Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

El Diari de la Rywka, de Rywka Lipszyc

eldiaridelarywkaEn Joan Gastó se’ns estrena al Nosaltresllegim amb El Diari de la Rywka, de Rywka Lipszyc. I també per una raó que ens ha convençut: ha viscut a Lodz, la ciutat on la protagonista va viure l’horror i la tirania dels nazis.

Aquí el teniu!

Fa gairebé tres anys que els nazis han aïllat una població d’uns 160.000 jueus al gueto de Lodz, el segon gueto més gran d’Europa. Tot i els esforços per organitzar la vida dels seus habitants, les autoritats jueves encarregades de fer complir el mandat alemany es veuen sobrepassades per les punyents condicions d’higiene i de fam. Tothom al gueto esta obligat a treballar com a mínim dotze hores, sis dies a la setmana, alimentant-se en el millor dels casos d’una ració de sopa diària i d’una minsa provisió de cansalada i patates mensual. Els malalts que no es presenten als tallers no reben racions. Les fàbriques i tallers produeixen sense descans béns que exporten a la població polonesa i alemanya que habita uns centenars de metres més enllà del filat zelosament custodiat. No hi ha escapatòria, qui volta les proximitats és afusellat sense miraments. L’hivern polonès és igualment implacable, amb una temperatura que arriba regularment al 25 graus sota zero i fa molt difícil recórrer els carrers a una població afamada i presa per diverses malalties.

És en aquest entorn hostil que la Rywka comença a escriure al diari les seves vivències des del punt de vista d’una adolescent jueva de catorze anys. El seu pare i la seva mare, Yankel i Miriam Sarah Lipszyc, ja han mort al gueto. El Comitè de Protecció Juvenil convé llavors que els quatre germans, ara orfes -la Rywka; la Cypora; la petita Estera i l’Abram- siguin acollits a casa dels seus tiets junt amb tres cosines. Malauradament, a les ja de per sí funestes circumstàncies que la població jueva afronta, se li suma el terror de les deportacions. En les del setembre de 1942, particularment cruels, conegudes com szpera, traslladen un gran número de nens i gent gran, incapaç de treballar als camps d’extermini sense previ avís. La Rywka perd de cop i volta contacte amb el seu oncle i amb els seus germans Abram i Estera (els més petits), anomenats afectuosament per la família Abramek i Tamarcia, i queda a la custòdia com a germana gran de la Cipka (sobrenom de la Cypora). Poc després mor d’esgotament la seva tieta, l’últim adult de la família.

L’Octubre de 1943 doncs, passats tots aquests fets i quan la Rywka ja fa més de tres anys que viu empresonada, la seva estimada (i sembla que única) amiga Surcia li suggereix que escrigui un diari. La Surcia és més gran i la Rywka l’adora. És l’única persona a qui pot revelar els més íntims pensaments. Així, consumeix el poc temps lliure de què disposa a escriure. A més de la dura feina al taller de Confecció, s’ocupa de recollir aigua i peces de carbó sota la neu que la família usa per a escalfar-se i cuinar. La relació amb les cosines però, no és del tot bona. Algú està robant-los-hi provisions i la Rywka i a la seva germana ja no hi confien. Les poques amigues que conserva, per la seva banda, no sempre la corresponen i percep certa gelosia.

L’esgotament degut a la manca d’aliments i l’esforç mental i físic es va fent més insuportable. Afecta a la seva escriptura, que es torna un xic dispersa i tal vegada inconnexa. Malgrat tot, treu temps per a inscriure’s a clubs de literatura (els llibres van arribar a estar prohibits) i va sovint a les reunions de joves. Sota l’amenaça dels terribles interrogatoris de la policia criminal alemanya, la Kripo, els captius del gueto s’exposen en cada una d’aquestes accions. El sentiment de culpa la persegueix en somnis. Encara no ha perdut l’esperança de poder retrobar els seus familiars deportats, tot i que aquest sentiment va fent-se cada cop més petit a mesura que la protagonista intueix la fatal resolució del seu captiveri. La darrera entrada al diari de la Rywka acaba sobtadament… però la seva vida recorrerà encara un tortuós calvari. Primer la deportaran al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, i després serà obligada a recórrer el camí de la mort cap als infames crematoris de Bergen-Belsen.

