Escarabats, de Jo Nesbo

escarabatsnesboSi fa poc us parlava de l’arribada de la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, avui saludem al Nosaltres l’edició de la segona novel·la de la sèrie, Escarabats, publicada el 1998. Aviat podrem tenir la col·lecció completa de les aventures i desventures del detectiu Harry Hole!

En aquest cas, el nostre protagonista, després de resoldre el cas que l’havia portat a Sydney, és enviat a instàncies del Ministeri Noruec d’Afers Exteriors a Tailàndia, a Bangkok, per tal de resoldre el cas d’un ambaixador noruec que ha aparegut assassinat en un bordell.

Ja sabem que les trames de les novel·les de Nesbo no són simples. La veritat és que sovint són complicades i una mica rocambolesques i quan creus que ja estàs sobre el fil que et portarà al descobriment de la veritat, l’autor juga amb tu, canvia els components i et porta a canviar de sospitós. Així fins al final.

De l’assassinat primer començaran a sorgir circumstàncies que faran canviar la percepció inicial dels fets. Apareixeran personatges de comportaments ambigus, en diferents circumstàncies, moguts per interessos no se sap ben bé de quin tipus i que el nostre protagonista haurà d’anar coneixent i situant en un context d’una ciutat caòtica des del punt de vista del trànsit, sorollosa i bruta, de clima i ambient xafogós, amb prostitutes, pedòfils, fumadors d’opi… A tot això, sumeu-hi la sensació que a Oslo (el Ministeri d’Exteriors) i a Bangkok (la policia) no els interessa arribar al descobriment de la veritat i la reconstrucció precisa dels fets. El que volen és evitar els escàndols.

Hi ha molts escarabats en aquesta ciutat, com diu en un moment donat l’autor: els que es veuen al forat del lavabo però també els que estan omplint les canonades, amagant-se. No només hi ha assassins: hi ha gent que espia, pedòfils, assassins a sou, especuladors financers, contractistes d’obres que s’enriqueixen, empreses pantalla…

La trama es va fent complexa i el nombre d’assassinats va augmentant… i Nosaltres, no podem dir més per no rebentar el llibre! La novel·la està plena d’acció i l’entreteniment està assegurat fins al final.

Imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø i Harry Hole, i per a tot els que vulguin encetar l’estiu llegint una bona novel·la negra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Escarabats
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-7588-574-2
Preu: 17,90€

Els vells mariners, de Jorge Amado

elsvellsmarinersEl comandant Vasco Moscoso, ¿és un mariner aguerrit, que ha navegat per tots els oceans -com ell mateix assegura i proclama- o és senzillament un impostor, un home que l’aigua que ha vist de més a prop està dins d’un got?

Doncs això Nosaltres: fa de molt mal dir, perquè tot el llibre pot ser veritat o una gran mentida. Tot depèn de la imaginació o bé de les ganes de creure que tinguem…

El cas és que un bon dia el comandant Vasco arriba a Periperí, un petit de barri de Bahía i no ho fa de qualsevol manera. Ajudat de diversos homes, desembarca com ho faria un vell llop de mar. Allí mai de la vida s’havia vist un periscopi, ni una pipa d’escuma de mar en forma de sirena, ni una bola del món per poder assenyalar tots els indrets remots que en Vasco coneix com el palmell de la seva mà…

Així doncs, en un llogarret on mai no passa res, òbviament no pot passar desapercebut i en Vasco ràpidament es converteix en l’home del moment.

Té històries per donar i per vendre i els vilatans l’escolten embadalits, també n’hi ha d’altres que sospiten que tant de viatge, tanta aventura i tanta valentia no pot ser possible. Ja se sap, l’enveja és molt dolenta i, a partir d’aquí, en Vasco es troba amb la ingrata tasca de demostrar que ell és un home que es comença a vestir pels peus… Només faltaria!

