El gorg negre, de Margarida Aritzeta

@llibresjoves @Grup62

Us agraden les aventures on les criatures màgiques, els misteris i una missió important són els fils conductors? Doncs bé, esteu de sort! El gorg negre té tot això i molt més.

L’Alba fa temps que somia la seva mare i el seu germà, desapareguts des de fa molt de temps. Els seus avis, amb qui conviu, semblen saber més del que li diuen, però serà ella qui abandonarà la seva casa a Gualba i s’endinsarà en un món molt semblant al seu, però en una altra època, on un poder fosc amenaça a destruir-ho tot. Haurà de seguir el camí que se li ha marcat per poder destruir el creador del poder fosc i només tindrà una pista: seguir el Gorg Negre. Durant el seu trajecte però, no estarà sola ja que trobarà amics que l’ajudaran en la seva missió i d’aquesta manera podrà tornar al seu món.

La Margarida Aritzeta crea un univers a la falda del Montseny basant-se en històries, relats, llegendes i mites d’aquesta zona. Ens endinsa en un món on tot sembla ser possible i ens fa gaudir del recorregut de la mà de l’Alba i els seus companys de viatge.

Si voleu viatjar a un món màgic però, alhora, real, ja ho sabeu: aquesta és la vostra novel·la.

Títol: El gorg negre
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Estrella polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 574
ISBN: 978-84-9932-887-4
Preu: 16,95€

La maleta de Barcelona – Perpinyà – Sardenya

Nota prèvia: aquesta és la primera ocasió en què a Nosaltresllegim.cat publiquem un segon comentari extens d’un mateix llibre. No cal dir que ens plau que quan un lector té ganes d’explicar la seva vivència amb un llibre ens la faci arribar en tota l’extensió. La Geòrgia enceta la tradició amb una novel·la que s’ho val!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Sabem que el boca a boca funciona i que, salva vides; per altra banda, el boca orella, també funciona i, com és aquest cas, pot salvar llibres.
Normalment els llibres sense ni adonar-me’n, s’apilen a la meva tauleta de nit; alguns, van quedant al final de la pila i, quan faig endreça, els trasllado directament a l’estanteria i penso: “Algun dia me’l llegiré”. Aquesta és la vida que els espera a alguns, d’altres, en canvi, gairebé ni els deixo descansar damunt la tauleta.
La maleta sarda, ha estat un d’ells. Ha tingut molt a veure que la Rocío en fes una ressenya, i evidentment, que la mateixa autora li comentés. He pensat… si a la Rocío li ha agradat, si l’autora li dóna les gràcies… aquest té prioritat 1! Ni que sigui per poder fer un comentari amb cara i ulls al blog.

Aquest estiu volíem anar a Sardenya de vacances, però hi va haver un boom de gent coneguda que hi anava, i al final ens vam decidir per anar a Porto. Aquest any, i havent llegit el llibre, tinc unes ganes d’anar-hi…!!! Especialment a les ciutats de Nuoro i Orgosolo – de la regió de la Barbagia -, que és on passa la major part de l’acció d’aquesta intrepidant novel·la.
Al matí, al tren, m’he pogut llegir les 30 últimes pàgines, i s’hi algú m’observava, crec que devia pensar: Pobra sonada! I és que estava mal recolzada al seient i llegint com una boja!! bufff bufff anava fent… I un cop fort quan he acabat: Ostres..!

