I els anomenàvem indignats perquè Stéphane Hessel va escriure un llibre que ens els definia: Indigneu-vos. Després ens va demanar compromís. Ara estem en el temps del No aconseguireu el meu odi, d’Antoine Leiris. Però també en el temps de Sobre la tirania, de Timothy Snyder.

Els llibres de Hessel eren valents i apel·ladors. El de Leiris era desafiant i encoratjador. El de Timothy Snyder és conscienciador i educador, però també apel·la a la valentia i el coratge dels ciutadans. Es tracta d’avisar, d’aprendre del passat, de fer veure que la tirania no surt del no res. Té processos, té motius, té vies de triomf i té respostes dels ciutadans que la porten al fracàs.

Quan Snyder, un dels intel·lectuals més reconeguts dels Estats Units es decideix a escriure Sobre la tirania està sentint el mateix que Leiris després del Bataclan. Després de la sacsejada, primer cal veure per què ha passat el que ha passat i, després, arreglar-ho enlloc de doldre’s de la trompada i prou. És una invitació a seguir caminant tenint en compte els sotracs que la història ens ha ensenyat que podem trobar en el nostre camí.

Aquest llibre, que en principi està escrit per a un públic nord-americà (per les referències intel·lectuals que fa a la constitució dels Estats Units, per com es refereix al “Nosaltres” quan parla de la primera persona del plural) és interessantíssim, d’entrada, per entendre millor uns Estats Units que no havien estat mai tan dividits; i després, perquè tot el que pot passar a l’altra banda de l’Atlàntic, pot passar aquí.

Aquestes 20 lliçons que hem d’aprendre del segle XX de què parla el subtítol són les 20 idees que Snyder, un intel·lectual indignat i preocupat per una Amèrica dividida, exposa per superar el fracàs que suposa que un individu com Trump sigui president. Els referents van des de la Grècia Clàssica i passen pels pares fundadors, l’Alemanya de Hitler, Txecoslovàquia o la Rússia actual, un país on les últimes eleccions lliures de veritat van ser fa més de 25 anys.

Sobten algunes de les lliçons que hem d’aprendre del segle XX que proposa Snyder, com ara Aprèn de la gent d’altres països i que acaben tenint un regust de “tingues el passaport en regla, no sigui que hàgim de fugir d’aquí perquè el món es torça”. I quan arqueges les celles, Snyder et respon a continuació: la Història ens demostra que no és una bajanada. Ni tenir el passaport en regla, ni tenir net l’ordinador de qualsevol cosa que et pugui suposar un compromís, ni llegir llibres per tal de tenir una veu i una opinió pròpia.

Així doncs -i tenint en compte el format del llibre, també-, aquest Sobre la tirania. 20 lliçons que hem d’aprendre del segle XX de Timothy Snyder és, com els de Hessel o el de Leiris, un llibre de consulta (i el preu hi ajuda!). Un llibre escrit per un savi que es dirigeix a tothom. Un llibre que cal llegir per no caure en errors que ja s’han comès o permès, sigui per desconeixença o per inacció.

Hi ha qui diu que després de mesos i mesos d’administració Trump, l’única manera de seguir l’actualitat als Estats Units és a través dels humoristes i Buenafuentes nordamericans perquè l’actual POTUS és tan… absurd?, que l’única manera de poder seguir el dia a dia és fent-ne mofa i befa.

I sobre aquest últim fet, i sobre el Batman… recordeu el discurs inaugural de Donald Trump com a president? Compartia paraules -una rera l’altra- amb Bane, el dolent del tercer Batman de Nolan. I la pregunta és: per riure o per plorar?

Potser el que cal és -després de riure o plorar- estar alerta i saber què podem aprendre sobre la tirania gràcies a la Història i Timothy Snyder.

Títol: Sobre la tirania.
Autor: Timothy D. Snyder
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9710-268-1
Preu: 19,50€

Menteix-me, et creuré, d’Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat

La Clara torna després de molt de temps de no passar pel Nosaltres amb Menteix-me, et creuré, d’Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat. Ens dit que li ha agradat molt! Aquí teniu el seu escrit:

Menteix-me, et creuré narra la història d’un escriptor d’èxit, en Pierre-Marie Sotto en plena crisi creativa i d’una dona “Gran. Morena. Grassa”, l’Adeline Parmelan.