Passats més de setanta anys, el diari de la Rywka Lipszyc veu finalment la llum. El manuscrit permet al lector copsar l’horror que la població jueva va viure durant cinc anys en condicions d’esclavatge al gueto de Lodz. Rescatat del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau per una metgessa de l’exèrcit Roig durant l’alliberament, el manuscrit passà per les mans de dues generacions fins arribar a San Francisco. L’Holocaust Center of Nothen California va poder comprovar el relatiu bon estat en què es conservava i de seguida inicià els treballs per publicar-lo.

És inevitable recordar el famós diari d’Anna Frank degut al marc històric. Les dues autores omplen pàgines d’esperança, comparteixen el desig d’esdevenir grans escriptores on el seu missatge transmet força i valentia. Tantmateix, la percepció del món és ben diferent per ambdues. Mentre l’una compta amb el caliu de la família pròxima, amb l’ajuda i la informació de l’exterior, i amb regulars provisions d’aliments durant els quasi dos anys que la família Frank va amagar-se a l’annex; la Rywka Lipszyc lluita tota sola per sobreviure en una asfixiant situació d’esclavatge i d’extermini que l’envolta diàriament. Sovint rubrica crits agònics dirigits a Déu. Procura cercar les forces per seguir endavant en un elaborat exercici d’autoreflexió que sorprèn per l’edat de l’autora, i que no deixa indiferent al lector.

El Diari de la Rywka és un document imprescindible per entendre la vida al gueto de Lodz. Un document que exposa amb detall la sistemàtica maquinària criminal emprada durant la Shoah, l’extermini nazi del poble jueu.

Ja ho veieu, en Gastó no només ha viscut i se sap els llocs on passa aquest diari de terror… també escriu molt bé!! Esperem llegir-lo més sovint al Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El Diari de la Rywka
Autor: Rywka Lipszyc
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Josefina Caball Guerrero
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-16367-15-3
PVP: 13,95€

Fidelitats, de Diane Brasseur

fidelitatsL’Amor ha estat des de sempre un dels temes més recurrents al llarg de la història de la Literatura. Shakespeare, Neruda o Vicent Andrés Estellés, per posar algun exemple, el van tractar en magnífics poemes i obres de teatre. A vegades eren amors apassionats, d’altres tràgics i prohibits ben embolcallats en contextos ensucrats. El cert però, és que l’Amor és molt més que un enamorament més o menys ardent i això és el que la Diane Brasseur ens mostra a la seva primera novel·la, Fidelitats.

Fidelitats parla sobre l’Amor però des d’un punt de vista al qual no estem acostumats. Per començar, el narrador és un home ja entrat en la cinquantena i que des de fa uns mesos ha iniciat una relació extra-matrimonial. La novel·la -curta, per llegir d’una tirada- entra en la ment del nostre protagonista i ens deixa veure l’embolic mental d’aquest pare de família que no pot decidir-se entre un matrimoni que ja dura quinze anys o una intensa aventura amb una noia bastant més jove amb qui ha recuperat l’energia i l’entusiasme.

La Diane Brasseur no ens planteja un tema nou. El veiem gairebé cada dia, ja sigui entre les nostres amistats, a les revistes del cor o perquè hem viscut una experiència semblant participant en un triangle com aquest en els papers de l’amant, l’infidel o l’enganyat/da.

La perícia de la narració està en fer-nos-ho viure des d’un punt de vista diferent i a un ritme reposat però tens, ja que ens veiem immersos en una profunda reflexió.

Els que llegim molt sovint ens sorprèn veure històries de dones escrites per homes, per allò que diuen que l’escriptor s’ha sabut posar en la psique femenina. En aquest cas és just al revés, tenim una escriptora que ha intentat posar-se al lloc d’un home tractant un tema complex, però d’una manera senzilla i sense floritures.

La pregunta és: se n’ha sortit?

Nosaltres lectors -els homes, sí- només vosaltres podeu respondre a aquesta pregunta.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Fidelitats
Autor: Diane Brasseur
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Anna Casassas Figueras
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7385-9
Preu: 17€

Steve Jobs. La biografia il·lustrada, de Jessie Hartland

stevejobslabiografiaillustradaLa Mar se’ns estrena al Nosaltres amb una novel·la il·lustrada que, en realitat és una biografia il·lustrada. Poca broma! És sobre un senyor que, més o menys, ens ha canviat la vida a tots: Steve Jobs

Avui m’agradaria escriure sobre un llibre molt especial. Bé, crec que no el podem catalogar com a llibre ja que en realitat és una novel·la gràfica. Si us agraden esteu de sort perquè aquesta és realment fantàstica!

