El primer dia, de Marc Levy

elprimerdiaFa uns quants dies vam intercanviar un parell de tuits amb una àvida lectora i li vam proposar que ens enviés una ressenya del llibre que s’havia llegit. I va complir! Aquí teniu l’Anuska amb el seu primer escrit pel Nosaltres: El primer dia, de Marc Levy.

Sovint ens preguntem d’on venim, ens preguntem sobre l’origen de la nostra espècie i fins i tot com es va crear el món, els planetes, l’univers…

L’Adrian és un astrònom que vol saber quina va ser la primera estrella de l’univers. La Keira, arqueòloga, lluita per descobrir el primer homínid que va existir a la Terra.

El primer dia, de Marc Levy, s’endinsa en una intensa història d’amor i aventures on dos personatges que treballen a diferents llocs del món es retrobaran per descobrir junts d’on prové una pedra misteriosa. Però no són els únics que viatjaran per diferents indrets del món per descobrir-ne l’origen i el significat, sinó que seran vigilats de prop per evitar que surti a la llum el que podria revelar aquesta pedra.

És un llibre que costa de seguir durant els primers capítols però a mesura que va avançant la història la intriga i les ganes de saber-ne més va a l’alça. No només és una novel·la de ficció sinó que en certs moments, per boca d’algun personatge, ens remet a reflexions de la societat que vivim actualment, cosa que m’ha fet pensar i reflexionar sobre la vida mateixa.

Després d’ El primer dia, trobarem La primera nit. No podreu esperar a anar-lo a buscar… jo espero tenir-lo a les mans aviat!

T’esperem més sovint, Anuska!

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Ona Rius Piqué
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20,50€

El petit lladre d’ombres, de Marc Levy

elpetitlladredombreslabutxaca

@labutxaca @Grup62

El petit lladre d’ombres és, sense cap mena de dubte, un llibre màgic. És d’aquells llibres que quan comences a llegir potser et fa mandra i penses que realment et costarà acabar-lo. Però és màgic, tal i com he dit, i el que realment passa és que després d’unes quantes pàgines comences a créixer amb el protagonista, un petit lladre d’ombres que busca la felicitat dels altres sense trobar la seva.

El llibre ens explica com creix aquest lladre d’ombres i com la vida posa al seu camí personatges com en Luc, un dels millors amics que ningú pugui tenir, la Sophie, la dona que busca ser estimada o fins i tot la Cléa, una d’aquelles persones que recordes de per vida.

En Marc Levy domina a la perfecció l’art d’emocionar el lector. Barreja moments entranyables amb situacions que t’arrenquen un inevitable somriure mentre passes les pàgines de la seva novel·la.

En la meva humil opinió, crec que aquest llibre està escrit perquè pensis que tot allò que puguis fer avui no ho has de deixar per demà, però alhora, i per molt que sembli contradictori, que tot allò que no has aconseguit fer fins ara, ho pots fer sempre que vulguis, sempre i quan ho desitgis de debò.

Aquestes festes si vols quedar bé, tens un regal perfecte que pots fer (i sense voler-ho m’ha sortit un rodolí!). A més, aquesta edició de labutxaca és fantàstica si aquest és el vostre objectiu!

Títol: El petit lladre d’ombres
Autor: Marc Levy
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB NADAL
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9930-767-1
Preu: 12,95€

El petit lladre d’ombres, de Marc Levy

@ColumnaEdicions @Grup62

L’escriptor francès Marc Levy va saltar a la fama a casa nostra gràcies a la  novel·la I si fos veritat…, un llibre que va donar vida a la pel·lícula Ojalá fuera cierto. Temps després, l’autor es va consolidar amb les novel·les El primer dia i La primera nit que van superar, i molt, l’èxit obtingut anteriorment.

El petit lladre d’ombres comença en la infància d’un dels protagonistes: un noi estudiós, aplicat en els estudis però alhora molt tímid, que s’enamora d’una de les seves companyes de classe. Però casualment, el noi més ganàpia i busca-raons de l’escola també s’enamora de la mateixa noia i amb aquesta confrontació neixen els problemes, tant a l’escola com a casa, ja que el seu pare l’ha abandonat. La seva única via de fugida és la seva amistat amb el jardiner de l’escola que li ensenya algunes lliçons de vida.

