Arxiu d'etiquetes: Internacional

Autors d’arreu publicats a casa nostra

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2), de Stieg Larsson

millennium2Fa un parell de dies, quan us explicava a la ressenya d’Els homes que no estimaven les dones la meva trobada amb les històries de Stieg Larsson, us deia que la primera novel·la de la sèrie produïa l’efecte llegir-menjar-dormir (i menjar i dormir poc, tot s’ha de dir). I si vau ser dels que us vau quedar enganxats a les aventures de la Lisbeth Salander recordareu que en aixecar el nas del llibre, el primer que us va venir al cap va ser un “I ara què? Ja està? No n’hi ha més?”.

Per sort, sí que n’hi havia més. I va arribar molt poc després de la primera novel·la. En català, el segon Millennium només el vam haver d’esperar sis mesos. La raó? Doncs per una d’aquelles curiositats de la vida o, més aviat, el saber fer dels editors, que van saber veure el potencial i no ens van fer esperar gaire. En un any i mig i just un mes abans de l’estrena de la versió sueca de la pel·lícula, ja podíem tenir a casa la trilogia completa.

Els seguidors de la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist estàvem d’enhorabona.

Malauradament, la sèrie Millennium va quedar interrompuda quan Larsson ja havia començat a escriure la quarta novel·la. El 2004, amb només 50 anys, i just quan havia entregat la que seria la tercera part, va patir un atac de cor i va morir. Larsson no va arribar a veure l’èxit de la seva literatura ni la versió que el 2011 la indústria cinematogràfica americana va fer d’Els homes que no estimaven les dones.

Però centrem-nos en aquesta segona part: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Els que tot just havíem acabat amb Els homes que no estimaven les dones esperàvem i desitjàvem trobar-nos envoltats per un nou misteri que enganxés tant com el de la desaparició de la Harriet Vanger i en el qual la Lisbeth Salander tornés a donar el do de pit per revelar el final. Però ens vam trobar amb una sorpresa. I és que, durant la major part del llibre, la Lisbeth desapareixia com a personatge actiu i es convertia en un secundari.

Però quin secundari!! Al contrari del que es pot pensar en un primer moment, aquesta estratagema ens porta el més interessant de la novel·la: descobrir com és que la Lisbeth és com és, fa el que fa i estima i odia com estima i odia. Descobrim el seu drama i la seva raó de ser. Descobrim què amaga la Lisbeth en una història igual o més terrible que la que Larsson va desenvolupar al primer volum de la sèrie Millennium, una història on trobarem uns personatges moguts per interessos propis i capaços de fer qualsevol cosa per aconseguir el que volen. Sense remordiments pel mal que puguin fer al seu voltant.

Amb aquesta segona entrega, Larsson continua fent el que més m’agrada del seu estil: retrata una societat on hi ha, com a tot arreu, personatges foscos que només pensen en ells mateixos. Terribles, al cap i a la fi.

I és que Millennium és novel·la negra, i de la bona.

Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Albert Vilardell
Pàgines: 768
ISBN: 978-84-664-1997-0
PVP: 22,50€

Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1), de Stieg Larsson

millennium1Fa quatre dies, quan en Martí em va proposar de fer la ressenya dels dos primers Millennium, vaig pensar: “I ara, què diràs que no s’hagi dit ja d’aquesta sèrie? Com t’ho faràs venir per parlar d’uns llibres que tothom coneix?”. I és què segurament és així, bé sigui perquè ja els heu llegit o bé perquè heu vist les pel·lícules, se’m fa difícil creure que quedi gaire gent que no conegui les aventures de Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander.

Així que, tiraré una mica de records, més que d’explicar-vos de què va la història.

