Arxiu d'etiquetes: Lluís Llach

El noi del Maravillas, de Lluís Llach

La Montse Ortiz torna al Nosaltres per ressenyar-nos un dels llibres d’aquest final de 2017 (i segurament, de l’inici del 2018!): la nova novel·la de Lluís LlachEl noi del Maravillas.

Amb aquesta tercera novel·la, Lluís Llach es referma com a escriptor de novel·les. Després de Memòria d’uns ulls pintats (2011) i Les dones de la principal (2014), El noi del Maravillas és segurament, la seva novel·la més íntima i personal, i tanca una trilogia amb un marcat recorregut històric. En aquesta ocasió, l’autor ens retrata una Barcelona de postguerra fins als anys setanta.

La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.

A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre alhora que anem descobrint la Barcelona més gamberra de l’època. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera.

El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins. Una novel·la tendra i sensible que t’embolcalla i et sedueix.

Al final del llibre descobrim que El noi del Maravillas és en realitat l’autobiografia del baríton català més internacional i ell mateix, a través d’una carta al seu editor, explica els motius pels quals ha preferit escriure una novel·la autobiogràfica en comptes d’unes memòries com se li havia encarregat. A la carta, Roger Ventós explica que la novel·la és la història del seu personatge,

Una mena d’alter ego que […] t’acaba identificant de portes enfora […]. El personatge evoluciona i pren volada pròpia, es transmuda, creix…, i a poc a poc la relació amb la persona que el sustenta es va fent més distant.

Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme.

Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.

Moltes gràcies pel teu escrit, Montse! Prenem nota de la teva recomanació!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de la nova novel·la de Lluís Llach.

Aquí teniu tots els posts sobre llibres de Lluís Llach al Nosaltresllegim.

Títol: El noi del Maravillas
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-17016-15-9
PVP: 21,50€

Les dones de la Principal, de Lluís Llach

lesdonesdelaprincipalDesprés del gran èxit de crítica i vendes amb la seva primera novel·la Memòria d’Uns Ulls Pintats, en ho hauria tingut fàcil, repetint-se tot fent una novel·la emmarcada en plena Guerra Civil en una gran ciutat.

Però lluny d’això, l’escriptor i músic de Verges, en aquesta seva segona novel·la, defuig l’ambient plenament bèl·lic i situa Les dones de la Principal en la postguerra. La guerra roman en un paper totalment secundari i l’acció se situa en un petit poble -Pous- de la comarca vinícola de l’Abadia.

Maria Roderich, Maria Magí i Maria Costa són les tres dones protagonistes de la història d’una nissaga dedicada a la vinya i el vi.  En aquesta història s’hi barregen l’amor, l’odi, les investigacions policials… i les sorpreses en el seu desenllaç.

El sexe hi és ben present però en Lluís Llach el tracta amb delicadesa i sense rabejar-se en situacions gratuïtament morboses. Com era d’esperar també, l’autor demostra els seus amplis coneixements en l’àmbit de la fabricació vinícola.

En resum, una obra molt reeixida en què Lluís Llach demostra que en tan sols dos llibres hom pot assolir la suficient maduresa narrativa a fi que el llibre t’enganxi i l’acabis llegint amb passió.

Aquí teniu el booktràiler del llibre i els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€

En Josep Lluch ens recomana Les dones de la Principal, de Lluís Llach

lesdonesdelaprincipalEn Josep Lluch, editor de Proa, Pòrtic i Empúries, ens recomana Les dones de la Principal del .

És un llibre que a la Marta Gil li va agradar molt! A veure què ens explica…

Com és que la novel·la d’un dels personatges més populars de casa nostra (un mediàtic, diríem) ha venut els drets de traducció a editorials prestigioses de països on l’autor és pràcticament un desconegut? Això és el que li ha passat a Les dones de la Principal, de Lluís Llach, abans d’esclatar entre el públic català i castellà. Els drets de la seva segona novel·la s’han venut de seguida a Alemanya (Suhrkamp), França (Actes Sud), Holanda (Meridiaan Uitvergers) i Itàlia (Mersilio editori).