Només us puc dir que si aquest llibre de Jorge Amado es convertís en pel·lícula tocaria fer un bon aprovisionament de crispetes i begudes refrescants perquè… el mar fa venir moltes ganes de veure (i beure) el que sigui…

Divertit, enginyós i fa passar una molt bona estona!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els vells mariners
Autor: Jorge Amado
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traducció: Xavier Moral Ajado
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-498-1
Preu: 18,50€

Una cara coneguda, d’Alfred Hayes

unacaraconegudaQuan llegim a la solapa del llibre que Hayes va ser periodista, poeta, guionista i narrador podem caure en la temptació de pensar que fou un tastaolletes. Ara bé, quan sabem que és l’autor del poema Joe Hill (cantat després per Joan Baez), guionista de films com Lladre de Bicicletes (De Sica), Paisà (Rossellini) i, a Hollywood, pel·lícules de Fred Zinnemann i Fritz Lang, i sèries de televisió com ara Alfred Hitchcock presenta… o Dimensió desconeguda, ens adonem que és un grandíssim personatge: qualsevol de les olletes que he esmentat resulta que és de les que tenen el qualificatiu “de culte”.

I en introduir-nos en la novel·la Una cara coneguda ens adonem aviat que respon a les expectatives que promet aquest destacadíssim currículum.

El món del Hollywood menys glamurós dels productors, els guionistes, els agents artístics, les aspirants a ser “una cara coneguda” i sortir de l’anonimat -món que Hayes coneixia molt bé des de dins- és la peixera on neden tots aquests personatges que tanta admiració i enveja desperten quan se’ls mira a les pàgines de les revistes del ram.

La història en sí que Hayes ens explica no té res de gaire especial: un home coneix de manera accidental una noia que pertany al nombrosíssim univers de les que voldrien arribar a tenir una cara que tothom coneix i durant una temporada tenen una relació. Però com l’escriu… això és una altra cosa!

Tota l’acció transcorre en aquest magma urbà impersonal i xarolat que, genèricament, anomenem Los Angeles. L’home es guanya moderadament bé la vida treballant per a uns estudis de cine i passa uns quants mesos l’any a L.A. En acabat, torna a casa seva a Nova York on s’hi ha quedat la seva dona. No sembla que s’enyorin gaire. La noia viu en un habitatge poc més que miserable, no té ni un duro i sobreviu fent equilibris al caire de la prostitució daurada.

Res d’original. Però narrat amb tanta traça i tant d’ofici que et pren i no et deixa fins que has acabat la darrera plana. Quin gran escriptor era Alfred Hayes!

Els capítols, molt curtets, estan escrits en primera persona des del punt de vista de l’home i sempre en rigorós present de manera que els canvis d’opinió, estats d’ànim i valoracions canvien d’un capítol a l’altre sense que ens hagi explicat que aquest canvi s’ha produït. El lector, però, entén perfectament què està passant sense que li ho hagin de donar mastegat. A títol d’exemple: la mateixa noia que al capítol segon “no era guapa ni de bon tros”, no gaire planes més endavant és d’una bellesa excepcional. No cal que t’expliqui què ha canviat la seva valoració subjectiva, ja te n’adones.

Hi ha un munt de passatges memorables. Quan els llegiu els assaborireu amb plaer i admiració. En destaco per raons no exclusivament literàries -tot i que és una meravella narrativa- el capítol 20: la parella fa una escapada a Tijuana on la noia assisteix, de primer amb gran il·lusió i després amb horror, a la seva primera corrida de toros. Si sou antitaurins, ho emmarcareu i us ho llegireu cada nit en fer la vostra pregària nocturna. Si sou gent més tèbia, gaudireu d’un passatge extraordinàriament ben escrit i ben narrat.

Com que el llibre és curtet, el llegireu d’una tirada però segur que el voldreu rellegir i recomanar. Tal com jo el recomano efusivament.

Aquí teniu els els primers capítols en pdf.

