Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits, de Salman Rushdie

dosanysvuitmesosimintivuitnitsRushdie és un molt bon escriptor que ha esdevingut popular per raons totalment alienes a la seva vàlua. Raons que malauradament avui estan de candent actualitat: les amenaces de mort rebudes de part de grups del fonamentalisme islàmic. I el cas és que, ho he escrit abans, és un molt bon escriptor a qui cal prestar atenció per la seva obra al marge de consideracions extraliteràries. El seu recent Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits n’és un bon exemple.

El títol del llibre, que reelabora les Mil-i-una nits, ens anticipa l’estil de Salman Rushdie, que recorre a la ironia, la fantasia onírica realista, el realisme fantàstic, la referència culta a les cultures més diverses, i a les anades i vingudes en el temps i en l’espai tot conduint el lector amb un fil conductor que no es trenca mai i que, sovint, fa descobrir al lector que no sap com s’ho ha fet per arribar a aquesta nova realitat imaginada.

Tot parteix de l’estructura i el pretext de Les mil i una nits, de manera que cada tema conté el germen del següent, ininterrompudament, i utilitza la narració com una manera de salvar-se de diversos perills imminents. Tot plegat però, d’una manera gens òbvia.

Si alguna paraula defineix l’estil de Rushdie és l’elegància i la ironia a la manera de Voltaire. Altres referents són García Màrquez o Buñuel.

Però finalment de què va el llibre? Com que em costava d’explicar-ho he trobat la ressenya que fan a Time Out i que és molt encertada:

En un futur llunyà, d’aquí a mil anys, la raó ha triomfat sobre la religió i regna la pau al món. Els cronistes expliquen que la victòria va succeir després d’un gran cataclisme al segle XXI. L’origen d’aquella commoció es remunta al segle XII, quan el filòsof cordovès Ibn Rushd, Averrois, s’uneix amb Dúnia, princesa dels jinns, uns éssers mitològics d’un món paral·lel que es passen la vida copulant (quan no s’esmunyen al món dels humans per afavorir-los o fer-los caure en desgràcia). D’aquell enllaç entre la raó i la fantasia sorgeix una nissaga d’individus prodigiosos. Però al segle XXI una conjura dels jinns obscurs pretén provocar l’apocalipsi i imposar el temor a déu. Només la crida de Dúnia als seus descendents pot evitar la catàstrofe.

No és un llibre per llegir. És per submergir-s’hi i gaudir-lo.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits
Autor: Salman Rushdie
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-7588-580-3
Preu: 21,50€

Harry Potter i la pedra filosofal (edició il·lustrada), de J.K Rowling il·lustrat per Jim Kay

harrypotterilapedrafilosofalillustratHeus aquí que una vegada hi havia una escriptora. I un bon dia va decidir que havia de crear un món propi per tal que el que volia escriure fos més interessant del que ella es podia imaginar. I va ser així com J.K. Rowling es va inventar un fenomen que es va convertir en imaginari col·lectiu. Va agafar una mica d’aquí i una mica d’allà. Una mica dels grecs i una mica dels romans, una mica dels eslaus i una mica de Tolkien, una mica de la Literatura universal… i sobretot, va agafar un bon tros de cultura britànica (d’arreu del Regne Unit) per, fins i tot, imaginar-se una cosa que no era ni futbol, ni rugbi, ni cricket… però que era fascinant. I va ser així com es va inventar aquesta part del nostre imaginari i cultura col·lectiva que ara anomenem Harry Potter.

Empúries ens porta un volum -i no dic llibre, perquè aquest volum és gros i per amants dels llibres que es toquen, s’ensumen, s’admiren i es gaudeixen- amb la primera part de la sèrie de llibres de Harry Potter de J.K. Rowling il·lustrat per Jim Kay. En aquesta primera aventura del jove mag tenim el text de Rowling, ja fascinant de per sí, acompanyat de les il·lustracions de Kay, que són absolutament delicioses.