Tot comença quan l’Adeline envia un sobre al Pierre-Marie que sembla contenir un manuscrit que l’escriptor no té cap intenció de llegir. En Pierre-Marie, sense obrir-lo, envia cortesament un correu electrònic a l’Adeline demanant-li l’adreça postal per retornar-l’hi. Aquest serà el punt de partida d’una llarga correspondència, intensa i divertida entre dues persones que aparentment no tenien res a dir-se.

De seguida que vaig acabar de llegir-la, em vaig preguntar: qui ha escrit aquesta novel·la tan original? Em va cridar l’atenció que tingués una autoria compartida, Anne Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat. Tots dos tenen un llarg recorregut com a autors d’obres per a infants i joves.

Menteix-me, et creuré, però, és una novel·la ben diferent als seus treballs anteriors, ja que va sorgir com un joc entre escriptors. En Jean-Claude Mourlevat passava justament per un període de sequera creativa i va enviar el primer correu electrònic a la seva amiga i també escriptora, l’Anne-Laure Bondoux. Aquest intercanvi va anar creixent i va acabar convertint-se en una novel·la de gran èxit al seu país.

Mourlevat i Bondoux van gaudir molt del procés. De fet, aquesta sensació impregna les pàgines del llibre i arriba al lector. Potser aquesta és una de les claus del seu èxit. Al mateix temps, la improvisació constant amb què la van crear té com a resultat una aposta fresca i espontània.

Amb aquesta obra escrita a quatre mans, tenim el privilegi de seguir el fil d’una amistat excepcional, carregada de confidències. Una història que parla de la família, les amistats, l’amor, la traïció o l’esperança.

L’intercanvi de correus electrònics ens descobreix un grapat de motius per trobar la vida bonica, i ens apropa a experiències vitals de reconstrucció, de complicitat o de pèrdua. Llegim i n’apreciem els silencis, els parèntesi i fins i tot els punts suspensius…

El to distès del principi dona pas a notes més greus, quan descobrim què hi ha dins del sobre que l’Adeline havia enviat a en Pierre-Marie. El desenllaç de la novel·la us captivarà fins la darrera pàgina. Menteix-me, et creuré és com la vida: fumuda a vegades, sorprenent, bonica, divertida, inesperada… en definitiva, tot una descoberta! No us la perdeu, és brillant!

Aquí teniu l’enllaç per començar a llegir aquesta novel·la que tant ha agradat a la Clara. Esperem que gaudiu d’aquest Menteix-me, et creuré.

Un secret? Si la Clara ha trigat a tornar és perquè estava ocupada amb una persona molt petitona i ens n’alegrem moltíssim per ella! T’esperem més sovint al Nosaltres, Clara!

Títol: Menteix-me, et creuré
Autor: Anne-Laure Bondoux i Jean-Claude Mourlevat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2261-1
Preu: 19,50€

La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia, de Diversos autors

La Núria Tatger se’ns estrena al Nosaltresllegim amb un llibre per valents! No tothom està interessat o és capaç de llegir llibres d’assaig com La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia. Encara que siguin llibres que expliquen coses menys feixugues del que creiem i que en qualsevol cas són molt i molt interessants! Coses que ens fan entendre millor el món on vivim. Aquí teniu l’escrit de la Núria:

Aquest llibre ens presenta, en 17 capítols escrits per diferents personalitats del món acadèmic i de la investigació -Zygmunt Bauman, Slavoj Zizek, Marina Garcés, Nancy Fraser, Santiago Alba Rico,…-, una sèrie d’arguments, d’explicacions, que intenten donar resposta a les preguntes que tants i tantes ens plantegem: com hem pogut arribar fins aquí? Com s’explica que Trump hagi guanyat les eleccions als EUA? Com pot ser que el PP, quan és provat que ha saquejat les arques públiques, continuï guanyant les eleccions i aferrat al poder? Què explica el creixement desmesurat de l’extrema dreta? On quedem com a humanitat, veient el tracte que dispensem als immigrants que fugen per salvar la vida?

