Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonHe llegit les 500 pàgines d’aquest llibre d’una tirada. És absorbent i apassionant. Veig que està classificat com a “Novel·la negra i misteri/ Thriller literari”. I sí que ho és. Però mentre el llegia no se m’acudia que estava llegint un thriller sinó que em semblava estar submergit en l’aclariment d’uns fets reals a l’estil de llibres com A sang freda de Truman Capote  o Tor de Carles Porta.

Fiona Barton comença el llibre amb una explicació de què és i què l’ha mogut a escriure’l. Aquesta introducció, per ella mateixa, ens permet veure que som davant d’una escriptora/periodista de gran categoria. El currículum ens confirma la periodista. El llibre, el seu primer llibre, el seu tremp d’escriptora.

Ella mateixa acaba aquesta introducció posant-nos en antecedents amb el “de què va el llibre”:

En aquesta primera novel·la meva, la Jean explica les seves versions públiques i privades d’un marit adorat i d’un matrimoni feliç que es capgira de sobte quan una criatura desapareix i la policia i la premsa arriben al llindar de la seva porta.
– pg.8-9

Barton ens va desgranant els fets a través de 54 capítols encapçalats per noms genèrics dels tres personatges principals: LA VÍDUA (Jean), LA PERIODISTA (Kate) i L’INSPECTOR (Bob Sparke), que parlen en primera persona o tenen el focus posat a sobre. Cada capítol té la data en què està esdevenint l’acció. Comença alternant el 9 de Juny de 2010 i el 2 d’octubre de 2006. Progressivament les dates es van aproximant fins que, a la darrera part, sobrepassen el límit temporal inicial i acaben amb el desenllaç el 3 de juliol de 2010.

Dawn, LA MARE de la criatura desapareguda, té capítol propi poques vegades, i Glen, MARIT de la Jean, només en una ocasió.

Hi ha, a més, tota una galeria de personatges, algun d’ells ben important, que ens dibuixen un món de periodistes, policies, veïns del suburbi londinenc i integrants d’un món de xarxes socials amb ramificacions cap al “porno extrem”. Les relacions de parella amb masclisme paternalista, els conflictes ètics i professionals dels periodistes de la premsa groga, l’afany de notorietat, les frustracions per la falta de fills són el teló de fons d’aquest retall de societat.

A diferència de la novel·la negra escandinava, no trobem descripcions gore, ni de sang, ni de sexe, malgrat la qual cosa no parem de tenir una percepció claríssima de què està passant “fora de pla” i ho veiem a través dels ulls dels personatges.

Costa molt creure que no estem llegint una crònica amb persones reals sobre fets reals. No hi ha monstres maníacs inversemblants, ni situacions de risc afrontades per súperpolicies enginyosos. Tots són persones que podríem trobar pel carrer o ser nosaltres mateixos.

No us la perdeu i recomaneu-ne la lectura, com jo ho estic fent.

Segur que fareu amics.

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Secrets imperfectes, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

secretsimperfecteshjortrosenfeldtNosaltres, de nou sóc aquí fent-me una mica la sueca. Es veu que tinc tendència a llegir coses d’aquest país on passen coses diguem-ne… que fer-se el suec no es cap bicoca!

La cosa comença forta. Tenim el cadàver d’un adolescent, un nano de 16 anys que troben al bosc. Algú l’ha cosit a ganivetades i després li ha arrancat el cor.

A partir d’aquest moment, el cos de policia de Västeras es posa en marxa. Es crea un equip d’especialistes format per gent altament qualificada -cadascú en la seva tasca-, i comença la bogeria de buscar proves, indicis, possibles candidats, i la feina mes feixuga de totes: espantar la premsa sensacionalista, àvida de vendre diaris al preu que sigui.

La investigació no acaba d’arrancar, l’equip comença a desesperar-se, i és en aquest moment que en Sebastian Bergman fa una aparició triomfal.

Bergman, psicòleg criminal, ja havia ofert en el passat els seus serveis al cos de policia. Tot el que té d’intel·ligent, brillant i imprescindible, també ho té d’insuportable, repel·lent i toca-nassos. La sintonia entre ell i l’equip és nul·la. No hi ha bon rotllo. És mes, és un professional que posa a la gent dels nervis. Tot i això, el paio és tan bo en la seva feina, que toca tenir paciència i aguantar-lo.