Molts hem caigut a can Potter a través del cine i després hem claudicat davant la literatura per una raó molt senzilla: Harry Potter necessita ser llibre per ser Harry Potter del tot. Una pel·lícula ens coartava la imaginació i el llibre ens obria les portes a un nou món: a un imaginari. En aquest primer volum de la serie Potter, ens trobem amb el jove Harry i el seu primer any a Hogwarts, els seus nous amics a l’escola de bruixeria, el barret que tria les residències, el quidditch, i el descobriment d’aquell que no es pot anomenar. L’aventura i l’inici d’un nou món per ell i tota una generació de lectors.

Sincerament, és una edició meravellosa. És un regal en majúscules si voleu fer molt feliç un Potterhead -un fan de Harry Potter- perquè és preciós. Les il·lustracions de Jim Kay estan a l’alçada -poca broma- del text de J.K. Rowling i molt sovint superen l’estètica que ens han creat les pel·lícules, no només perquè siguin més boniques sinó perquè el jove Potter no és un jove Radcliffe. I això no només és d’agrair. És alhora encomiable i una demostració de que Jim Kay és un grandíssim il·lustrador.

Una història fabulosa en un llibre preciós. Ideal per fans de la sèrie i extraordinari per aquells que encara no heu llegit res d’aquest jove bruixot.

Aquí teniu els primers capítols en pdf. Aquest cop, feu clic a l’enllaç. Està més justificat que mai!

Títol: Harry Potter i la pedra filosofal (edició il·lustrada)
Autor: J. K. Rowling
Il·lustracions: Jim Kay
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Laura Escorihuela Martínez
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16519-03-3
Preu: 32€

Rescat al regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

rescatalregnedelafantasiaAvui LaMar torna al Nosaltres per explicar-nos la novetat més novedosa i més esperada d’un dels autors més llegits a Catalunya i arreu del món. I és un ratolí!!

Aquí teniu la nostra ressenya del Rescat al regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton.

Ja he pogut endrapar l’últim llibre del meu ratolí preferit, Geronimo Stilon. Aquesta nova aventura és diu Rescat al regne de la fantasia i segueix sent un gran llibre de la col·lecció de Geronimo Stilton. Tot i ser el novè viatge, trobem molts girs emocionants i noves aventures pel nostre heroi preferit.

L’argument d’aquesta aventura gira al voltant del rescat de la reina Flordiana, ja que ha desaparegut i amb ella també han desaparegut tres objectes màgics: el Llibre dels Mil Encanteris, l’Esfera de Cristall i la Vareta Xiuxiuejant.

És llavors quan el nostre Cavaller Sense Màcula i Sense Temença inicia una aventura per a trobar-los i així salvar el Regne de la Fantasia. Per tal de rescatar Flordiana haurem d’anar al País de les Aranyes Invisibles, a l’Imperi dels Dracs de Robí, al Regne de les Serps Sibilants i al País de les Mil Ombres!

Com veieu no m’he avorrit gens! Us el recomano!

LaMar, t’esperem aviat amb més aventures extraràtiques!! I més si es tracta d’un viatge al Regne de la Fantasia! Aquest periodista rosegador i aventurer té molts i molts fans.

I parlant de fans, doneu un cop d’ull al Facebook d’Estrella Polar, que no paren de fer sortejos i concursos extraràtics!

Títol: Rescat al regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: GERONIMO STILTON. REGNE DE LA FANTASIA
Traductor: David Nel·lo
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-16519-03-3
Preu: 24,95€

L’espectre, de Jo Nesbo

lespectre

ESPECTRE, imatge d’un mort que apareix als ulls d’algú, fantasma, aparició

Ja ens ha arribat l’última novel·la del Jo Nesbo i el seu detectiu Harry Hole!

Un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima-  que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.

A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga (en aquest cas, una de sintètica, el violí) a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.

