Arxiu d'etiquetes: Mari Jungstedt

Els fals somriure, de Mari Jundgstedt

@ColumnaEdicions @Grup62

No havia llegit mai res de Mari Jungstedt. M’havia fet desistir de fer-ho un comentari decebut del llibre Ningú no ho ha vist. Ara penso que la faixa que anunciava  “En la millor tradició de Henning Mankell i Stieg Larsson” potser no li feia cap favor. Ni justícia.

A El fals somriure, Jungstedt comparteix amb els esmentats autors un gènere i un escenari: la novel·la negra i la Suècia contemporània. Però hi ha moltes diferències: la més rellevant, a parer meu, és la mirada compassiva de l’autora sobre gairebé tots els seus personatges. I no serà que no hi hagi esdeveniments i situacions gore.

A la petita illa de Gotland hi inauguren un nou Centre de Convencions, un gran edifici que ha d’ajudar a incrementar el turisme durant tot l’any i no només a l’estiu. A la festa hi assisteixen més de cinc-centes persones. Viktor Algärd ho ha organitzat tot perfectament: corre el champagne, comença el ball i, com és preceptiu en el gènere negre, a la pàgina 30 ja tenim un mort.

La investigació va a càrrec del Comissari Knutas. Paral·lelament, el periodista Johan Berg anirà cobrint els esdeveniments pel canal de televisió on treballa.

I resulta que Algärd també està en el punt de mira de l’actualitat per la seva relació amb un local (d’existència molt controvertida) per a joves on s’han produït uns dramàtics esdeveniments que acaben amb un adolescent apallissat.

Un local amb una festa per a joves que acaba dramàticament, una operació de política-prestigi que pretén arrossegar turisme durant tot l’any, polítics fent-se autobombo, protestes per usar els diners dels ciutadans en projectes faraònics… Tot plegat sona prou conegut i actual oi?

Jungstedt fa servir una tècnica narrativa que consisteix en capitols curtets que ens descriuen o donen la paraula a diferents personatges dels quals anirem coneixent vida i miracles. Vides no gaire miraculoses, per cert. I de mica en mica arribarem a conèixer la veritat de què ha passat en els crims i en les seves vides.

Molt bona novel·la negra que es llegeix amb interès. I oblideu-vos de Mankell i Larsson, que són una altra cosa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fals somriure
Autor: Mari Jundgstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-566-8
Preu: 18,90€

Els fals somriure, de Mari Jundgstedt

@ColumnaEdicions @Grup62

L’illa de Gotland té quelcom que m’atreu, i no precisament pels assassinats que s’hi cometen de la mà de Mari Jungstedt, la cèlebre escriptora de novel·la negra escandinava. Potser són els racons que descriu en les seves novel·les o l’ambient de tranquil·litat que sembla estar present entre els paisatges que esmenta. El cas és que, de sobte, t’hi trobes immers i acompanyes els protagonistes. I és que, Nosaltres, el detectiu Knutas torna amb el sisè misteri de l’Illa de Gotland amb El fals somriure, i ho fa amb els protagonistes de sempre.

Aquest cop, però, s’ha produït un assassinat que ha tingut molt de ressò, ja que la víctima és en Viktor Algård, un organitzador de festes famós que, a més, té un local nocturn per a joves; local que no agrada gaire als habitants de l’illa i on fa només una setmana un jove va ser brutalment apallissat. Tindrà aquest esdeveniment quelcom a veure amb la mort del famós organitzador?

Aquest cop, el comissari Knutas haurà de decidir quina línia d’investigació ha de seguir ja que s’obren diversos camins. Les pistes que va trobant el conduiran cap a una història poc imaginable on els abusos són els protagonistes i on el sofriment humà li farà repassar la seva pròpia vida.

El fals somriure és, com els anteriors llibres de la sèrie escrits per aquesta dama de la novel·la negra, una lectura fàcil i amena. A diferència de moltes altres novel·les d’aquest gènere on els autors descobreixen l’assassí massa aviat, la Mari Jungstedt es guarda el secret fins a les últimes pàgines, cosa que fa molt més interessants els seus llibres.

No us el perdeu, Nosaltres. I atents, que a cada pàgina s’hi amaga un secret!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fals somriure
Autor: Mari Jundgstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-566-8
Preu: 18,90€

L’art de l’assassí

Títol: L’art de l’assassí
Autor: Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm. 870]
ISBN: 978-84-6641-316-9
Pàgines: 384
PVP: 19€

Una de les millors autores escandinaves de novel·la negra ha tornat, i de quina manera! La Mari Jungstedt ens porta aquest cop la quarta entrega d’aquesta sèrie protagonitzada pel comissari Anders Kanutas. Després de Ningú no ho ha vist (vegeu Ningú no…), Ningú no ho ha sentit (vegeu En Knutas…) i Ningú no ho sabia, arriba L’art de l’assassí, una nova trama tan gèlida com les anteriors, ambientada a la ja coneguda illa de Gotland, a prop de la costa Sueca.

El cos despullat d’en Egon Wallin, important marxant d’art, apareix penjat a una important porta medieval del poble de Visby. Arrel d’aquest assassinat es comencen a destapar els secrets més ocults de la vida d’aquest home.

A mida que avança la trama el lector se n’adona que potser no ha estat un simple assassinat sinó quelcom més pervers. Un robatori que podria estar relacionat apunta a què l’assassí treballa a consciència. Quan un nou assassinat es dóna a conèixer aquest cop a Estocolm, l’equip d’en Knutas se n’adona que han d’actuar amb rapidesa.