Dos anys i mig més tard de Memòria d’uns ulls pintats, primera novel·la de l’autor, Lluís Llach ha reincidit en la Literatura. Aquesta vegada amb una novel·la més complexa i on sembla haver-hi una projecció personal menys íntima. Les dones de la Principal ens remet a l’univers de la seva mare: Porrera, un poble vinater del Priorat, tancat entre turons, on els Llach i Grande passaven els estius. El músic ha preferit Porrera davant Barcelona, París o la ventejada Verges natal per fer-hi el seu refugi (juntament amb el Senegal) i també per treballar-ne literàriament el món. És una història que pivota a l’entorn d’uns personatges femenins forts, valents i arrelats a la terra.

Una vegada més ens sorprèn que una novel·la profundament local, d’una celebritat d’àmbit bàsicament nacional sigui acollida amb entusiasme per editors estrangers, seduïts per l’empenta narrativa, la força dels personatges i la recreació d’un petit món que oculta les passions més grans i universals.

Moltes gràcies pel teu escrit, Josep! I torna aviat!

I veient què ens explica en Josep, moltes felicitats al Lluís Llach!

Aquí teniu el booktràiler del llibre i els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€

Les dones de la Principal, de Lluís Llach

lesdonesdelaprincipalSempre que escric una ressenya intento donar-me un parell de dies de marge per païr la lectura i ordenar les idees i sensacions que em queden en acabar. Fa una hora escassa que he acabat amb Les dones de la Principal del i he decidit trencar la tradició. Crec que aquest cop ha de sortir l’instint, aquella víscera que et permet fer un “Uau!!” quan acabes una molt bona lectura.

I és que estic molt i molt contenta. De tant en tant, apareixen escriptors que d’alguna manera -per mi sempre serà un misteri això de l’escriptura- aconsegueixen trenar personatges, vivències, espais, històries en general, amb un saber fer que admet poca discussió: Lluís Llach ho ha aconseguit amb aquesta seva segona novel·la.

Les dones de la Principal és com bé diu el títol una novel·la de dones, on les seves protagonistes són les mestresses d’un casal al poblet de Pous. Totes tres es diuen igual, Maria, però a cada una n’hi posen un sobrenom, la Vella, la Senyora… i totes tres tenen un caràcter fort, molt fort. Un caràcter que les farà sobreviure a tot, perquè el que passa en aquesta novel·la no és més que la vida, amb tot el que comporta. Una vida que transcorre entre finals del segle XIX i el 2001 mentre anem descobrint les vivències de les nostres protagonistes: la Maria Roderich, la Maria Magí i la Maria Costa.

Lluís Llach ens trasllada a Abadia, una comarca vinícola de l’interior, on la Principal i els altres masos de la zona viuen la pitjor de les desgràcies que es podien viure: la fil·loxera s’ha fet present i està matant tots els cultius sense aturador. Coneixerem com la Maria Roderich -la Vella- es converteix en la mestressa de la casa i com haurà d’enfrontar-se als seus propis germans que, com molta altra gent en aquella època, desemparava la dona pel simple fet de ser dona, en un paper secundari i sense importància:

Robert Roderich, si entenc bé les coses, el pare va sacrificar-me a mi, tancant-me a la Principal, perquè vosaltres poguéssiu anar a Barcelona per la feina, els estudis i començar una vida que a mi em fou negada. (…) Vosaltres, els mascles, vau trobar normal que la noia de la casa veiés com se l’empresonava en vida entre les quatre parets d’un casalot luxós i arruïnat per vigilar un celler ple de riqueses que us havien d’aprofitar.

Les dones de la Principal no és només un llibre sobre dones. Amb molta habilitat, Lluís Llach introdueix un misteri, un crim que es produeix a la mateixa finca i que perseguirà la família al llarg dels anys. I és amb aquest crim que els personatges més secundaris de la novel·la, l’inspector Recader que investiga el crim, la dida Úrsula, acompanyant eterna de les dones de la Principal i en Llorenç, el jove capataç de la casa, es convertiran en els autèntics conductors de la història.

Gaudiu-la!!

Aquí teniu el booktràiler del llibre i els primers capítols en pdf.

Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€

Estimat Miquel, de Lluís Llach

@Ed_Empuries @Grup62

Escriure el comentari d’un dels llibres que entrarà entre els més venuts de Sant Jordi, amb tota seguretat, fa respecte. Més encara quan saps que vas a parlar de dos autors (dos poetes, gosaria dir) que són dels més estimats a casa nostra per moltes raons, totes elles compartides per mi mateixa. Us escric aquest preàmbul perquè tot em porta a fer un superelogi d’Estimat Miquel i, en canvi, voldria mantenir una certa distància. Per què? Doncs perquè em penso que a l’autor els elogis l’embafen i em sabria molt de greu que si arribés a llegir aquest text -us imagineu, que en Lluís Llach passés pel Nosaltres?- el trobés excessivament ensucrat.