Hauran de passar moltes coses, desfer el camí, tornar a començar, replantejar-se la situació des de zero un cop i un altre per veure que hi ha llum al final del túnel.

Tan en Hjorth com en Rosenfeldt són guionistes de cinema i televisió reconeguts al seu país, i certament, la novel·la té un ritme molt i molt cinematogràfic. Et fa badar, et fa patir, et despista i aconsegueix que cada cop més t’hi enganxis.

Si aquest parell segueixen amb la sèrie Bergman, amb mi ja hi poden comptar: en seré una fidel seguidora, sense cap dubte!

Títol: Secrets imperfectes
Autor: Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-2088-4
Preu: 19,90€

Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers, de Joris Luyendijk

nedantentretauronsJoris Luyendijk, que va ser corresponsal de guerra al Pròxim Orient, va rebre l’encàrrec del diari The Guardian de fer un reportatge en profunditat sobre el món financer de la City de Londres després de la crisi del 2008.

A partir de posar en marxa un blog a internet obert al comentaris dels treballadors del sector financer i fent una crida a voluntaris a entrevistar-se amb ell -no li va ser fàcil: en total uns 200, garantint l’anonimat, perquè els hi anava el lloc de treball de manera fulminant si s’endevinava qui eren o de quina empresa parlaven-, Luyendijk construeix a Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers un retrat àgil i distret on veurem desfilar banquers, quants (analistes quantitatius, o sigui els que a partir d’una base matemàtica s’inventen productes d’inversió sofisticats), gestors, experts informàtics, controladors, operadors, etc. del món financer de la City. O sigui, els “taurons” que neden al nostre voltant.

El llibre ens descriu això que anomenem món financer, la seva complexitat i les diferents tipologies que té i que la majoria de ciutadans desconeixem: bancs comercials, d’inversió, operadors, gestors de plans de pensions, experts en fusions i adquisicions d’empreses, agències de control, auditories… Al mateix temps i a partir de les respostes dels entrevistats i dels comentaris al seu blog, anirem reconstruint el puzzle del perquè de la crisi del 2008 i  -això m’ha interessat molt- com no és segur que no torni a produir-se un episodi semblant vist el funcionament competitiu, l’afany insaciable dels guanys, malgrat la imposició de normes de control que han fet les autoritats polítiques i els mecanismes que es generen d’immediat per evitar-les. En definitiva la lògica implacable del sistema capitalista liberal. I una sospita de que ningú sap en realitat on va i on pot arribar el sistema financer.

Un dels atractius del llibre és el fris humà que va apareixent a partir de les respostes dels que accepten entrevistar-se amb l’autor sense enregistradores ni fotos. Descobrim els “tics” característics: vestir roba cara, lluir rellotges de luxe, presumir de vacances… Els sous poden arribar a nivells inimaginables per una gran part de la societat i fomenten una lluita competitiva brutal. Llegint el llibre és inevitable recordar les pel·lícules Margin call o The Wolf of Wall Street. Hi ha testimonis que han abandonat voluntàriament i prematurament aquestes feines (sovint un cop enriquits) perquè no volen continuar sotmesos a unes feines de tanta pressió, sense horaris ni vida personal. N’hi ha que un dia es fan preguntes de caràcter moral o són sensibles a l’opinió pública. I d’altres que no: són els que acostumats a viure amb un tren de vida molt alt no pensen des del punt de vista del bé i del mal. Són “professionals” i només les lleis delimiten el que és acceptable.

Les reflexions finals sobre les connexions entre el món dels polítics i el món financer acaben d’arrodonir aquest interessantíssim reportatge.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Nedant entre taurons. El meu viatge al món dels banquers
Autor: Joris Luyendijk
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductor: Ernest Riera Arbussà | Esther Roig Giménez
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-16367-53-5
Preu: 19,50€

Vaca sagrada, de David Duchovny

Vaca sagrada, de David DuchovnyL’Elsie Bovary és una vaca. Una vaca fora del comú, això sí. L’Elsie rumia i pensa tota l’estona.

Té una bona amiga, la Mallory, i juntes descobreixen la passió i la gràcia que els fan els toros. Una nit, amb totes les precaucions del món, s’escapen del tancat i van a una festa. Allà, la Mallory s’enamorarà perdudament i la nostra Elsie descobrirà la crueltat de la vida.