Aquest llibre ens proporciona, des de diferents enfocaments i paradigmes, arguments i conceptes que ens poden ajudar a entendre com tot això ha arribat a passar.

El títol, La Gran Regressió, és d’allò més adequat. Al llegir-lo evoca aquesta sensació de procés, que si bé molts n’ubicarien l’inici a la crisi financera global del 2008, cal anar a buscar molt abans. I sense cap mena de pal·liatius, aquest llibre va documentant aquest retrocés que vivim, amb conseqüències també molt més bastes de les que encara avui podem sospitar.

Des de l’anàlisi dels perills de les eleccions, que si bé abans sustentaven la democràcia, ara la posen en perill, fins a la consideració de l’individu modern en termes de rendiment econòmic, on els perdedors en són culpabilitzats i castigats.

Des de la pèrdua d’identitat de l’esquerra tradicional fins a la necessitat de canviar i adoptar un nou paradigma per a poder explicar el nou context i reconduir-lo, el que passa avui dia no es un pas enrere fàcilment recuperable; és un canvi de les regles del joc que desmantellen el món tal i com l’entenem ara.

I cal estar documentat per a poder oposar-hi alguna resistència.

Què millor per documentar-se sobre aquest present -a vegades massa fosc- que un llibre amb les ments més brillants del nostre temps? Gràcies pel teu escrit sobre La gran regressió, Núria!! Ens tornem a trobar al Nosaltres aviat!!

Aquí podeu començar a llegir aquest conjunt d’articles (de fet, hi trobareu complet el primer article de Santiago Alba Rico!) que publica Empúries anomenat La gran regressió.

Títol: La gran regressió. Un debat sobre el repte de reconduir la democràcia
Autor: Diversos autors
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductor: Diversos autors
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-17016-07-4
Preu: 19,90€

El llibre dels miralls, d’E.O. Chirovici

La Carme va debutar al Nosaltresllegim, ja fa un temps, amb un supervendes de novel·la negra d’una tal Dolores Redondo. Us sona? Com que ens va semblar que El llibre dels miralls de E.O. Chirovici li podria interessar, no vam dubtar ni un minut en passar-li el llibre perquè ens l’expliqués a tots Nosaltres. Aquí teniu el seu escrit!

El llibre dels miralls de E.O. Chirovici és un d’aquests llibres que misteriosament es llegeix en 4 dies. Atrapa! És molt i molt distret!

Però anem per feina: a finals de la dècada dels 80, a la Universitat de Princeton, assassinen de forma molt i molt bèstia a un professor de psicologia, el professor Joseph Wieder. No és fins 25 anys després de tancar el cas sense resoldre’l, que un policia retirat, a instàncies d’un agent literari, en Peter Katz, el reobre.

¿El detonant? L’inici de la novel·la: en Katz rep un misteriós manuscrit parlant de l’assassinat.

El mort, com us he explicat, és el professor de psicologia Wieder i els sospitosos són dos dels seus alumnes -la Laura Baines i en Richard Flynn- i el tercer és en Derek, l’estrany i amnèsic ajudant del professor. Ai, la memòria!!

Al llarg de la novel·la anem descobrint què va anar passant, i sobretot, el que els tres testimonis ens diuen que va passar. A més, a mesura que avancem en El llibre dels miralls també anem descobrint que la Laura i en Richard tenien una relació… com a mínim confusa. Cadascun d’ells l’explica d’una manera diferent i això també ens farà avançar més en la història i la resolució del llibre.

La qüestió és que 25 anys… són molts anys!, i a vegades la memòria ens juga males passades. O som nosaltres qui ens enganyem a nosaltres mateixos?

La narració que construeix Chirovici és talment un joc de miralls perquè quan seguim el relat dels sospitosos anem veient una realitat cada cop diferent i que et fa seguir llegint per esbrinar qui va ser realment el culpable de la violenta mort del professor Wieder.