Així doncs, començaré dient-vos, objectivament, tres raons per les quals aquest llibre paga la pena de debò:

1. Com que es tracta d’una obra de no ficció permet conèixer de primera mà detalls de la vida i el pensament de dues de les personalitats més importants de la cultura catalana, gairebé com si es tractés de dues biografies centrades en un curt espai de temps (els ’90).

2. El lector és testimoni de la composició poètica i musical de les tres grans obres que van fer en comú Martí i Pol i Llach: Un pont de mar blava, Món Porrera i Temps de revoltes.

3. Conté 2 CDs amb la discografia completa de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach: Jocs – Ara mateix; Torna aviat – Roda; Ara, 25 anys en directe – Valset per a innocents; Un pont de mar blava; Rar – Roses blanques; Món Porrera i Temps de revoltes.

Però, deixeu-me que us expliqui què és aquest llibre, perquè no és fàcil de definir. En Lluís Llach redacta en primera persona un llarg text adreçat al seu amic Miquel Martí i Pol. Una mena de memòries sobre com van gestar, plegats, les grans composicions que van fer; fins i tot s’avergonyeix del resultat d’Ara mateix (No m’agradava com ho havia fet ni m’agradava com havia quedat). Així, mentre l’autor parla amb el poeta mort, hi va intercalant els faxos que es van escriure mentre treballaven junts. Estem, doncs, d’una obra de gènere “epistolar” però de les acaballes del segle XX… ara, en comptes de faxos, serien, segurament, correus electrònics! L’autor ho defineix així:

Miraré de ser-te lleial, a tu i a l’objecte d’aquest llibre, que no és sinó mostrar les claus de com va ser la nostra col·laboració. Algun dia, si algú se’n recorda de nosaltres, ja tindran temps de treure els drapets al sol i xafardejar les nostres moltes vulguaritats i alguns moments d’una certa volada, que també hi deuen ser. Jo, sincerament, no en tinc ganes.

I la gran riquesa del llibre és que en els faxos, sense “xafarderies” però sí amb intimitat, no només hi veiem dos grans talents perseguint la perfecció formal des del punt de vista musical i literari, sinó també dos amics greument malalts, molt còmplices, que se’n foten de tot plegat i que bullen d’idees, projectes, ganes de treballar, indignació…

A mi, la part de Món Porrera ha estat la que més m’ha agradat. Conec aquell poble molt menys del que m’agradaria però he tingut la sort de fer-hi bons amics i, llegint alguns dels passatges del llibre, m’he emocionat com si jo també els hagués viscut. Ha estat emotiu de debò. Conta en Llach que, a Porrera, una senyora li va dir a en Martí i Pol El que vostè diu sempre em deixa emocionada. Doncs sí, em sento com aquella senyora, sinó que des de Poblenou estant… el desig ens manté vius els somnis.

Títol: Estimat Miquel
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9787-838-8
Preu: 23,95€

I vosaltres, Nosaltres, ja sabeu quin llibre comprareu aquesta Diada de Sant Jordi?

Memòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach

Títol: Memòria d’uns ulls pintats
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-9787-759-6
PVP: 20€

Només algú amb la sensibilitat necessària per a compondre (lletra i música) petites obres d’art com Maremar o I amb el Somriure la Revolta, podia escriure una obra amb una força descriptiva tan gran com ho és aquesta Memòria d’uns ulls pintats.

Per raons familiars, de menut, em vaig bellugar força per la Barceloneta. Conec perfectament les botigues que servien d’habitatge a molts pescadors o treballadors del port de Barcelona i les seves famílies i també els anomenats quarts de pis (pisos de no més de 30 metres quadrats), i puc donar fe que l’autor del llibre els descriu com si hi hagués viscut.

Una vegada vaig dir en aquest mateix blog que hi ha llibres que m’agraden i d’altres que m’entusiasmen, i el que ens ocupa formaria part d’aquests darrers. Aquest llibre m’ha enganxat i és tan gran la seva força que moltes dies, passada la mitjanit, he hagut de fer veritables esforços per deixar el llibre i continuar-lo llegint el dia següent.