A L’espectre hi trobarem un nombre important de personatges: un pilot d’aviació que passa droga, sicaris, ionquis, policies corruptes i policies que no ho són, fabricants d’aquesta droga, el misteriós Dubai, que és el que controla el negoci, l’ambiciosa i voluptuosa secretaria de la Conselleria de Benestar Social, i aquell conjunt d’amics incondicionals d’en Harry que el curen, li donen noves pistes o li confirmen sospites: Martina, la cambrera; el de l’empresa de telecomunicacions; la que treballa a la policia científica; l’advocat de l’Oleg… Tots ells crearan, com és habitual en l’autor, una trama complexa on Harry Hole, anirà reconstruint els fets, descobrint noves proves, lligant caps i enfrontant-se a situacions arriscades i quasi inversemblants.

Aquesta novel·la però, té també un altre protagonista important: l’espectre. És el que amb veu pròpia –impresa en cursiva- ens narra la seva vida i el seu assassinat, ja des del primer capítol, apareixent i desapareixent de forma discontínua fins a tancar el llibre.

Aquesta doble veu narrativa col·labora encara més a completar la trama plena de situacions, giragonses i aquells canvis que acostuma a fer l’autor, tant pel que fa a les situacions trepidants com als sentiments, com pel què fa al desenllaç final, que no us desvelaré perquè és pecat fer-ho amb una novel·la negra i d’intriga com aquesta.

Les novel·les protagonitzades per Harry Hole semblen escrites per fer-ne una bona sèrie. Mentre no ens arriba, els fidels seguidors de Jo Nesbo i el seu detectiu ja tenim un bon entreteniment pels dies foscos i plujosos d’aquesta tardor.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí tots els llibres que hem ressenyat de Jo Nesbo.

Títol: L’espectre
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-7588-583-4
Preu: 18,90€

Completament sonat!, de Gilles Legardinier

completamentsonatEl protagonista d’aquesta amable novel·la, Andrew Blake, és un milionari anglès que, vidu i sobrepassada la seixantena, decideix canviar radicalment de vida i se’n va a França a fer de majordom al servei d’una senyora que viu en un gran château.

Un cop arribat descobreix que les quatre persones -la dama, la cuinera, la minyona i el jardiner- que poblen aquell casalot tenen característiques ben peculiars. Cal afegir un nen que apareix mig d’estranquis, un gat d’angora i un gos sense pedigrí.

Blake, després d’uns inicis descoratjadors, comença a descobrir les virtuts i flaqueses de tots ells, mentre va arrossegant l’enyorament  invencible d’ençà de la mort de la seva muller.

Com si fos una nova versió de l’àngel de la guarda o del capità Nemo de l’Illa misteriosa de Verne, va propiciant la solució dels diferents problemes personals de la manera més original i imaginativa.

Un recurs que recorre en paral·lel tota la novel·la és la comparació de paraules, hàbits i tòpics dels anglesos sobre els francesos i viceversa. I com era d’esperar tot desemboca en un final feliç col·lectiu.

La contraportada diu que “ha fet riure més de 2 milions de lectors a França”. A mi m’ha mantingut amb un somriure constant fruit de l’enginy, l’humor i la tendresa que amaren el relat. I sincerament, jo ho he agraït!

Descriuria aquest llibre com una novel·la per a joves, a la manera de “Els Cinc”, però per ser llegida per adults. I la veritat és que, després de tanta novel·la negra i de tant telenotícies també negre, resulta molt i molt agradable la lectura d’una narració intel·ligent que mira de retrobar amb tendresa i un puntet de nostàlgia el que queda en cada lector d’aquell infant que viu encara dins de cadascú i que és capaç de creure en el Pare Noel.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Completament sonat!
Autor: Gilles Legardinier
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Alemany
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-2006-8
Preu: 18,90€

Catarsi (Les cares de Victoria Bergman 3), d’Erik Axl Sund

catarsiTercera i última entrega de la trilogia d’Erik Axl Sund després de Persona i Trauma… i continuo sense paraules per definir la perversitat d’unes ments que no es poden definir només com a malaltisses, no. Això va més enllà del mal. És com si no pogués ser però és!!

