Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

La dama de la furgoneta, d’Alan Bennett

ladamadelafurgonetaAquest és un llibre curiós. Tracta d’uns fets i d’una història que, si no fos que són reals (ho diu la BBC, gent seriosa!), no ens els podríem creure.

Alan Bennett, que al seu país, la Gran Bretanya, és molt conegut com a dramaturg, actor, novel·lista i guionista, es troba en l’estranya situació que al davant de casa seva hi aparca una furgoneta mig desballestada que serveix de vivenda a una dona vella amb aspecte de sense sostre i que ha de barallar-se a cada moment amb la guàrdia urbana ja que no es pot tenir un cotxe gaire temps en un mateix lloc. Bennet ho veu des de la finestra de casa seva i com que està tip de presenciar les disputes absurdes ho soluciona deixant que la senyora estacioni temporalment la furgoneta a l’espai que té destinat a l’aparcament del seu cotxe del seu jardí. I li passa un cable des de la casa per a que tingui llum i calefacció.

La solució temporal dura 15 anys!

L’anecdotari que aquesta peculiar situació provoca és inacabable. Per exemple:

La gent que venia a casa s’havia d’esquitllar pel costat del vehicle, i mentre esperaven que jo obrís la porta, Miss Shepherd els escrutava des del darrere del parabrisa tèrbol. Si tenien mala sort, es trobaven la porta del darrere oberta i Miss S. asseguda allà amb les cames llargues i blanques penjant. L’interior de la furgoneta, un abocador de roba vella, bosses de plàstic i menjar a mig consumir, no era fàcil d’ignorar, però si algú que Miss S. no coneixia s’aventurava a parlar-li, ella de seguida arronsava les cames i tancava la porta sense dir ni una paraula. (…)

En una ocasió, Coral Browne sortia de la casa amb el seu marit, Vincent Price, i parlaven en veu baixa.  -A veure si callem -va exclamar la veu dins de la furgoneta-, que estic provant de dormir. Per algú que havia provocat terror a milions de persones, va ser una ració inesperada de la seva pròpia metzina.

La tècnica narrativa, molt ben portada, divideix La dama de la furgoneta (152 planes amb lletra grandeta) en tres parts: una “Introducció”, el nucli “La Dama de la Furgoneta. Memòria original” i una “Nota final (1994)”. Gairebé tan llarg és l’arrebossat com el tall, però és que Bennet ens dosifica la informació de manera que ens va interessant en la descripció de la fascinant Miss Shephard creadora d’un partit polític de la què és l’única integrant, que envia escrits a Mrs. Tatcher donant-li consells, que havia sigut concertista de piano, que pinta les seves successives furgonetes de color groc, que fa una pudor insuportable…

El rodatge del film basat en tot això, que ja s’ha estrenat a Anglaterra, forma part del propi llibre que hi fa referència sovint.

Divertit, tendre, amb l’acidesa civilitzada de l’humor made in UK, és un llibre agradable de llegir, molt ben construït i que ens fa esperar amb candeletes veure’l al cinema.

I, a l’inrevés, quan vegeu el film us agradarà rememorar la inefable Miss Shephard, La Dama de la Furgoneta.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La dama de la furgoneta
Autor: Alan Bennett
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Ernest Riera Arbussà
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-16367-45-0
Preu: 11,50€

Les aigües de l’eterna joventut, de Donna Leon

lesaiguesdeleternajoventutAmics, la Donna Leon, la gran dama de la novel·la negra aquest cop ens fa patir de valent amb aquest nou cas del comissari Brunetti i els seus companys de la Qüestura.

Tot comença amb un sopar a casa de la sogra d’en Brunetti, que cedeix el seu palauet a la seva íntima amiga, la comtessa Demetriana Lando-Continui. És una dona gran, rica i generosa que pateix per Venècia i la seva degradació a causa de les marees contínues de turistes i de la fugida massiva dels joves per no poder pagar els lloguers exorbitants que els hi demanen.

Per això el motiu d’aquests sopar, és reunir-se amb una sèrie de banquers, enginyers, dissenyadors i tota mena de personatges adients per tal de construir uns habitatges petits i accessibles perquè el jovent es quedi a Venècia enlloc de marxar a buscar fortuna fora de la ciutat. En Guido Brunetti, com és lògic, assisteix a aquest sopar en qualitat de convidat. El que no sap és que la Demetriana té un interès especial per parlar amb ell a causa d’un lamentable accident que es va produir ara fa quinze anys.