És tornant a casa tota pensarosa que veu que els amos estan al menjador tots junts (cosa ben insòlita) mirant i escoltant embadalits una caixa que parla i on hi surten un munt de coses.
Miracle!! Per un cop a la vida, tothom està callat i ningú no es baralla amb ningú!

En aquesta caixa màgica estan fent un documental on surt un escorxador a ple rendiment. La veritat és que a l’Elsie se li posen els pèls de punta quan veu quin és el seu futur immediat i decideix que necessita un pla de fugida immediat si no vol acabar convertida en una bossa de mà, unes sabates o bé un bistec.

Amb la complicitat d’un porc ben espavilat, un gall dindi amb pretensions i ella mateixa, creen una estratègia de fugida que no té preu. No us explicaré les aventures que passen aquest trio tan exòtic, ni on dimonis van a parar amb el seu desig de salvar la pell, però el cert és que posen molta terra pel mig i demostren tenir unes habilitats i uns recursos que ja voldria per a sí mateix més d’un bípede.

Aquest llibre aparentment sembla que hagi de ser senzill però a mesura que vas avançant en la lectura t’adones que té molta molla i que no és una anada de l’olla de l’autor. Vaca sagrada, de David Duchovny, és una faula molt ben estructurada, un conte per explicar als menuts com una alternativa més contemporània a la Ventafocs.
Un conte pels menuts i una reflexió sense concessions pels que no som tan menuts i tenim la sensibilitat cada cop més malmesa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Vaca sagrada
Autor: David Duchovny
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16367-46-7
Preu: 17,50€

Has tingut mai família?, de Bill Clegg

Has tingut mai família?, de Bill CleggNosaltres, que aquest post sigui un avís a navegants: alerta amb en Bill Clegg! Perquè si tot el que escriu té el nivell d’aquesta novel·la o més alt, estem davant d’un gran novel·lista.

No sóc una experta -ni m’hi dedico- i espero no equivocar-me, però he de dir que aquest noi té molt bona pinta i ens pot donar moltes alegries a nosaltres, els lectors.

Però parlem de seva primera publicació: Has tingut mai família? presenta una història que, així d’entrada, no és fàcil de pair. Es tracta d’una història narrada per tota una sèrie de personatges que d’una manera o altra estan relacionats, no tant entre ells mateixos, sinó amb un drama que els uneix.

I és que la història en sí no és alegre. Es trena al voltant de la June, una dona que viu la mort de la seva filla, el promès de la noia, el seu exmarit i el seu company actual el dia que s’havia de celebrar el casament de la jove parella. Un accident a la cuina de la casa de la June provoca aquesta gran desgràcia.

Superada la primera sorpresa per un inici tant colpidor anirem coneixent de la mà dels diferents personatges les seves pròpies històries abans, durant i després d’aquest trist moment. Partint de la June, la principal afectada pel drama, però també anant veient les perspectives de familiars, amics i veïns d’uns i altres. Bill Clegg es posa al lloc de cadascun d’aquests personatges i els caracteritza amb mestria, dibuixant-los a través de les seves paraules i fets, més que amb descripcions.

Has tingut mai família? és un cant a l’amistat i per descomptat a la família, fent una reflexió sobre allò que ens diem, però sobretot, al que no ens diem.

És una novel·la d’aquelles que entren bé i s’acaben quedant a dins del lector per sempre més.

No us la perdeu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Has tingut mai família?
Autor: Bill Clegg
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-16367-52-8
Preu: 19€

Per què llegir els Clàssics, d’Italo Calvino

per què llegir els clàssics italo calvinoAra que ha passat el tsunami de Sant Jordi és del tot oportú, fins i tot higiènic, tenir a mà aquest llibre.

Es tracta d’un recull d’assajos escollits per la vídua d’Italo Calvino, Esther Calvino, d’una selecció que l’autor ja havia anat preparant. Tal i com ens explica en la “Nota preliminar”:

En una carta del 27 de setembre de 1961 Italo Calvino escrivia a Niccolò Gallo:

“Per publicar un recull d’assajos dispersos i mancats d’homogeneïtat com els meus, cal esperar la pròpia mort o, en tot cas, la vellesa avançada.”

No hi va arribar; va morir el 1985 als 62 anys.

