Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

Completament sonat!, de Gilles Legardinier

completamentsonatEl protagonista d’aquesta amable novel·la, Andrew Blake, és un milionari anglès que, vidu i sobrepassada la seixantena, decideix canviar radicalment de vida i se’n va a França a fer de majordom al servei d’una senyora que viu en un gran château.

Un cop arribat descobreix que les quatre persones -la dama, la cuinera, la minyona i el jardiner- que poblen aquell casalot tenen característiques ben peculiars. Cal afegir un nen que apareix mig d’estranquis, un gat d’angora i un gos sense pedigrí.

Blake, després d’uns inicis descoratjadors, comença a descobrir les virtuts i flaqueses de tots ells, mentre va arrossegant l’enyorament  invencible d’ençà de la mort de la seva muller.

Com si fos una nova versió de l’àngel de la guarda o del capità Nemo de l’Illa misteriosa de Verne, va propiciant la solució dels diferents problemes personals de la manera més original i imaginativa.

Un recurs que recorre en paral·lel tota la novel·la és la comparació de paraules, hàbits i tòpics dels anglesos sobre els francesos i viceversa. I com era d’esperar tot desemboca en un final feliç col·lectiu.

La contraportada diu que “ha fet riure més de 2 milions de lectors a França”. A mi m’ha mantingut amb un somriure constant fruit de l’enginy, l’humor i la tendresa que amaren el relat. I sincerament, jo ho he agraït!

Descriuria aquest llibre com una novel·la per a joves, a la manera de “Els Cinc”, però per ser llegida per adults. I la veritat és que, després de tanta novel·la negra i de tant telenotícies també negre, resulta molt i molt agradable la lectura d’una narració intel·ligent que mira de retrobar amb tendresa i un puntet de nostàlgia el que queda en cada lector d’aquell infant que viu encara dins de cadascú i que és capaç de creure en el Pare Noel.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Completament sonat!
Autor: Gilles Legardinier
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Alemany
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-2006-8
Preu: 18,90€

Catarsi (Les cares de Victoria Bergman 3), d’Erik Axl Sund

catarsiTercera i última entrega de la trilogia d’Erik Axl Sund després de Persona i Trauma… i continuo sense paraules per definir la perversitat d’unes ments que no es poden definir només com a malaltisses, no. Això va més enllà del mal. És com si no pogués ser però és!!

Aquí els cadàvers van caient un rere l’altre com les fulles a la tardor. Hi ha odi, revenja, bogeria,… És un còctel explosiu que porta a la majoria del personatges que passen per aquestes pàgines a actuar com somnàmbuls, autòmats sense consciència ni cap mena de escrúpol. Màquines de matar.

La nostra estimada comissària Jeanette Kihlberg va de cul. Per fi creu haver identificat els criminals que buscava però la cosa no és tan fàcil. D’altra banda, la terapeuta Sofía Zetterlund continua ajudant la Jeanette en la investigació dels crims i buscant en el seu interior per saber quins secrets amaga la seva ment turmentada, la seva inconsciència, els seus buits de memòria.

Tot i que aquesta tercera entrega té una lleugera tendència a la desmesura (ja se sap que les trilogies acostumen a tenir unes pàgines i gotes de sang de més), sigui com sigui, estem parlant d’una crònica brutal sobre la perversitat, la depravació mes absoluta, i la brutícia que pot arribar a acumular un col·lectiu de personatges que tant de bo no haguessis existit mai de la vida.

En fi. Ja veieu una mica de què va la cosa. Insisteixo: Que coi els passa als suecs? Què deuen amagar els mobles d’IKEA? Brrrrr… quina por!