La Mari Jungstedt ens torna a sorprendre amb uns successos entrellaçats de forma formidable, donant-nos a conèixer la mateixa informació que rep en Knutas perquè nosaltres mateixos descobrim l’assassí. I és per això que t’atrapa entre les seves pàgines fins a arribar a un final que de ben segur, us deixarà sense respiració…

Estigueu molt atents nosaltres, perquè molt aviat tindreu notícies d’una altra dama de la novel·la negra escandinava…

En Knutas ha tornat!

Títol: Ningú no ho ha sentit
Autor:  Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  336
ISBN: 978-84-664-1110-3
PVP: 19€

Tal i com ho llegiu: El comissari Knutas ha tornat a casa meva.
Us porto el segon llibre protagonitzat per aquest entranyable personatge sortit directament de la ment de l’autora amb cognom impronunciable, la Mari Jungstedt.

Ningú no ho ha sentit segueix la línia del seu primer treball: una mica d’intriga per aquí, una mica de  misteri per allà i tot envoltat d’un ritme trepidant.
Els successos tornen a ocórrer a l’illa de Gotland, que aquest cop ha estat descrita amb el que sembla ser molta passió… Ara, però, és hivern i el clima convida a imaginar i a intentar descobrir més pistes.

Un assassinat i més tard una desaparició tornen a trasbalsar l’equip del detectiu Knutas, que veurà, a mida que passen els fets, com la seva professió cada dia li pot donar noves sorpreses.
Us confessaré quelcom: quan portava mig llibre llegit vaig pensar ‘ja està, t’he enxampat!’. Vaig estar segura que havia descobert l’assassí. Més tard, però, en veure el gir de la investigació, vaig canviar d’opinió; ara sí que havia descobert l’assassí de debò. Sorprenentment, no era així. Me’n vaig adonar a unes 30 pàgines del final de qui era! De cop, la història torna a girar inesperadament i et descobreix el veritable culpable deixant-te amb un pam de nas.

Això m’ha encantat… perquè tot just quan pensava que l’havia descobert, he sentit com una petita decepció al meu interior. Però després, l’autora m’ha sorprès introduint noves pistes, nous camins que seguir… fins que al final, m’ha fet deixar anar un esbufec en descobrir la veritat. Ha estat just com havia de ser.

No puc deixar de recomanar-vos la seva lectura. No us espanteu ja que l’autora en un acte molt intel·ligent, descriu breument els personatges i la relació que hi ha entre ells, de manera que si no t’has llegit Ningú no ho ha vist (vegeu Ningú no ho ha…) no t’has de preocupar.

Acabaré per fer-me una experta en resoldre crims i aviat podreu anomenar-me inspectora Turu. Ara ve, necessitaré gent que vulgui unir-se al meu equip. Que me’n dieu? Voleu començar per llegir-vos el llibre? Així el podrem discutir.

Ningú no ho ha vist: però ho descobrirem!

Títol: Ningú no ho ha vist
Autor:  Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  312
ISBN: 978-84-664-1056-4
PVP: 19€

Decididament, el meu fort és la novel·la negra. Faci el que faci, sempre acabo amb una com a acompanyant. I és que la intriga que et proporciona una història d’aquest tipus em sedueix.

No fa gaire va caure a les meves mans Ningú no ho ha sentit, segona novel·la de l’escriptora Mari Jungstedt. Quan vaig veure que es tractava d’una nissaga on el protagonista era el mateix, no ho vaig dubtar i vaig aconseguir el primer llibre, que és del qui us vull parlar.

Ningú no ho ha vist és la primera novel·la de l’escriptora sueca amb residència a Estocolm. Periodista de professió, descriu d’una manera magistral els assassinats que es produeixen a Gotland, petita illa que es veurà alterada de la nit al dia provocant la por dels seus habitants.

Quan una de les protagonistes apareix morta a cops de destral a la platja, el comissari detectiu Anders Knutas, no s’imagina l’immens treball d’investigació que haurà de dur a terme per descobrir el cas. El terrible assassinat i les circumstàncies que l’envolten, seguit de diversos esdeveniments, situaran la policia de Gotland davant d’un possible assassí en sèrie més llest del que es puguin pensar.

Centrada en quatre històries diferents, la tensió que emmagatzema el llibre es va acumulant al llarg de les pàgines fins que a gairebé a deu del final, es resol el conflicte. Fet que m’ha encantat perquè et permet fer suposicions i anar eliminant-les a mesura que llegeixes.
Indubtablement, no he pogut evitar fer comparacions amb les darreres novel·les negres que he llegit. El mateix país, la mateixa temàtica, la mateixa intriga en endinsar-te a la història. En aquest cas però, el fet de no saber fins al final qui és l’assassí, m’ha captivat totalment.

Pel fet de ser el seu primer treball, m’ha sorprès. La precisió de les descripcions, els nexes entre escenaris, personatges, històries, la lectura fàcil que t’ofereix… Crec que està escrit de forma formidable i aconsegueix el que molts pocs: mantenir-te atenta i en tensió fins al final.

I es que com ella mateixa afirma en aquest article publicat quan va sortir a la venda el llibre, “Es importante no desvelar demasiado, pero también que el asesino no caiga del cielo como una sorpresa”.

Companys i companyes, jo de vosaltres no l’apuntaria a ‘llibres pendents’ per aplaçar-ne la seva lectura… Jo l’he llegit en dos dies. Vosaltres què espereu per començar-la?

I d’aquí poc… la segona novel·la protagonitzada pel comissari Knutas!