L’altre ingredient que us falta perquè aquesta novel·la es converteixi en la vostra preferida és que us cridi l’atenció la vida d’Steve Jobs. Potser molts pensareu que ja està molt vist o que hi ha una pel·lícula que ja resumeix a grans trets la seva vida, però aquest còmic (perdoneu els entesos però per a mi és un còmic de tota la vida) és molt xulo!

No cal que expliqui de què tracta perquè com bé diu el títol biografia… ja us deveu imaginar de qui va, oi? Exacte: Steve Jobs. Tot i així, crec que aquest còmic va un pas més enllà i al veure-ho amb dibuixos “hipsters” –perquè els dibuixos són molt moderns!- arribes a entendre una mica més aquest geni que no va deixar de sorprendre mai.

En resum: molt recomanable per a joves i no tan joves lectors, i un gran llibre per a regalar als amants d’Apple, Mac, Steve Jobs… I també als amants de les biografies en general, els còmics…

Un llibre molt recomanable! Ja em direu que us ha semblat!

I tant que et direm què ens ha semblat, Mar! Mentrestant, li donarem un cop d’ull als primers capítols en pdf que us deixem aquí.

Títol: Steve Jobs. La biografia il·lustrada
Autor: Jessie Hartland
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: NO FICCIÓ
Traductor: Scheherezade Surià
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-16297-39-9
Preu: 15€

I si no en teníeu prou, els amics de Fanbooks estan fent un concurs sobre el tema! Aquí el teniu:

La vida dels elfs, de Muriel Barbery

lavidadelselfsSetembre està sent un bon mes per a retrobar-nos amb personatges i escriptors! Després de recuperar la Lisbeth Salander, tot i que en un gènere a les antípodes de la novel·la negra, torna una escriptora que el 2007 va sorprendre a tothom amb L’elegància de l’eriçó, una novel·la curta que va ser reconeguda aquell mateix any amb el Premi dels Llibreters Francesos. Parlem de la Muriel Barbery.

Aquest any es publica La vida dels elfs, una història que s’endinsa en el terreny fantàstic, però amb tints més realistes dels que pot donar a entendre.

En aquesta història, la Muriel Barbery ens presenta dues nenes de dotze anys, la Maria i la Clara, criades ambdues fora de les llars on van néixer i estimades com les que més. La Clara és educada a Roma després de que els seus tutors detecten en ella un grandíssim talent per la música, mentre que la Maria es cria a la Borgonya, on desenvolupa també un poder extraordinari.

Al voltant de les dues nenes anirem trobant personatges -humans i elfs- que marquen profundament les seves vides i els seus pensaments i que les ajudaran al llarg de la seva curta vida. I és que la Clara i la Maria tenen una connexió especial amb el món dels elfs, una connexió molt més important del que mai podrien imaginar i que ha de servir per superar l’enfrontament en què es veuran atrapades. Una guerra que ha de destruir la humanitat.

La vida dels elfs ens ensenya un camí, el de la Clara i la Maria, però que no deixa de ser el camí que hem de fer tots els humans un moment o altre: l’aprenentatge per descobrir qui som i com les nostres accions i decisions poden salvar-nos o destruir-nos.

Muriel Barbery no ha escrit una novel·la fàcil, de lectura plana, sinó que ens convida a llegir entre línies per tal que cadascú tregui les conclusions que consideri més oportunes. Si accepteu el repte de la lectura, us trobareu amb un joc d’idees i situacions que van més enllà de frases simples. Endinseu-vos dins del màgic món de la Clara i la Maria i gaudiu-ne! Us agradarà.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir La vida dels elfs.

Títol: La vida dels elfs
Autor: Muriel Barbery
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductors: Anna Torcal García | Salvador Company Gimeno
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7454-2
PVP: 18,90€

La reina al palau dels corrents d’aire (Sèrie Millennium 3), de Stieg Larsson

millennium3A mi em va caure l’encàrrec de l’incansable Martí de ressenyar el tercer volum de la trilogia Millennium. I ara em toca a mi preguntar-me: què puc escriure que no s’hagi dit ja i que no hagi comentat la Marta Gil sobre els dos primers volums?