La força descriptiva del llibre m’ha portat a reviure quan la meva àvia i el meu pare (ambdós difunts i naturals de la Barceloneta) m’explicaven com quan escoltaven les sirenes que avisaven la població dels salvatges bombardeigs de l’aviació feixista, abandonaven casa seva i anaven esporuguits a cercar aixopluc als refugis antiaeris.

Amb un domini total del “tempo” literari i en un exercici d’estil una mica cruel, Lluís Llach ens munta en una mena de Dragon Khan que, sobretot en la part final del llibre, fa que en poques línees s’ens dibuixi un petit somriure de satisfacció i acabem fent la més trista de les ganyotes.

Lluís Llach, tot i denunciar les múltiples atrocitats de les tropes franquistes i dels seus partidaris no estalvia les crítiques a determinades accions de la II República Espanyola, com la que enviava a una mort segura a milers de joves en el marc de la terrible i per endavant perduda Batalla de l’Ebre.

També vull destacar el respecte i la sensibilitat amb la qual l’autor tracta la relació sentimental entre Germinal i David, dos dels principal protagonistes de l’obra.

Es tracta d’un llibre altament recomanable i que sens dubte serà un dels més venuts en la pròxima Diada de Sant Jordi.

Bé, per a acabar diré que el llibre arrenca quan Lluís, un director de cinema, manté una llarga entrevista amb Germinal amb la finalitat d’obtenir informació que li serveixi per a filmar una pel·lícula ambientada en els anys de la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la postguerra.

Memòria d’uns ulls pintats és un nou motiu per admirar Lluís Llach

Títol: Memòria d’uns ulls pintats
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-9787-759-6
PVP: 20€

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres (…)
Campanades a morts (1977)

Aquests versos de Campanades a morts ben bé podrien formar part de la primera novel·la d’en Lluís Llach, Memòria d’uns ulls pintats, tot i que la novel·la no té a veure amb els fets del 76, sinó en els que van tenir lloc a casa nostra des dels anys 20 fins a finals de juny de 1940 (si li hem de fer cas al protagonista) o una mica més tard (uns 20 anys) si llegim la darrera gravació. Però veig que estic encara frapada per la novel·la i no estic posant ordre en el comentari… Perdoneu-me!

La novel·la amb què s’estrena en Llach és un llarg relat del protagonista, Germinal, a un director de cinema, Lluís, a qui només sentim breument la veu al principi de l’obra. A través de vint-i-sis gravacions (que haurien de servir-li al director com a base d’una pel·lícula) en Germinal ens explica en primera persona una delicada història d’amistat, amor, brutalitat i devastació teixida a través de les vides de quatre nois (dos nois i dues noies) nascuts a la Barceloneta l’any 20. Això seria l’argument.

Si hagués de mirar de fer-ne una crítica formal, us diria que m’ha semblat que l’autor surt molt reeixit de la seva primera experiència (si més no, coneguda) en el gènere, perquè ràpidament troba un camí cap a la narració sense massa peripècies estilístiques, i que mostra una extraordinària capacitat de recrear atmosferes i perfilar retrats -no podia ser d’altra manera venint d’algú que domina tant i tant el llenguatge poètic contemporani!

Però segurament tot això no us interessa ni molt ni poc, perquè ja hi ha qui ho fa molt millor que no pas jo. Així doncs, passo a explicar-vos per què fa ben poc jo estava plorant com una magdalena al bar del Club Natació Barcelona, ben a prop d’on transcorren la major part dels fets del relat.

Com ja sabeu si aneu llegint aquest nosaltres, sóc de Poblenou, un barri que surt sovint citat en el llibre per les afinitats socials i polítiques que tenia amb la Barceloneta. Bé doncs, els meus avis hi van viure tots quatre aquesta època i sovint em van parlar de l’escola de la República, del veïnatge, de la convicció que canviar les coses era possible i, després, dels bombardeigs, els afusellaments al Camp de la Bota (els presoners passaven en camions a prop de casa, quan hi anaven), la gana i l’ofec. Per això em va resultar impossible llegint aquesta Memòria d’uns ulls pintats oblidar-me d’ells i no plantejar-me com devien ser les seves vides lluny de l’èpica de la guerra. Com devien ser les històries d’amor, en uns temps tan terribles? Perquè si alguna cosa és aquest llibre és això, una història d’amor.

Amor que m’ets amic d’aquell ahir,
amic que m’ets amor pel devenir,
dempeus!
Amor que m’ets amic; Geografia (1988)