Veureu, en el meu entorn, normalment sóc jo la que recomana llibres, els llegeixo abans que ningú i els puc anar dibuixant als estants dels meus amics o familiars, així que quan passa a la inversa em queda bastant gravat el moment i la persona que se m’avança en el descobriment. El cas d’Els homes que no estimaven les dones és un d’aquests moments especials. Me’l va recomanar una bona amiga, la Lourdes, companya també de feina, a qui ara li falta temps per llegir però que és força aficionada a les bones històries de ciència ficció. Doncs bé, em vaig fixar que durant una temporada només treia el nas d’un llibre per allò que se’n diu menjar i dormir… I jo, encuriosida, li vaig demanar que m’expliqués de què anava aquell llibre. Només em va dir això: “Llegeix-lo”. No em podia explicar res més. I després em va dir: “Però un cop comencis, ja no el deixaràs fins al final”.

Quanta raó!! La primera part de la sèrie Millennium explicava una història fosca, amb personatges tèrbols i molt sinistres, amb una psicologia interior terriblement allunyada del que se suposa que ha de ser una persona normal. Stieg Larsson dibuixava uns autèntics psicòpates i aconseguia de forma magistral que el lector no volgués deixar de seguir la lectura, tot i sabent que en algun moment aquell fil argumental acabaria d’una manera brutal i dolorosa.

I és que el títol del llibre ja ho diu tot: Els homes que no estimaven les dones.

Per aquells que encara no conegueu Millennium, si us endinseu en aquesta lectura, us trobareu amb un misteri: la desaparició d’una noia, la Harriet Vanger de qui el seu tiet n’estava molt i que demana a en Mikael Blomkvist, un periodista en hores baixes, que reprengui la investigació de la seva desaparició. A partir d’aquí, anirem descobrint els draps bruts de la família Vanger de la mà del Blomkvist, que es troba amb la col·laboració inesperada i inestimable de la Lisbeth Salander, una noia amb unes habilitats molt especials per a fer servir els ordinadors.

No us explico més. Diré el mateix que em va dir la Lourdes a mi: Llegiu-lo!

I si ja l’heu llegit, feu com jo i rellegiu-lo. Les segones lectures, sobretot aquelles que suporten el pas del temps (i creieu-me, aquesta n’és una), ens mostren coses que no vam veure el primer cop.

Títol: Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció Clàssica
Traductor: Alexandre Gombau Armau | Núria Vives Colom
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-664-1996-3
PVP: 22,50€

El lector del tren de les 6.27 h, de Jean-Paul Didierlaurent

ellectordeltrendeles627hEls que llegim habitualment sovint ens trobem que després de diversos llibres potents -entenent potent com d’alta literatura, d’aquells que requereixen que llegeixis més d’una pàgina un parell de cops, per exemple- necessitem la lectura d’alguna història que sigui una mica més lleugera (i tan ben escrita), però que ens torni els peus a terra i apaivagui les neurones alterades del cervell.

Necessitem un llibre d’aquells que classifiquem com a “maco, maco”, amb personatges normals, que fan vides normals però que per petits detalls acaben convertint-se en històries extraordinàries. I això és el que m’he trobat a El lector del tren de les 6.27, un llibre per a tothom, d’aquells recomanaràs sí o sí quan algú et pregunti què puc llegir.

Us en faig cinc cèntims, Nosaltres. En Guylain Vignoles és un noi en la trentena, amb una feina que a molts de Nosaltres ens faria mal de fer; controla la Cosa, una màquina que destrueix llibres retornats i els converteix en pasta de paper per a fer més llibres. En Guylain agafa cada dia el mateix tren de tornada a casa -el de les 6.27- i durant el camí llegeix en veu alta les pàgines dels llibres que s’han salvat dins la Cosa. I és el fet de treballar en aquesta fàbrica i de la lectura diària el que fa que en Guylain estigui envoltat per una sèrie de personatges que fan que aquesta base narrativa acabi sent una meravellosa aventura literària.

No us vull explicar massa coses perquè la gràcia de tot està en anar descobrint els personatges que hi van apareixent, el vigilant de l’entrada de la fàbrica, un company retirat, unes germanes que com en Guylain agafen el tren… Uns personatges que transmeten amor, cadascú a la seva manera i cap a unes aficions diferents, però amor al capdavall.