Com podria explicar-vos La maleta sarda…? Ja he dit que és trepidant, té molta força, molta energia, i et fa tenir unes ganes il·limitades de llegir i llegir, d’anar descobrint, d’anar imaginant..
La culpa: de l’autora, que ho sabut fer de 10! Té detalls, té acció, té imaginació desbordant, té unes paraules i unes paraulotes… té de tot: la maleta va ben plena!!!
Per explicar-vos una mica l’argument, us he de presentar en Manu Uriarte, un jove llibreter de llibres antics i edicions rares de Barcelona, una feina que li permet conèixer gent estrafolària i col·leccionista com el vell Torrentà de Perpinyà. Aquest, serà qui li demanarà la cerca d’una edició de principis del segle XX, i en Manu haurà de viatjar a Sardenya, on es veurà envoltat de llegendes, acompanyat d’un amic seu bibliotecari, en Giacomino.
També us he de dir que m’ha agradat un apunt que se’n fa, i és el de la llengua sarda; molts sabem que Sardenya és una illa italiana, però a l’Alguer s’hi parla català… i el sard també està en perill d’extinció per la normalització de l’italià. Simplement, un toc d’atenció a una llengua en perill i un conflicte més que proper que és el de nació, pàtria i llengua. Hi ha una frase a la pàgina 325, que us reprodueixo:

“Valorarien si la llengua fa un poble o si el poble fa una llengua”.

I per acabar, una altra cosa que ens diu la Margarida i que m’encanta: “els llibres contenen secrets i aventures”.

Aquí en teniu un! Us el perdreu?

Som lectors afortunats!

Definitivament, Nosaltresllegim.cat és una caixa de sorpreses!
En una setmana hem tingut l’honor que ens signés un autògraf la Maria Barbal, que ens comentés un post la Margarida Aritzeta i, ara mateix, de poder publicar un text que en Xulio Ricardo Trigo ens ha fet arribar a propòsit de la seva novel·la El somni de Tàrraco, de la qual ben aviat en parlarem aquí. Es pot demanar més? Doncs sí, perquè a sobre hi ha hagut molts comentaris que demostren que us esteu animant a participar i, fins i tot, a enviar-nos algun text (com va fer el Pere Bruna). Ja sabeu que podeu fer-ho a nosaltresllegim@clickart.cat.

Bé, no m’enrotllo més que és divendres i, a banda de llegir, tenim ganes d’anar a sopar (atenció si feu receptes de La cuina sexi, que els nens no vénen de París!!). A propòsit, us deixo amb “La producció de l’oli a Catalunya durant l’època romana; el punt de partença de la novel·la El somni de Tàrraco“, que ens ha fet arribar en Xulio Ricardo Trigo. El va publicar al seu blog, El violinista celest, i ens el deixa reproduir aquí, cosa que li agraïm d’allò més!

Cap a la meitat del segle I abans de Crist les relacions comercials entre la ciutat de Roma i Hispania s’intensifiquen. Juli César havia lluitat pel control de Gallaecia (l’actual Galícia) i de les seves mines d’or. El seu successor, Octavi August, també va posar la seva mirada en la Península Ibèrica. En part perquè necessitava una guerra que contribuís a la seva grandesa i tant els pobles càntabres com els asturs s’oposaven al domini de Roma. D’altra banda, perquè l’enorme megalòpolis en que es va convertir la capital de l’Imperi no tenia prou amb les matèries primeres que li arribaven d’altres llocs del Mediterrani.

Una d’aquestes matèries -a més dels metalls preciosos o del vi, que ja han estat tractats en altres novel·les-, de les més preuades per als romans era l’oli, un vertader or líquid que feien servir com aliment o per l’elaboració de cosmètics, per dir només alguns dels seus usos.

S’ha d’explicar que la població a Europa estava al voltant d’un cinc per cent de l’actual, i que Roma, que segons creuen els historiadors va acabar tenint un milió d’habitants, no tenia prou amb la producció d’oli de la Bètica. Els comerciants romans van buscar alternatives i, en aquest context, les terres de Tàrraco van ser considerades un bon lloc per conrear oliveres. Sembla que ja s’hi feia, però per al consum particular.

Aquest moment històric és, sens dubte, el precedent de la producció comercial d’oli a terres de Tarragona, de les denominacions d’origen Siurana, Terra Alta o Baix Ebre, així com la de Les Garrigues, a Lleida.

Les ambicions de l’Imperi i del Senat romà per convertir les terres de Tarragona en productores d’oli per a Roma és el fil conductor de la novel·la El somni de Tàrraco (Edicions 62). Però no és l’únic tema d’aquest llibre que vol recuperar el pols d’una Catalunya Romana no gaire explicada en la nostra literatura. També aprofundeix en la societat de l’època i intenta reconstruir els fets principals d’aquells anys en que Tàrraco va ser la capital de l’Imperi Romà.