Títol: Catarsi (Les cares de Victoria Bergman 3)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-16367-14-6
Preu: 19,90€

El ratpenat, de Jo Nesbo

elratpenatQui dius que és aquest Jo Nesbo de qui parla tothom? Es veu que és aquest escriptor de novel·la negra que des de fa temps té a tothom mirant cada deu minuts els prestatges de les llibreries per si ha tret alguna cosa nova, oi? I casi sempre són animals? Doncs ho haurem de provar…

El fet és que servidor no deixava de veure que aquí, al Nosaltres, no paraven de sortir ressenyes dels llibres de Jo Nesbo. I per aquestes casualitats de la vida em va caure a les mans el llibre Escarabats. Me’l van deixar. Però el vaig començar a llegir i… i no. No perquè no m’agradés, que m’estava capturant. Simplement vaig decidir que no podia començar una sèrie pel segon llibre. El personatge de Harry Hole es mereixia ser conegut des del començament. Des del seu inici. D’on venia Harry Hole? Qui era aquest detectiu una mica fosc, lúgubre, sagaç, borratxo, perillós i destruït pel món que em mostrava l’inici d’Escarabats?

La resposta estava en El ratpenat. Afortunadament, me’l van poder deixar. I me l’he ventilat sense voler!

El primer cas de Harry Hole s’inicia amb un assassinat a l’altra punta de món. El nostre detectiu protagonista és enviat a Austràlia des de Suècia a investigar una misteriosa, sagnant, violenta i tortuosa mort d’una presentadora de televisió. Allà va sobrevivint i descobrint un món completament diferent, primer acompanyat a base de sucs de pomelo i més tard d’un terrible Jim Beam, mentre investiga qui és aquest assassí en sèrie que es carrega dones rosses com si fos Bubbur, la terrible serp verinosa de les antigues llegendes dels aborígens.

Gràcies a Nesbo, no només seguim les investigacions de Harry Hole sinó que també descobrim una mica més aquesta Austràlia desconeguda, i sobretot, la cultura dels qui ja hi eren abans de que la colonització fes estralls en aquella terra.

Feu-me cas: comenceu pel començament. Comenceu amb El ratpenat, que després ja podreu seguir llegint els EscarabatsEl pit-roig, El lleopard, El ninot de neu, El redemptor,… i d’aquí molt poc, L’espectre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí tots els llibres que hem ressenyat de Jo Nesbo.

Títol: El ratpenat
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-560-5
Preu: 17,90€

La noia que corre, de Carrie Snyder

lanoiaquecorreMalgrat la frase que encapçala la portada de La noia que corre, “una novel·la èpica sobre com neix i creix una passió com el running” us diria que no li feu massa cas. La novel·la de Carry Snyder sí que parla sobre l’èpica de les persones que volen aconseguir un objectiu però això del running… El running és un invent nou. Quan l’Aganetha Smart s’hi dedicava, d’allò en dèien simplement atletisme d’alt nivell o de competició.

Us explico una mica el tema. L’Aggie -versió abreujada d’Aganetha- és una noia que viu al Canadà, en una família rural envoltada d’animals i camps que s’han de llaurar. Però l’Aggie té una habilitat especial: és molt ràpida corrent, té un gran potencial en l’atletisme, i el millor de tot, li agrada córrer i competir. Ho porta a la sang i viu per això. L’Aggie serà capaç de superar totes les adversitats per tal d’aconseguir participar als Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928, formant part del grup de dones que per primer cop van aconseguir participar en uns Jocs Olímpics.

La història de l’Aggie l’anirem coneixent per ella mateixa, tot i que els que desencadenen la narració són una parella de germans que volen convèncer una Aggie de 104 anys, resident en una llar d’avis, per gravar un documental sobre la seva vida.

La narració de Snyder és atraient i captivadora. Us trobareu absorbits per la força i el caràcter de l’Aggie, pel seu desig de ser més i potser fins i tot trobareu la inspiració en la seva tenacitat per aconseguir els seus objectius, sobretot en una època en què els drets de les dones no sempre es respectaven. Una història on descobrim que la glòria, els somnis i els fracassos tenen la mateixa importància a l’hora de determinar el caràcter d’una persona.