En Jean-Paul Didierlaurent ha trenat una narració àgil que no es fa gens pesada i que té moments molt i molt divertits, de la mateixa manera que ens retrata realitats grises, però que mirades des d’un altre prisma deixen de ser tristes i queden embolcallades en una aura d’optimisme gens habitual en aquests temps que corren.

Per posar un exemple, a molts ens costaria veure el costat positiu de treballar com a senyora dels urinaris en un centre comercial, però en Didierlaurent ens ho fa veure d’una manera molt i molt diferent i amb una ironia fina, fina que ens treu un somriure mentre anem llegint.

No puc fer res més que recomanar-vos aquesta lectura. Estic convençuda que us encantarà!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El lector del tren de les 6.27 h
Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-1947-5
PVP: 17,50€

Ciutats de paper, de John Green

ciutatsdepaperLa Teodora torna al Nosaltres amb una lectura d’estiu. Es tracta de John Green i el seu Ciutats de paper, publicat a Fanbooks. Quan li vam preguntar a la Teodora si volia ser part del Nosaltresllegim li vam demanar que ens expliqués un llibre, i li vam fer un pregunta: què en diries, tu, d’aquest llibre? I ella ens va contestar el següent:

En aquests moments, diria el que diu tothom; no tinc paraules per descriure aquest llibre, però la veritat és que en tinc tantes que em costa organitzar el que he de dir per com de fascinada m’ha deixat aquesta gran novel·la.

Una altra vegada, l’autor de No està escrit a les estrelles, amb una temàtica completament diferent, ens introdueix plenament en la crua però fascinant realitat del món adolescent.

En Quentín Jacobsen, només té una cosa al cap i al cor, a la Margo, una noia molt singular que té un concepte de la seva vida totalment diferent de la resta de la humanitat. La Margo és el miracle de la vida d’en Q, però la persona que ell pensava conèixer des d’un principi i creia ser un misteri es converteix en un gran enigma.

Una nit com qualsevol la Margo apareix a la finestra d’en Quentín i li demana ajuda. Ell accepta i passen una gran nit plena de bogeries, venjances i actes una mica… il·legals. Sembla que la vida d’en Quentín ha passat a ser perfecte però ell no sap que aquella nit ho canviarà tot. L’endemà, la Margo no es presenta a l’institut. I així durant dies, setmanes, mesos… Ningú no sap que és el que ha passat exactament. Les possibilitats són infinites; podria ser un segrest? O un suïcidi? O potser la Margo s’ha pres unes llargues vacances…?

Amb l’ajuda dels seus amics; en Ben, en Radar i la Lacey, en Q fa tot el possible per trobar a la Margo, a partir d’una sèrie de pistes que va trobant que sembla que ella ha deixat expressament per a ell. A partir d’aquest moment, tot el que l’envolta passa a ser un misteri, una pista, una endevinalla.

Segons la Margo les ciutats són de paper, els carrers, les persones, les vides són totes de paper… Però l’única cosa que no és de paper són les paraules que tinc per descriure la magnífica sensació que et produeix llegir la novel·la. Entres en un estat en què l’única cosa important en aquell moment és saber què passa en cada una de les paraules, en cadascun dels moments.

És un llibre de literatura juvenil però sincerament recomano que tothom que desitgi passar una estona estupenda a llegir-lo.

Finalment dir que és aquell tipus de llibre que necessites saber que és el que passa al final, i us adverteixo que si el comenceu sentireu diversos cops allò del “apaga el llum d’una vegada!”

Saps què, Teodora? Ens ho creiem perfectament! I ara, no apaguis el llum i segueix llegint!

Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf.

Títol: Ciutats de paper
Autor: John Green
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: BIBLIOTECA JOHN GREEN
Traductor: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-15745-72-3
Preu: 14,90€

Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee

vesiapostaunsentinellaPer llegir i fruir de la lectura d’aquesta novel·la no cal haver llegit (i/o vist la pel·li) del seu gran èxit de fa 65 anys: Matar un rossinyol. Si ho feu, millor per vosaltres, ja que són dues obres mestres memorables. Mai no podrem imaginar l’advocat Atticus Finch amb una cara que no sigui la de Gregory Peck.

