Som lectors afortunats!

Definitivament, Nosaltresllegim.cat és una caixa de sorpreses!
En una setmana hem tingut l’honor que ens signés un autògraf la Maria Barbal, que ens comentés un post la Margarida Aritzeta i, ara mateix, de poder publicar un text que en Xulio Ricardo Trigo ens ha fet arribar a propòsit de la seva novel·la El somni de Tàrraco, de la qual ben aviat en parlarem aquí. Es pot demanar més? Doncs sí, perquè a sobre hi ha hagut molts comentaris que demostren que us esteu animant a participar i, fins i tot, a enviar-nos algun text (com va fer el Pere Bruna). Ja sabeu que podeu fer-ho a nosaltresllegim@clickart.cat.

Bé, no m’enrotllo més que és divendres i, a banda de llegir, tenim ganes d’anar a sopar (atenció si feu receptes de La cuina sexi, que els nens no vénen de París!!). A propòsit, us deixo amb “La producció de l’oli a Catalunya durant l’època romana; el punt de partença de la novel·la El somni de Tàrraco“, que ens ha fet arribar en Xulio Ricardo Trigo. El va publicar al seu blog, El violinista celest, i ens el deixa reproduir aquí, cosa que li agraïm d’allò més!

Cap a la meitat del segle I abans de Crist les relacions comercials entre la ciutat de Roma i Hispania s’intensifiquen. Juli César havia lluitat pel control de Gallaecia (l’actual Galícia) i de les seves mines d’or. El seu successor, Octavi August, també va posar la seva mirada en la Península Ibèrica. En part perquè necessitava una guerra que contribuís a la seva grandesa i tant els pobles càntabres com els asturs s’oposaven al domini de Roma. D’altra banda, perquè l’enorme megalòpolis en que es va convertir la capital de l’Imperi no tenia prou amb les matèries primeres que li arribaven d’altres llocs del Mediterrani.

Una d’aquestes matèries -a més dels metalls preciosos o del vi, que ja han estat tractats en altres novel·les-, de les més preuades per als romans era l’oli, un vertader or líquid que feien servir com aliment o per l’elaboració de cosmètics, per dir només alguns dels seus usos.

S’ha d’explicar que la població a Europa estava al voltant d’un cinc per cent de l’actual, i que Roma, que segons creuen els historiadors va acabar tenint un milió d’habitants, no tenia prou amb la producció d’oli de la Bètica. Els comerciants romans van buscar alternatives i, en aquest context, les terres de Tàrraco van ser considerades un bon lloc per conrear oliveres. Sembla que ja s’hi feia, però per al consum particular.

Aquest moment històric és, sens dubte, el precedent de la producció comercial d’oli a terres de Tarragona, de les denominacions d’origen Siurana, Terra Alta o Baix Ebre, així com la de Les Garrigues, a Lleida.

Les ambicions de l’Imperi i del Senat romà per convertir les terres de Tarragona en productores d’oli per a Roma és el fil conductor de la novel·la El somni de Tàrraco (Edicions 62). Però no és l’únic tema d’aquest llibre que vol recuperar el pols d’una Catalunya Romana no gaire explicada en la nostra literatura. També aprofundeix en la societat de l’època i intenta reconstruir els fets principals d’aquells anys en que Tàrraco va ser la capital de l’Imperi Romà.

Podeu saber més coses sobre aquesta novel·la a la pàgina web

He conegut la Maria Barbal!

Ahir a la tarda vaig tenir la sort i el privilegi de conèixer la Maria Barbal. En ocasió de la publicació de La pressa del temps, Columna ha decidit fer podcast amb A la bestreta, un dels contes de l’obra, i vaig assistir a l’enregistrament. Allà em vaig trobar una persona propera, plàcida, que parla igual que escriu: amb una suavitat que enamora.

Jo m’havia llegit Carrer Bolívia i em va fer moltíssima alegria conèixer-la en persona. Trobo que això de poder veure en carn i ossos un escriptor és un luxe que, per als qui ens agrada llegir, no té preu! I a més sense cues!! Perquè per Sant Jordi ho pots fer després de 20 minuts mínim a peu dret!!

Bé, doncs, com us deia, com que la vaig veure relaxada i feliç amb com havia quedat l’enregistrament, vaig abusar de la confiança i li vaig demanar que em deixés fer-li algunes fotos per compartir-les amb vosaltres… I aquí estan (si us plau, si les veieu malament, doneu-li la culpa a la Blackberry, que ja tinc prou crítiques a casa  per la qualitat dels meus “reportatges gràfics”!).

imatge de l'enregistrament
Sempre somriu!!
Imatge dins de l'estudi
Imatge dins de l'estudi
Els fulls feien soroll quan els passava... quin problema!!
Una imatge posterior a l'enregistrament, en el repàs

A més, vaig pensar que estaria bé que, precisament ella, fos qui ens fes la primera dedicatòria del blog i…. Tatatatxaaaaaaaaan!!

Signatura Maria Barbal
"Als lectors del nosaltresllegim.cat"

Bé, doncs, com no pot ser d’una altra manera, us convido a escoltar la Maria Barbal en un conte que, de ben segur, us deixarà pensatius… la_pressa_del_temps I jo pregunto, “de què són les anàlisis?”. De fet, li vaig preguntar a ella, però em va fer com en el conte. Vosaltres què en penseu?

Si us agrada, no patiu que ben aviat en tornarem a parlar!!

I per a tots aquells que tingueu iPod (que segur que sou molts!) aquí teniu el podcast! Espero que el disfruteu!