Títol: Una cara coneguda
Autor: Alfred Hayes
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7445-0
Preu: 17,50€

Els consells del colom, de Stephen Kelman

elsconsellsdelcolomQuin gran llibre!

Poder veure el món a través de la mirada transparent d’un nen de deu anys és tot un privilegi. Sovint quan llegim una narració en primera persona, suposadament feta per un infant, endevinem al darrere l’adult que rememora i escriu com si fos un nen. Stephen Kelman, però, aconsegueix que sigui del tot creïble pel lector que és el nen el que va desgranant la història, amb el seu llenguatge, els seus descobriments i explicacions, barreja de realisme i fantasia.

Harri Opoku, que cap al final dels cinc mesos que abasta la novel·la compleix onze anys, en fa un parell que viu amb la seva mare i una germana més gran a Dell Farm, suburbi pobre i conflictiu del sud de Londres.

Va néixer a Ghana on s’hi ha quedat el pare, l’àvia i la germaneta d’un any encara no. Va a l’escola pública, no és el més fort, però sí el que corre més de pressa. Té un colom amic al qual explica les coses que veu i que li passen i del qual rep consells. Té una tieta que té un amic que sempre va amb un bat de beisbol que anomena “el Persuasiu” i que fa servir per cobrar deutes i, si cal, estovar la tieta.

També té un amic de la seva edat, el Dean, que com que ha vist tots els capítols de CSI coneix totes les tècniques per atrapar delinqüents.

Quan mor assassinat un noi, al carrer de casa seva, decideixen investigar per tal de descobrir el culpable, amb l’ajuda d’uns prismàtics de joguina que li han tocat a en Harri en una tómbola.

El seu món està poblat pels companys d’escola de la seva edat de procedències molt diverses, pel professor que dóna respostes racionals al munt de preguntes que passegen pel cap dels alumnes que estan a punt de deixar de ser nens, per les bandes de joves mig delinqüents, per les noies -amigues de la germana- que el petonegen contra el seu gust. I també pel primer desvetllament de l’amor tendre per una nena rosseta a qui, afortunadament, no és necessari morrejar.

I el llenguatge: les explicacions i descobertes de Harri sobre què volen dir les paraules, ocupen força espai en aquest llibre. Ben mirat és una de les feines principals de la primera infantesa.

Segur que traduir el text original anglès ha significat un repte per Albert Torrescasana. Trobar el to, el lèxic i els girs que permetin que ho llegim en català amb tanta versemblança ha d’haver estat una tasca divertida però ben complicada. Enhorabona!

El títol original, Pigeon English, suggereix pel lector català l’analogia entre Harri i el seu amic colom que sobreviuen en un entorn anglès. Però pels anglesos aquest títol també remet al pidgin, mot difícil de traduir en poques paraules, que s’aplica a variants de l’anglès que apareixen en llocs i situacions on persones de procedències i cultures diverses necessiten un vehicle lingüístic comú per comunicar-se. I evidentment Kelman tria el títol ben a consciència.

Em sembla que ja es nota com m’ha agradat el llibre però, per si no ha quedat prou clar, ho escriuré amb totes les lletres: el recomano sense reserves a tothom que algun dia hagi tingut deu anys.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els consells del colom
Autor: Stephen Kelman
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-7588-365-6
Preu: 20€

Perquè no et perdis pel barri, de Patrick Modiano

perquenoetperdispelbarriBenvolguts Nosaltres, us he de fer una confessió: fa ben poc que conec les novel·les de Patrick Modiano. De fet, no havia llegit res d’ell fins que l’any passat van decidir premiar-lo amb el premi Nobel de Literatura.

I com que en temes literaris sóc curiosa i penso que si a un autor li donen el Nobel ha de ser per algun motiu, fa uns mesos vaig comprar Carrer de les botigues fosques, una novel·la que, a més, el 1978 havia guanyat el reconegut premi Goncourt. Ara com a col·laboradora del Nosaltres he tingut una nova oportunitat de retrobar-me amb Modiano però aquest cop amb la seva nova publicació: Perquè no et perdis pel barri.