Aquest llibre és ideal per a fans de novel·les i thrillers psicològics. Un assassinat sense resoldre, tres possibles assassins -tots ells amb diferents motius- i cap d’ells explicant les situacions de la mateixa manera. I a sobre, atrapa! Què més voleu?

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf i viure el joc de miralls on ens fa entrar el Sr. Chirovici!

Moltes gràcies pel teu escrit, Carme!! Ens llegim aviat!!

Títol: El llibre dels miralls
Autor: E.O. Chirovici
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7585-3
PVP: 18,90€

Un cau d’escurçons, d’Andrea Camilleri

Ja ha arribat l’estiu per a tots Nosaltres!! I no ho dic, només, per les altes temperatures, sinó perquè ja tenim aquí un llibre propi de l’estiu, per seure a l’ombra, bevent alguna cosa fresqueta i llegint agradablement.

Sí ja tenim aquí Un cau d’escurçons, el nou Camilleri. Un nou cas del comissari Montalbano i tot el seu món sicilià (Vigata, Montelusa,…) i tot el seu univers: Lívia, els seus col·laboradors, el rigorós Fazio, l’Augello -sempre a punt per fer alguna francesilla-, el malhumorat doctor Pasquano i l’inefable Catarella, amb el seu particular llenguatge. I sobre això… Pau Vidal! Quina gràcia que tens i que bé que t’ho passes “creant” cataral·lès!

Naturalment és un nou cas amb un mort i amb girs i canvis de sospitosos… i no puc dir res més -això no es fa amb les novel·les negres!-. Però mostrant-nos, un cop més, l’agudesa de Camilleri per inventar i retratar la condició humana.

En una nota final, l’autor ens adverteix que aquesta novel·la estava escrita l’any 2008, però que va ajornar la publicació per proximitat temàtica amb una altra novel·la seva. Això vol dir que la va escriure quan “només” tenia 83 anys. Però, mare meva! quina vitalitat creativa!

La novel·la es llegeix de forma ràpida. Té tants diàlegs, tan picats i tan divertits, en alguns casos (per exemple, amb el Dr. Pasquano), que ens recorda que Camilleri no solament és un novel·lista, sinó un guionista i director teatral. Llegeixes i ja veus com de bé resultaria aquesta història portada a la pantalla o formant part de la sèrie mítica que va fer la RAI amb altres novel·les seves.

Un nou llibre pels incondicionals d’Andrea Camilleri i el seu comissari i una oportunitat per a descobrir-los i convertir-se en membre del club de fans. Com Nosaltres!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Un cau d’escurçons
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-7586-0
PVP: 16€

La Babi i jo, de Federico Moccia

En Federico Moccia és el responsable que molts de Nosaltres ens hàgim topat en algun moment o altre, en alguna ciutat, amb uns candaus penjats en un pont. Fins i tot és el responsable de que en Màrius Serra, en el seu Res no és perfecte a Hawaii tingués un personatge que obsessionat en treure candaus d’estructures de ferro. En qualsevol cas, i candaus a part, havia passat massa temps entre les dues primeres entregues de la serie de llibres que unien una de les parelles romàntiques més importants de les últimes dues dècades: la Babi i en Step. Teníem ganes de Moccia!

Els protagonistes, la parella principal dels llibres A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu, i que enguany han resolt el seu destí en un supervendes anomenat Tres vegades tu que us vam recomanar per Sant Jordi, treuen de nou el nas a les llibreries amb un relat inèdit de l’escriptor italià.

Aquest La Babi i jo és pur Federico Moccia. És veure aquesta parella única des d’un forat del pany. Concretament, des del cor ferit del Step, tot recordant la Babi i què era ser “la Babi i jo”. Ella és la noia, la dona que el fa “ser menys”. La dona que el fa ser menys animalot, que el fa ser menys mascle, que el fa ser menys segur de sí mateix, que el fa sentir menys incòmode davant de gent d’una classe diferent, que el fa sentir menys destrossat per una família que no funciona, i que, en el moment en què el llegim, encara compta amb el seu inseparable Pollo.