Aquí la simpàtica Scout, nena cavallot de nou anys, ja s’ha convertit en la Jean Louise de vint-i-cinc anys, que viu i treballa a Nova York i torna al seu Maycomb natal per passar-hi un parell de setmanes, com cada any. Retroba el seu pare que ja té 72 anys i artritis, la tieta Alexandra, el Henry (o Hank) “millor amic” de tota la vida i ara advocat ajudant d’Atticus, l’oncle Jack,…

L’acció s’esdevé cap a 1957. Han passat un munt de coses. A Maycomb i als Estats Units. Algunes les sabrem de passada encara que siguin tan importants com la mort prematura i sobtada del Jem, el seu germà gran i company de jocs inseparable. Alguns personatges que eren molt importants gairebé desapareixen, com el Dill. La Calpúrnia deixa la casa arran de la mort del Jem…

Altres fets són un teló de fons que forma part de la història d’aquell immens país i que Nosaltres, els lectors, coneixem sense necessitat de fer res més que fer-ne referència: la guerra mundial, la sentència del Tribunal Suprem que s’enfronta a Roosevelt per la 10ª esmena, l’aparició de la NAACP… El lector català no versat en història nord-americana pot seguir tranquil·lament la lectura, ja que el context és prou explícit.

El llibre s’estructura en tres parts, com Matar un rossinyol. En la primera Jean Louise reprèn el contacte amb el seu Maycomb a través de les enganxades amb la tieta Alexandra, de les passejades amb Hank i també dels records que li fan reviure  moments divertits i tendres de l’arribada de l’adolescència.

Cap a la meitat apareix, gairebé diríem esclata, el conflicte.

Moral, gairebé existencial: res no és com creia què era i què havia de ser.

No vull aixafar guitarres i no explicaré el conflicte. És en aquesta part que jo, com a lector, començo a pensar que aquesta novel·la m’ajudarà a fer-me una idea del món del Sud i dels problemes del seu encaix en la nova realitat americana.

I en la part final pren un gran protagonisme l’oncle Jack i les seves reflexions que, unides a les rèpliques de la Jean Louise, ens porten sense deixar la realitat de Maycomb ni d’Amèrica a un nivell molt universal.

Llegiu-lo, que val molt la pena. És el llibre que escriu una persona des de la saviesa que li donen 89 anys de veure lúcidament el món. Per cert, no he sabut veure quan diuen que va escriure Vés i aposta un sentinella. Potser només tenia 65 anys però ja era sàvia.

I si, en acabar, trobeu que heu quedat massa seriosos, rellegiu les escenes de l’embaràs o dels falsos pits i somriureu amb ganes.

Títol: Vés i aposta un sentinella
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Anna Llisterri Boix
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-297-7459-7
PVP: 19,90€

Trauma (Les cares de Victoria Bergman 2), d’Erik Axl Sund

traumaerikaxlsundAmics del Nosaltres, aquesta es la segona entrega de la que se suposa que ha de ser la trilogia del l’any… i la veritat és que la cosa promet molt!!

En el primer volum la cosa es quedava amb la mort de diversos nens en condicions estranyes, torturats de manera gairebé salvatge, obra de qui o de què? D’un sàdic, d’un sonat, d’una persona totalment trastocada? Això és el que intenta esbrinar la inspectora de policia Jeanette Kilberg amb els seus col·laboradors, però no es una tasca fàcil i senzilla… ni molt menys! Al cos de policia, com a tot arreu, hi ha interessos ocults, gent amb ganes de posar-li pals a la roda a la Jeanette, de complicar-li la vida, com si no en tingués prou amb el que li toca viure.

El seu fill, tot just acaba de sortir de l’hospital i no és el mateix nano. D’acord que és un adolescent amb tot el que això comporta però després de l’estrany accident que pateix després de pujar a una atracció de fira amb la companya, mes ben dit, amb la estranya companya de la psicòloga Sofía Zetterlund el nano ha quedat com “tocat”… Alguna cosa li passa i la seva mare es desfà per saber de què dimonis es tracta.