Aquí els cadàvers van caient un rere l’altre com les fulles a la tardor. Hi ha odi, revenja, bogeria,… És un còctel explosiu que porta a la majoria del personatges que passen per aquestes pàgines a actuar com somnàmbuls, autòmats sense consciència ni cap mena de escrúpol. Màquines de matar.

La nostra estimada comissària Jeanette Kihlberg va de cul. Per fi creu haver identificat els criminals que buscava però la cosa no és tan fàcil. D’altra banda, la terapeuta Sofía Zetterlund continua ajudant la Jeanette en la investigació dels crims i buscant en el seu interior per saber quins secrets amaga la seva ment turmentada, la seva inconsciència, els seus buits de memòria.

Tot i que aquesta tercera entrega té una lleugera tendència a la desmesura (ja se sap que les trilogies acostumen a tenir unes pàgines i gotes de sang de més), sigui com sigui, estem parlant d’una crònica brutal sobre la perversitat, la depravació mes absoluta, i la brutícia que pot arribar a acumular un col·lectiu de personatges que tant de bo no haguessis existit mai de la vida.

En fi. Ja veieu una mica de què va la cosa. Insisteixo: Que coi els passa als suecs? Què deuen amagar els mobles d’IKEA? Brrrrr… quina por!

Títol: Catarsi (Les cares de Victoria Bergman 3)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-16367-14-6
Preu: 19,90€

El ratpenat, de Jo Nesbo

elratpenatQui dius que és aquest Jo Nesbo de qui parla tothom? Es veu que és aquest escriptor de novel·la negra que des de fa temps té a tothom mirant cada deu minuts els prestatges de les llibreries per si ha tret alguna cosa nova, oi? I casi sempre són animals? Doncs ho haurem de provar…

El fet és que servidor no deixava de veure que aquí, al Nosaltres, no paraven de sortir ressenyes dels llibres de Jo Nesbo. I per aquestes casualitats de la vida em va caure a les mans el llibre Escarabats. Me’l van deixar. Però el vaig començar a llegir i… i no. No perquè no m’agradés, que m’estava capturant. Simplement vaig decidir que no podia començar una sèrie pel segon llibre. El personatge de Harry Hole es mereixia ser conegut des del començament. Des del seu inici. D’on venia Harry Hole? Qui era aquest detectiu una mica fosc, lúgubre, sagaç, borratxo, perillós i destruït pel món que em mostrava l’inici d’Escarabats?

La resposta estava en El ratpenat. Afortunadament, me’l van poder deixar. I me l’he ventilat sense voler!

El primer cas de Harry Hole s’inicia amb un assassinat a l’altra punta de món. El nostre detectiu protagonista és enviat a Austràlia des de Suècia a investigar una misteriosa, sagnant, violenta i tortuosa mort d’una presentadora de televisió. Allà va sobrevivint i descobrint un món completament diferent, primer acompanyat a base de sucs de pomelo i més tard d’un terrible Jim Beam, mentre investiga qui és aquest assassí en sèrie que es carrega dones rosses com si fos Bubbur, la terrible serp verinosa de les antigues llegendes dels aborígens.

Gràcies a Nesbo, no només seguim les investigacions de Harry Hole sinó que també descobrim una mica més aquesta Austràlia desconeguda, i sobretot, la cultura dels qui ja hi eren abans de que la colonització fes estralls en aquella terra.

Feu-me cas: comenceu pel començament. Comenceu amb El ratpenat, que després ja podreu seguir llegint els EscarabatsEl pit-roig, El lleopard, El ninot de neu, El redemptor,… i d’aquí molt poc, L’espectre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí tots els llibres que hem ressenyat de Jo Nesbo.