No sé si ho recordareu. Fa uns anys, als Jocs Olímpics del 2008, hi va participar una noia anomenada Samia Yusuf. La noia no va passar de l’últim lloc a la prova en la qual va participar però la seva voluntat i el seu esperit olímpic va arribar al cor dels espectadors i va ser tant aplaudida com la guanyadora. Poc temps després, la Samia va morir en el viatge de fugida des de l’Àfrica cap a Europa, en un intent desesperat de tenir una oportunitat per fer el que més li agradava: córrer.

Totes dues històries, la de l’Aggie i la de la Samia -tot i els 80 anys que les separen- tenen un punt en comú: la lluita per aconseguir el que volem.

Inspirem-nos-hi.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La noia que corre
Autor: Carrie Snyder
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-297-7456-6
Preu: 18,90€

El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4), de David Lagercrantz

millennium4elquenoetmataetfamesfortLa quarta novel·la de la sèrie Millennium reprèn els principals protagonistes dels llibres anteriors: el periodista Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, manté alguns dels personatges secundaris com Erika, cap de redacció de la revista Millennium o els policies Sònia Modig i Jan Bublanski i n’introdueix de nous o els dóna un paper que no havien tingut abans.

Un extraordinari investigador informàtic suec que ha estat treballant als Estats Units ha desenvolupat un sistema molt sofisticat d’intel·ligència artificial. Com que ja ha estat objecte d’un robatori del que tenia mig desenvolupat és extremament cautelós a donar informació a ningú sobre la seva investigació. Una sèrie de fets li capgiren la vida i decideix tornar a Suècia i recuperar el fill de 8 anys que la justícia va adjudicar a la mare arran del divorci. El nen és autista i la mare està aparellada amb un actor fracassat borratxo i brutal que maltracta mare i fill.

L’investigador s’endú el nen sense autorització però un cop a casa descobreix -li descobreixen- que la seva vida està en perill. Molt temps abans havia tingut un breu contacte, en el decurs d’una conferència, amb una noia d’aspecte poc convencional però capaç de posar en dubte les teories que ell ha exposat. Lisbeth Salander, naturalment. El contacte és curt però genera un fort corrent d’empatia mútua.

D’altra banda, en saber-se amenaçat decideix trencar el seu hermetisme i concreta una cita amb el periodista Blomkvist, que està en hores baixes, igual que la revista de la qual és l’ànima. Blomkvist accepta, una mica a contracor, pensant que pot generar el reportatge que ajudi a reflotar Millennium. Però arriba a casa de l’investigador just per trobar-se, de cara casualment,  amb l’assassí que acaba de disparar al geni informàtic i després el nen, tremolant atemorit, al costat del cadàver de son pare.

Així engega la novel·la i ja tenim a grans trets quines són les grans coordenades de la història: la informàtica d’altíssim nivell, el món de la ciència matemàtica, les característiques dels autistes, l’espionatge industrial i les seves connexions amb serveis d’intel·ligència de les grans potències entrelligats de manera poc clara amb el món del crim organitzat. I per descomptat el món dels hackers i el món de les empreses periodístiques.

Hi ha llargs fragments del llibre en què sembla que es tracti d’un híbrid entre ciència-ficció i novel·la negra.

Repasseu els llibres de mates que conserveu a casa i parleu amb aquella amiga matemàtica que teniu a mà, si teniu la sort que tinc jo de tenir-ne una. I si en teniu una altra que sigui experta (o expert) en nens autistes i “savants”, encara millor.

Cap a la segona meitat però, la narració es decanta clarament per la segona opció amb el ritme creixent i el suspens característic del gènere negre. Al final descobrim que ens hem enamorat, si és que ja no n’estàvem, del personatge de la Lisbeth i acabem desitjant saber què més li depara el futur.