Els maldecaps de la dama se centren en la Manuela, la seva néta, una noia que després de caure al canal en circumstàncies poc clares, queda tocada per sempre més. Han passat molt anys però ella continua anclada en el passat. A dia d’avui, la Manuela té 30 anys però mentalment s’ha convertit en una nena petita.

A partir d’aquí, en Brunetti lluita per anar estirant els fils que li donin alguna pista sobre un tema tan poc definit i que a més ha passat fa una pila d’anys. A Les aigües de l’eterna joventut en Brunetti tornarà a comptar amb l’ajut de la sempre eficaç senyoreta Elettra, el fidel Vianello i la seva col·lega napolitana, Claudia Griffonni.

El que és evident és que la comtessa Demetriana té tota la raó del món al sospitar que la caiguda a l’aigua de la Manuela, una noia amb autèntic terror a l’aigua (que ja és mala sort vivint a Venècia), és molt estranya. En Brunetti i els seus col·laboradors aconseguiran arribar al quid de la qüestió i donar pau al esperit de la comtessa?

És sempre un plaer llegir la Donna Leon, Premi Pepe Carvalho d’enguany a la BCNegra 2016, i els seus personatges tan carregats d’humanitat, tan cultes, tan familiars, tan… venecians!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les aigües de l’eterna joventut
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7490-0
Preu: 18,50€

Els cosacs, de Lev Tolstoi

elscosacsTothom coneix Tolstói, si més no de nom: Guerra i Pau, Anna Karenina, potser Sonata a Kreutzer…, però què és Els cosacs?

Per començar, una obra primerenca escrita per un home ja madur, de 35 anys, que ha tingut una colla de vivències tant al món de l’alta societat moscovita com a racons de l’imperi com el mosaic d’ètnies i paisatges que és el Caucas.

Tolstói, que havia començat escrivint llibres per a l’ensenyament amb una concepció de la literatura com a arma social, escriu aquesta novel·la en la que un jove aristòcrata, Olenin, decideix abandonar el seu món de disbauxa constant i deutes, enrolant-se a l’exèrcit rus destacat als territoris fronterers del Caucas.

Un cop arribat, després del llarguíssim recorregut travessant l’estepa inacabable, topa literalment amb una realitat que sobrepassa moltíssim allò que imaginava: les imponents muntanyes sempre nevades per començar i uns pobles que tenen costums, tradicions i llengües desconegudes i inesperades. Aquest xoc marca el començament del qual ara se sol anomenar un viatge iniciàtic; viatge principalment interior, que li fa descobrir que la felicitat rau en la recerca de la felicitat dels altres. Tot això impregnat d’una fascinació panteista per la natura i les persones que en formen part.

És molt interessant anar constatant les contradiccions de Tolstói amb ulls de segle XXI: radicalment igualitarista però instal·lat en una divisió de classes insuperable que acaba impossibilitant resoldre el seu enamorament; humanitarista: defensor de la dignitat de les persones, enemics inclosos, i de la repugnància davant del fet de matar algun home i participant sense gaires manies en una expedició que extermina tot el contingent enemic atrapat en una emboscada; o altres contradiccions menors, com ara que fuig dels deutes i un cop instal·lat a la societat dels cosacs va rebent diners per correu que li permeten una despesa il·limitada. I no cal que parlem dels rols de gènere perfectament definits i indiscutits. Per cert, el molt subtil erotisme que emanen les repetides descripcions de Maranka -que és contemplada àvidament per Olenin (i per Tolstói) des d’una repressió sublimada fins al final de la novel·la, que no desvelarem- considero que per si sols mereixen la lectura d’Els cosacs.

Potser aquestes contradiccions formen part de l’encant d’aquesta obra que és una novel·la d’amors i aventures, un document etnogràfic de primera magnitud sobre els pobles caucàsics: cosacs principalment, però també txetens abreks, tàrtars, nogais i aüls. I un testimoni de l’efervescència del món interior de l’home que al cap de quatre anys publicaria una de les obres cabdals de la Literatura: Guerra i Pau.

