El noi de la casa de la muntanya, de John Boyne

elnoidelacasadelamuntanyaQuè pot passar quan una ment pura i innocent es veu envoltada de poder, corrupció i desconfiança? És possible mantenir aquesta innocència? És impossible?

Aquesta podria haver estat la premissa que John Boyne hagués utilitzat com a punt de partida per a la seva nova novel·la, El noi de la casa de la muntanya, perquè ben bé aquesta història ens deixa un regust al final que no és del tot fàcil de pair.

Boyne ens explica la història d’en Pierrot, un nen que viu al París de l’any 1936, amb la seva mare i el seu gos D’Artagnan. En Pierrot té també un amic al pis de sota, anomenat Anshel que és sord i que li ensenya paraules en l’idioma dels gestos. L’Anshel és, a més, un nen amb un somni: vol ser escriptor.

La vida per a en Pierrot canvia del tot quan la seva mare emmalalteix de tuberculosi i mor, deixant en Pierrot amb els seus veïns, n’Anshel i la seva mare que, degut a la situació del país i la guerra que s’acosta, es veu obligada a enviar en Pierrot a un orfenat a Orleans. Afortunadament, pocs mesos després d’arribar a l’orfenat, en Pierrot rep una carta de la seva tieta Beatrix, que viu a Àustria i que es pot fer càrrec d’ell. Només hi ha un però,: la tieta és la majordoma de la residència a la muntanya d’un dels personatges més terribles de la història: el Führer Adolf Hitler.

Al llarg dels vuit anys que narra la novel·la -en Pierrot va dels vuit als setze anys- el protagonista de la novel·la de Boyne va creixent i, tot i que la vida a la muntanya en general el té aïllat del que passa a la resta del món, al seu petit món trobarà tot tipus de personatges: la seva tieta Beatrix, els companys de l’escola i els altres treballadors de la residència però, sens dubte, la influència que més efecte tindrà en la seva vida serà la del dictador, que no el sostraurà de les decisions, ideologies i conseqüències dels seus actes.

No us vull explicar gaire més perquè crec que val molt la pena ficar-se en aquest petit món i viure amb Pierrot aquest període de la seva vida. Boyne ens fa veure aquesta part fosca de la història des d’un punt de vista diferent al que estem segurament més acostumats, no com a víctimes ni com a botxins directes, però sí com algú que ho viu de molt de prop i que per por, per simpatia o per vergonya, no fa res per evitar un desastre.

No vulguis fer veure que no sabies què passava aquí. Tenies ulls i orelles (…). Ho vas sentir tot. Ho vas veure tot. Ho sabies tot (…). Però no et diguis mai més que no ho sabies (…). Seria el pitjor crim de tots.

Preparats?

Títol: El noi de la casa de la muntanya
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Cussà Balaguer
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-47-4
Preu: 14,50€

Aquesta casa està embruixada, de John Boyne

aquestacasaestaembruixada

@Ed_Empuries @Grup62

Sovint, quan ens plantem davant d’un gènere literari del qual no som lectors habituals, ens passa que en intentar fer una llista d’escriptors, ens trobem que amb prou feines som capaços d’anomenar quatre autors i, generalment, són els més coneguts. En el cas de la literatura de gènere de terror a mi em surten noms com Edgar Allan Poe, H.P. Lovecraft i, per descomptat, l’inevitable Stephen King.

I després de publicar-se Aquesta casa està embruixada, potser d’aquí uns quants anys també podrem afegir en a la llista. Veurem cap a on es decanta aquest escriptor que, ara com ara, presenta una bibliografia bastant variada.

En aquesta novel·la, ens trobem amb l’Eliza Cayne, una jove mestra de 21 anys que en pocs dies pateix la mort del seu pare. Davant d’un futur en què es veu a sí mateixa sense família ni amics que puguin ajudar-la, es decideix a abandonar Londres per anar a treballar com a institutriu de dos nens a Gaudlin Hall, al comtat de Norfolk. A la casa on va a treballar es trobarà amb uns nens que aparentment viuen sols, tot i que estan tutelats i vigilats pels treballadors de la casa, un jardiner, una cuinera i ella mateixa. Davant d’una sèrie de fets esfereïdors, L’Eliza haurà de lluitar per ella i els nens a qui ha de protegir, encarant-se als habitants d’un poble ofegat pels costums i unes normes socials que només buscaven mantenir les aparences.

Si algú espera una novel·la amb un assassí que va deixant morts pàgina rere pàgina, no heu de llegir Aquesta casa està embruixada, perquè la història és d’aquelles de les d’abans, a l’estil victorià, que ens porta a viure la narració envoltats per una boira espessa en un dia d’hivern atapeït de núvols. Ara, si el que us agrada són les històries intrigants, que mica en mica van revelant el misteri i on els personatges poden veure’s arrossegats per ànimes turmentades, creant aquella sensació d’intranquil·litat que sovint tant agrada, no us podeu perdre aquest novel·la que, a més, es llegeix en un sospir.