A la legió de seguidors de Millennium no us decebrà gens. I el camí queda clarament obert per la següent entrega amb previsible protagonisme d’un personatge quasi nou que no us desvelo per no aixafar guitarres.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest nou Millennium.

Títol: El que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4)
Autor: David Lagercrantz
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Marc Delgado Casanova
Pàgines: 656
ISBN: 978-84-664-1986-4
Preu: 22,50€

El Diari de la Rywka, de Rywka Lipszyc

eldiaridelarywkaEn Joan Gastó se’ns estrena al Nosaltresllegim amb El Diari de la Rywka, de Rywka Lipszyc. I també per una raó que ens ha convençut: ha viscut a Lodz, la ciutat on la protagonista va viure l’horror i la tirania dels nazis.

Aquí el teniu!

Fa gairebé tres anys que els nazis han aïllat una població d’uns 160.000 jueus al gueto de Lodz, el segon gueto més gran d’Europa. Tot i els esforços per organitzar la vida dels seus habitants, les autoritats jueves encarregades de fer complir el mandat alemany es veuen sobrepassades per les punyents condicions d’higiene i de fam. Tothom al gueto esta obligat a treballar com a mínim dotze hores, sis dies a la setmana, alimentant-se en el millor dels casos d’una ració de sopa diària i d’una minsa provisió de cansalada i patates mensual. Els malalts que no es presenten als tallers no reben racions. Les fàbriques i tallers produeixen sense descans béns que exporten a la població polonesa i alemanya que habita uns centenars de metres més enllà del filat zelosament custodiat. No hi ha escapatòria, qui volta les proximitats és afusellat sense miraments. L’hivern polonès és igualment implacable, amb una temperatura que arriba regularment al 25 graus sota zero i fa molt difícil recórrer els carrers a una població afamada i presa per diverses malalties.

És en aquest entorn hostil que la Rywka comença a escriure al diari les seves vivències des del punt de vista d’una adolescent jueva de catorze anys. El seu pare i la seva mare, Yankel i Miriam Sarah Lipszyc, ja han mort al gueto. El Comitè de Protecció Juvenil convé llavors que els quatre germans, ara orfes -la Rywka; la Cypora; la petita Estera i l’Abram- siguin acollits a casa dels seus tiets junt amb tres cosines. Malauradament, a les ja de per sí funestes circumstàncies que la població jueva afronta, se li suma el terror de les deportacions. En les del setembre de 1942, particularment cruels, conegudes com szpera, traslladen un gran número de nens i gent gran, incapaç de treballar als camps d’extermini sense previ avís. La Rywka perd de cop i volta contacte amb el seu oncle i amb els seus germans Abram i Estera (els més petits), anomenats afectuosament per la família Abramek i Tamarcia, i queda a la custòdia com a germana gran de la Cipka (sobrenom de la Cypora). Poc després mor d’esgotament la seva tieta, l’últim adult de la família.

L’Octubre de 1943 doncs, passats tots aquests fets i quan la Rywka ja fa més de tres anys que viu empresonada, la seva estimada (i sembla que única) amiga Surcia li suggereix que escrigui un diari. La Surcia és més gran i la Rywka l’adora. És l’única persona a qui pot revelar els més íntims pensaments. Així, consumeix el poc temps lliure de què disposa a escriure. A més de la dura feina al taller de Confecció, s’ocupa de recollir aigua i peces de carbó sota la neu que la família usa per a escalfar-se i cuinar. La relació amb les cosines però, no és del tot bona. Algú està robant-los-hi provisions i la Rywka i a la seva germana ja no hi confien. Les poques amigues que conserva, per la seva banda, no sempre la corresponen i percep certa gelosia.