Jo ja havia llegit la trilogia sencera i vist la versió cinematogràfica. I vaig pensar: “el fulleges, el repasses i ja està fet en un plisplas”. Doncs no.

No he pogut deixar-lo ni tan sols quan hi ha descripcions que podrien semblar accessòries. No hi ha “palla” per farcir les trepidants i enrevessades 847 planes que he rellegit de cap a peus.

No us el perdeu.

Seguireu la crisi de la revista arran del fitxatge de la insubstituïble Erika Berger per fer de redactora en cap d’un gran diari carca. N’hi passen de totes i no us dic com acaba.

També coneixereu un nou personatge: la Rosa Figuerola, membre de la Säpo (la CIA sueca), addicta a la musculació i que fa una estreta amistat amb el periodista Mikael Blomkvist.

Gran part del llibre, la Lisbeth se’l passa convalescent d’una operació per treure-li una bala del cervell, en una habitació d’hospital, aïllada i vigilada per tal que no pugui comunicar-se amb ningú, però no tothom li va en contra. L’enginy del periodista amic i algunes complicitats, permet que prengui contacte amb la seva colla de hackers per ficar-se als passadissos més recòndits i protegits de la Policia, dels fiscals corruptes, dels psiquiatres comprats…

Llegint el llibre aprendreu com funcionen les clavegueres en països que, vistos i idealitzats des d’aquí, suposem exemplars. Naturalment res de tot això no tindria cap sentit sense la presencia de gent honesta en aquests mateixos racons del poder, clavegueres incloses. Potser és això el que hem d’envejar dels països idealitzats?

L’ultim terç del llibre és d’una tensió formidable i passa primer per la batalla plantejada als tribunals de justícia i, finalment a una lluita real en els termes més durs que ens puguem imaginar.

A les darreres pàgines torna la calma. Encara que, coneixent els personatges, podem preveure que en el futur es veuran immersos en imprevisibles conflictes.

Títol: La reina al palau dels corrents d’aire (Sèrie Millennium 3)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Pau Joan Hernández
Pàgines: 848
ISBN: 978-84-664-1998-7
PVP: 22,50€

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2), de Stieg Larsson

millennium2Fa un parell de dies, quan us explicava a la ressenya d’Els homes que no estimaven les dones la meva trobada amb les històries de Stieg Larsson, us deia que la primera novel·la de la sèrie produïa l’efecte llegir-menjar-dormir (i menjar i dormir poc, tot s’ha de dir). I si vau ser dels que us vau quedar enganxats a les aventures de la Lisbeth Salander recordareu que en aixecar el nas del llibre, el primer que us va venir al cap va ser un “I ara què? Ja està? No n’hi ha més?”.

Per sort, sí que n’hi havia més. I va arribar molt poc després de la primera novel·la. En català, el segon Millennium només el vam haver d’esperar sis mesos. La raó? Doncs per una d’aquelles curiositats de la vida o, més aviat, el saber fer dels editors, que van saber veure el potencial i no ens van fer esperar gaire. En un any i mig i just un mes abans de l’estrena de la versió sueca de la pel·lícula, ja podíem tenir a casa la trilogia completa.

Els seguidors de la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist estàvem d’enhorabona.

Malauradament, la sèrie Millennium va quedar interrompuda quan Larsson ja havia començat a escriure la quarta novel·la. El 2004, amb només 50 anys, i just quan havia entregat la que seria la tercera part, va patir un atac de cor i va morir. Larsson no va arribar a veure l’èxit de la seva literatura ni la versió que el 2011 la indústria cinematogràfica americana va fer d’Els homes que no estimaven les dones.

Però centrem-nos en aquesta segona part: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Els que tot just havíem acabat amb Els homes que no estimaven les dones esperàvem i desitjàvem trobar-nos envoltats per un nou misteri que enganxés tant com el de la desaparició de la Harriet Vanger i en el qual la Lisbeth Salander tornés a donar el do de pit per revelar el final. Però ens vam trobar amb una sorpresa. I és que, durant la major part del llibre, la Lisbeth desapareixia com a personatge actiu i es convertia en un secundari.

