Arxiu d'etiquetes: Jay Asher

Tu i jo, ara i aquí

Títol: Tu i jo, ara i aquí
Autor: Jay Asher i Carolyn Mackler
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-817-1
PVP: 14,96€

En Marcel ha devorat Tu i jo, ara i aquí, de Jay Asher i Carolyn Mackler, (després que li haguem passat “en exclusiva”) i ens n’ha fet la ressenya per tots Nosaltres. Sembla que promet!

Hi ha moments com aquest que no te’ls esperes. Tanta crisi. Tanta prima de risc. Tanta protesta al carrer… i després amb quatre detalls et toquen la fibra i dius allò tan horriblement recurrent del “m’estic fent gran” amb un somriure als llavis.

Tot va començar navegant per internet, perdent el temps pel Facebook quan em vaig trobar que la Montserrat Brau havia participat en un concurs d’una pàgina que es diu Tu i jo, ara i aquí i m’hi havia convidat a participar-hi. Vaig respondre les preguntes, les vaig contestar totes bé -és el que tocava, és la meva “quinta”-, i em vaig apuntar al cap el títol del llibre.

Plantejeu-vos aquest escenari, doncs. Som als anys 90 i, mentre aquí estem a la era postCobi, als Estats Units comença a extendre’s l’ús d’internet. El fet és que els protagonistes del llibre, que encara van amb ratolins de bola, Windows95, es rapen el cap per imitar l’André Agassi quan es va quedar calb, i juguen -atenció!- a l’Ultimate Frisbee (ja ni el recordava aquest!), reben un CD per instal·lar la xarxa de xarxes a casa.

I vet aquí que, patam!, com un bolet se’ls planta el futur al davant. No és que s’hagin pogut connectar a internet… és que estan veient els seus perfils de Facebook!! Quan la xarxa social més important del món encara no estava pensada, contemplada o “acudida” per Mark Zuckerberg!

Jo em moriria de curiositat, però també de por per saber amb qui m’he fet, on he treballat, què m’agrada, de qui he estat parella, quina serà la música que escolto i, sobretot, quins seran els meus records de la juventut que estic vivint ara mateix.

A tot això, sumeu-li una història on les relacions i accions que en aquells moments l’Ella i en Josh -els protagonistes- van teixint, crearan i modificaran aquesta xarxa que és el seu futur i que els apareix en pantalla cada cop que fan F5.

He tingut alguns moments de llagrimeta “norantera” (noucentista és pel 1900…) amb alguns dels detalls que s’expliquen de pas al llibre, però sobretot m’ha semblat que el plantejament és original i té un punt que barreja l’emoció del desconcert amb la convicció del crear-se un futur.

A mi m’ha agradat!

Aquí teniu la pàgina de Facebook del llibre. Allà hi podreu trobar el primer capítol en pdf.

“Em sap greu”

Títol: Per 13 raons
Autor: Jay Asher
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Via Làctia
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-92790-84-5
Preu: 13,00

Quantes vegades haurem pronunciat aquestes paraules. En el meu cas, moltes!! Considero que s’ha de saber perdonar les persones encara que tot comença per saber demanar perdó o, si més no, tenir-ne la intenció. Com es diu: “el que compte és la intenció”.
En el llibre Per 13 raons, Jay Asher intenta situar-nos en la pell d’un noi, Clay Jensen, que rebrà un paquet amb 7 cintes, que l’acompanyaran durant tota la novel·la. Aquestes cintes expliquen la mort de la Hannah Baker, una adolescent bastant estranya que abans de suïcidar-se decidí gravar les 13 raons que la van portar fins a aquella situació. Cada raó estarà relacionada amb una persona del seu entorn. Sense cap tipus d’il·lustració, els personatges del llibre ens faran imaginar amb pèls i senyals cada situació en la que ens trobem. El misteri i la intriga no ens deixaran en cap moment i acabarem posant-nos en la pell del protagonista.
Per pròpia experiència, puc dir que Per 13 raons no deixarà indiferent el lector i que marcarà un abans i un després a l’hora d’enfrontar-nos a situacions que, fins ara, no valoràvem. El suïcidi és un fenomen conegut per la societat però no es valora o no se li dóna la importància que en veritat té.  L’autor li donarà en tot moment la paraula a una persona que ja és morta. Mentre llegim el llibre no serem conscients que aquella persona que parla ja no està viva i quan ens posem en la pell d’en Clay, notarem la seva impotència i ràbia i sentirem que hem arribat tard. Cal reconèixer que l’autor ha realitzat un bon treball en provocar que el lector es converteixi en el protagonista de la novel·la i en que sigui capaç, mitjançant la lectura, d’escoltar les cintes de forma mental. Espero que tots aprenguem alguna cosa més sobre aquesta misteriosa obra. Aquí en teniu un vídeo.