Títol: El ratpenat
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-560-5
Preu: 17,90€

La noia que corre, de Carrie Snyder

lanoiaquecorreMalgrat la frase que encapçala la portada de La noia que corre, “una novel·la èpica sobre com neix i creix una passió com el running” us diria que no li feu massa cas. La novel·la de Carry Snyder sí que parla sobre l’èpica de les persones que volen aconseguir un objectiu però això del running… El running és un invent nou. Quan l’Aganetha Smart s’hi dedicava, d’allò en dèien simplement atletisme d’alt nivell o de competició.

Us explico una mica el tema. L’Aggie -versió abreujada d’Aganetha- és una noia que viu al Canadà, en una família rural envoltada d’animals i camps que s’han de llaurar. Però l’Aggie té una habilitat especial: és molt ràpida corrent, té un gran potencial en l’atletisme, i el millor de tot, li agrada córrer i competir. Ho porta a la sang i viu per això. L’Aggie serà capaç de superar totes les adversitats per tal d’aconseguir participar als Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928, formant part del grup de dones que per primer cop van aconseguir participar en uns Jocs Olímpics.

La història de l’Aggie l’anirem coneixent per ella mateixa, tot i que els que desencadenen la narració són una parella de germans que volen convèncer una Aggie de 104 anys, resident en una llar d’avis, per gravar un documental sobre la seva vida.

La narració de Snyder és atraient i captivadora. Us trobareu absorbits per la força i el caràcter de l’Aggie, pel seu desig de ser més i potser fins i tot trobareu la inspiració en la seva tenacitat per aconseguir els seus objectius, sobretot en una època en què els drets de les dones no sempre es respectaven. Una història on descobrim que la glòria, els somnis i els fracassos tenen la mateixa importància a l’hora de determinar el caràcter d’una persona.

No sé si ho recordareu. Fa uns anys, als Jocs Olímpics del 2008, hi va participar una noia anomenada Samia Yusuf. La noia no va passar de l’últim lloc a la prova en la qual va participar però la seva voluntat i el seu esperit olímpic va arribar al cor dels espectadors i va ser tant aplaudida com la guanyadora. Poc temps després, la Samia va morir en el viatge de fugida des de l’Àfrica cap a Europa, en un intent desesperat de tenir una oportunitat per fer el que més li agradava: córrer.

Totes dues històries, la de l’Aggie i la de la Samia -tot i els 80 anys que les separen- tenen un punt en comú: la lluita per aconseguir el que volem.

Inspirem-nos-hi.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La noia que corre
Autor: Carrie Snyder
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-297-7456-6
Preu: 18,90€

El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4), de David Lagercrantz

millennium4elquenoetmataetfamesfortLa quarta novel·la de la sèrie Millennium reprèn els principals protagonistes dels llibres anteriors: el periodista Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, manté alguns dels personatges secundaris com Erika, cap de redacció de la revista Millennium o els policies Sònia Modig i Jan Bublanski i n’introdueix de nous o els dóna un paper que no havien tingut abans.

Un extraordinari investigador informàtic suec que ha estat treballant als Estats Units ha desenvolupat un sistema molt sofisticat d’intel·ligència artificial. Com que ja ha estat objecte d’un robatori del que tenia mig desenvolupat és extremament cautelós a donar informació a ningú sobre la seva investigació. Una sèrie de fets li capgiren la vida i decideix tornar a Suècia i recuperar el fill de 8 anys que la justícia va adjudicar a la mare arran del divorci. El nen és autista i la mare està aparellada amb un actor fracassat borratxo i brutal que maltracta mare i fill.

L’investigador s’endú el nen sense autorització però un cop a casa descobreix -li descobreixen- que la seva vida està en perill. Molt temps abans havia tingut un breu contacte, en el decurs d’una conferència, amb una noia d’aspecte poc convencional però capaç de posar en dubte les teories que ell ha exposat. Lisbeth Salander, naturalment. El contacte és curt però genera un fort corrent d’empatia mútua.