Però quin secundari!! Al contrari del que es pot pensar en un primer moment, aquesta estratagema ens porta el més interessant de la novel·la: descobrir com és que la Lisbeth és com és, fa el que fa i estima i odia com estima i odia. Descobrim el seu drama i la seva raó de ser. Descobrim què amaga la Lisbeth en una història igual o més terrible que la que Larsson va desenvolupar al primer volum de la sèrie Millennium, una història on trobarem uns personatges moguts per interessos propis i capaços de fer qualsevol cosa per aconseguir el que volen. Sense remordiments pel mal que puguin fer al seu voltant.

Amb aquesta segona entrega, Larsson continua fent el que més m’agrada del seu estil: retrata una societat on hi ha, com a tot arreu, personatges foscos que només pensen en ells mateixos. Terribles, al cap i a la fi.

I és que Millennium és novel·la negra, i de la bona.

Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Albert Vilardell
Pàgines: 768
ISBN: 978-84-664-1997-0
PVP: 22,50€

Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1), de Stieg Larsson

millennium1Fa quatre dies, quan en Martí em va proposar de fer la ressenya dels dos primers Millennium, vaig pensar: “I ara, què diràs que no s’hagi dit ja d’aquesta sèrie? Com t’ho faràs venir per parlar d’uns llibres que tothom coneix?”. I és què segurament és així, bé sigui perquè ja els heu llegit o bé perquè heu vist les pel·lícules, se’m fa difícil creure que quedi gaire gent que no conegui les aventures de Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander.

Així que, tiraré una mica de records, més que d’explicar-vos de què va la història.

Veureu, en el meu entorn, normalment sóc jo la que recomana llibres, els llegeixo abans que ningú i els puc anar dibuixant als estants dels meus amics o familiars, així que quan passa a la inversa em queda bastant gravat el moment i la persona que se m’avança en el descobriment. El cas d’Els homes que no estimaven les dones és un d’aquests moments especials. Me’l va recomanar una bona amiga, la Lourdes, companya també de feina, a qui ara li falta temps per llegir però que és força aficionada a les bones històries de ciència ficció. Doncs bé, em vaig fixar que durant una temporada només treia el nas d’un llibre per allò que se’n diu menjar i dormir… I jo, encuriosida, li vaig demanar que m’expliqués de què anava aquell llibre. Només em va dir això: “Llegeix-lo”. No em podia explicar res més. I després em va dir: “Però un cop comencis, ja no el deixaràs fins al final”.

Quanta raó!! La primera part de la sèrie Millennium explicava una història fosca, amb personatges tèrbols i molt sinistres, amb una psicologia interior terriblement allunyada del que se suposa que ha de ser una persona normal. Stieg Larsson dibuixava uns autèntics psicòpates i aconseguia de forma magistral que el lector no volgués deixar de seguir la lectura, tot i sabent que en algun moment aquell fil argumental acabaria d’una manera brutal i dolorosa.

I és que el títol del llibre ja ho diu tot: Els homes que no estimaven les dones.

Per aquells que encara no conegueu Millennium, si us endinseu en aquesta lectura, us trobareu amb un misteri: la desaparició d’una noia, la Harriet Vanger de qui el seu tiet n’estava molt i que demana a en Mikael Blomkvist, un periodista en hores baixes, que reprengui la investigació de la seva desaparició. A partir d’aquí, anirem descobrint els draps bruts de la família Vanger de la mà del Blomkvist, que es troba amb la col·laboració inesperada i inestimable de la Lisbeth Salander, una noia amb unes habilitats molt especials per a fer servir els ordinadors.

No us explico més. Diré el mateix que em va dir la Lourdes a mi: Llegiu-lo!

I si ja l’heu llegit, feu com jo i rellegiu-lo. Les segones lectures, sobretot aquelles que suporten el pas del temps (i creieu-me, aquesta n’és una), ens mostren coses que no vam veure el primer cop.

Títol: Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Alexandre Gombau Armau | Núria Vives Colom
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-664-1996-3
PVP: 22,50€

El lector del tren de les 6.27 h, de Jean-Paul Didierlaurent

ellectordeltrendeles627hEls que llegim habitualment sovint ens trobem que després de diversos llibres potents -entenent potent com d’alta literatura, d’aquells que requereixen que llegeixis més d’una pàgina un parell de cops, per exemple- necessitem la lectura d’alguna història que sigui una mica més lleugera (i tan ben escrita), però que ens torni els peus a terra i apaivagui les neurones alterades del cervell.