Aquesta novel·la d’iniciació té l’estil de l’escriptor: de molt fàcil lectura i, sobretot, de descobriment de les coses i les segones oportunitats. Si us han agradat les anteriors novel·les d’en Levy, aquesta us encantarà. Ah! I si voleu trobar sentit al títol, haureu de llegir la novel·la…

Títol: El petit lladre d’ombres
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6641-630-6
Preu: 18,90€

Com és això que passa amb les novel·les romàntiques? El cas del Marc Levy

Títol: La química secreta de les trobades
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-518-7
Preu: 20’50€

Nosaltres, m’acabo de llegir la darrera novel·la del Marc Levy, La química secreta de les trobades, i -com sempre em passa amb aquest autor francès supervendes- m’he distret d’allò més. És una lectura amena, que tracta d’una perfumista de Londres, l’Alice, que, en els anys 50, consulta per casualitat una vident en una fira; serà ella qui li plantegi un destí enigmàtic: l’home de la seva vida li acaba de passar per darrere, però si el vol conèixer haurà de trobar sis persones més abans i haurà de viatjar a Istanbul. A tot això, ella té una colla de quatre amics íntims i un veí més aviat corcó…

Bé, fins aquí l’argument, perquè a poc més que expliqui ja em passo. Tècnicament, el llibre es divideix en tres parts clares, dues de narrades i una d’epistolar (no us dic ni des d’on ni entre qui), i segurament us cridarà l’atenció en totes elles la minuciositat amb què es descriuen les olors. Recordeu El perfum? Doncs a mi m’hi ha fet pensar! No per la trama, eh? Sinó per les constants referències a l’olor de les coses, molt plàstica i ben treballada. És precisament una de les coses que més m’ha agradat de La química secreta de les trobades, la vivesa de les imatges d’aromes. En Marc Levy s’acosta a les coses d’una manera molt immediata i atractiva, la veritat.

Però més enllà de parlar de la trama o l’ús del llenguatge, el que avui volia demanar-vos és si a vosaltres també us passa que quan arribeu al final d’una novel·la romàntica us queda el cos estranyament trasbalsat. A mi sí. Així com la novel·la negra quan l’acabo ràpidament passo a una altra cosa, amb els drames i les novel·les romàntiques estic més estona amb aquella sensació de dir “ai, com els deu anar, ara?”. No ho sé. Digueu-me bleda o que sóc de l’època de La casa de la pradera, però em passa. I no estic parlant de Literatura, eh? Parlo de qualsevol tipus de novel·la d’aquest gènere que estigui prou ben escrita com perquè m’hagi permès conèixer una mica els personatges… Digueu-me: sóc una fava o és més comú que no em penso? Espero els vostres comentaris mentre escric a Columna, a veure si poden pressionar en Levy per a una segona part!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

La cosa va de romàntics

Us agraden les novel·les romàntiques? Sembla que a l’estiu ve més de gust llegir llibres entretinguts sota el sol, vora la mar… La ment està de vacances i demana coses fresques! Suposo que per aquest motiu, entre d’altres, aquests dies de relaxació he vist una proliferació de llibres best-seller com Tinc ganes de tu, de Federico Moccia (vegeu Tinc ganes de tu, i Sí, ho confesso…), Totes les coses que no ens vam dir, de Marc Levy (vegeu Entre un dia…, i Totes les coses…) o Un dia, de David Nicholls (vegeu El 15 de juliol…).

Els tres escriptors ens han demostrat que dominen amb escreix la temàtica amorosa, un terreny sovint complicat i tortuós. Un espai on pocs homes s’atreveixen a entrar-hi. Agradin o no, s’ha de reconèixer que els seus llibres aconsegueixen treure un sospir a milers de noies (d’entre 16 i 60!). I és que, a qui no li agradaria viure una història com la de Gin i Step a Tinc ganes de tu?

Si l’altre dia no vau llegir l’article que sobre ells tres publicava El Periódico, us en deixem els vincles perquè ho pugueu fer! Ai, l’amor!!!

FEDERICO MOCCIA: El ‘culpable’ de los candados del amor
MARC LEVY: Romanticismo con gran dosis de aventura
DAVID NICHOLLS: Historias para ellas y también para ellos

Entre Un dia i El primer dia

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Fa uns quants dies us deia que m’anava a llegir El primer dia, la darrera novel·la d’en Marc Levy (vegeu El primer dia que… ) i ara ja us puc dir que l’he acabada.