I us he de fer una altra confessió: després de dues de les seves obres, encara no tinc clar si Modiano pot ser un dels meus preferits o d’aquells que dius, “quan torni a llegir un llibre seu, hauré de tenir ganes de llegir-lo”. Per un costat, és increïble com descriu la ciutat de Paris, escenari que es repeteix en moltes de les seves històries. Si coneixeu ni que sigui una mica la ciutat, us veureu transportats als carrers, cafès o espais on els personatges es mouen i viuen. En el cas de Perquè no et perdis pel barri el que descobrireu és el Paris de fa cinquanta anys amb uns carrers, uns barris, uns escenaris que no tenen res a veure amb els actuals o que, fins i tot, poden haver desaparegut.

Modiano descriu uns personatges als que mica en mica anem descobrint i que, gairebé contra la seva voluntat, anirem coneixent d’una forma tan íntima que ens farà sentir com si ens haguéssim colat a casa seva i haguéssim descobert els seus secrets més amagats.

Penso que aconseguir aquesta connexió entre lector i personatges no està a l’abast de qualsevol escriptor i Modiano resol amb mestria aquest aspecte, però precisament per això tinc la sensació que Modiano no és un escriptor fàcil. Les seves obres no estan pensades per passar l’estona i prou, sinó que deixen el lector amb un pòsit que s’ha de pair. A Carrer de les Botigues Fosques el protagonista era un detectiu privat que ha d’investigar-se a sí mateix per descobrir qui és i a Perquè no et perdis pel barri, en Jean Daragane es veu forçat a recordar un període de la seva vida que s’havia esforçat molt a oblidar.

Si us agraden les lectures amb personatges complexos, d’aquells que amaguen misteris i secrets, feu una passada per les novel·les de Patrick Modiano, no us en penedireu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Perquè no et perdis pel barri
Autor: Patrick Modiano
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Mercè Ubach
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-7588-575-9
Preu: 16,90€

El lector del tren de les 6.27 h, de Jean-Paul Didierlaurent

ellectordeltrendeles627hM’ha agradat llegir aquest llibre. I el cert és que, ni el títol –que és la fidel traducció de l’original francès- ni la coberta, no em cridaven gaire l’atenció. Això de les cobertes em passa sovint, la qual cosa té l’avantatge de gaudir, també sovint, d’agradables sorpreses inesperades. Mentre l’anava llegint pensava ¿com t’ho faràs per no fer una aixafada de guitarra? A veure si me’n surto…

Un noi, que ha de viure arrossegant la maledicció d’una combinació de nom i cognom que ningú no li diu correctament -uns per ganes de fer la guitza l’estrafan convertint-lo en Titellaire Fastigós i la resta de gent li trabuca de bona fe- treballa en una feina que no li plau gens ni mica: alimenta una màquina que converteix llibres retornats en pasta de paper.

La seva relació amb la màquina -la Bèstia- i amb les persones amb qui li toca treballar és pèssima. Només s’avé amb el porter de la fàbrica que llegeix clàssics de teatre francès del segle XVII i parla en versos alexandrins, i un company italià, ja retirat forçós perquè va ser víctima d’un accident laboral en què les cames van acabar convertides en pasta de paper…

Aquest noi agafa cada matí el tren de rodalia de París que surt a les 6.27 i té l’hàbit de llegir textos en veu alta fins que arriba a l’estació del poble on es troba la seva feina. Amb bona acollida per part dels passatgers.

Un bon dia troba al seient del tren un pendrive i, quan arriba a casa i l’obre, descobreix una persona que escriu una mena de dietari ple d’observacions poètico-escatològiques. I mira de trobar-la ajudat per l’amic sense cames. Unes velletes que el coneixen del tren li proposen anar a fer lectures a la seva residència de la tercera edat i acaba anant-hi acompanyat del porter dels alexandrins. No cal dir que obtenen un gran èxit.

