nosaltresllegim.cat

Títol: A peu per la Llitera (Viatge a la frontera de la llengua)
Autor: Josep Maria Espinàs
Pàgines: 191
Editorial: La Campana
ISBN: 84-86491-38-X

No puc negar que m’agraden els llibres de la sèrie A peu per… d’en Josep M. Espinàs.

Aquest estiu he volgut recuperar-ne A peu per Mallorca (Sense veure el mar) i un cop llegit aquest em vaig entusiasmar i vaig acabar llegint-ne tres més: un que ja havia llegit (A peu per la Llitera) i A peu pel Matarranya (Viatge a l’Aragó que parla català) i -un de molt curiós- Viatge pels grans magatzems.

Aprofito el títol de referència per a fer un comentari global sobre aquesta col·lecció de llibres d’en Josep M. Espinàs que compten amb una llarga corrua d’entusiastes lectors entre els quals tinc el plaer de comptar-m’hi.

L’autor aconsegueix fer-nos partícips de les seves sensacions. Així, en sentirem xops quan l’Espinàs camini sota la pluja; ens sentirem entresuats quan ell i la seva acompanyant, l’Isabel Martí d’Edicions La Campana, caminin, tot havent dinat, sota un rigorós sol; i en els llibres que tenen per escenari terres de l’àmbit lingüístic català coneixerem les seves entranyables modalitats dialectals que Josep M.Espinàs ens transcriurà fidelment.

Josep M. Espinàs també ha escrit llibres sobre caminades fetes per diverses contrades de l’estat espanyol (Euskadi, Galícia, Extremadura, Andalusia o les terres de Castella) que recomano llegir.

En Pere ens comenta Josep M. Espinàs a I la festa segueix. I nosaltres seguim llegint!

Títol: I la festa segueix
Autor: Josep M. Espinàs
Editorial: La Campana
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-96735-42-4
PVP: 14,00€

“L’any passat no vaig llegir cap llibre de l’Espinàs, així que durant els darrers nadals, al veure aquest nou llibre a les prestatgeries, no vaig dubtar a comprar-lo, i a mitges a autoregalar-me’l per reis. Es podria considerar com una segona part o una continuació de Temps afegit que també duia com a subtítol “Com un autoretrat”. Encara que aquest no me l’he llegit, tots dos resulten ser una mena de memòries o recull de vivències i pensaments de l’Espinàs des que es va jubilar (?). En I la festa segueix tracta de tota mena de temes, sempre d’una manera relativament breu que recorda les seves columnes diàries a la premsa. Com és natural, n’hi ha de més i de menys interessants però tots ells estan acuradament escrits i sempre, des de la seva aparent senzillessa, acaben despertant en el lector alguna que altra reflexió. És un llibre per ser llegit amb calma, en petites dosis, tot i que la temptació de seguir lleguint és altíssima, així que inevitablement és un llibre que et convida a una relectura quasi immediata.

Després d’estar un any sense llegir res seu, a l’obrir les primeres planes i gaudir de nou de la seva prosa, em vaig adonar que l’havia trobat a faltar. No se què tenen els seus escrits però el fet és que m’agraden i molt. Us deixo amb un parell de fragments, el primer sobre la sort:

“Voler allò que pots. Això és la sort.”

I el segon, sobre els brindis:

“Procurem defensar-nos dels impertinents que volen que entrexoquem les nostres copes. El silenci sempre és millor que el clinc-clinc. Compartir una mirada sempre és millor que compartir un soroll.“