L’esgotament degut a la manca d’aliments i l’esforç mental i físic es va fent més insuportable. Afecta a la seva escriptura, que es torna un xic dispersa i tal vegada inconnexa. Malgrat tot, treu temps per a inscriure’s a clubs de literatura (els llibres van arribar a estar prohibits) i va sovint a les reunions de joves. Sota l’amenaça dels terribles interrogatoris de la policia criminal alemanya, la Kripo, els captius del gueto s’exposen en cada una d’aquestes accions. El sentiment de culpa la persegueix en somnis. Encara no ha perdut l’esperança de poder retrobar els seus familiars deportats, tot i que aquest sentiment va fent-se cada cop més petit a mesura que la protagonista intueix la fatal resolució del seu captiveri. La darrera entrada al diari de la Rywka acaba sobtadament… però la seva vida recorrerà encara un tortuós calvari. Primer la deportaran al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, i després serà obligada a recórrer el camí de la mort cap als infames crematoris de Bergen-Belsen.

Passats més de setanta anys, el diari de la Rywka Lipszyc veu finalment la llum. El manuscrit permet al lector copsar l’horror que la població jueva va viure durant cinc anys en condicions d’esclavatge al gueto de Lodz. Rescatat del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau per una metgessa de l’exèrcit Roig durant l’alliberament, el manuscrit passà per les mans de dues generacions fins arribar a San Francisco. L’Holocaust Center of Nothen California va poder comprovar el relatiu bon estat en què es conservava i de seguida inicià els treballs per publicar-lo.

És inevitable recordar el famós diari d’Anna Frank degut al marc històric. Les dues autores omplen pàgines d’esperança, comparteixen el desig d’esdevenir grans escriptores on el seu missatge transmet força i valentia. Tantmateix, la percepció del món és ben diferent per ambdues. Mentre l’una compta amb el caliu de la família pròxima, amb l’ajuda i la informació de l’exterior, i amb regulars provisions d’aliments durant els quasi dos anys que la família Frank va amagar-se a l’annex; la Rywka Lipszyc lluita tota sola per sobreviure en una asfixiant situació d’esclavatge i d’extermini que l’envolta diàriament. Sovint rubrica crits agònics dirigits a Déu. Procura cercar les forces per seguir endavant en un elaborat exercici d’autoreflexió que sorprèn per l’edat de l’autora, i que no deixa indiferent al lector.

El Diari de la Rywka és un document imprescindible per entendre la vida al gueto de Lodz. Un document que exposa amb detall la sistemàtica maquinària criminal emprada durant la Shoah, l’extermini nazi del poble jueu.

Ja ho veieu, en Gastó no només ha viscut i se sap els llocs on passa aquest diari de terror… també escriu molt bé!! Esperem llegir-lo més sovint al Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El Diari de la Rywka
Autor: Rywka Lipszyc
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Josefina Caball Guerrero
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-16367-15-3
PVP: 13,95€

Fidelitats, de Diane Brasseur

fidelitatsL’Amor ha estat des de sempre un dels temes més recurrents al llarg de la història de la Literatura. Shakespeare, Neruda o Vicent Andrés Estellés, per posar algun exemple, el van tractar en magnífics poemes i obres de teatre. A vegades eren amors apassionats, d’altres tràgics i prohibits ben embolcallats en contextos ensucrats. El cert però, és que l’Amor és molt més que un enamorament més o menys ardent i això és el que la Diane Brasseur ens mostra a la seva primera novel·la, Fidelitats.

Fidelitats parla sobre l’Amor però des d’un punt de vista al qual no estem acostumats. Per començar, el narrador és un home ja entrat en la cinquantena i que des de fa uns mesos ha iniciat una relació extra-matrimonial. La novel·la -curta, per llegir d’una tirada- entra en la ment del nostre protagonista i ens deixa veure l’embolic mental d’aquest pare de família que no pot decidir-se entre un matrimoni que ja dura quinze anys o una intensa aventura amb una noia bastant més jove amb qui ha recuperat l’energia i l’entusiasme.