L’article que dóna nom al llibre n’és el primer capítol i planteja, per començar, una reflexió sobre els clàssics repassant algunes propostes de definició, unes amb el sol enunciat i d’altres amb consideracions que les confirmen o matisen. Els articles acaben amb una mostra del tarannà de Calvino:

“Ara hauria de reescriure l’article sencer mirant que quedés ben clar que els clàssics serveixen per entendre qui som i on hem arribat (…)”

“Després l’hauria de tornar a escriure una altra vegada perquè ningú no es pensi que els clàssics s’han de llegir perquè “serveixen” per alguna cosa. L’única raó que es pot adduir és que llegir els clàssics és millor que no llegir-los.”

“I si algú objecta que no val la pena tant d’esforç citaré Cioran (…): ‘Mentre li preparaven la cicuta, Sòcrates estava aprenent una ària per a flauta. “De què et servirà?”, li van preguntar. ‘Per saber-me aquesta ària abans de morir’”

Per què servirà, doncs, llegir aquest llibre? Per tenir ajuda per navegar entre els clàssics.

Comença per l’Odissea i va repassant el que Esther Calvino anomena els “seus” clàssics: Xenofont, Ovidi, Les set princeses de Nizami, Tirant lo Blanc, Stendhal, Dickens, Tolstoi, Mark Twain, Pasternak, Hemingway, Borges, Queneau, Pavese… Més de trenta-quatre autors i obres clàssiques passen per la prosa amena, profunda i erudita de Calvino.

Llegiu-ne un cada dia i us obrirà la gana de llegir o rellegir clàssics.

I una observació final: les darreres pàgines contenen uns llistats amb les traduccions catalanes utilitzades en les citacions literals i les traduccions catalanes dels textos comentats per Calvino sense citacions literals. Encara que només fos per aquestes utilíssimes llistes que es converteixen en guies de lectura valdria la pena tenir ben a mà aquest llibre.

Felicitats, editors!

Títol: Per què llegir els Clàssics
Autor: Italo Calvino
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Teresa Muñoz Lloret
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-297-7492-4
Preu: 19,50€

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonAvui tenim el privilegi de que ens expliquin un llibre que encara no ha arribat a les llibreries però que promet ser una revelació! Un d’aquells que suscitarà aquella pregunta que ens anem fent entre nosaltres, els lectors, i que sona més o menys així: “i tu, ja l’has llegit?”

I qui millor que una editora per explicar-nos-el? Aquí teniu la Pema Maymó i La vídua, de Fiona Barton.

Tenir l’oportunitat de llegir un thriller abans que ningú és una sort, però haver de callar durant mesos, una condemna. Perquè tu vols explicar a tothom que aquell original que t’ha robat hores de son reflecteix a la perfecció una realitat que podria ser la del veí. Però que, d’altra banda, esperes que no ho sigui… Com diu l’autora a la presentació de la novel·la, “en els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”. Només de llegir això, ja sabia que La vídua i jo teníem coses a explicar-nos…

La història de la Jean Taylor, la vídua del títol, s’enceta quan el seu marit mor i ella torna a convertir-se en el centre d’atenció pública. Anys enrere en Glen va ser acusat i absolt d’un crim terrible i, des de llavors, la sentència ha perseguit la parella. Ara que ell ja no hi és, tornen al cap de la seva vídua els successos que van amenaçar tot allò en què creia, la persecució de la periodista sensacionalista més descarnada, el setge de la policia, però també la temptació de ser lliure i deixar enrere el paper d’esposa perfecta.

Tots ens pensem que la gent és normal. ¿I si la normalitat és anar amagant sota l’estora els secrets del dia a dia fins que la muntanya de brossa ens sobrepassa? Però… i si fóssim capaços de mantenir el fems sota control? No us desvetllaré cap dels secrets de La vídua, però val la pena que entreu en la seva història per entendre com funcionen els mecanismes de les pors i la lleialtat, com ens poden manipular els mitjans de comunicació, com fa falta trobar culpables per no sentir-nos bruts i fracassats i com la Fiona Barton ha aconseguit que tot això es llegeixi d’una tirada inquietant perquè sents que podria estar succeint a la casa del costat. Domestic noir, en diuen. Quotidianitat terrible i més real del que ens imaginem, en diria jo.

