El noi de la casa de la muntanya, de John Boyne

elnoidelacasadelamuntanyaQuè pot passar quan una ment pura i innocent es veu envoltada de poder, corrupció i desconfiança? És possible mantenir aquesta innocència? És impossible?

Aquesta podria haver estat la premissa que John Boyne hagués utilitzat com a punt de partida per a la seva nova novel·la, El noi de la casa de la muntanya, perquè ben bé aquesta història ens deixa un regust al final que no és del tot fàcil de pair.

Boyne ens explica la història d’en Pierrot, un nen que viu al París de l’any 1936, amb la seva mare i el seu gos D’Artagnan. En Pierrot té també un amic al pis de sota, anomenat Anshel que és sord i que li ensenya paraules en l’idioma dels gestos. L’Anshel és, a més, un nen amb un somni: vol ser escriptor.

La vida per a en Pierrot canvia del tot quan la seva mare emmalalteix de tuberculosi i mor, deixant en Pierrot amb els seus veïns, n’Anshel i la seva mare que, degut a la situació del país i la guerra que s’acosta, es veu obligada a enviar en Pierrot a un orfenat a Orleans. Afortunadament, pocs mesos després d’arribar a l’orfenat, en Pierrot rep una carta de la seva tieta Beatrix, que viu a Àustria i que es pot fer càrrec d’ell. Només hi ha un però,: la tieta és la majordoma de la residència a la muntanya d’un dels personatges més terribles de la història: el Führer Adolf Hitler.

Al llarg dels vuit anys que narra la novel·la -en Pierrot va dels vuit als setze anys- el protagonista de la novel·la de Boyne va creixent i, tot i que la vida a la muntanya en general el té aïllat del que passa a la resta del món, al seu petit món trobarà tot tipus de personatges: la seva tieta Beatrix, els companys de l’escola i els altres treballadors de la residència però, sens dubte, la influència que més efecte tindrà en la seva vida serà la del dictador, que no el sostraurà de les decisions, ideologies i conseqüències dels seus actes.

No us vull explicar gaire més perquè crec que val molt la pena ficar-se en aquest petit món i viure amb Pierrot aquest període de la seva vida. Boyne ens fa veure aquesta part fosca de la història des d’un punt de vista diferent al que estem segurament més acostumats, no com a víctimes ni com a botxins directes, però sí com algú que ho viu de molt de prop i que per por, per simpatia o per vergonya, no fa res per evitar un desastre.

No vulguis fer veure que no sabies què passava aquí. Tenies ulls i orelles (…). Ho vas sentir tot. Ho vas veure tot. Ho sabies tot (…). Però no et diguis mai més que no ho sabies (…). Seria el pitjor crim de tots.

Preparats?

Títol: El noi de la casa de la muntanya
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Cussà Balaguer
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-47-4
Preu: 14,50€

Aquesta casa està embruixada, de John Boyne

aquestacasaestaembruixada

@Ed_Empuries @Grup62

Sovint, quan ens plantem davant d’un gènere literari del qual no som lectors habituals, ens passa que en intentar fer una llista d’escriptors, ens trobem que amb prou feines som capaços d’anomenar quatre autors i, generalment, són els més coneguts. En el cas de la literatura de gènere de terror a mi em surten noms com Edgar Allan Poe, H.P. Lovecraft i, per descomptat, l’inevitable Stephen King.

I després de publicar-se Aquesta casa està embruixada, potser d’aquí uns quants anys també podrem afegir en a la llista. Veurem cap a on es decanta aquest escriptor que, ara com ara, presenta una bibliografia bastant variada.