Necessitem un llibre d’aquells que classifiquem com a “maco, maco”, amb personatges normals, que fan vides normals però que per petits detalls acaben convertint-se en històries extraordinàries. I això és el que m’he trobat a El lector del tren de les 6.27, un llibre per a tothom, d’aquells recomanaràs sí o sí quan algú et pregunti què puc llegir.

Us en faig cinc cèntims, Nosaltres. En Guylain Vignoles és un noi en la trentena, amb una feina que a molts de Nosaltres ens faria mal de fer; controla la Cosa, una màquina que destrueix llibres retornats i els converteix en pasta de paper per a fer més llibres. En Guylain agafa cada dia el mateix tren de tornada a casa -el de les 6.27- i durant el camí llegeix en veu alta les pàgines dels llibres que s’han salvat dins la Cosa. I és el fet de treballar en aquesta fàbrica i de la lectura diària el que fa que en Guylain estigui envoltat per una sèrie de personatges que fan que aquesta base narrativa acabi sent una meravellosa aventura literària.

No us vull explicar massa coses perquè la gràcia de tot està en anar descobrint els personatges que hi van apareixent, el vigilant de l’entrada de la fàbrica, un company retirat, unes germanes que com en Guylain agafen el tren… Uns personatges que transmeten amor, cadascú a la seva manera i cap a unes aficions diferents, però amor al capdavall.

En Jean-Paul Didierlaurent ha trenat una narració àgil que no es fa gens pesada i que té moments molt i molt divertits, de la mateixa manera que ens retrata realitats grises, però que mirades des d’un altre prisma deixen de ser tristes i queden embolcallades en una aura d’optimisme gens habitual en aquests temps que corren.

Per posar un exemple, a molts ens costaria veure el costat positiu de treballar com a senyora dels urinaris en un centre comercial, però en Didierlaurent ens ho fa veure d’una manera molt i molt diferent i amb una ironia fina, fina que ens treu un somriure mentre anem llegint.

No puc fer res més que recomanar-vos aquesta lectura. Estic convençuda que us encantarà!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El lector del tren de les 6.27 h
Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-1947-5
PVP: 17,50€

Ciutats de paper, de John Green

ciutatsdepaperLa Teodora torna al Nosaltres amb una lectura d’estiu. Es tracta de John Green i el seu Ciutats de paper, publicat a Fanbooks. Quan li vam preguntar a la Teodora si volia ser part del Nosaltresllegim li vam demanar que ens expliqués un llibre, i li vam fer un pregunta: què en diries, tu, d’aquest llibre? I ella ens va contestar el següent:

En aquests moments, diria el que diu tothom; no tinc paraules per descriure aquest llibre, però la veritat és que en tinc tantes que em costa organitzar el que he de dir per com de fascinada m’ha deixat aquesta gran novel·la.

Una altra vegada, l’autor de No està escrit a les estrelles, amb una temàtica completament diferent, ens introdueix plenament en la crua però fascinant realitat del món adolescent.

En Quentín Jacobsen, només té una cosa al cap i al cor, a la Margo, una noia molt singular que té un concepte de la seva vida totalment diferent de la resta de la humanitat. La Margo és el miracle de la vida d’en Q, però la persona que ell pensava conèixer des d’un principi i creia ser un misteri es converteix en un gran enigma.

Una nit com qualsevol la Margo apareix a la finestra d’en Quentín i li demana ajuda. Ell accepta i passen una gran nit plena de bogeries, venjances i actes una mica… il·legals. Sembla que la vida d’en Quentín ha passat a ser perfecte però ell no sap que aquella nit ho canviarà tot. L’endemà, la Margo no es presenta a l’institut. I així durant dies, setmanes, mesos… Ningú no sap que és el que ha passat exactament. Les possibilitats són infinites; podria ser un segrest? O un suïcidi? O potser la Margo s’ha pres unes llargues vacances…?