La Diane Brasseur no ens planteja un tema nou. El veiem gairebé cada dia, ja sigui entre les nostres amistats, a les revistes del cor o perquè hem viscut una experiència semblant participant en un triangle com aquest en els papers de l’amant, l’infidel o l’enganyat/da.

La perícia de la narració està en fer-nos-ho viure des d’un punt de vista diferent i a un ritme reposat però tens, ja que ens veiem immersos en una profunda reflexió.

Els que llegim molt sovint ens sorprèn veure històries de dones escrites per homes, per allò que diuen que l’escriptor s’ha sabut posar en la psique femenina. En aquest cas és just al revés, tenim una escriptora que ha intentat posar-se al lloc d’un home tractant un tema complex, però d’una manera senzilla i sense floritures.

La pregunta és: se n’ha sortit?

Nosaltres lectors -els homes, sí- només vosaltres podeu respondre a aquesta pregunta.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Fidelitats
Autor: Diane Brasseur
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Anna Casassas Figueras
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7385-9
Preu: 17€

Steve Jobs. La biografia il·lustrada, de Jessie Hartland

stevejobslabiografiaillustradaLa Mar se’ns estrena al Nosaltres amb una novel·la il·lustrada que, en realitat és una biografia il·lustrada. Poca broma! És sobre un senyor que, més o menys, ens ha canviat la vida a tots: Steve Jobs

Avui m’agradaria escriure sobre un llibre molt especial. Bé, crec que no el podem catalogar com a llibre ja que en realitat és una novel·la gràfica. Si us agraden esteu de sort perquè aquesta és realment fantàstica!

L’altre ingredient que us falta perquè aquesta novel·la es converteixi en la vostra preferida és que us cridi l’atenció la vida d’Steve Jobs. Potser molts pensareu que ja està molt vist o que hi ha una pel·lícula que ja resumeix a grans trets la seva vida, però aquest còmic (perdoneu els entesos però per a mi és un còmic de tota la vida) és molt xulo!

No cal que expliqui de què tracta perquè com bé diu el títol biografia… ja us deveu imaginar de qui va, oi? Exacte: Steve Jobs. Tot i així, crec que aquest còmic va un pas més enllà i al veure-ho amb dibuixos “hipsters” –perquè els dibuixos són molt moderns!- arribes a entendre una mica més aquest geni que no va deixar de sorprendre mai.

En resum: molt recomanable per a joves i no tan joves lectors, i un gran llibre per a regalar als amants d’Apple, Mac, Steve Jobs… I també als amants de les biografies en general, els còmics…

Un llibre molt recomanable! Ja em direu que us ha semblat!

I tant que et direm què ens ha semblat, Mar! Mentrestant, li donarem un cop d’ull als primers capítols en pdf que us deixem aquí.

Títol: Steve Jobs. La biografia il·lustrada
Autor: Jessie Hartland
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: NO FICCIÓ
Traductor: Scheherezade Surià
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-16297-39-9
Preu: 15€

I si no en teníeu prou, els amics de Fanbooks estan fent un concurs sobre el tema! Aquí el teniu:

La vida dels elfs, de Muriel Barbery

lavidadelselfsSetembre està sent un bon mes per a retrobar-nos amb personatges i escriptors! Després de recuperar la Lisbeth Salander, tot i que en un gènere a les antípodes de la novel·la negra, torna una escriptora que el 2007 va sorprendre a tothom amb L’elegància de l’eriçó, una novel·la curta que va ser reconeguda aquell mateix any amb el Premi dels Llibreters Francesos. Parlem de la Muriel Barbery.

Aquest any es publica La vida dels elfs, una història que s’endinsa en el terreny fantàstic, però amb tints més realistes dels que pot donar a entendre.

En aquesta història, la Muriel Barbery ens presenta dues nenes de dotze anys, la Maria i la Clara, criades ambdues fora de les llars on van néixer i estimades com les que més. La Clara és educada a Roma després de que els seus tutors detecten en ella un grandíssim talent per la música, mentre que la Maria es cria a la Borgonya, on desenvolupa també un poder extraordinari.