Situat abans d’un fet -molt- desgraciat del primer episodi de la sèrie, Moccia explora el món més íntim, el dia a dia romàntic, les escapades a la platja i a sopar, els moments més tendres i sensuals d’aquesta parella que ja forma part de l’estrellat del gènere de la novel·la romàntica.

A La Babi i jo, Federico Moccia juga amb Nosaltres fent-nos saber que d’aquella història ens en pot explicar mil històries més i que Nosaltres, inexorablement, en voldrem més. Ell, en voldrà donar-nos-en més?

Si no n’heu llegit res, comenceu pel començament i deixeu-vos de pelis. Federico Moccia només es pot llegir i viure’l d’una manera: romànticament entre pàgines de llibre. I La Babi i jo és un relat inèdit. És a dir, un regal.

Si voleu començar a llegir les primeres pàgines d’aquest La Babi i jo de Federico Moccia, seguiu aquest enllaç i gaudiu de la lectura.

Títol: La Babi i jo
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-664-2270-3
Preu: 9,95€

De què parlo quan parlo d’escriure, de Haruki Murakami

Pel que he pogut anar observant entre amistats i crítica, Haruki Murakami és un d’aquells escriptors en què els seus seguidors i detractors es mouen en els extrems. O l’estimen incondicionalment o en reneguen del tot. I, per tant, n’hi ha que any rere any maleeixen els ossos del jurat que decideix el Nobel de Literatura i molts que se n’alegren que el japonès no passi un cop més de les posicions de finalista.

A mi em passa una cosa estranya amb els seus escrits. No aconsegueixo passar de les 30 primeres pàgines quan intento llegir la seva literatura més habitual (Tòquio Blues, entre d’altres) però m’agrada, i força, quan es dedica a parlar de la vida, com és el cas d’aquest De què parlo quan parlo d’escriure.

M’agrada el Murakami que parla d’ell mateix, de com pensa, del que pensa, de com s’enfronta a la carretera quan prepara una marató o de com és el procés que segueix quan es decideix a escriure una nova història.

Aquest Murakami íntim, que mira dins d’ell mateix, que toca de peus a terra em resulta fins i tot inspirador. Ja ho va ser quan explicava les diferents sensacions que tenia durant els quaranta-dos quilòmetres i cent-noranta-cinc metres de la reina de les curses -per culpa d’ell em vaig aficionar a córrer, i per culpa d’ell llegeixo sovint llibres que parlen de córrer-, però és que ara ho ha tornat a aconseguir parlant de com va començar a escriure, de què el va portar a pensar que seria millor persona escrivint que portant un bar a Tòquio, o de com s’enfronta a la temuda pàgina en blanc a la que tot escriptor tard o d’hora s’ha d’acabar enfrontant.

De què parlo quan parlo d’escriure resulta ser -sense voler-ho- un manual per a l’escriptor, però alerta! És un manual personal, basat en la seva pròpia experiència, en tot allò que a ell li ha funcionat fins ara.

Qualsevol és lliure de seguir la mateixa forma de fer i enfrontar-se al paper, però cal tenir present que cadascú viu, pensa i respon als estímuls que ens ofereix la vida de maneres diferents i personals. Per posar un exemple, per a l’escriptor, l’equilibri entre la part espiritual i física és fonamental. D’aquí el fet que busqui, en la forma que sigui, estones per a fer esport:

La força física i espiritual són com les dues rodes d’un carro. És quan totes dues estan ben equilibrades i funcionen bé que et condueixen en la direcció adequada i aprofiten la força motriu de la manera més efectiva.

I és que, de la mateixa manera que amb De què parlo quan parlo de córrer, les seves reflexions també són vàlides per a qualsevol persona que algun cop hagi pensat a dedicar-se a alguna activitat en la que cregui que pot sobresortir d’alguna manera.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir de què parla en Haruki Murakami quan parla d’escriure.

Títol: De què parlo quan parlo d’escriure
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Mas
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-17016-00-5
Preu: 19,90€

Els Nostres llibres per Sant Jordi 2017

Arriba el dia més feliç de l’any! El dia en què no pararem de dir que Nosaltres llegim! És per això que us hem preparat una petita selecció del bo i millor per aquest Sant Jordi, per a tots els gustos i totes les edats!