Després de parlar amb la meva tieta sobre el Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) he d’admetre que l’ADN de la meva família no acaba de connectar massa amb aquest autor. Hem estat mirant la web i crec que deu ser un tipus simpàtic. A més, en aquest llibre hi he trobat valentia en el final (que deixa amb el lector amb el cor encongit i ben intrigat) però la narració no m’ha acabat de commoure, no he acabat de patir amb les aventures d’aquests personatges.

Amb tot, m’ha semblat una lectura agradable, d’aquelles que t’acompanyen a la tauleta de nit i et fan passar una bona estona, distreta i que et deixarà dormir sense maldecaps. Us explico una mica l’argument? Doncs mireu, un noi i una noia llestos com ells sols i aventurers fins al moll de l’os entren d’una manera absolutament casual a la recerca d’una clau per entendre l’origen de l’univers, a causa de la qual es veuen amenaçats per una trama internacional fosca i fins i tot criminal.

Que per què a França és un autor supervendes? Penso que la resposta hem de trobar-la en què aquests personatges, aquestes aventures per tot el món, combinen igual de bé amb un Ricard que amb un Café au lait… és a dir, qualsevol hora sembla bona per obrir El primer dia, llegir-ne un parell de capítols i evadir-se amb aquell toc de glamour i estil.

Us deia que us comentaria si m’havia agradat més Un dia o El primer dia (entre Nosaltres, quan arribeu al final de les dues veureu que hi ha alguna coincidència més enllà del títol) i el primer que cal aclarir és que són ben diferents. Jo, particularment, amb quedo amb el primer. Ai, sembla que m’ha quedat ambigu i això no és ortodox, però avui us demano l’esforç que llegiu entre línies, perquè un dia, és un dia, o no?

El primer dia que veig El primer dia al carrer

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 847 ]
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20’50€

Aquesta tarda hem aprofitat per anar a la llibreria en família. És una de les nostres activitats perferides els dissabtes a la tarda, perquè no tenim presses i trobo que deixar passar el temps fullejant llibres és d’allò més agradable. A més, aquesta activitat individual es posa en comú al final, a l’hora de passar per caixa, i està molt bé veure cap a on s’ha inclinat cadascú.

Jo m’he deixat temptar per una de les novetats que tenia més presència a les prestatgeries -sí, podeu dir que no he estat massa selectiva! El primer dia ha estat l’escollida. Fa uns quants dies que vaig estar parlant amb la meva tieta sobre en Marc Levy (vegeu Totes les coses que no ens vam dir) i avui he pensat que s’havia acabat tocar d’oïda.

Ara veuré si coincideixo amb els milers de lectors (sospito que hi deu haver més aviat lectores) que té aquest senyor, no només a França sinó també a casa nostra… Ja ens ho explicarem, eh? Nosaltres l’heu llegit, en Levy? Us ha agradat? Per cert, en la meva particular valoració també us diré si m’ha agradat més Un dia o El primer dia i com he solucionat no confondre un títol amb l’altre!!

Totes les coses que no ens vam dir

Títol: Totes les coses que no ens vam dir
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-664-1097-7
PVP: 19,50€

La meva tieta s’ha llegit Totes les coses que no ens vam dir en un afany per posar-se al dia de les noves veus de la literatura francesa, més enllà de l’Anna Gavalda i la Muriel Barbery

La veritat és que, segons em diu, la impressió no ha estat fantàstica. Pel que em comenta, la troba una mica irreal pel seu gust. “És veritat que distreu i té moments que estan molt ben explicats” -em diu- (els passatges d’Alemània, han estat per ella especialment interessants) ara bé, la fantasia que dóna peu a la trama s’escapa de les expectatives que ella té com a lectora de narrativa contemporània d’aquest país veí. L’estil narratiu d’en Levy és amè i justifica que sens dubte sigui un dels autors més venuts del moment… potser si futures novel·les toca una mica més de peus a terra a l’hora de triar la temàtica tindrà en la meva tieta una lectora segura.

Li dic amb convenciment que pel que sé de la propera novel·la (que està al caure i es titularà El primer dia) no hi ha res massa estrambòtic i que hi trobarà aquest estil Levy fresc i àgil que sí que l’ha convençuda… S’haurà d’esperar uns dies, però, o sigui que de moment pot tornar a l’Anna Gavalda, que també té novel·la nova, A gust amb la vida, i en seu cas és jugar sobre segur!

Si voleu més informació, aquí teniu la pàgina web de Marc Levy i un article a l’Avui.