Arxiu d'etiquetes: Javier Sierra

El foc invisible, de Javier Sierra

La novel·la de Javier Sierra va ser el premi planeta 2017 i com a tal fa honor a aquest premi amb aquesta meravellosa novel·la esotèrica.

El protagonista es el David Salas, un lingüista a Dublín, que va començar a dedicar-se a aquesta professió gracies al seu avi matern que li va transmetre l’amor per les paraules.

En David viu ancorat a la feina i és la seva companya de treball, la Susan, qui li fa veure que ha de viure la vida i l’incita, el convida, a que viatgi amb ella a Madrid a explorar les seves arrels familiars amb la col·laboració de la seva mare, la Gloria.

La novel·la desprèn molt de misteri i amb unes descripcions que et fa ser allà mateix!

Quan en David arriba a Madrid, principalment a la recerca d’un llibre, es troba amb la Victoria Goodman, una vella amiga de la família i la seva misteriosa ajudant, la Paula, que és historiadora de l’art. És amb ella amb qui es veu involucrat en un conjunt de misteris espirituals i metafísics en una aventura que us deixarà amb ganes de no parar de llegir fins al final!

L’art, la literatura, el coneixements i les inquietuds dels personatges, combinat amb l’estima per Barcelona i Madrid, fan d’aquest llibre una trama perfecta i un autèntic llibre de Javier Sierra.

Inconfusible!

Títol: El foc invisible
Autor: Javier Sierra
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-9708-236-5
Preu: 21,90€

El sopar secret, de Javier Sierra

elsoparsecretlabutxaca

@labutxaca @Grup62

Arriba el Nadal i labutxaca ens regala una col·lecció de Nadal molt i molt interessant on trobarem, entre d’altres, El sopar secret, de Javier Sierra.

Segur que molts de nosaltres coneixeu Javier Sierra per novel·les com ara L’àngel perdut però hem de recordar que la trajectòria d’aquest reconegut escriptor ve de lluny i que El sopar secret és, a parer de molts, un dels millors títols de la seva bibliografia.

El sopar secret tracta un tema que, pel moment en que va ser publicat, era força recurrent: un misteri relacionat amb Da Vinci i les seves obres pictòriques, simbologia i religió. I encara que ho sembli, no és una altra història sobre masoneria i misteris religiosos més, sinó que Javier Sierra es recolza en una feina d’investigació molt correcta que dóna molta consistència a la novel·la.

La història se situa al segle XV, a Itàlia, en un monestir on Leonardo Da Vinci ha rebut l’encàrrec de pintar un mural especial: una obra que representi el Sant Sopar de Jesús i els apòstols. Però mentre Da Vinci i els seus ajudants van avançant en la pintura, es comencen a rebre una sèrie de cartes a la cort del Papa Alexandre VI, que amenacen del caràcter diabòlic de l’obra de Da Vinci.

Si us agraden les històries de misteri, amb un pèl d’esoterisme, màgia i una ambientació una mica més treballada del que habitualment trobem en aquest tipus de novel·les, El sopar secret pot ser una bona lectura per aquests dies de fred que ja tenim a sobre!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El sopar secret
Autor: Javier Sierra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-9930-750-3
Preu: 12,95€

El sopar secret

Títol: El sopar secret
Autor: Javier Sierra
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9708-236-5
Preu: 16,50€

Hola a tots de nou, amics,

Ara mateix acabo de sopar. Però no en secret, eh? En família i a cara descoberta, sense por de cap mena.

El sopar d’aquest vespre ha estat magnífic en tots els sentits. Bon tiberi, bona companyia, bons caldos i sobretot, coses per dir-nos. Què més es pot demanar?

En canvi, què voleu que us digui, El sopar secret del Javier Sierra m’ha deixat el cos una mica… d’aquella manera.

Fent honor a la veritat, cal dir que ja feia molt de temps que no llegia cap llibre d’aquests de capellans amb mala fe, missatges encriptats, jeroglífics amb mala baba. Potser per això la meva predisposició a deixar-me seduir pel text ha estat més aviat escassa.

A banda de tot això i assumint les meves reserves, trobo que és un llibre que no acaba d’enganxar al lector. Està força ben documentat, té moments xulos, però en general, crec que té una mena de fredor que provoca distància enlloc d’acostament.

M’han agradat especialment els moments dedicats a la figura de Leonardo da Vinci, autor de l’obra que dóna nom al llibre. Pel que sembla, tenia tots els atributs que ha de tenir un autèntic geni, excèntric, despistat, tafaner, diferent, i sobretot, molt bon tio.

Si el llegiu, m’agradaria molt conèixer el vostre parer, a veure què us sembla i si compartiu o no la meva opinió.

Fins aviat!