En aquesta novel·la, ens trobem amb l’Eliza Cayne, una jove mestra de 21 anys que en pocs dies pateix la mort del seu pare. Davant d’un futur en què es veu a sí mateixa sense família ni amics que puguin ajudar-la, es decideix a abandonar Londres per anar a treballar com a institutriu de dos nens a Gaudlin Hall, al comtat de Norfolk. A la casa on va a treballar es trobarà amb uns nens que aparentment viuen sols, tot i que estan tutelats i vigilats pels treballadors de la casa, un jardiner, una cuinera i ella mateixa. Davant d’una sèrie de fets esfereïdors, L’Eliza haurà de lluitar per ella i els nens a qui ha de protegir, encarant-se als habitants d’un poble ofegat pels costums i unes normes socials que només buscaven mantenir les aparences.

Si algú espera una novel·la amb un assassí que va deixant morts pàgina rere pàgina, no heu de llegir Aquesta casa està embruixada, perquè la història és d’aquelles de les d’abans, a l’estil victorià, que ens porta a viure la narració envoltats per una boira espessa en un dia d’hivern atapeït de núvols. Ara, si el que us agrada són les històries intrigants, que mica en mica van revelant el misteri i on els personatges poden veure’s arrossegats per ànimes turmentades, creant aquella sensació d’intranquil·litat que sovint tant agrada, no us podeu perdre aquest novel·la que, a més, es llegeix en un sospir.

Per donar-vos alguna referència cinematogràfica i literària, es podria dir que Aquesta casa està embruixada és una barreja entre Rebecca i Jane Eyre, tot amanit amb referències a Dickens i les seves obres. És una bona combinació, oi?

Títol: Aquesta casa està embruixada
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-930-9
PVP: 17,50€

El noi que no tocava de peus a terra, de John Boyne

elnoiquenotocavadepeusaterra

@Fanbooks_ @Grup62

Màgic, delicat i sempre poètic… en  ens torna a fer un regal en forma de novel·la d’aquestes que diuen per a joves però que en realitat són ben aptes per a tothom.

En aquest cas l’instrument es un nen, en Barnaby, que neix dins del nucli d’una familia obsesionada en passar desaperçebuda, en no sobresortir. El pare i la mare son dues persones avorrides, metòdiques fins l´extenuació. Són extremadament previsibles i no tenen cap mena d’atractiu. Aquests magnífics pares tenen dos fills: un nen i una nena sans, forts, educats i bons estudiants.

Tot rutlla mes o menys bé. Però la cosa s’espatlla quan neix el petit Barnaby. Per què? Perquè el nano en qüestió te una petita particularitat: flota. Flota sense poder evitar-ho! Així que surt del ventre de la seva mare deixa a metges i infermera bocabadats mentre miren cap al sostre des d’on el nano se’ls mira amb una cara d’immensa felicitat. Ara enteneu el títol d’El noi que no tocava de peus a terra, oi?

Vulguis o no, aquesta particularitat d’en Barnaby, normal… Normal, el que es diu normal, no ho és pas! I fot enlaire l’ordre i els costums tan blindats d’aquesta parella de carcamals que té com a pares.

Amb una gràcia innata, el llibre és una crida a la tolerància, a que no cal ser una còpia de ningú per ser feliç, i una reivindicació de que precisament són les particularitats les que són necessàries perquè ens fan ser únics i ens permeten diferenciar-nos dels altres.

Sempre que llegeixo en John Boyne m’entren ganes de fer coses bones. A veure si ho acconsegeixo!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El noi que no tocava de peus a terra
Autor: John Boyne
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FICCIÓ
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-15745-29-7
Preu: 14,90€

El pacifista, de John Boyne

@Ed_Empuries @Grup62

El pacifista és la darrera novel·la de l’afamat escriptor irlandès John Boyne. I com en les anteriors novel·les, Boyne situa l’argument en un moment històric, en aquest cas a la Primera Guerra Mundial.

Protagonitzada per dos joves soldats anglesos que s’allisten per anar a combatre al nord de França, en Tristan Sadler i en Will Bancroft, la novel·la comença amb el desig d’un d’ells, en Tristan, de donar-li a la germana d’en Will totes les cartes que ella havia escrit al seu germà Will, mort a la guerra.