A qui recomano aquest llibre? Als que vulguin explorar l’ànima humana quan queda exposada a un entorn natural gairebé verge, amb els ulls d’un pensador tan fonamental com Tolstói. Als interessats a saber quines són les arrels dels pobles que surten als diaris quan es parla del conflicte de Txetxènia. I especialment a qui els agradi una història ben explicada, amb personatges (Olenin, Ieroixka, Maranka, Lukaixka,…) molt ben caracteritzats i una trama interessant amb un cert component de suspens.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els Cosacs
Autor: Liev N. Tolstói
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Francesc Permanyer Netto
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-590-2
Preu: 18,50€

After. Abans d’ella (Sèrie After 0), d’Anna Todd

after0abansdellaLa Teodora, la nostra lectora més joveneta (tot just li acaben de donar el carnet jove!), ha deixat de banda una estona el Snapchat per llegir-se en un tres i no res un llibre dels que van buscats de debò… La Teodora torna al Nosaltres amb un “d’on ve tot això”: el capítol zero de la sèrie After, tot un fenomen mundial.

Aquí la teniu!

After 0. Abans d’ella, el primer de la saga, és el principi de la història que ha conquerit a milions d’afterianes a tot el món. És el naixement d’una llarga i magnífica història escrita per Anna Tood, que s’ha convertit en un fenomen mundial i que aviat arribarà a la gran pantalla.

En aquesta novel·la, explica la història d’en Hardin, el prototip de noi fort i sense sentiments, que amb les dures lliçons que li ha donat el seu propi passat ha après que l’única persona que ha d’estimar és a ell mateix, i que qualsevol relació que tingui, incloent la que té amb la seva família, no ha d’anar més enllà de la cordialitat. A en Hardin no li interessa ni tan sols ell mateix, però tot això que pensa canvia quan fa una aposta, que en un principi sembla ser únicament estúpida i insignificant, amb en Zac, un company de la universitat. Consisteix en què ambdós han d’intentar seduir i aconseguir enrotllar-se amb la Tessa, la noia nova. Una noia que sembla tenir tota la vida planificada, una noia completament oposada a en Hardin… Però sabeu allò que diuen, que són les persones més diferents les que més s’atrauen?

Les coses no van com en Hardin s’esperava. Ell tenia clar que seria un pim-pam, que s’enrotllaria amb la Tessa ràpidament, com ha fet amb moltes altres noies abans, i que guanyaria l’aposta, però comença a sentir coses que no havia experimentat mai. Un sentiment apagat, tapat amb pols i amagat en un racó del seu cor desperta; un sentiment que mai havia pogut experimentar i que nosaltres anomenem amor.

En aquell moment en Hardin s’oblida de l’aposta, no li importa en absolut guanyar-la, vol conquerir en cos i ànima la Tessa, vol fer-la seva i de ningú més perquè abans d’ella hi havia el buit: abans d’ella no sabia què era la felicitat o la plenitud. A mesura que la va coneixent, s’adona que ella és massa bona per ell i viu amb la por de que ella se n’adoni i amb l’esperança de que no ho faci.

La Tessa el canvia del tot i li agrada la persona que és quan està amb ella. A tot això… qui guanyarà l’aposta? Serà possible conquerir la Tessa malgrat el seu caràcter?  Serà capaç en Hardin d’expressar-li els seus sentiments? Fins on arribaran tenint en compte que ella té parella i que en Hardin faria qualsevol cosa per ella?

Torna aviat, Teodora! Et volem més sovint al Nosaltres!

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: After. Abans d’ella (Sèrie After 0)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-2030-3
Preu: 17,90€

Puresa (Purity), de Jonathan Franzen

puresajonathanfranzenPurity és el nom de la protagonista de la darrera obra de Jonathan Franzen, però també el títol de la pròpia novel·la, que en català Empúries ha traduït com a Puresa (Purity); això sí, respectant entre parèntesi el nom original, perquè el lector pugui veure ja des del primer moment que no es tracta només un d’aquells noms abstractes que tant agraden a l’autor de Llibertat, sinó també del nom d’un personatge.