I què més voleu que us digui? Hi hauria moltes coses més a dir… però no vull aixafar guitarres!

Llegiu-lo. Somriureu, us emocionareu, us farà pensar i el recomanareu a les amistats.

Jo ho estic fent.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El lector del tren de les 6.27 h
Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-1947-5
PVP: 17,50€

Negre i plata, de Paolo Giordano

negreiplataAlguns de vosaltres coneixereu en Paolo Giordano per La solitud dels nombres primers. Els seus llibres no són precisament alegres però el que sí que són és delicats.

En aquest cas coneixerem una parella que és talment els colors Negre i plata: ell és tancat, reservat, amb un humor negre d’aquells que pot arribar a fer mal; i ella que és alegre, radiant, brillant…

Durant la novel·la també hi trobarem dos personatges més, el seu fill Emmanuele i la Tata, la dona que va a cuidar aquest fill, que té càncer.

Com us he dit, en Giordano no fa llibres alegres però sí que són delicats. Són llibres amb força i que contraposen, com aquest negre i plata, la fredor del món oncològic, mèdic i de les proves hospitalàries, amb l’escalf i el “carinyo” d’aquesta Tata que, a la pràctica, intenta ser una medicina espiritual per a aquesta parella, l’Emmanuele i sobretot, contra el càncer que els envolta.

Si vau gaudir amb La Solitud dels nombres primers i El cos humà, Giordano no us decebrà.

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: Negre i plata
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Teresa Muñoz Lloret
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7431-3
PVP: 17,50€

El cuc de seda, de Robert Galbraith

elcucdesedaEl detectiu privat Cormoran Strike, és un home cepat, de cabells negres ben cargolats, mirada intensa, pinta de boxejador i amb una coixera que li amarga l’existència per culpa d’una metralla perduda a la guerra d’Afganistan.

No és un paio gaire normalet, l’Strike. Recita els clàssics com qui canta la cançó de l’estiu, el seu pare és una ex-estrella del rock amb qui mai ha tingut bon rotllo, i després de deixar els Serveis d’Intel·ligència i els jocs de guerra, munta un despatxet per guanyar-se la vida fent de detectiu amb l’ajuda de la Robin, la seva noia per a tot. En el més estricte bon sentit de la paraula! Oi que m’heu entès?

El cas és que fins ara l’Strike i la Robin han de malviure amb els casos que els van sortint -la majoria, qüestió de banyes, seguiments de marits i mullers, i bírries d’aquestes. Però un bon dia truca a la seva porta una doneta menuda, envellida, i sobretot desesperada. Li diu que el seu marit, l’escriptor Owen Quine fa dies que ha desaparegut i que el trobi si us plau, costi el que costi.

Resulta que el Quine no és el primer cop que desapareix d’aquesta manera. És un home que ha sigut capaç de guanyar-se l’antipatia i l’animadversió de gairebé tots aquells que el coneixen, i la gota que fa vessar el got és l’esborrany de la seva última novel·la. Allà hi surten tots aquells que l’han envoltat retratats de manera… Com podrien dir-ho? Poc afavoridora. Dit sense embuts: els posa verds, els ridiculitza i els deixa com un drap brut.

Sembla ser que algun d’aquests personatges s’ho pren més malament que els altres i decideix donar-li a en Quine una lliçó que ningú no podrà oblidar mai: el troben mort tal i com apareix un assassinat en la seva novel·la. La posada en escena és esgarrifosa, un ritual que només podria imaginar una ment malalta i torturada. En fi, una barbaritat!

La policia sospita ràpidament de la dona d’en Quine però en Cormoran té una visió i una sensibilitat diferents a l’hora de determinar segons quines coses. Potser la seva formació militar, el seu sentit de l’ordre i el rigor que posa en tot allò que fa li donen una visió més amplia del conjunt. Els sospitosos poden ser i de fet són molts i es tracta de separar el gra de la palla i trobar l’autèntic culpable.