Tampoc ajuda gaire que tot just el seu marit acabi de deixar-la per la seva marxant d’art. El paio viu en el seu món meravellós, viatjant, pintant, gaudint del seu nou amor, i la veritat és que passa ben poca pena tant per la seva exdona com pel seu fill. Així doncs, la Jeanette només troba consol entre els braços de la Sofía, tot i que de tant en tant reconeix que la psicòloga és una mica complicada. És… pertorbadora?

Volen les coincidències, si és que aquestes existeixen, que sigui la pròpia Sofía la persona que ajudi a la Jeanette a establir el perfil psicològic de l’assassí. La cosa comença a anar massa enllà quan ja no només són nens assassinats: també hi ha pares de família, homes importants dins del món de la política o les finances. Això sí, tots ells tenen un denominador comú: han estat torturadors de nens. Alguns fins l’últim alè de vida.

Com no podria ser d’altra manera, la forma com s’han carregat a tots aquest individus és espectacular. No hi manca cap detall. És una feina feta a consciencia. Què es el passa aquí?!

Per si no en teniu prou, resulta que a la psicòloga cada cop perd encara més la xaveta. Els seus buits de memòria cada cop són mes freqüents, no sap què ha fet la nit abans, ni per què al menjador de casa seva hi ha la taula parada per diversos comensals, ni tant de menjar a les escombraries, ni qui s’ha begut el vi… El seu mític abric de color blau cobalt i les sabates humides i brutes de fang que troba al rebedor de casa tampoc és que la ajudin gaire a posar en ordre les seves idees.

En fi, que quan tenim la mel a la boca, resulta que hem d’esperar al tercer volum! Brrrr…!! Això no es fa, home!

La veritat es que els dos llibres que he llegit d’aquesta sèrie són llibres intrigants, diferents i amb un tema central que té molta mala baba (tot el tingui a veure amb el maltractament de nens, en té, de mala baba). Però s’ha de reconèixer que els autors saben dosificar amb precisió de cirurgià la informació que estan disposats a donar-nos, i per desgràcia nostra depenem d’ells per treure l’entrellat d’aquesta trilogia apassionant.

En fi espero amb ganes la tercera entrega de Les cares de la Victoria Bergman!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Trauma (Les cares de Victoria Bergman 2)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-16367-11-5
Preu: 19,90€

Ossos al jardí, de Henning Mankell

ossosaljardiL’inspector Wallander, que ja veu a la vora la jubilació, es troba amb la oportunitat  que estava buscant: una caseta fora de la ciutat, amb una mica de jardí i a un preu accessible. Podrà tenir un gos, gaudir del silenci, de la tranquil·litat, però… la troballa accidental, justament al jardí, d’unes restes humanes entrebanca les falagueres expectatives.

Escrita de manera magistral, Mankell ens obsequia amb aquesta breu delikatessen (menys de cent-setanta pàgines en format butxaca). Els fidels seguidors de l’inspector Wallander estàvem acostumats a que les novel·les anessin seguint una cronologia correlativa, de manera que cada vegada tenia més anys (i més xacres) fins a la darrera publicada (L’home inquiet) en què es jubilava.

Aquest llibre correspondria ser el penúltim i al final el propi Mankell ens explica que no és que es proposi allargar la sèrie sinó que es tracta d’un llibret que va ser publicat en neerlandès i que molts anys després va servir de  guió per a un capítol de la versió de la BBC protagonitzada per Kenneth Branagh. Quan la va veure que funcionava prou com per ser publicat com a llibre independent. I certament tenia raó: funciona molt bé.

Un atractiu no menor són les 20 planes que, amb el títol Com va començar, com va acabar i el que va passar mentrestant apareixen al final fins a completar les 192 que, en total, té el volum. El que ens hi explica Mankell ens acaba de dibuixar qui és ell i fins a quin punt Wallander és un alter ego i fins a quin punt no.

