Vint-i-vuit contes, de Manuel de Pedrolo

@Ed_62 @Grup62

Nosaltres, posem-nos dempeus, que anem a parlar dels Vint-i-vuit contes, de Manuel de Pedrolo. Quin gran llibre! L’edició corre a càrrec de Jordi Coca i m’ha semblat molt interessant, perquè hi trobem obres, entre d’altres, del ’38, del ’53, del ’74, del ’85 o del ’90. Una disseminació de textos que ens fan comprendre una mica millor els anys que va viure i retratar l’autor, i que donen testimoni de l’evolució de la literatura catalana en les dècades més terribles, fosques i difícils per als autors compromesos.

Tot i que l’obra és extensa i, per tant, hi ha una mica de tot, em quedo amb un regust general de literatura amarga; amb un pòsit que han anat deixant uns personatges incòmodes que passen per situacions opressives, magistralment dibuixats per Pedrolo. Fins i tot amb un punt de surrealisme, el lector es troba davant d’uns casos que segur que no el deixen indiferent.

Com que no puc parlar de tots, m’agradaria centrar-me en “Domicili Provisional”, de l’any ’53. És un conte totalment dialogat entre un pare que creu que, al cap dels anys, podria tornar a establir contacte amb el seu fill -que va desaparèxer l’any trenta-nou-, i un seguit de persones que potser han coincidit amb ell en una estada recent a Barcelona. No costa imaginar-se com una obra de teatre les vicissituds d’en Maurici Torrents, estirant d’un fil d’ariadna que pot acabar-lo portant a trobar el fill o bé conduir-lo al bell mig d’un laberint de devastació del qual no en podrà sortir mai més. L’atzar jugarà a favor d’ell… o no! De debò que és imponent!

Parlant de laberints, me ‘n ve al cap un altre, “Dèdal”, que també té tela marinera… Ja us ho dic jo, que si llegiu aquests contes d’en Pedrolo no us els traureu fàcilment del cap, ni de l’ànima.

Títol: Vint-i-vuit contes
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-2976-225-9
Preu: 22,90€

El mecanoscrit del Jordi Príncep

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit

Amb una mica de retard m’afegeixo als comentaris envers el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, publicats arran de la magnífica iniciativa dels responsables d’aquest blog literari de dedicar-li una setmana amb motiu del 50è aniversari d’Edicions 62.

En primer lloc vull donar les gràcies als impulsors de tal iniciativa ja que m’ha permès retrobar-me amb l’Alba, la noia verge i bruna, i amb el seu company Dídac, el noi de pell negra; ambdós, companys inseparables. I m’ha permès també retrobar-me amb una edició especial del llibre, ja esgrogueït, feta expressament per a l’aleshores anomenada Caixa d’Estalvis de Catalunya. Eren aquells temps, ja llunyans, en què les caixes d’estalvis regalaven llibres i discos a canvi d’un modest ingrés en efectiu.

Amb el Mecanoscrit vaig descobrir el gran escriptor i patriota Manuel de Pedrolo. Un home que amb el seu independentisme desacomplexat (cal llegir llibres com Cròniques colonials o A casa Amb papers falsos) va esdevenir molest per al poder establert. Estic convençut de que si Manuel de Pedrolo no hagués tingut l’estrany vici d’escriure en català i de tenir la ideologia que tenia, a hores d’ara estaríem parlant d’un escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

No em puc estar de destacar la delicadesa i respecte amb què Pedrolo tracta en aquest llibre la sexualitat entre dos adolescents, la mateixa delicadesa i respecte amb què, va saber tractar les relacions sexuals entre homes en el seu llibre Un amor fora ciutat (publicat l’any 1970).

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€

El Mecanoscrit d’en Josep Maria Castellet, editor

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit

Nosaltres, ha estat una experiència molt gratificant anar publicant al llarg de la setmana els comentaris que ens heu volgut fer arribar sobre Mecanoscrit del segon origen. Moltes gràcies de debò!

Per acabar, ens sembla que no hi ha millor manera de fer-ho que amb un text que ha escrit per a tots nosaltres en Josep Maria Castellet, director literari d’Edicions 62 i coneixedor com molt pocs de tot el que es cou (i s’ha cuit!) a la literatura catalana. Segur que us agradarà. I no us perdeu la setmana vinent el comentari sobre el llibre que acaba de publicar a Edicions 62: Memòries confidencials d’un editor.

Al llarg de vint-i-cinc anys vaig tractar amb una relativa freqüència Manuel de Pedrolo. Jo era director literari d’Edicions 62 i ell autor de la casa: tot sigui dit, l’escriptor més prolífic de tots – i van ser molts- els que vam publicar.

Un dia em va portar el Mecanoscrit del segon origen que vaig llegir amb certa rapidesa i notable satisfacció.