Sota el pseudònim de Robert Galbraith s’hi amaga J.K. Rowling, a qui ja vaig conèixer per primer cop a La vacant imprevista després de descobrir que, afortunadament, hi ha vida més enllà dels mags amb ulleres.

El cuc de seda t’atrapa des de bon començament, i això sí, és important posar atenció des de les primeres pàgines al tema dels noms, els diminutius, els cognoms, etc. perquè són abundants i poden portar a alguna confusió. Tret d’això, estic convençuda que aquest cuquet us farà moltes pessigolles!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El cuc de seda
Autor: Robert Galbraith (J.K. Rowling)
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-561-2
Preu: 19€

L’agulla i la noia adormida, de Neil Gaiman

lagullailanoiaadormidaAquest llibre destaca, en primer lloc, per una presentació molt cuidada. El volum entra pels ulls amb unes il·lustracions superbes. Pel que fa al text, es tracta d’una reelaboració o, més ben dit, d’una subversió del conte de La Bella Dorment.

Tot hi és capgirat: la narració comença més aviat cap al final de la història. No hi ha un príncep sinó una reina que també té un passat dormilega i la bruixa no se sap ben bé qui és, si la que dorm o la que la vetlla.

La voluntat de transgressió és evident perquè el petó suposadament salvador serà entre dues dones i la dolenta no és altra que la Bella Dorment que aspira a convertir-se en una dominadora del món.

L’estructura de la narració també es poc convencional. No és lineal sinó que, sobretot al principi, canvia de personatges i escenaris ràpidament, fins a esdevenir una mica desconcertant. Els orígens de la història els anirem descobrint de manera confusa al llarg del relat i no en traurem l’entrellat de què va passar fins al final.

A vegades se m’ha fet una mica difícil de seguir, i a més… cap dels personatges té nom! Suposo que és perquè aquest llibre no està destinat a lectors com jo sinó a un públic lector una mica més jove que jo… És ben bé que aquest llibre era per l’F.X!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:L’agulla i la noia adormida
Autor: Neil Gaiman
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-16367-00-9
PVP: 24€

After. Amor infinit (Sèrie After 4), d’Anna Todd

afteramorinfinitL’Anna Todd torna al Nosaltresllegim amb la quarta i última part de la sèrie After després d’After, En mil bocins i Ànimes perdudes. Tornen la Tessa i en Hardin lluitant per un amor infinit. Ens ho explica la Gisela!

Arriba el final d’una saga que ha estat un fenomen arreu: a internet, quan Anna Todd va posar en marxa els seus escrits a wattpad, però també a les llibreries.

I és que aquest parell, la Tessa i en Hardin -com bé sabeu, és aquest noi que s’assembla perillosament a un dels membres de One Direction-, han assolit un estatus similar al de la Babi i el Step del Federico Moccia, al Nosaltresllegim.cat.

Anna Todd torna a posar la narració en boca dels dos protagonistes, de manera que podrem seguir de nou els drames que viuen tan intensament (alguns d’aquests provocats per ells mateixos), però aquest recurs també fa que puguem descobrir com han anat madurant tant la Tessa com en Hardin.

Una cosa no se li pot negar a la @imaginator1dx -com es fa dir l’Anna Todd-, que és que els seus llibres enganxen de mala manera. I en aquesta última entrega el tema ja no va tant del t’estimo-no t’estimo sinó de com es forja una relació de futur. I és que es diu After però sobretot s’anomena Amor infinit.

Fans de la novel·la romàntica, si no la coneixeu ja és hora de descobrir aquest fenomen. Perquè les coses que creixen per una legítima aclamació popular no acostumen a ser un bluf. I After, sense dubte, no és un bluf. És una gran saga del gènere romàntic!

Gràcies pel teu escrit, Gisela! T’esperem ben aviat!

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquesta quarta part.

Títol: After. Amor infinit (Sèrie After 4)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Esther Roig Giménez
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1939-0
Preu: 17,90€