Els que no hagin llegit mai res de la sèrie Wallander podran fruir d’una molt bona narració del gènere policíac. I els que ens hem quedat una mica orfes amb la jubilació de l’inspector tenim la ocasió de paladejar un immillorable comiat.

No us la perdeu!

Títol: Ossos al jardí
Autor: Henning Mankell
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Traducció: Marta Casas Rubió
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-8383-943-0
Preu: 7,95€

Persona (Les cares de Victoria Bergman 1), d’Erik Axl Sund

personaerikaxlsundErik Axl Sund és el pseudònim de Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist, son un duo ben curiós. L’un és enginyer de so, músic i artista d’una banda d’electropunk. L’altre és el productor d’aquesta banda i ara treballa com a bibliotecari en una presó. El seu aspecte és entre modern i sinistre. Després de llegir la primera entrega d’aquesta trilogia, ja s’entén, ja…

En un tranquil parc al centre d’Estocolm -què dimonis els passa als suecs?-, troben el cadàver d’un nen totalment desfigurat. Aquest serà el primer d’una sèrie de casos, tots ells relacionats amb nens i tots ells amb símptomes evidents de severs maltractaments. Amputació de genitals, cremades amb àcid, cops contundents… Aquí falta un ull, allà falta un dit… Brrrr!! Una cosa molt truculenta!!

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients especialment complicats: en Samuel Bai i la Victoria Bergman. En Samuel és un nen soldat de Sierra Leone. Allà, aprendre a matar, a violar i a infringir dolor és una practica habitual i els nens comencen a partir dels 6 o 7 anys a fer aquest tipus de coses. Per tant, a mesura que van fent-se grans deixen de ser capaços de distingir el bé del mal. La bondat és una paraula exòtica i la comprensió i la tendresa, autèntics enigmes.

La Victoria Bergman ha patit des de ben petita els abusos i les humiliacions per part del seu pare amb el silenci i l’amagar el cap sota l’ala de la seva mare. Aquests abusos no han estat exempts d’un sadisme i d’una maldat incomprensible. Per tant la Victoria creix a la seva manera, i a la seva manera és com veu el món que l’envolta. I fa el que li han ensenyat, el que per ella és correcte. I per fer-ho necessita amagar-se sota un altra personalitat…

La detectiu Jeanette Kihlberg és la persona encarregada de treure l’entrellat dels nens assassinats. En la seva investigació no troba gaire ajuda per part dels alts càrrecs de la policia ja que, al cap i la fi, es tracta de nens que ningú no reclama i que per no tenir, no tenen ni nom, ni adreça, ni família… Tampoc cal matar-s’hi tant per tan poca cosa! Lògicament, la detectiu es desespera quan veu el comportament dels seus superiors. Ho té fotut. Molt i molt fotut.

I amb aquest panorama tan divers, la Sofia i la Jeanette acabaran trobant-se per fer front comú a tota aquesta sèrie d’aberracions i mirar de trobar el culpable entre una llarga llista de sonats. Entre les dues dones es crea una química especial. Totes dues han patir desenganys amorosos, se senten soles i tristes, i en fi…

No puc dir ni una paraula més perquè el final m’ha deixat amb la boca oberta. I és un final que no m’esperava en absolut.

Espero amb ànsia el segon volum d’aquesta novel·la enigmàtica, claustrofòbica i fosca com la nit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Persona (Les cares de Victoria Bergman 1)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-999-6
Preu: 19,90€

El primer dia, de Marc Levy

elprimerdiaFa uns quants dies vam intercanviar un parell de tuits amb una àvida lectora i li vam proposar que ens enviés una ressenya del llibre que s’havia llegit. I va complir! Aquí teniu l’Anuska amb el seu primer escrit pel Nosaltres: El primer dia, de Marc Levy.

Sovint ens preguntem d’on venim, ens preguntem sobre l’origen de la nostra espècie i fins i tot com es va crear el món, els planetes, l’univers…

L’Adrian és un astrònom que vol saber quina va ser la primera estrella de l’univers. La Keira, arqueòloga, lluita per descobrir el primer homínid que va existir a la Terra.