Podeu saber més coses sobre aquesta novel·la a la pàgina web

Un te amb maleta, si us plau!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Quan acabes un llibre, diferents pensaments i sensacions passen pel teu cap. Personalment a mi hi ha llibres que em fa molta llàstima acabar. Arribo al final pensant que els personatges són els meus amics i m’expliquen les seves aventures. Això mateix m’ha passat amb La maleta sarda de Margarida Aritzeta, llibre que fa unes hores he tancat amb tristesa.

I és que, La maleta sarda és un llibre que et va captivant mica en mica a través de les seves pàgines fins que acabes immers en el seu món. Un món en el que res no és el que sembla. L’autora ens explica, com vaig comentar en la meva anterior entrada (vegeu Us parla una bibliotecària de formació i de professió), la història d’un llibreter, en Manu Uriarte, que es veu embolicat en una trama molt ben elaborada, en l’assassinat d’un dels seus clients i en la recerca d’un manuscrit del que molta gent en parla però que ningú no ha vist mai. Aquesta trama es combina amb l’aparició de la esmentada maleta i amb les històries d’altres personatges, que, en un primer moment poden semblar secundaris però que van guanyant presència i personalitat com anem avançant en la novel·la.

Si teniu ganes de llegir una novel·la que no tingui por d’explicar-vos tot el que faci falta per submergir-vos en el seu univers, una novel·la que fa unes descripcions extenses i fins a l’últim detall i sobretot, una novel·la que us enamorarà a cada capítol… no us ho penseu més.

No puc deixar d’esmentar que l’autora, a l’hora d’escriure el llibre, ha agafat escenaris i relats reals, que queden combinats dins la trama en una perfecta harmonia –ho fan també altres autors i és una cosa que, personalment, m’encanta. Fins i tot ho fa amb persones reals, això si, en situacions totalment imaginàries. Veure esmentada en un llibre la Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català, crec que no té preu!

I ara sí, us deixo gaudir del plaer de la lectura, jo agafaré el meu te de meló i em donaré el plaer de pensar en els meus últims amics imaginaris abans d’agafar un altre llibre i deixar-me portar per una nova història…

Us parla una bibliotecària de formació i de vocació

Quan ets petita sempre et pregunten què vols ser quan siguis gran. Jo no ho tenia clar, no veia el meu futur definit, però tenia molt clar què m’agradava: llegir. M’agradaven els llibres, l’olor, el tacte i les històries que portaven dins. Així doncs, no és estrany que finalment hagi acabat sent bibliotecària. Tot s’ha de dir, que de vocació i no de professió. Tanmateix, no he deixat de banda les biblioteques i els petits tresors que guarden dins. Perquè per a mi, un llibre és, en la seva totalitat, un petit tresor, ple de joies, que viu la seva plenitud quan una persona el llegeix.

Ara que coneixeu tot això de mi, no us heu d’estranyar que us digui que tinc a les meves mans La maleta sarda de la Margarida Aritzeta. I per què? Doncs perquè el protagonista és Manu Uriarte, llibreter de professió.

Ara mateix no us en puc explicar massa més, de l’argument, ja que tot just l’acabo de començar, però el que sí que us puc dir és que si us agraden els llibres amb arguments embolicats, que no tenen por a explicar-vos tots els detalls fil per randa i que tenen un assassinat i la recerca d’un manuscrit com a argument principal, aquest és el vostre llibre. Gaudireu amb les minucioses descripcions de l’illa de Sardenya i us faig saber que, a hores d’ara, no m’importaria fer-hi una escapadeta per gaudir dels paisatges i del menjar que ens explica el protagonista.

Com us he comentat, porto poques pàgines llegides, així que més endavant us acabaré d’explicar La maleta sarda i les aventures del llibreter Manu Uriarte. Seguim amb la lectura!