Arxiu d'etiquetes: Jaume Funes

NosaltresEntrevistem en Jaume Funes, autor de ‘Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito’

En Jaume Funes acaba de publicar el llibre Estima’m quan menys ho mereixi … perquè és quan més ho necessito. Una guia per a pares i mares d’adolescents. Amb el títol ja s’explica bastant el “de què va” però no del tot com funciona el llibre. Això és un llibre que esdevé recorregut de tota la carrera professional de Jaume Funes, que des de fa més de 35 anys que escriu llibres sobre els adolescents, les seves preocupacions, els seus comportaments i… com funcionen?

Com que volem conèixer la informació de primera mà sobre el llibre i l’autor, li hem enviat unes preguntes per conèixer una mica més el seu llibre i també el seu autor (i lector!).

Jaume Funes respon el test del NosaltresEntrevistem.

Aquí el teniu:

•    Ens expliques el teu nou llibre sense mirar la sinopsi de la contracoberta?
És una proposta per aconseguir mirar-se els nois i les noies adolescents com a personatges que experimenten, assagen per ser, volen ser feliços i aspiren a tenir unes altres relacions amb els seus adults, que mai els consideren prou madurs.
Un llibre que resumeix quatre llargues dècades del meu aprenentatge entre adolescents.

•    El títol és força significatiu de com enfocar la lectura del llibre però també sembla una frase que tots els adolescents podrien haver dit, i no només els d’ara. És així?

Si. És una frase que sent (no sempre arriba a dir) qualsevol persona quan està en mig d’un cert caos vital, en què vol orientar-se sola però no en soledat, que desitja ser interpretada per allò que intenta i no per allò que fa, estimada pels que fereix malgrat que els estima.

•    Què és el que més ha canviat en els adolescents, pares i professors en aquests últims vint anys?

De canvis n’hi ha hagut molts. Però potser els de més impacte en la necessitat d’acomodar les regles educatives són els que tenen a veure amb la societat digital i la comunicació en xarxa. No queda més remei que construir ascendència educativa sobre una base d’influències múltiples. Tot pot ser trobat, contrastat i discutit menys el descobriment de l’interès i la preocupació personalitzats de qui vol que sàpigues, que descobreixis les altres persones i esdevinguis tu mateix una persona raonablement feliç.

•    Si pares i professors d’adolescents han d’estimar quan menys s’ho mereix l’adolescent, hi ha regles bàsiques per “estimar bé” un adolescent?

Qualsevol manual d’autoajuda seria una estafa. Però si que al llibre hi resumeixo un conjunt de criteris, regles, formes d’actuar per intentar fer-ho tan bé com sigui possible, sense oblidar la diversitat adolescent i la nostra canviant i complicada vida adulta.
De fons hi ha tot el debat de com acompanyem, si més no durant quatre canviants anys de la seva vida. Tot té a veure amb la disponibilitat (sempre fora d’horari), la flexibilitat (sempre hi ha alguna raó), l’interès obert pel conjunt de la seva vida (no tan sols pels suposat problemes), l’adquisició de tones de paciència, no deixar de confiar (malgrat que ho posin difícil).
Tan sols eduquem malament quan no som capaços de reconèixer que també ens equivoquem, perquè som éssers humans i ens treuen de polleguera.

•    Una de les grans preocupacions dels pares dels adolescents d’ara és la seva relació amb la tecnologia, internet i les xarxes socials. Alguna idea fonamental que no podem perdre mai de vista, en aquest sentit?

Doncs que no es tracta de simples tecnologies, més o menys útils o perilloses, per educar, sinó de formes d’accés a la informació, de comprensió del món i de relació amb els altres que han canviat les intel·ligències, les identitats, les formes d’aprendre i les formes de conviure. I és en aquest context on no podem deixar sols els adolescents.

•    Quin és el pitjor mal que viuen els adolescents d’ara i quina és la seva major fortalesa?

Probablement les pressions del mercat, la conformació de la seva manera de ser a partir d’un domini total del mercat sobre les seves vides. Alhora, també són generacions que poden tenir molta més informació, que no estan sotmeses a dogmes, que no estan obligades a seguir tradicions, que poden crear, divulgar i expressar-se molt més.

•    Quins són els teus escriptors preferits en català i en castellà?

No tinc escriptors preferits en cap llengua i llegeixo tant com puc en català, castellà i, menys, en francès. Sovint, traduccions en un d’aquests idiomes. Estimo llibres que vaig descobrint i que, després, seran substituïts per uns altres. Llegeixo bàsicament en digital, i mirar el meu lector d’ebooks significa reconstruir el meu relat lector. Llegeixo literatura i assaig.

Obres relativament recents que es troben a la memòria digital anotades i m’han agradat:

Isabel Allende: El amante japonés
Philippe Meirieu: Éduquer après les attentats
Nadeem Aslam: El jardín de un hombre ciego
Anthony Pagden: La Ilustración
Angelika Schrobsdorff: Tu no ets una mare com les altres
Jaume Cabré: Jo confesso
Patrick Modiano: L’herba de les nits
Joël Dicker: El libro de los Baltimore
Donna Tartt: El jilguero

•    Quin és l’últim llibre que t’ha emocionat MOLT?

Patria, de Fernando Aramburu.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’aquí!

Desig de xocolata, de Care Santos.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’allà!

La úlima noche en Tremore Beach, de Mikel Santiago.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a de més enllà!

Los peces no cierran los ojos, d’Erri De Luca.

•    I ara, quin projecte tens entre mans?

M’he promès no escriure més llibres d’adolescents (no més articles) però no deixar d’escriure. Tinc dos compromisos editorials. Per a Eumo estic escrivint una cosa similar a “Les preguntes inevitables que s’ha de fer tot mestre”, una proposta sobre els interrogants i la recerca de respostes del que significa educar avui. Per a Rosa Sensat he d’escriure, abans d’acabar l’any, un text per a la seva col·lecció Testimonis. Serà, més o menys, així: “Grans temes amb els quals he compartit la vida. Preguntes, respostes i experiències d’una vida en bona companyia educativa”.

Ara, però, intento pintar. Al setembre faré la meva primera exposició: Llums per mirar el món.

•    Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Jaume!

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito, de Jaume Funes.

Títol: Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito
Autor: Jaume Funes
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2379-3
Preu: 17,90€