D’altra banda, en saber-se amenaçat decideix trencar el seu hermetisme i concreta una cita amb el periodista Blomkvist, que està en hores baixes, igual que la revista de la qual és l’ànima. Blomkvist accepta, una mica a contracor, pensant que pot generar el reportatge que ajudi a reflotar Millennium. Però arriba a casa de l’investigador just per trobar-se, de cara casualment,  amb l’assassí que acaba de disparar al geni informàtic i després el nen, tremolant atemorit, al costat del cadàver de son pare.

Així engega la novel·la i ja tenim a grans trets quines són les grans coordenades de la història: la informàtica d’altíssim nivell, el món de la ciència matemàtica, les característiques dels autistes, l’espionatge industrial i les seves connexions amb serveis d’intel·ligència de les grans potències entrelligats de manera poc clara amb el món del crim organitzat. I per descomptat el món dels hackers i el món de les empreses periodístiques.

Hi ha llargs fragments del llibre en què sembla que es tracti d’un híbrid entre ciència-ficció i novel·la negra.

Repasseu els llibres de mates que conserveu a casa i parleu amb aquella amiga matemàtica que teniu a mà, si teniu la sort que tinc jo de tenir-ne una. I si en teniu una altra que sigui experta (o expert) en nens autistes i “savants”, encara millor.

Cap a la segona meitat però, la narració es decanta clarament per la segona opció amb el ritme creixent i el suspens característic del gènere negre. Al final descobrim que ens hem enamorat, si és que ja no n’estàvem, del personatge de la Lisbeth i acabem desitjant saber què més li depara el futur.

A la legió de seguidors de Millennium no us decebrà gens. I el camí queda clarament obert per la següent entrega amb previsible protagonisme d’un personatge quasi nou que no us desvelo per no aixafar guitarres.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest nou Millennium.

Títol: El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4)
Autor: David Lagercrantz
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1986-4
Preu: 22,50€

El Diari de la Rywka, de Rywka Lipszyc

eldiaridelarywkaEn Joan Gastó se’ns estrena al Nosaltresllegim amb El Diari de la Rywka, de Rywka Lipszyc. I també per una raó que ens ha convençut: ha viscut a Lodz, la ciutat on la protagonista va viure l’horror i la tirania dels nazis.

Aquí el teniu!

Fa gairebé tres anys que els nazis han aïllat una població d’uns 160.000 jueus al gueto de Lodz, el segon gueto més gran d’Europa. Tot i els esforços per organitzar la vida dels seus habitants, les autoritats jueves encarregades de fer complir el mandat alemany es veuen sobrepassades per les punyents condicions d’higiene i de fam. Tothom al gueto esta obligat a treballar com a mínim dotze hores, sis dies a la setmana, alimentant-se en el millor dels casos d’una ració de sopa diària i d’una minsa provisió de cansalada i patates mensual. Els malalts que no es presenten als tallers no reben racions. Les fàbriques i tallers produeixen sense descans béns que exporten a la població polonesa i alemanya que habita uns centenars de metres més enllà del filat zelosament custodiat. No hi ha escapatòria, qui volta les proximitats és afusellat sense miraments. L’hivern polonès és igualment implacable, amb una temperatura que arriba regularment al 25 graus sota zero i fa molt difícil recórrer els carrers a una població afamada i presa per diverses malalties.

És en aquest entorn hostil que la Rywka comença a escriure al diari les seves vivències des del punt de vista d’una adolescent jueva de catorze anys. El seu pare i la seva mare, Yankel i Miriam Sarah Lipszyc, ja han mort al gueto. El Comitè de Protecció Juvenil convé llavors que els quatre germans, ara orfes -la Rywka; la Cypora; la petita Estera i l’Abram- siguin acollits a casa dels seus tiets junt amb tres cosines. Malauradament, a les ja de per sí funestes circumstàncies que la població jueva afronta, se li suma el terror de les deportacions. En les del setembre de 1942, particularment cruels, conegudes com szpera, traslladen un gran número de nens i gent gran, incapaç de treballar als camps d’extermini sense previ avís. La Rywka perd de cop i volta contacte amb el seu oncle i amb els seus germans Abram i Estera (els més petits), anomenats afectuosament per la família Abramek i Tamarcia, i queda a la custòdia com a germana gran de la Cipka (sobrenom de la Cypora). Poc després mor d’esgotament la seva tieta, l’últim adult de la família.