Al voltant de les dues nenes anirem trobant personatges -humans i elfs- que marquen profundament les seves vides i els seus pensaments i que les ajudaran al llarg de la seva curta vida. I és que la Clara i la Maria tenen una connexió especial amb el món dels elfs, una connexió molt més important del que mai podrien imaginar i que ha de servir per superar l’enfrontament en què es veuran atrapades. Una guerra que ha de destruir la humanitat.

La vida dels elfs ens ensenya un camí, el de la Clara i la Maria, però que no deixa de ser el camí que hem de fer tots els humans un moment o altre: l’aprenentatge per descobrir qui som i com les nostres accions i decisions poden salvar-nos o destruir-nos.

Muriel Barbery no ha escrit una novel·la fàcil, de lectura plana, sinó que ens convida a llegir entre línies per tal que cadascú tregui les conclusions que consideri més oportunes. Si accepteu el repte de la lectura, us trobareu amb un joc d’idees i situacions que van més enllà de frases simples. Endinseu-vos dins del màgic món de la Clara i la Maria i gaudiu-ne! Us agradarà.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir La vida dels elfs.

Títol: La vida dels elfs
Autor: Muriel Barbery
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductors: Anna Torcal García | Salvador Company Gimeno
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7454-2
PVP: 18,90€

La reina al palau dels corrents d’aire (Sèrie Millennium 3), de Stieg Larsson

millennium3A mi em va caure l’encàrrec de l’incansable Martí de ressenyar el tercer volum de la trilogia Millennium. I ara em toca a mi preguntar-me: què puc escriure que no s’hagi dit ja i que no hagi comentat la Marta Gil sobre els dos primers volums?

Jo ja havia llegit la trilogia sencera i vist la versió cinematogràfica. I vaig pensar: “el fulleges, el repasses i ja està fet en un plisplas”. Doncs no.

No he pogut deixar-lo ni tan sols quan hi ha descripcions que podrien semblar accessòries. No hi ha “palla” per farcir les trepidants i enrevessades 847 planes que he rellegit de cap a peus.

No us el perdeu.

Seguireu la crisi de la revista arran del fitxatge de la insubstituïble Erika Berger per fer de redactora en cap d’un gran diari carca. N’hi passen de totes i no us dic com acaba.

També coneixereu un nou personatge: la Rosa Figuerola, membre de la Säpo (la CIA sueca), addicta a la musculació i que fa una estreta amistat amb el periodista Mikael Blomkvist.

Gran part del llibre, la Lisbeth se’l passa convalescent d’una operació per treure-li una bala del cervell, en una habitació d’hospital, aïllada i vigilada per tal que no pugui comunicar-se amb ningú, però no tothom li va en contra. L’enginy del periodista amic i algunes complicitats, permet que prengui contacte amb la seva colla de hackers per ficar-se als passadissos més recòndits i protegits de la Policia, dels fiscals corruptes, dels psiquiatres comprats…

Llegint el llibre aprendreu com funcionen les clavegueres en països que, vistos i idealitzats des d’aquí, suposem exemplars. Naturalment res de tot això no tindria cap sentit sense la presencia de gent honesta en aquests mateixos racons del poder, clavegueres incloses. Potser és això el que hem d’envejar dels països idealitzats?

L’ultim terç del llibre és d’una tensió formidable i passa primer per la batalla plantejada als tribunals de justícia i, finalment a una lluita real en els termes més durs que ens puguem imaginar.

A les darreres pàgines torna la calma. Encara que, coneixent els personatges, podem preveure que en el futur es veuran immersos en imprevisibles conflictes.

Títol: La reina al palau dels corrents d’aire (Sèrie Millennium 3)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Pau Joan Hernández
Pàgines: 848
ISBN: 978-84-664-1998-7
PVP: 22,50€