Per començar, un dels que promet ser un dels llibres d’aquesta Diada de Sant Jordi -i de l’any!- com és el Nosaltres dos del Xavier Bosch. Un llibre sobre si és possible l’amistat entre un home i una dona, però també sobre els camins de dos amics, que es van trobant i retrobant. Un llibre que atrapa i que agradarà als fans habituals del periodista i escriptor però que també convencerà del tot els seus nous lectors.

La Pilar Rahola ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull per un llibre de novel·la històrica que va més enllà del gènere. A partir d’una magnífica documentació, la periodista catalana ens descobreix la història d’un individu que només té per interès aconseguir anar ben amunt en l’escala social encara que això vagi en detriment de la relació amb la seva família. I de fons, els moments previs a la Setmana Tràgica de la Barcelona d’inicis del segle XX.

Amb el rerefons d’una de les crisis humanitàries més bèsties que ha viscut Europa els últims 50 anys, en David Cirici ha guanyat amb totes les de la llei el Premi Sant Jordi de novel·la amb El setè àngel, la història d’un pare desesperat per recuperar el seu fill, perdut enmig d’un mar que tot ho destrossa. La fragilitat de la vida, l’amenaça de l’atzar, el vincle de la paternitat, la importància de la família,… Un llibre que ens enfronta a les pors més íntimes, però també a les pors col·lectives. Un llibre per dir, també, que casa nostra és casa vostra.
Una aposta segura! El Sant Jordi, per Sant Jordi!

Un dels fenòmens (i un fenòmen feliç!) previs a Sant Jordi ha estat, sens dubte, La senyora Stendhal del Rafel Nadal amb una història que comença l’any 1939. En Lluc té vuit anys i des de la finestra de casa seva veu com la seva mare mor d’un tret el darrer dia de la Guerra Civil a la Plaça de Sant Pere de Girona. Un punt de partida que, com vam explicar en aquest post, Nadal relata de manera que gaudireu en una primera lectura però que promet no decebre -si no millorar- en una segona lectura.

Per tots aquells que us agraden els relats curts, tenim dues propostes de dos autors ben diferents. Per una banda, teniu la Jenn Díaz amb el Vida familiar que li va valer el Premi Mercè Rodoreda la Nit de Santa Llúcia. I per altra banda teniu el que segurament que és el millor escriptor de casa nostra, en Jaume Cabré, amb Quan arriba la penombra, un recull de contes deliciós i temible. Un goig pels amants de la lectura en tots els sentits. I el de què va, va d’això: si a Jo confesso qui guiava la narració era, en certa manera, el Mal, aquí qui ens acompanya durant totes les pàgines del seu nou llibre és la Mort: tràgica, còmica, irònica, de totes les èpoques i menes.

Pels amants de la novel·la negra, teniu en Jo Nesbo amb un nou cas del seu -ja imprescindible- Harry Hole. El seu nou llibre s’anomena La set i és l’onzena entrega d’un dels detectius més famosos del món. Si vau llegir Policia (i els 10 llibres anteriors), no us podeu perdre aquest nou títol d’aquest escriptor noruec! En Valentin torna a aparèixer a la vida d’en Harry Hole… I si el coneixeu, ja sabeu com les gasta! Com sempre, llegir Nesbo és assegurar-se una bona lectura de novel·la negra nòrdica! Si voleu començar pel començament, repasseu tots els seus 11 casos seguint aquest enllaç!

Una proposta ben diferent però una molt bona proposta per aquesta Diada de Sant Jordi són Els vells amics de la Sílvia Soler. L’Ada, el Mateu, el Marc, el Santi i la Lídia acaben d’entrar a Belles Arts units pel destí quan s’organitzen per seguir la proposta d’un professor d’anar a visitar una exposició de pintura de Gauguin a París. Una història bonica, senzilla, propera i sense excessos. Els vells amics és una novel·la que us farà pensar en la vostra pròpia colla d’amics!