L’Octubre de 1943 doncs, passats tots aquests fets i quan la Rywka ja fa més de tres anys que viu empresonada, la seva estimada (i sembla que única) amiga Surcia li suggereix que escrigui un diari. La Surcia és més gran i la Rywka l’adora. És l’única persona a qui pot revelar els més íntims pensaments. Així, consumeix el poc temps lliure de què disposa a escriure. A més de la dura feina al taller de Confecció, s’ocupa de recollir aigua i peces de carbó sota la neu que la família usa per a escalfar-se i cuinar. La relació amb les cosines però, no és del tot bona. Algú està robant-los-hi provisions i la Rywka i a la seva germana ja no hi confien. Les poques amigues que conserva, per la seva banda, no sempre la corresponen i percep certa gelosia.

L’esgotament degut a la manca d’aliments i l’esforç mental i físic es va fent més insuportable. Afecta a la seva escriptura, que es torna un xic dispersa i tal vegada inconnexa. Malgrat tot, treu temps per a inscriure’s a clubs de literatura (els llibres van arribar a estar prohibits) i va sovint a les reunions de joves. Sota l’amenaça dels terribles interrogatoris de la policia criminal alemanya, la Kripo, els captius del gueto s’exposen en cada una d’aquestes accions. El sentiment de culpa la persegueix en somnis. Encara no ha perdut l’esperança de poder retrobar els seus familiars deportats, tot i que aquest sentiment va fent-se cada cop més petit a mesura que la protagonista intueix la fatal resolució del seu captiveri. La darrera entrada al diari de la Rywka acaba sobtadament… però la seva vida recorrerà encara un tortuós calvari. Primer la deportaran al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, i després serà obligada a recórrer el camí de la mort cap als infames crematoris de Bergen-Belsen.

Passats més de setanta anys, el diari de la Rywka Lipszyc veu finalment la llum. El manuscrit permet al lector copsar l’horror que la població jueva va viure durant cinc anys en condicions d’esclavatge al gueto de Lodz. Rescatat del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau per una metgessa de l’exèrcit Roig durant l’alliberament, el manuscrit passà per les mans de dues generacions fins arribar a San Francisco. L’Holocaust Center of Nothen California va poder comprovar el relatiu bon estat en què es conservava i de seguida inicià els treballs per publicar-lo.

És inevitable recordar el famós diari d’Anna Frank degut al marc històric. Les dues autores omplen pàgines d’esperança, comparteixen el desig d’esdevenir grans escriptores on el seu missatge transmet força i valentia. Tantmateix, la percepció del món és ben diferent per ambdues. Mentre l’una compta amb el caliu de la família pròxima, amb l’ajuda i la informació de l’exterior, i amb regulars provisions d’aliments durant els quasi dos anys que la família Frank va amagar-se a l’annex; la Rywka Lipszyc lluita tota sola per sobreviure en una asfixiant situació d’esclavatge i d’extermini que l’envolta diàriament. Sovint rubrica crits agònics dirigits a Déu. Procura cercar les forces per seguir endavant en un elaborat exercici d’autoreflexió que sorprèn per l’edat de l’autora, i que no deixa indiferent al lector.

El Diari de la Rywka és un document imprescindible per entendre la vida al gueto de Lodz. Un document que exposa amb detall la sistemàtica maquinària criminal emprada durant la Shoah, l’extermini nazi del poble jueu.

Ja ho veieu, en Gastó no només ha viscut i se sap els llocs on passa aquest diari de terror… també escriu molt bé!! Esperem llegir-lo més sovint al Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El Diari de la Rywka
Autor: Rywka Lipszyc
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Josefina Caball Guerrero
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-16367-15-3
PVP: 13,95€