El primer dia, de Marc Levy, s’endinsa en una intensa història d’amor i aventures on dos personatges que treballen a diferents llocs del món es retrobaran per descobrir junts d’on prové una pedra misteriosa. Però no són els únics que viatjaran per diferents indrets del món per descobrir-ne l’origen i el significat, sinó que seran vigilats de prop per evitar que surti a la llum el que podria revelar aquesta pedra.

És un llibre que costa de seguir durant els primers capítols però a mesura que va avançant la història la intriga i les ganes de saber-ne més va a l’alça. No només és una novel·la de ficció sinó que en certs moments, per boca d’algun personatge, ens remet a reflexions de la societat que vivim actualment, cosa que m’ha fet pensar i reflexionar sobre la vida mateixa.

Després d’ El primer dia, trobarem La primera nit. No podreu esperar a anar-lo a buscar… jo espero tenir-lo a les mans aviat!

T’esperem més sovint, Anuska!

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Ona Rius Piqué
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20,50€

El llegat de la serp, de Jessica Cornwell

elllegatdelaserpLa Marga se’ns estrena al Nosaltres amb El llegat de la serp, de Jessica Cornwell. Aquí teniu el seu escrit!

El llegat de la serp és la carta de presentació al món literari de la Jessica Cornwell que, si no ho tenia ja de per sí prou complicat per destacar en un món on es publiquen milers i milers de llibres cada any, poseu-li encara més pressió per ser la néta de qui és, el grandíssim John Le Carré. I és clar, sabent això, les comparacions són inevitables (i odioses).

Ens situem a l’actualitat, on l’Anna Verco, historiadora i caçadora de llibres antics, persegueix el mite del Rex Illuminatus, un personatge envoltat de misteri, relacionat i expert en l’alquímia, a partir d’uns pergamins, unes cartes antigues que han de portar-la a descobrir un gran secret. El que no sap l’Anna és que la seva investigació la portarà a trobar-se amb l’inspector Fabregat, un policia retirat, obsessionat amb un cas de fa més de deu anys: l’assassinat de tres dones torturades brutalment que mai va arribar a ser resolt. Un cas que van donar per tancat amb un suïcidi mai aclarit però que mica en mica va deixant clar que no tot és el que sembla.

La història té una base interessant i potent: uns assassinats sense resoldre, una historiadora amb un do especial tirant a esotèric, un personatge medieval relacionat amb l’alquímia… el cert és que amb aquestes premisses, algú podria dir: aquest llibre danbrowneja. I és veritat, però només fins a cert punt.

La Jessica Cornwell no ens porta pels carrers de Barcelona o de l’illa de Mallorca en una carrera boja, com ho faria en Dan Brown, sinó que ens arrossega a una història molt més pausada del que a primera vista podria fer-nos pensar. Posa la veu cantant en el personatge principal de l’Anna Verco, però al mateix temps dóna veu a uns quants personatges més que ens van explicant el què i el perquè de tot plegat. No és només un Robert Langdon. És una narració coral.

I direu, la néta del John Le Carré ha escrit una novel·la que es mou per Barcelona i Mallorca? Com és això? I és que la Jessica Cornwell va viure fa uns anys a Barcelona, estudiant teatre i col·laborant amb La Fura dels Baus, i ha investigat la vida i obra de Ramon Llull. Tot això li ha permès fer-se una idea bastant ajustada dels espais per on es mouen els personatges d’El llegat de la serp.

Una dels llibres de l’estiu. Segur!

Et farem cas!
I t’esperem més sovint, Marga!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  El llegat de la serp
Autor: Jessica Cornwell
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-297-7442-9
Preu: 20,90€

I si voleu el llibre, alerta!, al Twitter d’Edicions62 en sortegen 5 de signats per fer una foto amb una serp! I pot ser aquesta mena de serp!

Aquí teniu les bases legals del concurs.