També respecte a altres obres, més enllà del títol evocador, Franzen ho ha tornat a fer: una obra d’art! Perquè una obra d’art ha de motivar internament una mica de neguit, oi? Ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos mentre mirem pels ulls que ha posat per a nosaltres l’artista i pensar “ai, sí!”…

Jo la vaig començar a llegir tan bon punt es va publicar i l’he acabada no fa pas massa, així que, en el camí a través d’aquestes mervelloses 773 pàgines, he tingut temps, a més, d’escoltar la ràdio, llegir diaris, fer sobretaules de Nadal… i he reflexionat sobre aquesta “puresa” que de vegades a la novel·la semblava una mica desbocada però que, ben pensat, potser es quedava curta. Perquè la Pip, que és com es fa dir la Purity, es creua amb una pila de personatges, començant per sa mare, que són d’una puresa pristina. D’aquells que, com que romanen en el seu propi temple -encara que sigui de maons-, no han tingut massa ocasió de contaminar-se. Però, ai las!, de vegades la realitat pren forma de torrent i els qui s’hi movien sense ni tocar a terra acaben ben enllotats…

Tant tu com jo ens dediquem a dir la veritat, però el més radical dels dos sóc jo. Jo tinc els pebrots de mirar-te als ulls i dir-te que la teva manera de dir veritats és inferior a la meva. Però tu agrades més. Pots ser la cara amable i pública de la veritat.

En fi, ja ho veieu, en Franzen ens torna a neguitejar… que el 2016 ens agafi confessats i llegits!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Puresa (Purity)
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-16367-24-5
Preu: 24€

El Patufet, de Jo Nesdolent

ElPatufetJoNesdolentBenvinguts a una nova investigació del fosc i nòrdic detectiu Harry Mole. En aquest nou episodi titulat El Patufet, en Jo Nesdolent ens explica com en Harry ha de viatjar per ordre dels seus superiors d’Oslo cap a Catalunya per investigar la mort del fill d’uns pagesos neohippies noruecs que han trobat el cadàver de la criatura dins d’un bou. De cop, van desapareixent nens i més nens… i l’única cosa que sembla que faci reaccionar l’assassí és el crit “Patufet, on ets?”.

Entre xarrup i xarrup de ratafia, la investigació per Barcelona, la Catalunya interior, el Pirineu, la Costa Brava i el Delta de l’Ebre ens va descobrint el costat més fosc dels Mossos d’Esquadra i sobretot, dels “intríngulis” de les fàbriques de secallones i els escorxadors d’animals banyuts.

Arriba un punt però, en què la vida i Catalunya posarà en Harry Mole en un moment clau. Haurà de fer front a una antiga profecia catalana anomenada “El procés” que, sincerament, no té res a veure amb Kafka. Té més a veure amb l’haver de deixar l’alcohol, el formar part d’una pinya de castellers i els duels a mort a cops d’urna i cops de falç.

Nosaltres, des que en Jo Nesdolent va visitar Catalunya ja fa uns quants anys per viure el Sant Jordi, el tenim enamorat de la nostra terra. Durant tot aquesta nova entrega de novel·la negra trepidant, és innegable que l’autor no ha parat de documentar-se sobre l’actualitat del nostre país per tal de situar l’acció ja que hi són tots els detalls que us pugueu imaginar: la cultura popular, els purins, els diaris digitals independentistes, els partits assemblearis i els que canvien de nom a cada convocatòria d’eleccions.

És ben bé que la novel·la negra nòrdica ha fet un viatge definitiu a Catalunya. I si hagués pogut, us ben asseguro que hauria fet una parada en un restaurant ben amagat per fer un bon dinar amb Pepe Carvalho.

Títol: El Patufet
Autor: Jo Nesdolent
Editorial: Popa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Innocenci dels Sants Innocents
Pàgines: 612
ISBN: 978-84-7588-583-4
Preu: 18,90€

Francament, Frank, de Richard Ford

francamentfrankQuin llibre de Richard Ford més especial, aquesta última entrega del seu personatge Frank Bascombe!

Richard Ford, del qual vam parlar al Nosaltres en publicar la seva magnífica novel·la Canadà, ha reprès aquí el seu personatge de Frank Bascombe de la seva trilogia El cronista d’esports, El dia de la Independència i Acció de Gràcies. El títol en anglès suggereix que es tracta de confidències fetes amb sinceritat, tot jugant amb el nom del protagonista (Let Me Be Frank With You).

No és una novel·la en el sentit clàssic de la paraula sinó que són quatre narracions d’unes 50 o 60 pàgines. Frank Bascombe (que sembla tenir molt del propi Richard Ford) ha arribat als 68 anys, està jubilat de la seva última professió -agent immobiliari-, està feliçment casat per segona vegada i viu a Haddam, molt a prop de la zona devastada per l’huracà Sandy del 2012.