Un Clàssic de Sant Jordi -i de les lletres catalanes!- com és en Màrius Serra ens explica en aquest Sant Jordi com s’ho fa per tenir temps pertot i per a tot. El nostre verbívor preferit respon a una pregunta que li han fet mil vegades davant d’aquesta hiperactivitat que té. A cavall de la no-ficció d’autoajuda i la ficció narrativa, ens explica com aprofitar millor el temps. I ho en 24 capítols/hores, dividits en tres parts: “un formulisme, un formalisme i un informalisme”. Pur Serra! Paraula de verbívor que d’aquest llibre n’aprendreu i us que ho farà passar bé!

Un altre autor que ens ha sorprès molt gratament i que podem recomanar del tot és en Xavier Theros i La fada negra. Allà hi trobareu -com us explicava la Marta quan ens el va ressenyar- una trepidant història situada durant la regència del General Espartero amb el Capità Llampades com a protagonista. Cadàvers de criatures que apareixen per Barcelona… Aiaiai!! Thriller, novel·la negra, novel·la històrica i Premi Josep Pla 2017!

I ja que parlem de premis, una altra que ens ha confirmat que ens agrada molt ha estat la Care Santos amb el seu Premi Nadal per Mitja vida. La novel·la comença amb unes nenes en un internat de monges paulines i un joc de les penyores que els canviarà la vida. Trenta anys més tard, havent passat aquesta mitja vida, es tornen a trobar i… i aquí teniu un dels llibres d’aquest Sant Jordi. Un retrat preciós sobre l’amistat sense passar-se de sucre. L’escriptora mataronina ha fet un tros de llibre!

I com que a vegades no prestem prou atenció als més menuts, aquest any volem reivindicar una de les autores més venudes dels últims anys -sí! Sempre al podi dels més venuts!- i que té la família arrassant al teatre. L’única i inconfusible rosegoescriptora Tea Stilton estrena col·lecció de llibres amb les Tea Sisters i, com diria aquell, farà tremolar els bigotis d’emoció als seus fans amb A la recerca dels tresors perduts: El jardí d’alabastre. Aquí hi trobareu més detalls sobre aquesta nova aventura extraràtica!

Pels que no són tant petits -i segons com ja no són ni joves, perquè aquesta història té estona i quilòmetres-, tenim l’autor italià més important de novel·la romàntica. Federico Moccia ha escrit la molt i molt ansiada tercera part de A tres metres sobre el cel i Tinc ganes de tu, que porta per títol Tres vegades tu. El triangle entre en Step, la Gin i la Babi ha tornat a fer bategar els nostres cors (i enganxar-nos a la lectura) de mala manera!

Una recomanació que no té res a veure amb les demés! És una de les nostres autores preferides i aquest cop no ens explica contes ni tampoc ens explica com explicar contes, sinó que escriu un llibre explicant d’on li ve això de córrer. El títol -com sempre molt encertat- és De què fuges, qui et persegueix? i us el va explicar la Marta, la nostra lectora més ‘runner’. Amb la seva veu inconfusible, Empar Moliner ens explica què és això de córrer, el perquè de córrer i per què als que comencen a córrer, tard o d’hora, els pica el cuc de fer maratons.

I per acabar, un que va per Premi Nobel -a saber quan li donaran si és que l’hi donen- i que també és addicte a això del fugir corrent de gent: Haruki Murakami. Anys després d’explicar-nos de què parla quan parla de córrer, aquesta vegada l’escriptor japonès ens explica en el seu últim assaig-biografia De què parlo quan parlo d’escriure, un llibre imprescindible per a tots aquells que vulgueu endinsar-vos en la figura de l’autor de Kyoto, però també per a tots aquells a qui us fascini el fet d’escriure i de llegir. De fet, en llegir-lo, vam trobar força punts en comú amb el que va explicar en Jaume Cabré quan va presentar Quan arriba la penombra. El resum de l’autor català era que, al final, la qüestió és llegir.
I el millor és que Nosaltres llegim!

Gaudiu de la nostra Diada més lectora: feliç Sant Jordi!