D’aquesta manera anem coneixent tota la relació de profunda i més que sincera amistat que va sorgir entre els dos joves soldats, no sempre entesa per l’entorn social i militar en què es trobaven, una amistat que donada la personalitat diferent de tots dos -un més sensible i l’altre més idealista- és concebuda i viscuda de manera diferent.

Així, durant tota la novel·la hi ha moments de reflexió, de pors, de soledat, de tristor, de dubtes, on conceptes morals com l’honor i la hipocresia d’haver de guardar les aparences s’imposen a la realitat i als sentiments.

Nosaltres, en aquesta bona novel·la que és El pacifista, plena de secrets i incomprensions, John Boyne ha creat una història molt tendra, amb un regust melancòlic donat tant per la violència de la guerra com pel dolor personal dels seus protagonistes, però amb un rerafons de felicitat intensa que cal interpretar.

Títol: El pacifista
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-882-1
Preu: 15€

El pacifista, de John Boyne

@Ed_Empuries @Grup62

Llegir en John Boyne sempre és un plaer. Aquest home… trobo que té la qualitat de tocar els temes més esgarrifosos sense fer mal, sense tenir la necesitat de buscar l’espectacle gratuït: sense fer soroll.

Aquest llibre, El pacifista, va de la maleïda guerra. Ara toca que uns nens, perquè son nens, anglesos, lluitin contra els alemanys. I, malauradament, a mesura que avança la lectura t’adones que tot és igual des de fa segles.

Sempre és el mateix: enviar a la mort gratuïta tota una joventut inexperta i morta de por que només ha après la consigna del “toca treure pit” i el no semblar un gallina davant la resta de companys. I van caient, un rere l’altre. I van embogint i van perdent el respecte per la vida, i van oblidant la família i van oblidant-se de sí mateixos… S’obliden de tot.

El protagonista, en Tristàn, té, a més, un conflicte intern que ha de combinar amb el conflicte bèlic. No és pas una tasca fàcil la que té aquest noi…

Llegiu aquest llibre. És poètic. Neteja la brutícia. Et torna més humà.

Títol: El pacifista
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-882-1
Preu: 15€

En Noah Barleywater fuig de casa, de John Boyne

Títol: En Noah Barleywater fuig de casa
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-9787-689-6
Preu: 14€

En Noah Barleywater sedueix grans i petits. És un nen que té 8 anys, alegre, preocupat pel que passa al seu voltant, i una mica poruc. I fuig de casa, ben aviat, abans de sortir el sol, tot decidit, sense avisar la seva mare i sense que ningú no el vegi. En Noah vol ser important i viure grans aventures, i sap que això no pot fer-ho a casa. Ha de fugir. I a partir de que s’endinsa en el bosc i comença a visitar altres pobles és quan s’adona que tot és gran i molt difícil.

És en el tercer poble que visita, després de deixar enrere arbres i gossos dachshund que parlen, quan es troba en un lloc màgic: una botiga de joguines, plena de titelles, rellotges que no marquen l’hora correcta i taulons del terra que es mouen; i en aquesta tenda, un vell enigmàtic que té preparades mil aventures per en Noah. Un vell que descobreix en el protagonista un món màgic, on tot cobra vida i tothom té coses a dir i històries a explicar. És amb aquest vell i en aquest poble on en Noah s’adona que les coses no són tan senzilles. El vell li explica la història de la seva vida i de com es va convertir en propietari de la botiga de joguines i en Noah fa el mateix amb anècdotes de la seva curta vida.

La lectura del llibre En Noah Barleywater fuig de casa t’acosta a la joventut i et recorda els llibres fantàstics que els nostres pares ens explicaven de petits abans d’anar a dormir, on qualsevol cosa és possible. La imaginació és el límit. Però tot i tenir una lectura fàcil, és un llibre idoni tant per a joves com per a adults.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

A propòsit de la casa i d’en John Boyne

Quants de vosaltres vau llegir El nen del pijama de ratlles? Ara repetireu Boyne amb La casa del propòsit especial? El Cèsar, el nostre bibliotecari de caçalera, ho ha fet i ens ho explica!

