nosaltresllegim.cat

Maria Barbal es va guanyar fa temps un lloc dins del món de les lletres catalanes amb obres com Càmfora o Mel i metzines, i un pedestal a Nosaltres llegim. En aquest bloc de lectura n’hem dit grans virtuts. La Montserrat va comentar La pressa del temps; “Aquest és un llibre com els vins del Priorat, que l’has d’obrir, deixar reposar, tenir-lo una estona en boca abans d’empassar-lo i trobar-hi els matisos… Un llibre de grandíssima expressió, complexitat i generositat d’emocions.” I com aquest, molts més (vegeu Temps sense…, He conegut…, Neva…)!

Enguany fa 25 que es va publicar Pedra de tartera, la primera novel·la de l’escriptora de Tremp, que s’ha convertit en un clàssic de la literatura catalana. Els 300.000 exemplars venuts acrediten la projecció del llibre, també fora de les nostres fronteres, ja que la traducció a l’alemany ha sobrepassat els 100.000 exemplars venuts des del març del 2007. Després de l’èxit de la traducció a l’alemany, s’acaba de publicar en anglès, i pròximament en italià.

A més, Pedra de Tartera s’adaptarà al teatre, per segona vegada, amb la primera coproducció duta a terme entre el Teatre Nacional de Catalunya i el Celler d’Espectacles amb actors lleidatans.

Des de Nosaltres llegim esperem que l’èxit de l’autora segueixi en augment, sense presses, és clar!

Us deixem un vídeo on Maria Barbal parla de Pedra de tartera.

Per aquest Sant Jordi, com que és un tema que em toca de ben a prop (vegeu Guardians…), recomano a tots els meus amics periodistes (i no periodistes!) el llibre Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Qui millor que un exdirector de l’Avui per explicar-nos com es gestiona el poder de la comunicació. Se sabrà tot treu a la llum molts “draps bruts” del periodisme. Un llibre que mostra la corrupció de la política dins dels mitjans de comunicació, tan importants avui dia. Si voleu conèixer aquest món tan “pervers” no dubteu a regalar per Sant Jordi un llibre de premi!

Per altra banda, estic buscant un llibre per ma mare. Porta dies donant-me la tabarra preguntant-me quin llibre li compraré per Sant Jordi i he arribat a la conclusió que el millor que li escau és La pressa del temps, de Maria Barbal. La Montse no ha deixat de dir meravelles sobre aquest llibre (vegeu Temps…). “Aquest és un llibre com els vins del Priorat, que l’has d’obrir, deixar reposar, tenir-lo una estona en boca abans d’empassar-lo i trobar-hi els matisos… Un llibre de grandíssima expressió, complexitat i generositat d’emocions”. Després de llegir aquesta recomanació, no hi ha cap dubte que encertaré amb la decisió! Tot s’ha de dir que, de pas, caurà a les meves mans…

Gestos útils
Una tarda d’hivern, un cotxe passa entre les cases d’un poble menut (…). Mentre condueix pensa que si hi ha alguna veritat en tot l’univers, és més a prop d’experimentar-la algú que viu aquí, algú que travessa una d’aquestes llindes minúscules i puja les escales cap al piset i encén foc.

La pressa del temps, Maria Barbal