La primera narració és l’encontre de Frank amb la persona a qui va vendre la seva casa familiar i que ha quedat tombada per la força del vent. La segona és la visita d’una dona de color que havia viscut en la casa on ara viu en Frank i que vol reveure-la, per motius molt dramàtics. La tercera és la visita que fa en Frank a la seva exdona, malalta de Parkinson, instal·lada en una residència de luxe dissenyada per l’etapa final de vida i la quarta narració és la visita del Frank a un antic amic que s’està morint, a casa seva.

Per Ford, les cases són escenaris; refugis i llocs on cadascú de nosaltres viu i veu la vida. Com en Frank. Una mirada per cert, melancòlica, descarnada, humana, poètica on l’autor, fent servir el seu particular estil, barreja contínuament múltiples plans, des dels més superficials i quotidians -a les primeres planes, per exemple, descriu l’olor d’una espècie de Bauhaus i com en surten de carregats els que han anat a comprar productes de bricolatge per reparar les destrosses que l’huracà ha infligit a les seves cases- fins els més íntims i profunds, especialment els propis de l’home que veu com els seu temps s’acaba i com s’acosta el moment de marxar. Per exemple, el com cal anar simplificant l’ús de les paraules quan el  més important que et passarà –afirma- són les notícies mèdiques. O que val la pena reduir el nombre d’amics per simplificar de forma raonada la vida de cara a la previsible irrupció de la mort.

Aquests múltiples plans li permeten retratar un “home comú” i una societat americana que l’envolta, tot escoltant al cotxe la famosa “Fanfàrria per l’home comú”, d’Aaron Copland.

Vaig llegir en una entrevista que li van fer a Richard Ford on atribuïa a la seva dislèxia infantil la lentitud i la cura a l’hora de d’escriure. Penso que també el va dotar d’una capacitat d’observació minuciosa d’ell i dels altres i que això li permet figurar a la llista dels grans escriptors (Tolstoi, Joyce, Updike,…).

No és una cura contra la depressió, per descomptat, però si us agrada la bona literatura i no us fa res anar amb la bicicleta de baixada amb els ulls oberts llegiu-lo que és molt bo. Tancar-los no canvia el que trobarem al capdavall…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Francament, Frank
Autor: Richard Ford
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-29-0
Preu: 18,90€

Fa poc el vam anar a veure a la presentació del llibre que va fer a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Us en deixem un twit.

Més, a www.twitter.com/Nosaltresllegim.

Més maleït karma, de David Safier

mesmaleitkarmaHa tornat el fenòmen que va fer riure milions de lectors. Aquell humor i aquell món que tenia aquell Maleït karma amb una presentadora de televisió agressiva (una bruixa molt bruixa!) que havia acumulat mal karma ja és aquí. En aquest Més maleït karma de David Safier, tornem a trobar humor esbojarrat, bons sentiments i vides al més enllà.

Aquesta vegada, la Daisy, la protagonista de vint-i-llargs anys, és una barreja d’immadura, inestable, mentidera, pispa i addicta (a festes, alcohol i sexe). En resum, tots els tòpics de la faràndula. Llàstima que com a actriu no arriba ni a mediocre.

A partir d’un banal accident amb un gos comencen les seves desventures amb el Steve, que és molt més bon actor però que és… arrogant i, per què no dir-ho, insuportable. L’odi mutu que es tenien en aquesta vida, el traslladen a l’altre: dos éssers que han acumulat mal karma que inicien el difícil i sacrificat viatge per aconseguir bon karma, pujant els esglaons de l’escala de la reencarnació fins a tornar a ser humans.

Ho aconseguiran? La resposta a Més maleït karma. I ja sabeu que, més respostes, el que aquest llibre us oferirà és una molt bona estona. David Safier és una aposta segura en aquest sentit. Si us ho vau passar bé amb la primera, no us perdeu aquesta.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Més maleït karma
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Carlota Gurt
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-16367-23-8
Preu: 16,50€

Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973, de Haruki Murakami

escoltalacancodelventpinball1973Em vaig alegrar molt quan vaig tenir a les mans un altre llibre pendent de llegir d’en Murakami. I més encara quan vaig veure que en realitat no era un, sinó dos!

I és que, per sort, Empúries ha posat al nostre abast i en català les seves dues primeres novel·les: Escolta la cançó del vent i Pinball 1973. No ocupen més de 283 pàgines i són una delícia… I més en saber que durant anys es va negar a acceptar la seva traducció a qualsevol altre idioma. Ara, per sort, s’ha decidit a acceptar-ho i Nosaltres podem gaudir de tan boníssima decisió.