Amb l’ajuda dels seus amics; en Ben, en Radar i la Lacey, en Q fa tot el possible per trobar a la Margo, a partir d’una sèrie de pistes que va trobant que sembla que ella ha deixat expressament per a ell. A partir d’aquest moment, tot el que l’envolta passa a ser un misteri, una pista, una endevinalla.

Segons la Margo les ciutats són de paper, els carrers, les persones, les vides són totes de paper… Però l’única cosa que no és de paper són les paraules que tinc per descriure la magnífica sensació que et produeix llegir la novel·la. Entres en un estat en què l’única cosa important en aquell moment és saber què passa en cada una de les paraules, en cadascun dels moments.

És un llibre de literatura juvenil però sincerament recomano que tothom que desitgi passar una estona estupenda a llegir-lo.

Finalment dir que és aquell tipus de llibre que necessites saber que és el que passa al final, i us adverteixo que si el comenceu sentireu diversos cops allò del “apaga el llum d’una vegada!”

Saps què, Teodora? Ens ho creiem perfectament! I ara, no apaguis el llum i segueix llegint!

Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

Títol: Ciutats de paper
Autor: John Green
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: BIBLIOTECA JOHN GREEN
Traductor: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-15745-72-3
Preu: 14,90€

Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee

vesiapostaunsentinellaPer llegir i fruir de la lectura d’aquesta novel·la no cal haver llegit (i/o vist la pel·li) del seu gran èxit de fa 65 anys: Matar un rossinyol. Si ho feu, millor per vosaltres, ja que són dues obres mestres memorables. Mai no podrem imaginar l’advocat Atticus Finch amb una cara que no sigui la de Gregory Peck.

Aquí la simpàtica Scout, nena cavallot de nou anys, ja s’ha convertit en la Jean Louise de vint-i-cinc anys, que viu i treballa a Nova York i torna al seu Maycomb natal per passar-hi un parell de setmanes, com cada any. Retroba el seu pare que ja té 72 anys i artritis, la tieta Alexandra, el Henry (o Hank) “millor amic” de tota la vida i ara advocat ajudant d’Atticus, l’oncle Jack,…

L’acció s’esdevé cap a 1957. Han passat un munt de coses. A Maycomb i als Estats Units. Algunes les sabrem de passada encara que siguin tan importants com la mort prematura i sobtada del Jem, el seu germà gran i company de jocs inseparable. Alguns personatges que eren molt importants gairebé desapareixen, com el Dill. La Calpúrnia deixa la casa arran de la mort del Jem…

Altres fets són un teló de fons que forma part de la història d’aquell immens país i que Nosaltres, els lectors, coneixem sense necessitat de fer res més que fer-ne referència: la guerra mundial, la sentència del Tribunal Suprem que s’enfronta a Roosevelt per la 10ª esmena, l’aparició de la NAACP… El lector català no versat en història nord-americana pot seguir tranquil·lament la lectura, ja que el context és prou explícit.

El llibre s’estructura en tres parts, com Matar un rossinyol. En la primera Jean Louise reprèn el contacte amb el seu Maycomb a través de les enganxades amb la tieta Alexandra, de les passejades amb Hank i també dels records que li fan reviure  moments divertits i tendres de l’arribada de l’adolescència.

Cap a la meitat apareix, gairebé diríem esclata, el conflicte.

Moral, gairebé existencial: res no és com creia què era i què havia de ser.

No vull aixafar guitarres i no explicaré el conflicte. És en aquesta part que jo, com a lector, començo a pensar que aquesta novel·la m’ajudarà a fer-me una idea del món del Sud i dels problemes del seu encaix en la nova realitat americana.

I en la part final pren un gran protagonisme l’oncle Jack i les seves reflexions que, unides a les rèpliques de la Jean Louise, ens porten sense deixar la realitat de Maycomb ni d’Amèrica a un nivell molt universal.

Llegiu-lo, que val molt la pena. És el llibre que escriu una persona des de la saviesa que li donen 89 anys de veure lúcidament el món. Per cert, no he sabut veure quan diuen que va escriure Vés i aposta un sentinella. Potser només tenia 65 anys però ja era sàvia.

I si, en acabar, trobeu que heu quedat massa seriosos, rellegiu les escenes de l’embaràs o dels falsos pits i somriureu amb ganes.

Títol: Vés i aposta un sentinella
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Anna Llisterri Boix
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-297-7459-7
PVP: 19,90€