Per donar-vos alguna referència cinematogràfica i literària, es podria dir que Aquesta casa està embruixada és una barreja entre Rebecca i Jane Eyre, tot amanit amb referències a Dickens i les seves obres. És una bona combinació, oi?

Títol: Aquesta casa està embruixada
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-930-9
PVP: 17,50€

El noi que no tocava de peus a terra, de John Boyne

elnoiquenotocavadepeusaterra

@Fanbooks_ @Grup62

Màgic, delicat i sempre poètic… en  ens torna a fer un regal en forma de novel·la d’aquestes que diuen per a joves però que en realitat són ben aptes per a tothom.

En aquest cas l’instrument es un nen, en Barnaby, que neix dins del nucli d’una familia obsesionada en passar desaperçebuda, en no sobresortir. El pare i la mare son dues persones avorrides, metòdiques fins l´extenuació. Són extremadament previsibles i no tenen cap mena d’atractiu. Aquests magnífics pares tenen dos fills: un nen i una nena sans, forts, educats i bons estudiants.

Tot rutlla mes o menys bé. Però la cosa s’espatlla quan neix el petit Barnaby. Per què? Perquè el nano en qüestió te una petita particularitat: flota. Flota sense poder evitar-ho! Així que surt del ventre de la seva mare deixa a metges i infermera bocabadats mentre miren cap al sostre des d’on el nano se’ls mira amb una cara d’immensa felicitat. Ara enteneu el títol d’El noi que no tocava de peus a terra, oi?

Vulguis o no, aquesta particularitat d’en Barnaby, normal… Normal, el que es diu normal, no ho és pas! I fot enlaire l’ordre i els costums tan blindats d’aquesta parella de carcamals que té com a pares.

Amb una gràcia innata, el llibre és una crida a la tolerància, a que no cal ser una còpia de ningú per ser feliç, i una reivindicació de que precisament són les particularitats les que són necessàries perquè ens fan ser únics i ens permeten diferenciar-nos dels altres.

Sempre que llegeixo en John Boyne m’entren ganes de fer coses bones. A veure si ho acconsegeixo!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El noi que no tocava de peus a terra
Autor: John Boyne
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FICCIÓ
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-15745-29-7
Preu: 14,90€

El pacifista, de John Boyne

@Ed_Empuries @Grup62

El pacifista és la darrera novel·la de l’afamat escriptor irlandès John Boyne. I com en les anteriors novel·les, Boyne situa l’argument en un moment històric, en aquest cas a la Primera Guerra Mundial.

Protagonitzada per dos joves soldats anglesos que s’allisten per anar a combatre al nord de França, en Tristan Sadler i en Will Bancroft, la novel·la comença amb el desig d’un d’ells, en Tristan, de donar-li a la germana d’en Will totes les cartes que ella havia escrit al seu germà Will, mort a la guerra.

D’aquesta manera anem coneixent tota la relació de profunda i més que sincera amistat que va sorgir entre els dos joves soldats, no sempre entesa per l’entorn social i militar en què es trobaven, una amistat que donada la personalitat diferent de tots dos -un més sensible i l’altre més idealista- és concebuda i viscuda de manera diferent.

Així, durant tota la novel·la hi ha moments de reflexió, de pors, de soledat, de tristor, de dubtes, on conceptes morals com l’honor i la hipocresia d’haver de guardar les aparences s’imposen a la realitat i als sentiments.

Nosaltres, en aquesta bona novel·la que és El pacifista, plena de secrets i incomprensions, John Boyne ha creat una història molt tendra, amb un regust melancòlic donat tant per la violència de la guerra com pel dolor personal dels seus protagonistes, però amb un rerafons de felicitat intensa que cal interpretar.

Títol: El pacifista
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-882-1
Preu: 15€

El pacifista, de John Boyne

@Ed_Empuries @Grup62

Llegir en John Boyne sempre és un plaer. Aquest home… trobo que té la qualitat de tocar els temes més esgarrifosos sense fer mal, sense tenir la necesitat de buscar l’espectacle gratuït: sense fer soroll.

Aquest llibre, El pacifista, va de la maleïda guerra. Ara toca que uns nens, perquè son nens, anglesos, lluitin contra els alemanys. I, malauradament, a mesura que avança la lectura t’adones que tot és igual des de fa segles.

Sempre és el mateix: enviar a la mort gratuïta tota una joventut inexperta i morta de por que només ha après la consigna del “toca treure pit” i el no semblar un gallina davant la resta de companys. I van caient, un rere l’altre. I van embogint i van perdent el respecte per la vida, i van oblidant la família i van oblidant-se de sí mateixos… S’obliden de tot.

El protagonista, en Tristàn, té, a més, un conflicte intern que ha de combinar amb el conflicte bèlic. No és pas una tasca fàcil la que té aquest noi…

Llegiu aquest llibre. És poètic. Neteja la brutícia. Et torna més humà.

Títol: El pacifista
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-882-1
Preu: 15€