Títol: La casa del propòsit especial
Autor: John Boyne
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9787-451-9
Preu: 19 euros

Va caure aquesta novel·la a les meves mans d’una manera totalment inesperada, tot i que ja havia llegit feia temps El noi del pijama de ratlles, la famosa novel·la amb la que John Boyne es va donar a conèixer al gran públic. I sincerament, ara que no ens escolta ningú, al principi no estava gaire motivat, ja que per l’experiència d’haver llegit anteriorment “la del pijama de ratlles” pensava, o millor dit, tenia el prejudici que aquesta novel·la podria ser “más de lo mismo”. I la veritat és que l’única semblança que he trobat entre les dues novel·les és que parteixen d’un fet històric, sense arribar a ser ni molt menys una novel·la històrica, i l’estil senzill i planer d’escriure d’aquest autor.

De La casa del propòsit especial, des d’un punt de vista estructural es pot dir que és una novel·la que conté dues històries paral·leles que es van alternant, encerclades per dos parèntesis -el primer i l’últim capítol- i on el penúltim capítol funciona com a vincle d’unió entre totes dues històries, sent així el punt de partida d’una de les històries i alhora el punt d’arribada de l’altra. He trobat interessant aquest concepte d’estructura com a recurs literari.

Les dues històries, una de caire més personal i l’altra de caire històric, estan protagonitzades per Gueorgui Jatxmienev, i cadascuna d’elles fa referència a una etapa vital -la maduresa i la joventut- fent així un recorregut  des de que era un nen petit a Kaixin, el seu poble natal, fins a la mort de la seva dona a un hospital de Londres.

La història de caire èpic i històric comença a Kaixin, quan sent un jovencell Gueorgui s’interposa en el camí d’una bala disparada per un amic seu i dirigida al Gran Duc Nicolau Nicolàievitx, salvant-li la vida i sent recompensat amb el càrrec de guardaespatlles d’Aleksei, el fill petit del Tsar de Rússia Nicolau II. Una vegada a la Cort dels Romanov, coneix Sant Petersburg, la vida interna de palau, l’amor d’Anastàsia -una de les filles del Tsar- a Rasputin i, finalment, el declivi de l’imperi amb la revolució dels bolxevics, fet que provoca… Bé, no us explicaré tota la història. I totes aquestes vivències quan encara no havia arribat ni als divuit anys!

La història de caire més personal repassa la vida del protagonista però a l’inrevés, des de la maduresa fins a la joventut, sent el penúltim capítol el nexe entre les dues històries, com he apuntat anteriorment. Aquesta part de la novel·la fa un recorregut a la vida personal i familiar de Gueorgui una vegada lluny de Rússia, marcada per la tragèdia i els entrebancs a París i Londres. En aquesta part de la novel·la es narren episodis vitals que poden arribar a commoure el lector.

Des d’un punt de vista de la narració, val a dir que la lectura de La casa del propòsit especial no presenta dificultats de comprensió, tot i que es fa en certs moments feixuga, sent el motiu que hi ha passatges i fragments que es podrien suprimir i no afectarien per a res a l’argument de la novel·la, el lector no perdria cap detall significatiu de la història. L’estil senzill i directe propi de l’autor, que ja s’ha vist en les seves anteriors novel·les, juntament amb les temàtiques de l’argument van clarament adreçades a un sector del públic lector molt ampli i divers.

Finalment, si hagués de classificar La casa del propòsit especial, diria que, tot hi haver traces significatives d’èpica, tragèdia, aventura i intriga, és una gran i difícil història d’amor. I com deia no sé qui: “Hasta aquí puedo leer”.