El que va passar després de la seva publicació ni l’autor ni jo mateix no ho hem sabut explicar. Que el Mecanoscrit del segon origen és una obra reeixida, concisa i rodona ho sabíem des del principi, però en una literatura de tiratges limitats per raons demogràfiques i polítiques no podíem sospitar que – al llarg dels anys i, òbviament, de l’adveniment de la democràcia amb l’ensenyament generalitzat del català – trenta-vuit anys després de la primera edició hagués assolit la tirada de més d’un milió d’exemplars.

Josep Maria Castellet

El Mecanoscrit del Martí Bou

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit @marti_bou

En Martí és de la generació del Mundial. Nascut als 80’s, és dels últims que va fer BUP i encara va rebre el  Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo per prescripció de Català. Aquí teniu el seu escrit:

Recordo que quan vaig arribar a l’institut, a més d’haver de conèixer gent nova, una de les coses que havies de fer era el que ara en diria agafar noves “dinàmiques de treball”. Fins llavors, a l’escola, el que feia eren els deures, però no hi havia llibres per encàrrec i una autogestió de la lectura. Allò del “mentre te l’hagis llegit a final de trimestre ja em va bé” dels professors era sorprenent. I de cop, van començar a caure i caure llibres encarregats. Alguns de molt bons i d’altres de francament pesats. I el Mecanoscrit, en el seu moment el vaig posar en el primer calaix.

Aquell “L’Alba era una noia verge i bruna” de la qual ara se’n fa mitja conya va ser un inici curiós en la lectura d’un llibre que em va costar entendre com a història de la nova albada de la qual parla Tomeu Terrades al seu escrit sobre el Mecanoscrit. De fet, ingenu i una mica justet de mi, he d’admetre que em va costar una mica d’entendre el fet que una noia se submergís en l’aigua mentre uns alienígenes anorreaven la humanitat sencera. Jo sempre havia estat més de coses menys fantàstiques a l’hora de llegir. De menys ciència-ficció.

I del Mecanoscrit recordo que va ser, és, i sempre serà el primer llibre que “em va llegir” com un adult, a l’hora de parlar de sexe.

De sobte tens catorze anys, les hormones et parlen a cau d’orella, i resulta que un llibre sobre la destrucció del món tal i com el coneixem t’explica amb unes paraules fins llavors estranyament acurades… allò.

I si em va xocar aquell relat on el sexe es tractava d’una manera normal, com qui parla d’anar a donar un volt en bicicleta a la sèrie d’Els Cinc, encara em va, no trastornar, però sí sorprendre més que, en un relat de supervivència on en Dídac podia morir… l’Alba afrontés el futur amb l’esperança i la ¿serenor? de què tindria més fills amb el seu propi fill.

De l’única cosa que dubto avui en dia és que no sé és si després de llegir i veure molts relats postapocalíptics, el Mecanoscrit aguantaria prou bé el present. Si seria prou “potent”, per dir-ho d’alguna manera.

El Mecanoscrit del segon origen seria un llibre que ara, segurament, em costaria una mica de tornar a llegir… però potser el rellegiria com a una espècie d’homenatge. Un homenatge a en Pedrolo, a l’imaginari que ha creat en tots els qui l’hem llegit, i també de forma una mica estranya, a mi.

En qualsevol cas, per mi, el Mecanoscrit del segon origen és aquest segon origen que comença a l’adolescència. I en la meva humil opinió, crec que és un segon origen que et defineix bastant com seràs en aquesta vida. Oi?

En Martí, a més de ser fill dels 80’s, és periodista i col·labora molt de tant en tant al Nosaltresllegim.

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€

El Mecanoscrit de l’F.X

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit @fxescarmis

Jo confesso que no vaig llegir el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo al colegi. El primer record que en tinc és de la sèrie que van fer a la televisió. Jo era petit però ja em va impactar! Després recordo que ma mare el que em deia era que era un llibre molt i molt bo! Però que era de la meva tieta i li va tornar.

Per això, quan El Periódico va treure una col·lecció de Literatura infantil i juvenil, i vaig veure que era un dels llibres de la col·lecció, vaig pensar que me’l llegiria. De fet, és l’únic llibre d’aquella col·lecció que vaig llegir… I mira que hi havia grans títols! El zoo d’en Pitus, un Peter Pan que vaig començar i no acabar…

El Mecanoscrit el vaig llegir d’una tirada, a la biblioteca de la Universitat de Vic, una tarda de finals de novembre de 2003, després d’una conferència de gent de Weta Digital sobre els efectes especials d’El Senyor dels Anells. Del llibre no us en parlaré gaire, ja que és del que parla tothom aquesta setmana. Tan sols, que vaig pensar que la meva mare tenia raó… El llibre era tan bo!

I també em va posar una idea al cap: de la mateixa manera que l’alta literatura anglesa de Tolkien a El Senyor dels Anells s’havia traslladat al cine amb un resultat tan bo, estenent la història i fent que el llibre fos conegut a fora dels ambients fantàstics… No es podia fer el mateix amb l’alta literatura catalana de Pedrolo al Mecanoscrit del segon origen?

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€