L’argument de les petites novel·les és, al meu parer, irrellevant. El que realment és important a destacar és que en les seves pàgines podem començar a albirar el Haruki Murakami que coneixem, però quan encara “ell no era ell”. Ens serveix com a pista per tal d’entreveure el seu camí com a escriptor quan encara no acabava ni de reconèixer-se com a tal.

Hi trobem gran part dels ingredients que caracteritzen el seu estil, malgrat que els trobem barrejats d’una manera una mica diferent. En un altre ordre i sense trobar-los tots, encara… Però intuint els que falten. L’univers Murakami hi és present: la individualitat del noi protagonista, aquella solitud forçada però no rebutjada en la qual s’emmarquen la majoria dels seus personatges, la quotidianitat que sempre envolta les seves històries, aquella sensació d’irrealitat i d’atemporalitat malgrat que situa les històries sempre en geografies i contextos ben marcats, el misteri tranquil… Però tot amb un aire molt més fresc que en les anteriors novel·les que hàgim pogut llegir. Molt iniciàtic.

El fet que estiguin editades les dues en un únic volum té sentit: la segona parteix de la primera. I m’aventuraria a dir que d’aquestes dues en sorgeix gran part del seu món literari. Llegint-les m’ha estat inevitable recordar alguns moments de Tòquio blues, de Balla, balla, balla, o fins i tot de l’estranya Despietat país de les meravelles i la Fi del Món. Tenen la seva poètica, et retornen les mateixes sensacions.

Us recomano fermament que aprofiteu l’oportunitat de gaudir d’aquestes dues novel·les. La sensació de reconèixer en un escriptor jove -el que era quan va escriure aquests dos relats- l’escriptor consagrat que ja coneixeu és un goig difícil de descriure.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-16367-23-8
Preu: 19€

Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits, de Salman Rushdie

dosanysvuitmesosimintivuitnitsRushdie és un molt bon escriptor que ha esdevingut popular per raons totalment alienes a la seva vàlua. Raons que malauradament avui estan de candent actualitat: les amenaces de mort rebudes de part de grups del fonamentalisme islàmic. I el cas és que, ho he escrit abans, és un molt bon escriptor a qui cal prestar atenció per la seva obra al marge de consideracions extraliteràries. El seu recent Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits n’és un bon exemple.

El títol del llibre, que reelabora les Mil-i-una nits, ens anticipa l’estil de Salman Rushdie, que recorre a la ironia, la fantasia onírica realista, el realisme fantàstic, la referència culta a les cultures més diverses, i a les anades i vingudes en el temps i en l’espai tot conduint el lector amb un fil conductor que no es trenca mai i que, sovint, fa descobrir al lector que no sap com s’ho ha fet per arribar a aquesta nova realitat imaginada.

Tot parteix de l’estructura i el pretext de Les mil i una nits, de manera que cada tema conté el germen del següent, ininterrompudament, i utilitza la narració com una manera de salvar-se de diversos perills imminents. Tot plegat però, d’una manera gens òbvia.

Si alguna paraula defineix l’estil de Rushdie és l’elegància i la ironia a la manera de Voltaire. Altres referents són García Màrquez o Buñuel.

Però finalment de què va el llibre? Com que em costava d’explicar-ho he trobat la ressenya que fan a Time Out i que és molt encertada:

En un futur llunyà, d’aquí a mil anys, la raó ha triomfat sobre la religió i regna la pau al món. Els cronistes expliquen que la victòria va succeir després d’un gran cataclisme al segle XXI. L’origen d’aquella commoció es remunta al segle XII, quan el filòsof cordovès Ibn Rushd, Averrois, s’uneix amb Dúnia, princesa dels jinns, uns éssers mitològics d’un món paral·lel que es passen la vida copulant (quan no s’esmunyen al món dels humans per afavorir-los o fer-los caure en desgràcia). D’aquell enllaç entre la raó i la fantasia sorgeix una nissaga d’individus prodigiosos. Però al segle XXI una conjura dels jinns obscurs pretén provocar l’apocalipsi i imposar el temor a déu. Només la crida de Dúnia als seus descendents pot evitar la catàstrofe.

No és un llibre per llegir. És per submergir-s’hi i gaudir-lo.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits
Autor: Salman Rushdie
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-7588-580-3
Preu: 21,50€