Nosaltres, no ens sembla una exageració pensar que aquest llibre enganxarà a més d’un i més de dos de nosaltres. I com sempre, gaudirem de la lectura!

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

El dia 1 de juny comença el “i tu, ja l’has llegit?”.

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Sense ales (Trilogia L’Esfera 1), de Muriel Rogers

sensealesmurielrogersLa Teodora, la nostra lectora més jove s’ha encarregat de llegir una trilogia que té molt bona pinta! Està escrita per Muriel Rogers i aquesta primera entrega s’anomena Sense ales. Aquí teniu l’escrit de la Teodora:

Els habitants del Niu estan controlats per l’Esfera. Cada ciutadà te un codi específic, tots van vestits iguals, no hi ha diferències socials… Tothom viu en una constant connexió amb l’Altra Banda, un entorn virtual en el qual pots passar temps il·limitat en un món amb illes, mars recreatius, animals, pirates, sirenes…

La Kala és una nena de 15 anys que rebutja completament aquest estil de vida. S’ha connectat únicament un parell de cops en la seva vida a l’Altra Banda. Té un únic amic, en Beo, amb qui passa les tardes a les teulades, desitjant viure alguna aventura no virtual. Però tots aquests somnis s’esvaeixen quan en Beo desapareix. No va a l’escola ni tampoc és a la seva butaca de connexió. La Kala se sent sola per primera vegada a la seva vida i se n’adona que no pot viure sense ell.

Finalment, decideix atravessar a l’Altra Banda per trobar-lo, però les coses no van com ella s’esperava. Els pirates la capturen i li diuen que si els ajuda a vèncer l’antivirus, un vaixell que es dedica a destruir dobles, l’ajudaran a trobar en Beo. Abans però, haurà de passar un seguit de proves mentals i físiques per demostrar de què és capaç. A partir d’aquí, comença a viure innumerables aventures, sent coses que mai no havia sentit però te moltes preguntes a la ment: és possible enamorar-se a l’Altre Banda? La Kala no ho sap, però ho anirà descobrint poc a poc…

Una novel·la amb un gran final molt inesperat que us deixarà amb la pell de gallina. Trobarà la Kala en Beo? Seguirà sent el mateix després de tot el que ha viscut? Després de tot, és tan dolenta e irreal l’Altra Banda? Per què tothom li diu a la Kala que només ella pot destruir l’antivirus?

Quin és el motiu perquè l’anomenin l’Única?

Torna aviat, Teodora! Et volem llegir més sovint i volem saber com segueix l’aventura de la Kala!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Sense ales
Autor: Muriel Rogers
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-2043-3
Preu: 16,90€

La vida i altres projectes impossibles, de Katarina Bivald

lavidaialtresprojectesimpossiblesUs heu trobat mai, després d’un sotrac, amb la necessitat exagerada de fer tot allò que sempre havíeu volgut fer però que mai us havíeu atrevit a fer? Sembla el títol d’una pel·lícula de Woody Allen però no ho és. És, simplement, la vida.

Perquè és exactament això: un bon dia, passa alguna cosa que ens desmunta els esquemes -partim peres amb la parella de tota la vida, perdem la feina o una persona molt estimada, ens trobem en un país nou,…- i l’única manera que trobem per sortir-nos-en és començar de nou i trencar amb el passat.

Doncs això és el que li passa a l’Anette, una dona al final de la trentena que veu com la seva filla de dinou anys marxa de casa per anar a la universitat. L’Anette és jove, però de més jove encara -i soltera-, va tenir la seva filla Emma i aquesta va omplir durant anys el seu món. El problema és que ara que ha marxat, el seu món s’ha encongit i no sap què fer del temps que li queda lliure. Els entesos anomenen aquest fenomen com el síndrome del niu buit.

Així que l’Anette, assessorada en converses al Fogonet d’Alcohol, el bar del poble on viu, decideix que ha de tirar endavant la seva vida sense l’Emma que tornarà al poble els caps de setmana -o això diu- i tornar a viure i fer tot allò que quan va quedar-se embarassada va quedar aparcat. Reconeguem-ho, ens ha passat a tots. Per un motiu o per un altre, hem deixat de fer coses “perquè ara no toca”.

