nosaltresllegim.cat

Títol: L’home intranquil
Autor: Kiko Amat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 851 ]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1289-6
PVP: 13′49€

Arribo a la parada amb el temps just; tot just abans de creuar el semàfor veig com el 41 passa per davant del meu nas… I  no m’importa! Per què? Doncs perquè estic coneixent en Kiko Amat, L’home intranquil.

Ens el va portar a nosaltres l’Ester fa uns quants dies (vegeu L’home…) i em va cridar l’atenció. Si heu anat seguint aquell post, ja haureu vist que tots els qui l’han llegit diuen que fa riure. Doncs, bé, admeto que -tot i el risc de ser poc original- només puc dir que hi estic d’acord! Hi ha episodis distrets, altres molt divertits i alguns absolutament magnífics. Us en diré només tres dels que recordo amb especial bon humor: Fills d’un Pare Menor (la Comunicadora en va esmentar un troç referint-se a la fruita; jo parlaria també de l’”apartat manualitats”!); Somnis, Sexe, Paisatges i Animals domèstics (“Somnis, Sexe, Paisatges i Animals domèstics, vet aquí els cinc ingredients de la novel·la més espantosa que s’hauria escrit mai”) i Vostè vol anar a Burgos (que m’ha servit per al títol d’aquest comentari). Tots tres mereixen passar a la biblioteca de TMB sota l’epígraf “com escurçar els trajectes en transport públic”. I és que, de debò, si portes aquest llibre a la bossa, quan alces el cap el 41 ja ha tornat a arribar i, un mil·lisegon després, ja ets a la feina!

Us deixem una entrevista a Kiko Amat.

L’Ester Pujol, que ja ens va parlar d’Un dia (vegeu L’editora de Columna…) i de L’home dels pijames de seda (vegeu Bon temps…) ens comenta L’home intranquil, de Kiko Amat. Llegiu, llegiu…

Títol: L’home intranquil
Autor: Kiko Amat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 851 ]
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-664-1289-6
PVP: 13′49€

Avui us vull recomanar el primer llibre que Kiko Amat (Cosas que hacen Bum, Rompepistas, etc) escriu en català.

Em fa molta, molta il.lusió poder comptar amb ell al catàleg de Columna, on hi arriba de la mà de l’editora Dina de la Lama.

Vaig poder llegir un primer tros del llibre ara aviat farà un any, al vol que em portava de Barcelona a la Fira de Frankfurt: em va agradar molt, i em va fer passar el vol sense adonar-me’n. Té mèrit, perquè no m’agrada gens volar!

És un llibre molt personal, on l’autor s’explica sense embuts. Amb una particularíssima visió del món, molt allunyada de tot allò políticament correcte, Amat repassa 35 dies en família, amb la seva dona pèl-roja (la “Taronja”) i el seu fill de nou mesos també pèl-roig. Res no se salva de la seva mirada sardònica –i tendre-, ni els turistes, ni els polítics, ni ell mateix.

Ara l’he tornat a llegir. I us prometo que he rigut “a carcajada limpia” llegint-lo. No és una exageració: no he somrigut, HE RIGUT.

Aquí en teniu un tast:

«Hola. Em presento: sóc la rata ressentida que veieu. El nan desnerit que es recargola sobre si mateix a la platja, com un cuc cuirassat que algú burxés amb un pal. Odio el món, i m’agrada. Com deia un amic meu anglès: “Tothom és una merda (menys els nostres amics)”».

Us deixem un vídeo on Kiko Amat ens parla del seu nou llibre.