La vida i altres projectes impossibles és la segona novel·la de la Katarina Bivald, a qui l’any passat vam conèixer per La llibreria dels finals feliços. Bivald ens torna a enganxar amb una història amable amb una dona com a protagonista que ha de superar un entrebanc a la seva vida. En aquest cas, l’Anette m’ha recordat en ocasions a la Bridget Jones, per aquella empenta i optimisme desbordant que les porta a trobar-se davant situacions esbojarrades. La Bridget la podem recordar saltant en paracaigudes i a l’Anette infiltrant-se en un grup de motoristes heavys o embarcant-se en l’organització del Dia de Skogahammar, que vindria a ser com posar-se al capdavant de l’organització de les Festes de Gràcia a Barcelona.

Com creieu que li anirà a l’Anette? Se’n sortirà? Aconseguirà enamorar-se bojament i es treurà el permís de conduir motos?

Ho haureu de descobrir al llarg d’aquesta novel·la anomenada La vida i altres projectes impossibles, que si una cosa destil·la és optimisme i bon rotllo.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La vida i altres projectes impossibles
Autor: Katarina Bivald
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Ivette Miravitllas
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-297-7482-5
Preu: 19,50€

Una veu de nit, d’Andrea Camilleri

camilleriunaveudenitEl nou Camilleri, amb l’inspector Montalbano i els seus fidels Catarella, Fazio i Augello (per rigorós ordre de fidelitat), comença amb l’inspector despertant d’un somni surrealista que acaba amb un pop gegantí mirant-se’l des de l’altra banda de la finestra.

Així d’entrada, Nosaltres, crec que es podria fer un recull amb els micro-contes que s’inventa Camilleri per començar les novel·les amb Montalbano despertant-se sobresaltat gairebé sempre per la telefonada de Catarella.

Un cop despert és conscient, per la trucada de Lívia, que és el seu aniversari: 58 anys. Com ja va passant des de ja fa unes quantes novel·les, això fa que el capfiqui l’idea de que s’està fent vell.

Però anem al llibre: de camí en cotxe cap a la comissaria, Montalbano té un incident amb un conductor que reacciona violentment a una picabaralla típica dels embussos de trànsit. L’afer desemboca amb el jove conductor retingut a les dependències policials. I resulta que és fill del president de la Diputació i membre destacat del partit en el govern.

Paral·lelament el director d’un important supermercat denuncia que s’ha produït el robatori de la recaptació del dia, que es trobava al calaix de la taula del seu despatx. La denúncia feta personalment al lloc dels fets acaba amb una acusació de maltracte i tortura psicològica al denunciant per part del policia que cobreix el cas Mimi Augello.

Els dos casos van evolucionant i es van complicant: el director del súper apareix penjat, l’amant del noi irascible és trobada brutalment esquarterada, un agent de seguretat privada desapareix i el troben executat amb un tret al clatell a l’estil mafiós… Els comanaments policials, els polítics, els jutges, tenen uns comportaments poc clars o decididament foscos i els mitjans de comunicació són utilitzats per interactuar amb els hipotètics delinqüents.

I la màfia! Tot i ser uns llibres tan sicilians, Camilleri tendeix en altres llibres a no donar molt de protagonisme a la màfia. Hi és, però com un teló de fons, una hipòtesi sempre present quan hi ha crims. Aquí, però, la màfia és central. No una màfia glamurosa i internacionalitzada a l’estil Padrino sinó un entramat de silencis i complicitats local, de món encara molt rural i recolzat en la tradició i la ignorància, amb dues famílies repartint-se el poder en un territori petit.

Les reflexions de Montalbano-Camilleri sobre la tèrbola relació entre poder polític i màfia valen molt la pena i no les trobareu en els capítols que han passat i segueixen passant a la tele, necessàriament escapçats i centrats en l’acció i la resolució dels casos.

És una molt, molt bona novel·la -per mi de les millors de la sèrie Montalbano- amb l’habitual afegitó de l’extraordinari treball del traductor Pau Vidal tornant a recrear en català el sicilià original, que es permet fins i tot l’Ús de frases fetes extretes d’un poema de J.V. Foix com “ho sap tothom i és profecia”.

Si sou amants de l’univers Montalbano no us la podeu perdre. I un suggeriment: si sabeu d’algú que encara no n’és fan, regaleu-li. Jo crec que el títol més adequat per iniciar-se en aquest vici és aquest.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Una veu de nit
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-297-7488-7
PVP: 16€